Els catalans tenim la pell fina. No sabem discutir entre nosaltres sense arribar fàcilment a tirar-nos els trastos pel cap. Suposo que és l’herència cultural dels llatins i també de la cultura aràbiga. Sempre recordaré com un dia escoltant per la radio, un periodista expert del món àrab, explicava que una crida que feia un líder d’Hamàs, a on semblava per les expressions que deia que seria del tot impossible una treva amb els isrelians, hi ha via possibilitats que finalment hi hagués la pau. El periodista deia que els àrabs són molt exagerats i apassionats quan fan discursos públics. Nosaltres com occidentals no saben llegir sota les grans expressions grandiloqüents de desqualificacions i amenaces, els matisos que deixen entreveure un missatge a favor de la negociació.
Penso que els catalans som propens a caure a l’exageració i apassionament quan discutim a semblança dels que viuen a l’altra riba del mediterrani. Ho fem amb el futbol i també amb la política. Sobretot amb la política independentista.
He escrit una sèrie d’articles al meu bloc personal sobre els lideratges que necessitem els catalans per esdevenir lliures. Remarco la necessitat que siguin honest i honrats, però també reflexiono sobre la nostra història i entorn natural ens ha condicionat la nostra manera de ser.
Però independentment dels lideratges, penso que nosaltres, els que som gent normal, que estem seguint la política no per ambicions polítiques, sinó que hi som perquè volen ajudar que la nostra nació esdevingui lliure i sobirana, hauríem de fer un exercici d’autocontrol per no caure amb l’apassionament i l’exageració com ho fem amb el futbol. No podem caure amb la trampa d’atacar-nos fins l’extrem que sorgeixi un rebuig entre nosaltres més per qüestions personals d’afinitats a uns colors, que racionals. Un rebuig irracional que a molts el hi provoca la contradicció de ser capaços de voler veure com l’adversari polític perd encara que això perjudiqui l’objectiu comú a favor de la independència de Catalunya.
Tampoc això vol dir, que no es pugi criticar constructivament als qui considerem els adversaris polítics però que persegueixen els mateixos objectius que nosaltres. Penso que no és dolent la critica constructiva i sempre hauria de ser acceptada per tothom. La critica serveix per millorar i el fet de rebre hauria de ser acceptada com un favor. Lògicament no estic parlant d’insults o desqualificacions personals.
Per això, les critiques a RCat, SCI o DCat i CNS no haurien de ser vistes com un atac o rebuig a l’independentisme. Com tampoc les respostes que es donin a aquestes critiques han de ser preses com un atac a les qui ho ha dit
No es pot aconseguir realment la unitat si cada grup es mostra impermeable i no accepta les critiques de l’altre. Encara menys quan aquesta critica o la resposta a la critica, es faci fora del raciocini i només es basi per les afinitats emocionals respecte als lideratges de cadascun dels grups o partits. No té sentit que nosaltres, els que teòricament no ens va ni ens ve qui aconseguirà la independència sinó que el que volem és que finalment s’aconsegueixi, prendre partit per una opció fins l’extrem de sentir-se personalment atacat quan algú la critica. Hauriem d’escoltar o llegir positivament aquesta critica per mirar de millorar l’entesa entre nosaltres.
Els que no tenim interès personal amb el moviment independentista, ja sigui per la vanitat de ser protagonista o per ambicions polítiques, hem de mirar de tenir el cap fred i no caure al terreny emocional. Hem de mirar de no tenir la pell fina i a la primera divergència sentin-nos atacats o insultats. Perquè no oblideu que aquests que s’erigeixen com a líders, que fan grans discursos i aparentment semblen molt apassionats quan defensen les seves postures dels seus pròpis partits o grups, tenen la pell morta. La tenen ben morta, perquè si no la tinguessin no haurien arribat mai a ser líders.
Manel Bargalló
Endavant les atxes!!
Estar disposat a atendre les raons que ens és difícil compartir, a deixar-se impregnar per idees que no s’assemblen a les nostres i finalment, si és el cas, a revisar les pròpies conviccions és un exercici que requereix valor. El dubte és molt més angoixós que la certesa i no estar segurs de tenir tota la raó és molt menys satisfactori que tenir la convicció que els que estan equivocats són els altres.
