Em serà difícil fer un resum de tot el que ha passat aquests dies i explicar on som i les diferents posicions, però ho intentaré. Diré el que sé i puc dir. Lògicament hi ha aspectes que crec haig de mantenir reservats. Amb tot, no crec que afectin al resultat de la meva explicació.
Com tot recordareu, el dia 12 d’abril es va presentar a Òmnium Cultural un manifest impulsat pel Dr. Moisès Broggi, el Molt Hble. Heribert Barrera, el Dr. Oriol Domènech, l’Hble. Agustí Bassols i el Sr. Joan Blanch. Ara el coneixem com a Manifest 12 d’abril. Recordo l’esperit i l’ambient. Allà era gairebé tothom i la gent estava molt animada.
Recullo un dels paràgrafs del Manifest:
No hi ha temps a perdre i les eleccions del proper novembre podrien permetre fer un pas endavant cap a aquest objectiu. Per això, els sotasignats, allunyats de la política activa i sense cap ambició de poder o de càrrecs, fem una crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d’acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi els abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies, es comprometin a treballar units, per prioritzar en tot moment l’objectiu de la independència.
Durant les setmanes posteriors, Josep Maria Minguell, actuant de coordinador i perquè no dir-ho ànima del projecte, va establir múltiples contactes per posar en funcionament la Conferència Nacional del Sobiranisme. Fruit d’aquesta tasca, el 14 de juliol de 2010 va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès la reunió de tots els partits i entitats que hi donaven o podien donar-hi suport. Va ser una reunió amb molta gent i que, com era lògic, no va permetre treure conclusions operatives.
Posteriorment, els dies 19, 22 i 27 de juliol van haver les reunions de treball, llargues, totes elles de quatre o cinc hores. El darrer dia es va arribar a l’acord de fer la declaració que es va presentar al Col·legi de Periodistes el vespre del dia 28. En destaco:
… els partits i organitzacions constituents de la Conferència Nacional del Sobiranisme, mobilitzats pel manifest del 12 d’abril, hem acordat constituir aquesta coalició independentista i hem decidit presentar-nos a les properes eleccions al Parlament català.
Lògicament el gran neguit de tothom és: no estan Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència. Aquí haig de fer alguns aclariments per a aquells que no recordeu les dates. Reagrupament és una associació que fa ja més d’un any que existeix i que va expressar la seva voluntat de presentar-se a les eleccions. Reagrupament el 14 de juliol ja disposava d’una llista de candidats a les properes eleccions. En la seva assemblea del 10 de juliol va acordar deixar a la direcció la potestat de modificar, si s’esqueia, alguns aspectes de la llista i incorporar fins el 20% de persones provinents d’altres grups o independents. Reagrupament, com a tal, va participar a la reunió de la Conferència Nacional del Sobiranisme del dia 14 i, sense una participació ben definida, va assistir a tres de les posteriors reunions.
Jo fins llegir el seu comunicat de dijous al vespre (Hi som, hi serem) creia que podrien incorporar-se als signants de la declaració del dia 27. No ho descarto del tot, però no serà demà. Quina és la raó que fa que no s’hagin incorporat? Evidentment donaré una resposta subjectiva, la meva opinió. Crec que és normal que una organització que considera que està més preparada i que té més associats i diners que els altres vulgui saber a priori quins seran els mecanismes pels que es faran les llistes. És normal que pretengui tenir un paper preponderant. Jo no dono res per tancat, espero que un cop s’arribi a acordar un mecanisme de distribució de proporcions i llocs a la llista, les diferències es diluiran i l’acord serà possible.
Mentre, des de Reagrupament ens han dit a tots que tenen unes propostes que es fonamenten en:
- La nació catalana ha d’esdevenir un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
- Reagrupament no formarà part de cap Govern que no es constitueixi per declarar de forma unilateral la independència de Catalunya, que haurà de ser aprovada posteriorment per referèndum.
- La proposta de Constitució Catalana aprovada per la IIª Assemblea de Reagrupament serà la primera llei que els diputats de Reagrupament presentaran al Parlament per a la seva aprovació.
- La regeneració democràtica de la política catalana és condició necessària per l’èxit del nostre futur i això vol dir els compromisos següents:
- Sistema electoral basat en llistes obertes.
- Limitació de mandats a dues eleccions consecutives per al mateix càrrec.
- Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
- Control, transparència i austeritat en la despesa pública i dels polítics.
- Llei electoral vinculada al territori.
No hi puc estar més d’acord amb aquet ideari.
El cas de Democràcia Catalana és temporalment diferent. De creació molt més recent, van assistir a la reunió del dia 14 a l’Ateneu i, posteriorment, a la del dia 19, més reduïda. Van ser-hi però no hi van participar. El dia 20 van presentar la proposta Solidaritat Catalana per la Independència. Crec que havent estat a la reunió on es plantejava la unitat ens ho havien d’haver dit. Personal ment ho vaig trobar desafortunat.
Fins fa uns dies existia el dubte de si Alfons López Tena i Uriel Bertran abandonarien els seus partits respectius. No fer-ho restava credibilitat. Per alegria de tots, ho van fer i aquest escull no existeix.
Des de Solidaritat Catalana per la Independència ens han dit que per problemes d’agenda no podien assistir a les següents reunions. Amb tot hem seguit parlant, hem tingut contactes i molt recents. La meva opinió és que parteixen del fet, real, que el seu líder és Joan Laporta. Es tracta d’una persona discutida per alguns, volguda per altres, però que ningú no li posa en dubte la popularitat i coneixement per part de l’electoral. Es tracta d’un actiu molt important, tot i que algunes persones assenyalen que corre el risc de patir atacs per la seva gestió al Barça, tenint en compte qui és el president del club. En qualsevol cas, avui és un gran actiu que la majoria vol que jugui el paper de líder.
Penso que el fet de tenir aquest actiu fa que vulguin que la candidatura unitària es produeixi a partir de l’adhesió o incorporació a la llista de signants de suport a Solidaritat Catalana per la Independència. Aquesta posició em sembla difícilment acceptable per aquells grups que tenen una personalitat pròpia ben caracteritzada i que per mantenir-la volen la coalició.
Com deia les converses hi són i espero fructifiquin, s’acostin posicions i arribin a bon fi. És perfectament possible que quan llegiu això alguna cosa hagi canviat, les coses van ràpides.
I quina és la meva posició personal? Com sabeu, ens hem incorporat a la coalició “SI”. Per què? Perquè neix del Manifest 12 d’abril, està avalada pels seus impulsors i perquè la candidatura que pugui sortir serà equilibrada, plural i transversal i no obligarà a renunciar a les ideologies personals. Condicions aquestes de l’esmentat Manifest.
Personalment també m’hagués sentit còmode donant suport a qualsevol de les altres candidatures, però per això hagués calgut que haguessin acceptat una coalició amb els grups que els haurien donat pluralitat i que estan a SI. És fàcil d’entendre la meva simpatia per Reagrupament i Democràcia Catalana ja que i vaig militar 25 anys a CDC i veig grans similituds en la ideologia que destil·len els líders d’aquests grups i la de CDC. I justament és per això que em fan por perquè la independència no pot venir si no és de la mà de la dreta, el centre i l’esquerra plegats. Cal acceptar, excepcionalment, la pluralitat ideològica i la llibertat de vot.
Algú s’imagina al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans demanant el vot per Reagrupament o Solidaritat Catalana per la Independència en la seva formulació actual? Jo no. He posat aquest exemple perquè com universitari m’és molt proper.
Caldrà seguir treballant aquests dies. No em fa por el temps, curt, perquè la millor campanya electoral seria un acord entre tots. Aportaria més que milers de cartells i falques radiofòniques. És el que tots ens demaneu i el que cal aconseguir.
Si sumem, guanyem!




















Bon resum i estic d’acord que RCat no haurà problemes si es respecta la proporcionalitat i no hi ha alguns que vulguin més protagonisme del que poden aspirar
De SCI tenin en compte el que diu Tena i dels rebotats de RCat que s’hi apunten, no serà facil que acceptin negociar res. No volen negociar amb ningu la llista que surti de l’assemblea del 11S a on 10 delegats de cada assemblea escolliran en llistes obertes la seva candidatura que per aquest fet serà automaticament tancada
Esperem que igual que va passar a RCat en Laporta s’anadoni de que aixó perjudicarà la unitat
Edperem pel bé de Catalunya
A veure si ens entenem, volem la unitat?, fem-la.
Com a simple ciutadà que voldria que el seu pais fos independent no entenc totes les traves que hi trobeu els que lidereu els diferents moviments.
Vaig deixar ERC per falta de democràcia interna i de respecte a l’assemblearisme, vaig haver de deixar Rcat pels mateixos motius, tant difícil es respectar la voluntat dels ciutadans?
Perquè hem d’admetre que els que es consideren liders de grups i grupuscles hagin de pactar quotes de poder i llocs en les llistes electorals?
Quina por fa presentar-se a una assemblea i que la gent del carrer que dediquem moltes hores i diners puguem escollir a qui volem que siguin els nostres representants?
Gent que han estat puntals als inicis de Rcat ara son titllats de rebotats, quantes baixes ha produït a Rcat la falta de respecte als acords assemblearis i als propis estatuts? Quants associats hi queden?
Es critica a Laporta, López Tena i Bertran perquè han encapçalat un moviment nou, pero son els unics que no imposen la seva presencia en una llista i es sotmeten a l’assemblea, es curios.
On son els 4.500 associats que ens deien tindria Rcat al desembre, quants ni queden? No us sorprèn que SC hagi aconseguit 14.000 adherits en dos o tres dies?, A mi si, i em demostra que fins ara no s’ha creat un moviment que doni prou confiança, que sàpiga unir, reagrupar l’independentisme.
A molts tant ens fa el nom, les sigles, qui va davant o darrera, i voldríem que fossiu capaços d’anar tots plegats, pero no es tracta de negociar quotes de poder.
He donat suport al projecte de Suma Independència perquè crec amb la honradesa dels seus promotors, espero no haver-me equivocat.
Benvolgut Enric,
He anat a la presentació de la SCI a Vic. Allà els he reclamat que fessin els esforços necessaris per la unitat. He fet una crònica amb la meva opinió de la presentació al meu bloc: http://sobiranista.blogspot.com
No he sortit del tot satisfet. Si voleu em podeu donar la vostra opinió del que he escrit al bloc.
Difereixo molt de la teva aposta. Crec que SI és innecessària. La sensació que tothom vol crear la seva capelleta és flagrant. I heu aconseguit, entre tots, decebre un capital humà impressionant.
Dit això felicitar-te per la transparència i per explicar, i molt bé, uns fets que ens estan deixant un gust molt amargant.
Quan acabin/beu les converses “secretes” potser ja no hi ha ningú esperant el resultat.
Jo només espero que el problema final no siguin les llistes, perque si es fracasa per aquest detall…será molt trist.
En quant a lo que diu Jordi Vàsquez, les capelletes han existit sempre, i sembla prou clar que també Rcat n’ha esdevingut una d’igual a les que integren SI o les que tenim al Parlament, per tant no és una questió de que existeixin sinó de si són capaces de posar-se d’acord i tirar endavant el pais i no només els noms d’una o varies llistes.
Impecable, Enric.
Et desitjo molta sort. Què complicat és tot, oi?
Costen més les obres i reformes d’una casa que fer-ne una de nova, però sempre queda el gust de gaudir de certs racons, espais i vistes conegudes, valorades i entranyables.
Manel, records.
Enric, gràcies per tots els esforços,i per a l’imformació.
Personalment només votaré una Coalició que ens representi a tots, o al grup que així ho vulgui.
Per ara, sembla que SC fan el mateix que va fer Rcat, si voleu ser-hi, apunteu-vos.
La necessitat és una gran consellera, si SC no fan Coalició, faran el ridícul.
Salutacions cordials.
14.000 suports no són res. Els de Vilaweb n’han aconseguit molts més. Jo mateix m’hi vaig apuntar, tot i que ara me’n voldria desapuntar.
Jo crec que cal seguir amb la máxima que tothom estiri de carro pel seu costat i abans del final mostrar les nostres cartes per aconseguir anar plegats.
Des d’aquest punt de vist trobo més positiva la tasca de SI aglutinant petites entitats que poden aportar recursos tant humans com monetaris per tirar endavant la candidatura.
No m’agraden tant els 14.000 de SCI, ja que són simples signtures (la meva inclosa) que no es comprometen a res. També veig que una quota de 20€ a l’any no és un compromís massa gran, igual que els 6€ al mes de RCat. Només ho veuria correcte de s’aconsegueix reunir un gran nombre de voluntàris (posem-ne 100.000).
Així que no ens atabalem perquè tothom vulgui ser el primer. Aprofitem el rebombori i l’embrancida que ens proporciona cada nova presentació d’un projecte amb la premisa bàsica de la independència, i a última hora siguem generosos amb el que ha aconseguit tothom.
no serà que els 3 tenors de SCI segueixen promoven les llistes obertes perquè tenen clar que còm a personatges mediàtics no tindran problemes per entrar-hi?
aquest efecte es dil.luria si entréssin a SI.
Hola Enric, els humans som molt complicats, i m’atreviria que els catalans encara més, o potser es perquè els coneixo més que a la resta de la humanitat. Com a membre de Reagrupament crec que amb encerts i errades hem fet les coses força correctament i al final s’arribara a un acord principalment per les llistes amb la quota que li correspon a cadascú i incorporant les millors opcions per triomfar. Confio amb gent amb el teu seny per posar el teu granet de sorra per fer-ho possible. Respecte el partit de Laporta sembla que vulguin anar per lliure, tenim tots el mateix ideari, però dona la sensació que les seves llistes seran tancades un cop votades i on no tinc cap dubte que la major part de persones que les integraran ja ho saben hores d’ara disfressat de llista oberta per circumscripció. Esperem que tot arribi a bon port, nosaltres seguirem fent feina i esperem aviat units.