Manel Bargalló,
L’Enric Canela ha deixat caure, en una de les respostes a un comentari fet dins del seu article setmanal, que creia que abans del dia 20 d’agost ja només hi hauria dos candidatures perquè dos d’elles ja haurien arribat a un acord i que abans del 30 d’agost ja només n’hi hauria una.
Suposo que tu deus creure que són meres especulacions?
Bé,en tot cas, a mi m’agradaria creure que el Sr. Canela quan manifesta això, és que té fonaments en què basar-se.
M’agradaria creure-ho,però, en realitat, crec que anem directes al desastre electoral.
Tinc fonaments per dir-ho?
Doncs, sí, en tinc.
Veig que les posicions entre R.cat i les de SCI, lluny d’acostar-se, cada dia s’allunyen més.
Veig que des de R.cat es qualifica al Jan Laporta de: persona egocèntrica i àvida de poder que arribat el moment entraria en un govern de CiU obviant tot el seu ideari (decàleg, en diuen ells)independentista.
A l’Uriel Bertran el qualifiquen de quintacolumnista de l’ERC Puigcercosista i de que només serveix per boicoteijar i rebentar les opcions que els hi volen fer ombra.
I al Lopez Tena el qualifiquen com a persona que treballa al servei de l’Estat espanyol.
Veig que al diari digital “som noticia”, uns quants personatges es dediquen a desacreditar tot el que bé de SCI i uns quants es dediquen a fer el mateix respecte a R.cat.
“No podem caure en la trampa d’atacar-nos fins a l’extrem que sorgeixi un rebuig entre nosaltres més per qüestions personals d’afinitat personal a uns colors, que racionals.”
Bé, crec que alguns hi han caigut de 4 potes, però el més trist de tot és que des de la direcció dels grups (almenys des de Rcat) encara s’alimenta més aquest rebuig amb elucubracions esbiaxades…i sé del que parlo.
La veritat és que llegir segons quins comentaris per Internet produeix certa desesperació. Tots tenim el mateix objectiu. És evident que, o anem units, o no ho aconseguirem,. Llavors, a què vénen tants atacs? Mentre tot això passa, convergents i socialistes es deuen estar petant de riure.
David
—–
Vet a aqui el problema.Peró si no som capaços d’acceptar les critiques com si fossin una cosa personal, no podrem avançar. I Catalunya necessita avançar cap a la independència o estem acabats
Marc Aloy
———
Del tema de l’Enric, jo només sè que les converses entre RCat i CNS segueixen obertes i el telefon està obert, malgrat tothom està de vacances. No sé si pel 20 hi ha quelcom previst, no tinc idea, però si en tingués tampoc t’ho diria per questions obvies.
Pel que fa els comentaris sobre RCat i SCI, home Marc, ningú de la Junta de RCat, que són els únics que podrien dir quelcom respecte als tres persones que anomenes, han dit publicament res. Carretero va dir al principi que estava content i s’alegrava de SCI penses el mateix que portava RCat proposant des de feia un any. Carretero va dir que esperava que proposessin quelcom i de fet per desgràcia encara espera. També Carretero els hi va enviar formalment una carta tant a ERC com al Laporta per reunir-se a Arenys de Munt. A part d’ERC que sembla que ha dit que no, Laporta no ha contestat la carta. Només SCI s’ha dedicat a enviar comunicats a la premsa, pocs seriosos oferint-se a amanyar les assemblees de Girona i Lleida perquè surtin els candidats de RCat i sembla que tot plegat demostra que hi ha molt poca voluntat de fer-ho seriosament.
Els comentaris desqualificatius que diuen persones d’un costat o de l’altre, són un bon exemple del que he escrit avui. No podem fer cas aquests tipus de comentaris fet més per defensa dels seus colors o atacs als colors dels altres. La independència de Catalunya és quelcom més seriós que un partit de futbol.
Però si que et diré Marc, que en aquests moments hi ha una guerra bruta contra RCat de la majoria dels mitjans de comunicació, aprofitant l’aparició de SCI. Les mentides que arriben a publicar són tant grans, que no es d’estrenyar que més d’un reagrupat comença a veure “fantasmes” o “conspiracions” dels partits que més es beneficien d’aquesta situació.
Per possar-te un exemple d’aquestes mentides. Avui surt la notícia tant e-bruticies, com al directe i a vilaweb i l’Avui al paper (al confidencial) que diu que el coordinador de l’Alt Urgell ha plegat de RCat i ha passat a SCI. Resulta que aquest pressumpte coordinador, era molt amic meu i era el que m’ajudava a corregir els meus escrits i té un bloc “reflexions en català”. Doncs aquest noi, va abandonar RCat el principi de Febrer, escrivint uns post al seu bloc estrimpant-se els vestits i desproticant contra Reagrupament a on anunciava la seva baixa. A mi ja no m’ha contestat cap correu ni ha volgut possar-se al telefón. Només perquè no he compartit la seva decisió.
Ara resulta que tots aquests diaris anuncien que el coordinador de l’Alt Urgell i tota la resta d’associats, han plegat i han marxat a SCI. Pura mentida.
Un altra anecdota, a vilaweb fan una enquesta sobre qui hauria de “presedir” la candidatura independentista. Al cap de tres dies, RCat té uns 600 vots i SCI uns 350. De cop SCI puja a 800 en unes 5 hores. Faig algunes comprovacions i deduiexo que és un robot ja que fa uns 4 a 4,1 vots per minut, sempre constant. Un robot és un programa fet expresament que té un forat o porta per saltar-se la seguretat de vilaweb i vota. Sense l’ajuda d’algu dins de vilaweb es molt dificil (no impossible). Ho denuncio al Facebook que hi ha manipulació i al cap d’uns minuts aturan el programa. Explico al FB que ho han aturat i al cap d’uns minuts torna a funcionar i en 3 hores pujen a 1500. Ho torno a denunciar i ho aturen. Truco a vilaweb i em diuen que són conscients que hi ha manipulació. Em comenten que voldrien cancelar l’enquesta aquesta setmana i no deixar-ho tot el mes com havien previst.
Algú de RCat diu l’endemà per correu, que hi ha un truc per poder votar varis cops, manulament els cookies i quan començen a fer-ho augmentant a un ritme lent d’un o dos per minut, els del SCI tornen a possar en marxa el programa i ara en 3 hores afegeixen 1.000 vots. A mitja nit ho aturen. Peró cada dia si veuen que RCat s’acosta, el tornen a possar en marxa.
Que fa vilaweb?. Ho treu o cancel.la?. Doncs no, segueix en marxa quan sap que tot és una tupinada.
Davant de totes aquestes mentides i moviments, no t’estranyi Marc, que hi hagi cada dia que passa més desconfiança amb SCI per part de molta gent de RCat.
La pregunta clau, és qui beneficia tot això?
Al independentistes segur que no.
Albert
——
La pregunta com he dit abans al Marc, és:
Ara estem més units que mai?
Està SCI aconseguin gent de CiU o ERC o en canvi, tal com diuen els mitjans, són rebotats de RCat?
Com tu be dius, CiU i ERC s’estan foten un fart de riure.
Amb això no dic que SCI no hi ha gent patriotia i ben parida. Però els tres impulsors, no estan demostrant i això és una critica constructiva, una predisposició de cercar complicitats per facilitat la Unitat. Per començar estic segur que si a la presentació de SCI, haguessin invitat al Carretero i l’ha haguessin fet els quatre junts. Ara CiU i ERC, estarien plorant en comptes de riure.
De moment, personalismes a part, i al marge de la guia del CNS, pel poc que arriba als mitjans la proposta més transparent democràticament sembla la de SC. I aquest punt l’han perdut de vista tant les altres forces independentistes con ERC i CiU, no s’adonen que la gent també vol una severa regeneració del sistema democràtic.