Una cordial salutació
Albert Cortés
Molt bé Enric. La gent, per molt reagrupats que hi hagi, no hi confien prou. El resultat de les noves enquestes, la intenció de vot cau al 0.6 %, molt per sota dels fanàtics espanyolistes de Ciudadanos, del qual es queden, també, fora del Parlament amb un 2 %… Cal afegir alguna altra cosa més? Ah, si, que la transversalitat que es desprèn de Rcat és fictícia tant o més que la que podrien tenir els del sindicat d’estudiants dels Països Catalans demanat el vot per Solidaritat Catalana…
Comentari per a Manel Bargalló: tinc entès que tant tu com els de la teva associació RCAT gireu l’esquena a Força Catlunya/Santiago Espot…d’això se’n diu “no voler negociar amb ningú” i mentre no s’oblidin les diferències personals, no podrem parlar d’unitat. Això no és un esbarjo d’una escola, que pots triar els amics amb qui jugues. El nostre joc no és de mitja hora, ens hi juguem la llibertat i el nostre futur. Apa, fes les paus, oblida-ho i quan siguem indepents ja podràs fer la teva colla. Ara no toca; hem d’estar per la feina!!! O és que encara no t’ha calat el lema: SI SUMEM, GUANYEM!
Som molts,estimat Enric,que dia rere dia assistim impotents i perplexes a l´espectacle de veure com es van fent públiques diferents Candidatures independentistes;totes fent una crida a l´unitat sota els mateixos principis bàsics i sent incapaços d´aconseguir-la.
Tots els principals actors juren i perjuren que no seran obstacle per l´unitat i que no tenen cap interès personal per ser “cap de colla”,no obstant els fets,fins avui no fan més que indicar el contrari,quan tothom crida als altres a afegir-se a la seva particular crida.Fins quan haurem de veure com es perd el temps en discussions i condicions bizantines sobre proporcions en llistes i qui va al davant o al darrera…no havíem que dat que l´objectiu prioritari i únic,per ara,és la proclamació unilateral de l´independència? I doncs què?Teniu la gran responsablitat de donar veu a moltíssima gent que està,estem,esperant que us uniu en una sola Candidatura i poder treballar-hi,esperem que esteu a l´alçada d´aquest primer repte.No ens decebeu.
Fa unes setmanes no hi havia res. Aparentment ara hi haurà oferta de llistes. El procés funciona però encara no és estable. Arriba la selecció natural, que ja és activa deixant enrrere allò que ha fet la seva feina. La democràcia no l’hem vista ni en somnis, mai. Foteu-vos al cap que estem aprenent diverses coses a la vegada i no en som conscients de la magnitud de tot plegat. Si hi ha una mínima educació democràtica i voluntat, l’onze de setembre hauria d’efecturar-se un congrès general on es confeccioni la llista oberta, primera de la història. Els temes bàsics també han de passar pel sufragi obligatòriament, com la conducta parlamentària. La projecció electoral d’això, enorme. La projecció d’estil sobre els fonaments del futur estat també. No n’hem après res de la consulta?. Doncs era això, us acompanyo en el sentiment. Quotes i consensos són antònims de democràcia. Per això ja tenim el que tenim.
Bon dia:
Per a mi la sol·lució es enormement sencilla. Si no hi ha unitat és pels llocs a les llistes, això, a aquestes alçades, em sembla bastant evident. JO crec que tots ens ompim la boca de generositat, però alhora de la veritat, ningú vol cedir primer que l’altre. Crec en aquest sentit que això només es pot desbloquejar amb democràcia. Les llistes les hauria de triar les bases amb un sitema obert (no com el de Rcat). . No vull dir amb això que la proposta de Solidaritat sigui ideal en les formes, entenc els recels, pero en el fons és la ideal.
Es parla molt d’unitat, jo hi estic d’acord, però la democràcia a mi em sembla importat. Si per la unitat va cap de llista un del PRC, per exemple, que no el coneix ningú, tampoc farem be la feina.
PEr ultim, comentaris com els den Manel Bargalló, que destilen resentiment (rebotats) i expliciten mentides (la tria es farà en Assemblees comarcals amb llistes obertes, no a l’Assemblea de l’ 11 de Setembre) no ajuden a la bona entesa entre nosaltres i desqualifiquen el grup al qui representen. Crec que cal tenir una mica de seny iser molt, però molt curòs amb les formes.
Anims companys, ho aconseguirem
Salut
Manel Picó, crec que estàs molt encertat, democràcia és cooperació també.
Els independentistes sense representació parlamentària coincidim amb la fita i els procediments, i per comptes de “cooperar”, “competim”, on és la “regeneració política”?.
Ara, per no ofendre a ningú ho deixaré aquí, però sapigueu, els caps de colla, que esteu, ara per ara, sota sospita.
Apunteu-vos NO SI VAL senyors Carreteros i Laportes.
Estic a punt d’emprenyar-me … santa paciència, que en som de rucs els humans!!!…
Salutacions cordials.
Davant d’aquesta situació, només se m’acut dir que estic completament d’acord amb l’entrada anterior (la de “Menys és renúncia” del dia 30).
Per la meva banda, aniré intentant convèncer a tota la gent que pugui, per aconseguir que s’adhereixin a la CNS. Però si arriben les eleccions, i no hi ha unitat, vull dir: Unitat, no tinc gens clar de què haurà servit la meva veu i, encara tindré menys clara la utilitat del meu vot.
Salut Enric!
Força aclaridor el que expliques.
Uns apunts a nivell personal…
- Dels tres grups implicats (RCat, CNS, SC), només la CNS ha aconseguit agrupar entitas/partits diferents. Malauradament es el grup menys mediàtic, però l’únic prou integrador i dialogant.
- Tant 3500 asociats com 14000 suports em semblen quantitats bones per començar però, si es queda aquí, no son res. El significatiu es que a hores d’ara no augmenten. Pregunteu-vos per què.
- Cap dels tres grups, a hores d’ara, no entraría al Parlament. L’única manera d’aconseguir-ho sería la unitat. A quí li interesa no entrar al Parlament?
- Em sembla que el tema de les llistes es un tema molt discutit de portes endins de RCat, CNS, SC … però al gran públic li rellisca. O algú es pensa que els votants de CiU es miren com s’han confeccionat les llistes, o saben quí es el 7è de la llista, avanç de decidir els seu vot?
- A hores d’ara em sembla que tots els asociats o els qui hem donat suport a uns o altres, hauríem d’EXIGIR als responsables un acord d’unitat. Per la meva banda, si no hi ha unitat, votaré en blanc.
Gràcies Enric pel teu esforç. Tot el meu recolçament.
Tal com està la cosa, el meu vot anirà cap a ERC. No m’agrada gaire, però han asumit els punts de RCat i SCI, tenen estructura i han convidat a tothom a participar, ara per ara ERC és el vot util per l’independentisme. Totes les capelletes barallant-se i molt poquetes d’elles són conegudes al carrer, només aconseguiran fragmentar l’independentisme i restar diputats al Parlament, jo ja m’he cansat d’esperar, us animo a tots a donar el pas i de forma unitària i pel país treballem i votem a ERC, cal sumar diputats independentistes i no restar-los. Una llàstima jo volia una candidatura nova, fresca, sortida del poble, però ara per ara això no existeix ni crec que existirà, per tant abans de restar diputats independentistes, o quedar-me a casa i donar el meu vot a opcions espanyolistes, ja he decidit, jo voto ERC.