La regeneració democràtica és també limitació de mandats i transparència. No només votar en llistes obertes. Això com vaig explicar la setmana passada no es fa servir , que jo sé, en cap altre partit d’Europa. Només es fa servir per les eleccions. També per mi, SCI al final no podrà fer llistes obertes de veritat ja sigui perquè com ja entreveuen al seu decaleg es podrà votar candidatures (paquets de persones) igual que va proposar RCat o les assemblees estaràn amanyades per sortir qui interessa que surti. Com vaig explicar a l’altre article, ERC té llistes obertes per la candidatura al Parlament, però el numero ho decideix l’executiva i ho ratifica el CN. Ja veurem al final que fa SCI. Però estic quasi segur que podria endevinar qui sortirà a Barcelona els 8 primers amb un 10% d’error com a molt.
Això és una critica constructiva als companys de SCI, que no facin servir aquesta excusa de la regeneració democràtica de manera demagogica per impedir la unió.
Això de SCI de poder votar en llistes obertes presentant un grup que gent que es pot formar al darrer moment pagant els 20 €, sona a tupinada. Us imagineu que el PSOE, per diu algú, posi 200.000 € del pressupost i digui a 10.000 militants que s’apuntin, i que votin la seva llista? Doncs ja tenim uns topos de caps de SCI. Així de fàcil. Qui paga mana.
I sobre l’argument del Manel, doncs si s’ha de criticar constructivament i no fer cas de les crítiques destructives. Però encara que tot el tema de SCI sembla poc clar, crec que s’ha de parlar positivament de tothom, veure les coses bones de cada lider i deixar que els liders negociin entre ells per formar aquesta llista de coalició.
L’important és formar un grup potent, doncs vinga, siguem generosos i cedim una mica. Negociem i fem la llista. Perquè se suposa que tots els implicats volen el mateix, oi? Perquè si no és així, doncs plaguem, diguem-m’ho clar i deixem-nos de coalició.
De totes maneres sóc optimista. Crec que tindrem aquesta llista única.
La candidatura única és un miratge, i si s’arriba a produïr, una olla de grills. Que farà en Carretero amb en López Tena, si no el pot veure (per què?)?. O en Lapota amb els de la CUP?. Els del la CUP li diran el nom del porc als empresaris de la CCN,…., etc. La idea de la CNS pot mitigar-ho, però no aguantarà una legislatura. Què queda?. Esperar el tret de sortida i, vist el que hi ha, mirar d’encertar el cavall guanyador.
També es poden bastir dues candiatures, una d’esquerres i una de centre dreta. Aixó és més factible, sempre i quan es deixin de costat els personalismes i el conservadurisme (de no voler-se moure i creure’s doctrinalment per sobre dels demés) de gent com els de ERC o les CUP.
Esteve
——-
Possats a dir coses bones de SCI, per mi és que en Laporta pot aportar una notorietat que ajudaria trencar el buit informatiu. Ara bé , compte que aquesta notieritat pot ser per possitiu o per negatiu.
En Alfons Lopez Tena, pot aportar alguns independentistes que continuaven pensant en votar CDC, però compte que en Tena, ha mostrat durant els referèndums que és una mica bocamoll quan s’emprenya i facilment acusa als altres sense proves concluients. Mentre era militant de CDC, els mitjans el reservaven, però ara fora de l’aixoplug de CDC, no li tindran tant de respecte per posar-lo en ridícul.
Tant en Laporta com Tena són passarells en la política, ho dic en el sentit de negociar, parlar quan toca i amb els periodistes de política, reaccionar amb calma davant els esdeveniments politics, resisitir les traicions i travetes dins i a fora…etc. EN aquest sentit diria que Laporta potser estar una mica més per les intrigues del Barça, però a la politica no li perdonaran ni una a diferència del Barça.
Del Bertran es podia pensar que portaria vots d’ERC però ahir es va veure que com a molt una quarentena de militants d’ERC marxaran d’ERC, dels teoricament 200 o 300 militants que eren de la seva corrent interna.Però com a exemple de regeneració democràtica es molt mal exemple. Ja porta 3 legislatura de diputat. Mai ha treballat de res, només de politic professional.
SCI té aquests punts a vafor i en contra respecte als seus caps.
jj
—-
No sé perquè en Tena i Carretero no es poden veure. És la primera vegada que ho sento i això que estic una mica ben informat dins de RCat. El que sé , és que al principi Tena i Carretero van dinar un parell de vegades perquè Carretero estava inspeccionant les possibilitats de crear RCat. EL mateix va fer amb el Ramon Tremosa. Et parlo de un any i mig o dos.
Però si que et puc dir, que Tena no cau bé a gaire gent que ha treballat amb ell, si et fixes, no té equip. Sempre treballa sol.
No crec que una candidatura independentista de dretes o esquerres funcioni. Això es caure amb el parany que ha fet possible el tripartit i a desmentallat ERC com a opcció independentista.
La independencia i amb això estic d’acord amb tu a la teva primera intervenció, la guanyarà un sol cavall. Per desgràcia jo creia que aquest estiu podriem crear el cavall vencedor, però en Laporta, que era el genet que ho podria fer, malgrat les seves mancances, ha estimat no muntar sobre RCat i ha estimat a corre-cuita fer-ho un cavall nou, que per les presses l’estan dopant per poder resistir l’estrés d’un entrenament forasenyat d’un parell d’entrenedors que han marxat d’altres equips i un amb mala fama, sobretot el més jove.
Com més temps duri l’entrenament dels dos cavalls , més dificil serà l’entesa per descartar-ne un per aixì poder anar junts.
Tot apunta, que cap dels dos cavalls podran guanyar als de tota la vida.
Llàstima. Haurem de continuar preparant-los per la propera cursa el que sobrevisqui la carrera i no es trenqui degut l’esforç de la mateixa.
Només un apunt. No conec gaire res d’en López Tena, però se per experiència que les persones extremadament exigents i preparades acostumen a caure malament als que no arriben al seu nivell, però es pensen que sí ho estan. Són afers de competició personal. El més assenyat és reflexionar sobre les virtuts i mancances de cadascú, honestament amb un mateix, i saber reconèixer les virtuts alienes. Fet aquest pas, la concòrdia és més propera, puix sovint la persona exigent només vol arribar a el que ell considera uns mínims d’excel·lencia, sense especial personalisme (en el cas d’en López Tena no ho se, puix ja dic que no el conec).
jj
–
Cada lloc exigeix un perfil. No dubto que Tena pot ser un excel·lent exectiu per portar un projecte endevant. Tal com ho ha demostrat a Osona i a Mataró. Però això no necessariament es vàlid per altres funcions o altres tipus de projecte.
Treballar amb equip avui en dia és molt important, això no vol dir que traspassis la responsabilitat i l’exigència a altres. Vol dir saber motivar i treure el millor de cadascún dels membres per aixì poder aconseguir més competència per assolir els resultats.
No conec personalment al Tena, però penso que deu tenir un perfil més del manager del segle passat, molt exigent però sense capacitat de treballar amb equip. És allò d’ordenar i els altres executar o pitjor, que ell ho fa tot el important sense delegar res a ningú.
Això pot anar molt bé per certes projectes però pot ser un llast per a altres.
Estic pensant en les paraules d’en Joan Carretero : “L’associació és forta i aguanta bé les tempestes. Fins i tot diria que l’ajuden a créixer”
Estic de vacances i això em permet tenir més temps per observar i analitzar l’actualitat política. Veig que les frases del doctor són certes. El tren va minvar la velocitat i en va baixar algunes persones però en van pujant moltes més i aviat hi haurem d’afegir vagons.
Aquest vespre a les 21:00 h. inaugurem la Seu de Reagrupament a Lleida. No cal dir que m’agradaria moltíssim saludar-vos a tots personalment.
Josep Maria Sala
————–
jo afegiria que fins i tot , aquesta tempesta ens pot posar més fins per poder afrontar la batalla final.
També SCI pot anar bé, si els “rebotats” que han marxat a SCI, al final tornem a trobar-nos, com desitjo plenament, a la candidatura que ens faci guanyar.