Gràcies per informar-nos Enric, sort en tenim.
No pensava dir res, tot fos per la unitat i millor no embolicar la troca.
Però em tenen tan distret entre tots, que ja no puc més…
Aquí el problema és que no s’ho creuen, cap dels que aspiren a estar en les llistes, ni se’ls hi passa pel cap que pugin tenir una majoria independentista al Parlament disposa a declarar la independència… si no de què? De què hi hauria tots aquests problemes? El que passa és que ja es comencen a posicionar per enfrontar una nova legislatura de quatre anys més, i no una legislatura ràpida que donés pas a un estat català, i convocar unes noves eleccions en un país normal. Ja comencen a fer números mesquins, que si 10 o 14 diputats, i tots amb el cul a l’aire.
Si partim del punt de vista que tinc, que veig i vull que les pròximes eleccions ja siguin un autèntic referèndum de si independència SÍ o independència NO, i si no el pensem guanyar per majoria, llavors, de què serveix tot aquests moviments, i per què hauríem de guanyar un segon referèndum convocat ja per una majoria parlamentaria?
Per no creure-hi ja tenim al Mas, per anar a fer política de la de sempre ja tenim a CiU. I companys no és això, no és això.
Com ja et vaig explicar fa molt temps Enric, si no es fan unes llistes plenes de personalitats de tots els àmbits socials, als que s’ha de convidar a que participin d’una autèntica “salvació nacional” i que sigui un grup de savis, com aquests de CNS, que els vagin ordenant a les llistes, que per alguna cosa els tenim. I que les eleccions siguin un autèntic plebiscit que sigui impossible que es perdin, o no ens en sortirem mai.
Que els que vulguin viure de la política, s’esperin a la legislatura següent, que a més no els hi anirà gens malament un temps de reflexió, i si algun dels seus matrimonis els hi són o no convenients.
Perdoneu-me però estic emprenyat i cansat.
http://www.youtube.com/user/CarlesLladoBadia
Vallfosca, jo ja n’he perdut la educació.
Si es mobilitza una fracció de l’electorat de la consulta o dels participants a la manifestació sols per confeccionar la llista democràtica que necessitem, ens trobarem de morros amb la llibertat. Dotar aquesta llista amb desenes de milers de participants ens estalvia la campanya electoral. Només caldrà una rua per passejar els escollits pels pobles i qui en sàpiga entendre que entengui. El món es quedarà en silenci. USA és a punt de reunificar Corea i nosaltres encara n’hem de ser tan idiotes com per no aprofitar-ne el moment tot i ser-ne davant d’una porta oberta. Hi ha temps per tot, fins i tot desprès de les eleccions.
Per alusions
Les meves preferencies personals me les callo. En aquest moments el que cal es que els al final nomes hi hagi una. Com a dit algu per aqui la immensa majoria dels votants els importa qui hi ha a la llista a partir del quart o cinque nom. Com també si ha estat escollit per llista oberta o no. O per compromisaris o no. Penseu que a ERC els candidats son escollits per llistes obertes a les assemblees comarcals encara que l’ordre sigui decidió de l’excutiva i aprovada pel Consell Nacional i estic segur que molt poc de nosaltres els votarà. Ciu la llista la fara a dit el Mas i Duran i guanyaran per majoria absoluta com tot apunta
Les llistes obertes no es fan servir per escollir una candidatura per proclamar la independencia , es fa servir per escollir el tru diputat local o provincial que et representa com a poble o ciutat o comarca per fer politica local o provincial que defensi el seu electorat. Per cony del que es tracte ara no es anar al Parlament a fer el mateix que el Psc o CiU o ERC o no?
Si quan he dit rebotats algu ho ha pres com un insult, demano perdò.
Ahir vaig llegir en algun diari digital que avui a Arenys de Munt hi havia una reunió molt important amb la presència de Joan Carretero, Löpez Tena i molts noms destacats.
Voldria imprimir la notícia i ara no recordo on era.
Si algú ho va llegir li agraïria em digués en quin lloc ho puc trobar.
Gràcies
Després del comunicat i el que vaig veure ahir he escrit un nou text al meu bloc.
No conec a l’Enric Canela, no haig de fer-li la pilota per res, però en ell no hi veig la prepotència que he vist en altres “suposats” líders independentistes.
Josep Maria Sala,
Nació Digital: Aquelarre independentista, avui dissabte a Arenys de Munt a les 19:30 h a la Sala Municipal. http://bit.ly/9aGqWx
admin,
Moltes gràcies. No sé que faria sense aquest bloc.
Ara ho acabo d’escoltar per RAC1. Me’n vaig a resar perquè en sorti bones notícies.
Enric, un apunt molt aclaridor. Tens motius més que suficients per estar emprenyat (no els enumeraré) però, com sempre, les teves opinions son mesurades i honestes. Tant de bo que de la reunió d’Arenys en surtin bones noticies. Mentre tant subscric el següent comunicat que corre per Inet:
Reagrupament + Conferencia Nacional (SI) + Solidaritat Cat
TANQUEU-VOS EN UNA HABITACIÓ I NO EN SORTIU SENSE UN ACORD
Junts aconseguireu un suport incondicional perque haureu demostrat que poseu el pais per sobre de les consideracions personals.
Separats, ni un escò.
No ens feu patir vergonya. Ens en refot les diferències personals que tingueu, les ganes de liderar i les llistes.
Humilment demano que mireu què us uneix, i oblideu diferènces. La gent de carrer, aquests que ens hem associat o donat suport a uns i altres, ESTEM FINS ELS COLLONS de veure batalletes entre nosaltres.
UNITAT …. o derrota.
Potser els Laportes, Carreteros, Tenas, Carandells, Canelas, etc el que necesiten es veure que la gran majoría volem unitat? (reenvieu a tothom que participi o hagi estat de RCat, SI, CNS, Solidaritat Cat, …)
Una mica panfletari, es cert, però es el reflex de molts milers de catalans. Personalment et demano paciència i que no defalleixis perque l’objectiu s’ho val.
Salutacions cordials
Es clar que us posareu d’acord, tot el que faci falta per tindra una cadira on viure quatre anys a sou del Govern de torn.
En Carretero es menjarà el que va dir i l’ Uriel i en Tena, tindràn un esco al Parlamentr; I el dia desprè amb el nou Parlamednt, hauran menys independetistes que ara. Aplaudiments per a tots aquells que de bona fe haureu fet el joc a Espanya
Benvolgut Enric,
D’acord amb el veig opino que ara la torxa de la batalla per la unitat la ha de tornar a agafar la societat civil, prou s’està veient que els “parapartits independentistes” que estan proliferant com bolets, son quasi bé clons els uns dels altres (sobretot Reagrupament i Solidaritat Catalana), tots diuen: “Jo soc la veritat, veniu a mi, que amb mi guanyareu el cel, tots hi sou convidats només cal abraçar la fe vertadera, que és més vertadera que la fe del del costat que diu el mateix que jo dic ara…”. La CNS-SI ha aconseguit quelcom diferent, unir grups i partits independentistes sense que perdin la seva essència, el problema que li veig només és l’escàs ressò mediàtic que aquests grups aporten a la gran massa de votants.