Ja m’agradaria anar a Lleida, però no puc. Espero que sigui tot un èxit.
Permete’m Manel tres apunts.
El primer és referent als teus darrers comentaris referits a en López Tena. Trobo que són molt encertats, sempre i quan no acabin resultant en l’estigmatització d’una persona, més encara, una persona que no deixa de ser un potent actiu independentista. Cal sumar sempre, tot i que no ens agradin algunes coses. En aquest cas particular, cal considerar que el pòsit que deixa el pas per la judicatura espanyola, d’ordeno i mando, no marxa en un dia. Apropem-nos-hi amb la ma estesa.
El segon apunt que voldria afegir és que llegits els comentaris de l’Enric Canela als seus darrers escrits, així el darrer comentari teu aquí, Manel, dedueixo que el vostre cavall guanyador és Reagrupament. Si és així, fora bo dir-ho amb claredat, puix jugar a ser i no ser, a candidatures unitàries però no, no deixa de crear confusió entre els que cerquem la sortida del laberint.
El tercer és respecte a Reagrupament, i no parlaré de si és obscurantista i tal com diuen els que en marxen, sinó que no pot presumir de puresa. Per què?. Volia a en Laporta tant si com no, posant-li l’associació en safata, fins a extrems vergonyants. Per què?, per l’alçada intel·lectual?, pel programa independentista del Laporta?…., no, no, no, senzillament com a imatge mediàtica, ganxo electoral. Molt correcte i usat sovint a la política espanyola, justament la política que aborreixen tants i tants electors. No és d’estranyar que en Laporta ho hagi refusat, puix no vol ser home de palla, titella, de ningú, que cadascú porti la seva creu.
Si volem anar endavant, tots hem de jugar net amb els amics, que no sigui que els enemics siguin més pietosos que els “amics”.
jj
—
1) Totalment d’acord amb Tena. Jo li tinc molt de respecte, però cadascú és més vàlid en el seu lloc que en un altre. En Xavi o Messi del Barça pot jugar de defensa, però ho farà pitjor que un defensa de 2a o 3er divisió.
2) No sé res més que les converses entre CNS i RCat segueixen obertes i mai s’han trencat. No sé respecte a SCI. El meu cavall és Reagrupament però no sé pas si és el guanyador, però és el que tinc més confiança i sé que la feina que s’ha fet fins ara, malgrat els errors, és collonuda.
3)Potser tens raó que s’ha donat la imatge aquesta referen al Laporta. Però imaginat el hivern passat, quan RCat estava creixent, algunes veus, properes a CA i a ERC, incloent també l’Enric Canela, titllaven de RCat de ser excluents i sectaris. Si en aquest context quan Laporta manifesta que li agradaria presentar-se, si Carretero hagués dit el que ara està dient SCI de que tothom ha de passar pel tubo d’unes assemblees amb vot directe i que seria tractat com un de més. Tothom s’hauria tirat a sobre dient-nos que som un tancats i no volem una figura important com ell, possiblement perque RCat és un xiringuito pel lluiment del Carretero.
No havia alternativa. Si deiem i seguim dient que RCat és una agrupació (reagrupació) d’indepedentistes per crear la candidatura més potent i forta per poder proclamar la independència, no podem deixar passar la possibilitat de que el president del Barça hi participi.
No som un partit politic a on s’hi entra per fer politica. Som per aconseguir la independència i una vegada la tenim ens dissolvem.
Laporta es va desdir després de haver arribar a un acord per dos cops, incloent el darrer, a on Carretero li va dir que si Laporta volia estar més tranquil de que ell era el lider, no es presentava.
Tot i així Laporta va dir l’endemà que no. Per què?. DOncs jo penso que si veiem que és SCI, ho podem entendre. Laporta vol un partit que sigui seu per poder tenir tot el control.
Si volen anar endavant, cal jugar net i per desgràcia ara certes persones a SCI no ho estan fent, o al menys aparentment no son tant pietosss que els enemics.
Fins a cert punt trobo normal voler tenir tot el control. Si ets qui posa la cara, no interessa anar a la guerra amb un exercit on els generals poden discrepar. Com exemple tenim els partits espanyols PP o PSOE, i també Ciu on les jerarquies están bén establertes i ningu no bada voca quan el lider o liders diuen prou. A més dins Rcat hi havia gent que no volíen ni volen en Laporta de cap manera.
Confio que al final trobarán la solució perque si a les eleccions tenim tres formacions o quatre (inclog Esquerra) será un desastre i un estrepitós fracás on molts vots quedarán perduts.
Salut!
És gratificant aquest intercanvi d’opinions franc i directe. Potser no albirarem els màxims, la candidatura unitària, però si els mínims comuns denominadors, que és més del que sembla. Amb més temps podria quallar en quelcom com el que ha suggerit la CNS, però malauradament em temo que trobarem quatre candidatures independentistes, com a mínim, que no sumaran res, i per tant només serviran com a motiu de burla del nacionalisme espanyol. Però bé, si una cosa tenim els catalans és constància i fetge, si no ja no estaríem aquí. Quant temps ens queda?. Al ritme vertiginós a que va tot uns 20-30 anys a tot estirar.
PepMB
—-
Totalment d´acord, però no sé pas si Laporta ha guanyat amb el canvi, perquè en Tena i Bertran, no han demostrat ser molt fidels als seus projectes de partit.
També és curiós que els critics amb Carretero esgrimient que Laporta no era un líder solid i que no era de fiar. Alguns el deixaven per terra (tinc correus interns d’ells). Ara tots s’han empassat les paraules que deien i són fans del Laporta.
Jo més que confiar, desitjo que al final hi hagi una solució, perqué aquesta situació és contraproduent per a tots i per Laporta , jo diria més que a ningú personalment. Car ell acaba de patir una derrota increible al Barça a on va presentar el seu candidat dividint els que estaven pel model que ell havia instaurat i donant ales a l’altre que a més és espanyolista.
Dues derrotes a on ell es culpable de dividir l’opció que ell mateix ha dit per activa i per pasiva que és la correcte (em sento moralment reagrupat i comparteixo 100% l’ideari de RCat) el pot deixar cremat per tota la vida.
Manel, discrepo un xic, a on dius ‘el pot deixar cremat…’ jo crec que ja es ‘l’ha cremat…’
Segons es miri….jo crec que és molt que un senyor com en Tena s’hagi mullat abandonant el refugi que significava per a ell Ciu. Era el que molts li exigíen per a ser “vàlid” i ara que ho ha fet el critiquen com es critica en Laporta. Fins i tot gent de base de Reagrupment es dediquen a posar dinamita sobre SC i d’altres a muntar “festes” i repartir calendaris (veure web de Rcat) com a mesura preventiva contra l’opció d’en Laporta.
I jo em pregunto no será que les noves joguines (“eines noves”) ens tornen a fer perdre el món de vista? No estem enfilant altre cop el camí per reproduïr la dinámica destructiva que ha convertit Esquerra i Ciu en finalitats en si mateixos?
…caldría reflexionar en si és abans l’ou o la gallina, i posar-hi remei abans que les bases més “inestables” d’un i altre bandol ens ho engeguin tot a rodar.
Segueixo confiant en una solució asenyada, i ho seguiré fent fins que vegi el contrari i els engegui a tots a pastar fang, i em dediqui a la “vie on rose” lluny de quimeres.
Salut!
Els amics no tenen perque compartir al 100% la visió del món, però poden bastir projectes junts. En comptes de assaborir amb tant delit la fel, assenyalar el més petit incident de l’altri, per què no encetem opcions constructives, intentar observar i tractar als companys de viatge com amics i no com a rivals?. O potser en realitat no es vol tal cosa?.
Doncs no ho sé. Hi ha molt mala llet corrent pels carres. Ara bé, tots aquests es quedarán amb cara de tonto si finalment els qui “lideren” arriben a una entesa.
PepMB
———
Ja se sap, els qui “lideren” tenen la pell morta