Per tant crec que ara la pilota és a la teulada de les personalitats no polítiques del nostre mon cultural, de l’esport i d’altres que decididament agafin el bou per les banyes i els diguin a aquests senyors que ja n’hi ha prou de jugar al monopoly amb el futur de tots nosaltres, aquí les peles que ens hi juguem son de veritat i també la nostra pervivència com a poble. Que li cantin la canya a senyors com en Alfons López Tena que a part de ser un magnífic polític i un bon estrateg, també el considero un patriota de veritat, però te l’ego tan inflat que si puja una mica més alt la menor pressió de l’aire el farà explotar. Només pots inflar-te tant si estàs ben lligat al terra, d’altra manera tens el perill de perdre-hi contacte… i explotar. Aquest senyor, i jo hi vaig ser-hi, va trencar i tancar tota possibilitat d’enteniment amb d’altres forces independentistes a l’acte de presentació que es va fer el dia 28 de juliol. En nom de la “democracia” aquest senyor va tancar les portes a l’enteniment, com si les essències democràtiques només podessin existir on ell hi te els seu brou de cultiu. Senyor López Tena: Solidaritat catalana no és més democràtica que Reagrupament, que les CUP o que Catalunya Acció (posem pel cas) pel fet que vostè no hi posi els seus reals en aquestes associacions. Vostè no encarna la cinquena essència de la democracia, vostè és un demòcrata, si, però no més que d’altres. Vostè és un patriota, si, però no és “el patriota”, sisplau senyor López Tena Sumi, no resti.
Salut i Visca la Pàtria
adrianna,
I això que vol dir? que segons tu hauríem de votar ERC per assolir la independència? auu va dona que s’us veu el llautó a hores lluny, canvieu la tàctica que aquesta ja està molt vista, fixa’t que fins els “tapats” de CiU ja han acabat amb allò de “Mas o Montilla”, les coses caduquen noia!!
http://www.naciodigital.cat/noticia/17018/carretero/emplaca/puigcercos/laporta/fer/gran/coalicio/electoral/independentista
Les llistes és el de menys. El problema ve a l’endemà, quan no assolim quota suficient i s’hagi de treballar pel país sense projectes coherents.
Crec que aquest és el principal escull, sinó, com s’entén que ERC no hagi fet encara el gest. S’ha d’admetre que ha hagut al Parlament de Catalunya la Primera votació per iniciar el procés cap a la Independència. Fa pocs dies i ha passat sense pena ni glòria. 21 diputats d’ERC van votar la proposta. Fet històric, com dic.
conseguir una llista transversal i farcida de persones de prestigi, engrescadores i atractives a l’electorat és fàcil. El difícil vindrà l’endemà, quan no siguem majoria i no puguem deixar el país a la deriva. Els espanyols no ens donaran treva i CiU ja sabem que és tova. Presentar-nos plegats, tots, amb un únic objectiu és necessari per fer el canvi, però NO hi haurà majoria i potser caiem en un parany. CiU tindrà la clau i necessitem temps per forçar els acords amb ells. Durant aquest temps, la vida política es colapsarà i serem febles. Com fer-ho, doncs? Només se m’acud una manera: que ERC entri a la coalició i sigui generosa per tal de treure el màxim de representació, i en els acords postelectorals, donar-los poders, amb el compromís signat prèviament, generosment també, perquè facin política d’estat. No sé si parlo de ciència ficció o vaig bé. Digueu-m’ho.
Per cert,
molt i molt d’acord amb en Joan P.
A mi m’agafarà un atac de cor. Estic un dia depresiu i un altre entusiasmat. He anat a l’enllaç que ens ha posat en Jordi Casadevall i he llegit això :
“Joan Carretero ha emplaçat avui Joan Puigcercós (ERC) i Joan Laporta (DC) a una reunió el pròxim 12 de setembre per posar fil a l’agulla independentista i bastir una gran coalició electoral entre Esquerra, Democràcia Catalana i Reagrupament, a més de tots els partits i grups que s’hi vulguin aplegar. L’anunci del metge de Puigcerdà ha arrencat l’ovació dempeus del públic assistent i els primers crits d’independència a l’acte convocat per l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Mora, aquest vespre al Casal Municipal d’aquesta població.
Potser la data s’haguere d’adelantar doncs segons quan es covoquin les eleccions, arribarem tard.
En aquesta gran Coalició també hi vull a la CNS amb el Sr. Enric Canela.
Tornant al passat, en l’article : “on és la Candidatura unitària ? ” parlant de RCat, diu que és normal que vulgui saber a priori quins seran els mecanismes pels que es faran les llistes en els altres grups de la Coalició nº…ja no me’n recordo. Em refereixo a la de CNS + SCI+ Reagrupament. Les de Rcat ja estan fetes, encara que són molt flexibles; les de SCI, Assemblea 11 de setembre; el que no tinc tant clar és com ho farà la CNS.
I ara a esperar la propera proposta. Em sembla que els soldadets haurem d’agafar als generals, tancar-los en algun lloc i no deixar-los sortir fins que es posin d’acord. També hi ha la possibilitat de deixar-los tancats fins després de les eleccions.
Els comentaristes d’aquest bloc segurament esteu aprofitant que és diumenge i al llitet si està molt bé. Feu ben fet perquè cal agafar forçes perquè els esdeveniments que ens esperen ens agafin ben ferms.
Acabo de rebre un missatge que diu :
SOLIDARITAT CATALANA FA UNA CRIDA A TOTES LES ORGANITZACIONS
INDEPENDENTISTES A LA UNITAT DES DE LA DEMOCRÀCIA.
SCI crec que és una còpia de Reagrupament. No hi van voler entrar, i ara prediquen el mateix. Perquè?
Ara és temps d’ unitat : ERC + Reagrupament + CNS + SCI .
Tots junts tant els que tenen 78 anys com els que tenen 15 dies.
Els hi he escrit uns quants correus per preguntar-los-hi com es pot fer per desadherirme de SCI. No he rebut cap resposta. Això és la regeneració que pregonen ?
Em reafirmo en la idea de crear una pàgina Web per la unitat dels independentistes on tots ens hi puguem adherir. El que passa és que jo vaig néixer massa aviat i en aquestes coses no hi tinc gaire traça.
Enric,
com va anar air per Arenys? Quines van ser les teves sensacions?
A mi també m’agradaria saber com va anar en general el dissabte a Arenys, no només la cortina de fum que surt als titulars i que no diuen res més.
O es crea una llista unitària o no anirem enlloc. De cara a la gent, és ridícul presentar 3 llistes que tenen el mateix objectiu. No s’entendria. És més: m’he trobat amb molta gent que diu que, o hi ha llista única o que vota com a mal menor CiU, Esquerra o en blanc. La raó és molt senzilla: els tres separats, argumenten, es menjarien els vots i no entrarien al Parlament. Per això, voten a algú que segur hi serà. I no només això: motla gent de base que treballa en aquests projectes ho deixarà de fer si no es va plegats, per manca d’expectatives i decepció. Cal un gest de responsabilitat per part de tots. Si es malbarata aquesta oportunitat, el ridícul resultant haurà estat immens.
Viuen en el seu mon, ells no s’adonen de la immensa decepció que hi ha en el mon independentista de base. Vaig ser a la presentació de Solidaritat Catalana per la Independència i la majoria dels que hi vaig poder parlar exigien la unitat, molts d’ells ja eren Reagrupats i alguns d’ells tenien simpaties per CNS-SI, cap volia pensar que no s’arribés a un acord entre els tres i malgrat aplaudien el que allà es deia sense massa anàlisi (sobre tot les paraules d’en López Tena) estic segur que molts ara voldrien “desaplaudir” segons que què allà es va dir, de la mateixa manera que ja comença a haver-hi gent que en el seu dia portat per una il·lusió no massa racional s’hi van adherir sense saber massa on s’adherien i ara estan començant a demanar “desapuntar-se”. No valoren que son molts els que s’adhereixen a tot el que els pugui mantindre la il·lusió, ho fan portats per un sentiment noble de patriotisme i generositat, però son gent que no son “gent de partit” amb el que això comporta, son gent que per davant de tot desitja la unitat i que si no li concedeixen això podrà fer qualsevol cosa des de votar CiU a quedar-se a casa. I aquests insensats que torpedinegen el que el poble els demana perdran tot el que pensaven haver guanya i es quedaran fora del Parlament i nosaltres a esperar quatre anys mes. Vet-ho aquí el que haurem guanyat tots, i part de culpa serà nostra per haver-los-hi donat ales, amb tota la bona fe, però amb molts polítics no s’hi pot anar de bona fe, els hem d’usar com ells intenten fer-ho amb nosaltres.
Totalment d’acord amb el que dieu, Joan P i Albert
Hola a tots,
M’haureu de disculpar per no haver contestat res fins ara. Raons familiars, en part. Ens traslladàvem de vacances. Per altra banda l’anada a Arenys de Munt no em va permetre tornar a casa fins quarts de dues de la matinada.
Encara que potser faci després alguna resposta específica a algun comentari, dir-vos que ahir la cosa va anar bé. El clam a la unitat fou unànime i qui més podia dir, Carretero va fer l’oferta per al setembre que tots haureu llegit. Una crida positiva.
Ahir nio era dia de converses, el marc no ho permetia, però la meva impressió és molt positiva. Tothom vol la unitat. Tenim un problema de mètode. Un partit és una màquina que malgrat no ens agradi té uns mecanismes que preparen llistes.
Aquí hi ha gent diversa amb opinions diferents. Tots volem el mateix però tots potser no confiem en els mateixos. No discuteixo si està bé o malament, però és així. I deixo de banda qualsevol consideració a interessos personals
El procés està madurant molt ràpidament. Li manca una bullida. Es produirà. Jo no en tinc cap dubte, ni que sigui per interès d’alguns. Si tot queda trencat ningú anirà al Parlament.
Deia ahir que sóc optimista i tossut. M’agrada tenir raó. Ens en sortirem. Jo no crec que les coses quallin en dos dies, però a mig setembre serem un sol grup. Tots els actors ho volem.
Ahir tothom ho deia, els mateixos actors. Confieu una mica, però no deixeu de reclamar.
Enric,
Gràcies, no deixarem de reclamar, exigir, cridar i el que faci falta per assolir d’una vegada la llibertat.
UNITAT, INDEPENDÈNCIA!!
VISCA CATALUNYA LLIURE!!
VISCA LA PÀTRIA!!
Ahir una de calenta, avui una de freda.
“Representants de Solidaritat Catalana, la formació de Laporta, i de Suma Independència, que ha promogut la Conferència Nacional del Sobiranisme, han mantingut aquest diumenge una reunió a l’Hotel Balmoral a Barcelona per intentar arribar a un acord que permeti una candidatura conjunta abans de les properes eleccions.
En la trobada han participat Uriel Bertran i Anna Arqué per Solidaritat Catalana i Josep Manel Ximenis, de la CUP d’Arenys de Munt, i Santiago Espot, de Força Catalunya, per la Conferència, entre d’altres. No hi havia, en canvi, cap representant de Reagrupament”. (E-Notícies)
En sap alguna cosa Sr. Enric ?
Josep Maria Sala,
A veure si l’Enric en sap, i pot dir, quelcom. Peró el que si ens hem d’acostumar és al contacte a dues bandes, això no vol dir deixar de costat ningú, senzillament quan s’estableixen negociacions tan complexes s’acostuma a fer això. A part que el feeling personal que hi pugui existir hi fa molt. Jo veig bé que es reuneixin i parlin, d’això n’anàvem molt mancats, avui es reuniran uns amb uns i demà potser amb uns altres, ens hi hem d’acostumar i no pensar malament i que això ho fan per “fotre” a un tercer. Quantes vegades s’han reunit en Carretero amb en Laporta? i ho hem vist perfecte, doncs ara igual a animar-los i a seguir exigint UNITAT, però aquesta només es farà parlant i parlant.
Això, si fos veritat no seria una de freda sinó una de calenta i molt calenta, pensa que tal i com anaven les coses SC podia ser el roc a la sabata per la unitat, si això es recondueix tot anirà millor. Ja va passar temps ençà amb Reagrupament.
Salutacions cordials
Efectivament, té raó en Joan P. Solidaritat va demanar una reunió. No en sé res perquè no hi he estat, sóc a Tamariu. Quan sàpiga com ha anat en podré treure conclusions.
Personalment crec que és positiva qualsevol conversa entre les parts. Cal aproximar posicions. No dubteu que la meva única opció és: tots.
Personalment he parlat amb un i altres i de forma bilateral. El discurs sempre el mateix: Unitat.
Segimon Rovira (Osona)
He fet una anotació al teu bloc de com ho veig. Moltes gràcies. Tot i que les posicions estan allunyades espero una solució aviat.
Jordi Vàzquez,
No hi coincideixo, com és obvi. No crec que sigui possible una candidatura plural sense incorporar les CUP, Maulets, etc. Són tan importants com nosaltres. Ens cal tothom i l’aposta SI pretén això.
Moltes gràcies. Intento ser clar, dins del que és possible. Més que converses secretes, el que passa és que no sempre tot el que es diu es pot publicar. Això passa en tots els àmbits de la vida.
I segur que hi haurà gent. Tothom hi serà perquè volem el mateix.
Joan P. i Enric,
els dos teniu raó. Quan he premut el botó, “Enviar comentari” ho he pensat, peró ja no he tingut temps de rectificar. És que tinc tantes ganes que s’arreglin les coses que a vegades em precipito.
Ara mateix estic pensant que en Laporta va dir que per presentar-se necessitaria 300.000 adhesions. Al pas que van no crec que hi arribi.
Premo el botó ?
Joan Martín,
Cap mètode d’elecció d’una llista és bo. Hi ha gent que sap molt d’assemblearisme. Pots preguntar a gent d’ERC ben informada.
Ahir, em sembla, va sortir una notícia, no sé si certa, sobre com fer sortir candidats d’altre grup mitjançant l’assemblea. Amb 20.000 euros la faig meva. Serien 1.000 vot a una llista. I amb consigna també.
Amb tota franquesa. Donaré suport a qualsevol llista unitària, estiguin els meus amics o no. No tenim, alguns, altre objectiu. A la presentació de Suma Independència, Sílvia Barroso va dir, voleu ser com una massilla que lligui grups? Vaig trobar encertada la comparació. És l’objectiu. I ho aconseguirem.
Josep Torà,
Insistiré en què és lògic que hagi passat això. Tothom ha estat esperant el moviment de Joan Laporta, fins i tot Reagrupament.
El desacord entre Laporta i Reagrupament es produeix just abans del 10 de juliol. Laporta no ensenya les cartes fins el 20 de juliol. Fa 12 dies!
Algú esperava que tothom quedaria entusiasmat i s’afegiria? Això no va així. Torno a recordar que el país té esquerres i dretes independentistes i que s’ha d’aglutinar això.
Es resoldrà el trencaclosques? Espero que si.
Josep Maria Sala,
Perfecta anàlisi. Compartim la presa.
Què passarà amb les adhesions? No ho sé, però 300.000 segur que no.
La via de la candidatura no serà per aquestes adhesions. Funcionarà diferent.
Això espero.
Raul V,
Si i no. No es tracta, penso, de llocs només. Es tracta de grups, existents. Recordo que Mossèn Dalmau deia en la presentació de Suma Independència que reagrupament volia que tothom entrés despullat. Va ser notícia.
Els grups (i no parlo del meu) no volen entrar despullats enlloc. El que sigui haurà de mantenir els grups (amb quotes o sense).
Tampoc cal pensar que el cap de llista serà un del PRC, no tindria sentit (amb tot el respecte). El cap de llista ha de ser conegut. I jo no tinc cap dubte que el més conegut (agradi o no) és Laporta.
David Barbens,
Absolutament d’acord amb tot el que comentes. En destaco el que cap grup, dels actuals, entraria al Parlament. La desunió donaria el vot a CiU o a la abstenció. Què tothom pensi un moment a qui afavoreix la desunió? Als partits polítics existents.
I moltes gràcies pel suport i el comentari.
RicardM,
Haig de confessar, no seria honest si no ho fes, que no tots els que es mouen en tot això m’agraden. Imagino que a tothom li passa igual. Amb tot, si la llista és plural i agrupa a qui ha d’agrupar, la votaré i si cal faré campanya.
Tothom demana unitat. La forma més fàcil és que tots els grups es reuneixin decidits a que sortí unitat. Això es diu coalició. Li podem posar el nom que es vulgui, però seria coalició. Pretendre la desaparició dels grups en un magma és, per no dir una cosa més grossa, il•lusori. La creativitat està molt bé, però en aquest tema tot està inventat.
A meitat de mes això ha d’estar ben envastat.
Jordi Casadevall,
Molt bona proposta de Carretero. L’únic és que si la convocatòria d’eleccions es fa a final d’agost, caldrà fer-ho abans.
Albert,
Tens més raó que un sant. Tres llistes = 0 diputats. I el ridícul passaria als annals de les imbecil•litats històriques.
Adrianna,
Aquests quatre anys darrers (i els anteriors) 135 diputats han estat fent el joc a Espanya. Prefereixo no mirar endarrere. Moltes proclames i després com a xais a donar suport (uns sempre i altres segons el cas) al govern espanyol.
Moltes proclames a Catalunya però després res de res. Si les coses han canviat tant és gràcies als extraparlamentaris. Deixem doncs que això maduri. Això si, ràpid.
Manel Picó,
Efectivament, l’aprenentatge és ràpid. Potser hauria de ser-ho més, però…
Si hi ha coalició hauria de ser abans de 10 dies després de convocades les eleccions. Per a les llistes el termini és de 20 dies com a màxim. Segurament convocarà el 30 d’agost per a no fer cap més ple del Parlament.
Noemí,
Estic segur que Carretero i els seus estaran a l’alçada de les circumstàncies.
LaGavinaDiuQueNo,
Evidentment quants més grups entrin en coalició menys opcions personals, però quant menys grups més dificultat per entrar al Parlament.
Tres candidatures implicaria zero diputats.
Albert Cortés Monserrat,
Jo penso que tothom veu que sols res de res. Ni que sigui per pur egoisme s’arribarà a alguna cosa.
La sort és que no queda gaire i l’estrès no serà tan llarg. Negativa la manca de temps però al final ens estalviarà temps de discussions.
Com ens passa sempre, el projecte el darrer dia.
Pau,
Confiem que tot s’endreci en pocs dies. L’entrada del 30 és molt bona.
Joan,
Respectable. Jo votaré a la llista que surti de l’extraparlamentarisme. Si ERC volgués donar el pas acceptaria un acord amb el conjunt d’altres. Per una vegada i sense que servís de precedent.
Manel Bargalló,
M’alegra llegir-te. Jo espero que tots hi posem seny. Carretero va estar molt positiu ahir. Segurament caldrà avançar la dat de la seva proposta perquè si convoquen el 30…
Albert Mulero,
Gràcies. Va ser una alegria trobar-te ahir.
El gest d’ERC l’altre dia em va alegrar i empipar que la seva proposta no la votessin més diputats.
Sé que lluiteu per moure ERC, serà difícil però no heu de defallir.
Carles,
14.000 suports no són molts per guanyar però vol dir que han remogut alguna cosa. Amb això no s’entra al Parlament però si ens apleguem tots la força pot ser immensa.
14.000 més 3.500 més etc. Seria bo. Ho hem d’aconseguir.
Pau Vallejo,
La majoria d ela gent vol una solució immediata (no òptima) als seus problemes i la força que l’ofereix és CiU. L’independentisme ha d’aspirar a entrar amb 25 – 30 diputats i condicionar totes les polítiques independentistes i evitar les pro-espanyoles. Si tenim aquests diputats la majoria del Parlament serà independentista i això no ho pararà ningú.
PepMB,
El problema són llistes i grups. Dues coses relacionades però diferents. Hem de trencar la dinàmica. A mi m’importen els grups i no les llistes.
Vallfosca,
Estem en la mateixa línia. Qualsevol que no faci coalició farà el ridícul.
Joan P.,
Jo crec que és normal que passin aquestes coses. Finalment per a què el sistema funcioni s’ha d’establir alguna fórmula d’ordre, sigui model partit clàssic o sigui assembleària. Un coalició ha de determinar qui pes té cada actor. Això és un problema que solucionar. Com? Crec que és el gran dilema. Reagrupament hi estaria d’acord si la fórmula tendís al que ells creuen.
SCI ho veu diferent, penso.
Dins de SCI hi ha adherits a Reagrupament, gent que ha donat suport a Suma, estem repetits. La suma de tots és menor que la suma d’adherits. Caldria fer balanç i saber qui som.
Ens en sortirem!
Enric,
Quin remei em queda… Continuaré esperant, però com passa en els restaurants, quan l’espera és llarga i hi ha molta gana…
Companys, m’alegra que molts estiguem per la unitat.
Dit això, volia palesar algunes coses que no m’ha agradat sentir i d’altres que sí, aquest cap de setmana (en el benentés que qui ho publica no ens enganyi).
1ª) No estic d’acord en que una vegada i un altra, es convidi a ERC a la unitat. Desprès de la crida que es va fer per part de la SCI i de tot el que s’ha vist fins ara (per acabar-ho d’adobar les declaracions del Huguet només demostren l’obcecació d’ERC en denostar qualsevol iniciativa sobiranista que no passi pel seu adreçador). No veig una altra manera que ERC canviï el seu tarannà que la de que es fotin una bona nata a les eleccions de la tardor. Desprès es podrà parlar amb ells des d’un altra perspectiva. Sap greu, però “algú ho havia de dir”.
2ª)Jutjo molt possitiva la trobada a l’Hotel Balmoral entre dirigents-representants de la SCI i els del grup de la CNI. De la mateixa manera, crec encertat que la SCI vulgui elegir les llistes mitjançant el vot lliure i directe de…,espero, que de totes aquelles persones que estiguin dins dels tres grups que volem la unitat.
3ª)No m’agradat sentir que el Carretero (R.cat) no vol reunir-se amb el Lopez Tena i l’Uriel (SCI) perquè els té vetats o que els primers no acceptin elegir la gent de les llistes en un procés de vot lliure entre tota la base.
4ª)No es pot predicar la unitat i desprès, a la pràctica, actuar d’una manera obstruccionista. Això ja ho fan els d’ERC i els de CiU, no cal repetir actituds que ens han portat on estem ara.
5ª)Com diu el Pau Vallejo, esperem,..esperem,i..confiem que els plats que s’estan preparant a la cuina del restaurant siguin del nostre gust. Ara, com que tenim tanta gana, l’espera se’ns fara llarga i pesada…
La meva família i jo ja hem signat per la unitat dels independentistes.
http://www.idlu.eu/index.html
Ara falta que els nostres dirigents, la vegin, reflexionin, signin i ho portin a la pràctica.
Gràcies Josep Mª Sala per la teva informació. Ara mateix acabo de signar.
Sisplau companys, feu vostra aquesta proclama unitària i feu-ne publicitat.
Quants més siguem els que hi donguem suport, més força farem davant els que es postulen com a representants nostres.
Esquerra hages acabat pactant amb en Laporta,( per lo que es veu molt influenciable), deixant a Rcat i CNS penjats… Aquesta era la jugada den Uriel… Desprès a pactar amb en CIU i en Tena al govern… Carretero ha vist la jugada i els ha posat amb un compromís….
Salvador Cardús. Brillant com sempre…
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/855/quan/unitat/forca
Pau Vallejo,
Si, hem de tenir una mica de paciència. Jo també estic una mica cansat.
Marc Aloy Simó,
El problema no és el nombre de persones que volen la unitat. És a què estem disposats a renunciar per tal d’aconseguir-la.
Jo crec que al final s’imposarà el patriotisme. Una cosa que pot passar és que algú es retiri si veu que el seu camí no reeixeix. Jo faria això i votaria l’opció resultant.
Josep Maria Sala,
Gràcies per informar-nos. Hi vaig.
Joan Borrut,
És una de les coses que es diuen, però no hem de fer cap retret ni enviar “mals comentaris” als independentistes fins que no es demostrin. No ens ajudaran a res. El que estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.
L’article del Cardús: francament bo tot i que algun punt no el comparteixo al 100%.
Acabo de rebre un comunicat amb el reglament de com fer la candidatura i sense dubte té molts problemes per garantir de que no hi hagi tupinada. Diuen que farien servir els sistema informàtic que es va fer servir a les consultes per controlar el vot i resulta qui ha fet i s’encarrega per fer-ho als referèndums m’ha dit que és mentida que ho pugin fer servir perquè ho controla ell.
També es veu que l’Uriel va començar a repartir els primers llocs a la reunió del diumenge entre ell i els de CNS.
Es cert això Canela?
Com pot Uriel garantir-vos places si l’elecció es farà per llistes obertes?
Es cert que us va dir això?
Tot el procés d’elecció de la candidatura al SCI sembla que serà una tupinada.
No m’ho acabo de creure que vagin tant descaradament prometen aquestes coses.
Aquesta gent volen o sense voler, ha aconseguit fer molt de mal a l’imatge de l independentisme.
Els d’ERC i CiU deuen estan foten un fart de riure
Senyor Canela, moltes gràcies per mantenir-nos informats.
El fet que en Montilla no ensenyi les cartes (no fent pública la data de les eleccions) ens ha de fer tenir clar qui es realment l’enemic, i potser ens forçarà a definir la candidatura unitària abans de l’11 de setembre.
Ho aconseguirem.
Nació Digital:03/08/2010 a les 14:13h
Moviment tàctic en resposta a Joan Carretero, que podria posar-lo contra les cordes o acostar-se caminant d’esquena. Aquest migdia Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran han difós un comunicat en què afirmen que “donaran tot el suport a Joan Carretero i a Jaume Fernández per tal que les assemblees d’adherits de Girona i Lleida els votin per encapçalar la candidatura electoral impulsada per Solidaritat Catalana per la Independència en aquestes circumscripcions”.
Segons el comunicat, “la voluntat de presentar una candidatura unitària, transversal i democràtica per la independència de Catalunya a les properes eleccions al Parlament ens comporta a tots deixar de banda eventuals diferències, ser generosos i fer un esforç d’integració que es fonamenti en l’elecció directa de totes les persones que hagin d’integrar la candidatura per part de tots els adherits”.
Això fot fastic!!
Perquè tenim que canviar la nostra línia a Rcat… Em ofert dialec i ens tornen, amb menyspreu, unes cadires… No en volem de cadires!!! Volem que la política catalana sigui la que es mereix el nostre poble. Honrada, honesta i digna…
No veig honrats ni honest-os ni dignes als senyors Bertran, Tena i Laporta.
Un que alucina,
Jo no hi era a la reunió del diumenge, però si agafeu el que han dit a Reagrupament sobre recomanar el vot per Carretero i Fernández a Girona i Lleida, si pacten, podreu treure conclusions.
Tots els partits, fins allà on conec, fan llistes “recomanades”, amb la qual cosa acostumen a sortir els que vol la direcció. A vegades hi ha algun “accident”, però és molt rar.
Respecto qualsevol opció que porti a una llista unitària però per a mi l’assemblearisme no és sinònim de transparència.
Cap mètode és perfecte. L’important d’una llista són els primers noms. Els que tenen opció. Jo preferiria arribar per consens. Algú dubta que Laporta i Carretero haurien de ser? Jo afegiria uns quants però m’ho reservo. En algun lloc vaig escriure això. Estic segur que si jo fes una llista seria criticada en alguns noms per uns i lloada en els mateixos noms per altres. En tot cas seria una llista plural i amb moltes opcions.
Sobre el programa, ni idea.
Efectivament, els d’ERC i CiU deuen gaudir al màxim.
El problema de tot plegat és que a la gent li costa respectar als altres grups existents, per això no accepten una coalició de grups que mantinguin les seves sigles i personalitat.
Joel Català,
Si, ho aconseguirem. Jo crec, com la majoria, que convocarà el dia 31 d’agost i que abans de l’11 la cosa haurà d’estar ben tancada.
Joan de Vilafranca,
No critico als altres grups independentistes, però ja saps que penso que aquest mètode no és l’adequat.