Bon dia a tothom, avanç de res, dir-vos que fa uns quants dies que soc a muntanya, desconnectat gairebé del tot, la “tele” en les actuals circumstàncies de ben poc em serveix, els telenotícies son gairebé un “pamflet” d’esquerres amb el justet contrapunt “de l’oposició” de rigor, només toquen el “tema” molt tangencialment, i si es fa alguna taula “rodona” ni que sigui quadrada, tracten el tema des de una perspectiva conservadora i desfasada en el temps, que si l’estatut val o no val, si és viu o és mort, encara.

 Amb tot, vull dir que podria ser que en penjar aquest post s’haguessin produït esdeveniments substantius que en escriure aquest post, un servidor, encara desconegués, si aquests esdeveniments signifiquessin una passa endavant en la articulació d’una Candidatura única, excel·lent, encara que ara per ara soc reticent a creure-ho possible en tant curt termini.

En les darreres setmanes, d’ençà de l’aparició de Solidaritat Catalana, el galliner independentista s’ha esvalotat molt, adhesions incondicionals, rebutjos viscerals, etc, tanmateix gairebé tots estem al cas de que sinó anem plegats en una sola candidatura poca cosa farem, a banda de fracassar i fer el ridícul.

Sembla, que el problema que tenim per tal d’assolir anar aplegats, és sobre tot de procediments, tot i que no deu mancar, també, qui no en tingui la voluntat, encara que tot i així la fermesa en els posicionaments dels diferents actors (Solidaritat Catalana, Rcat, Conferència Nacional del Sobiranisme) i el clam de les bases per a la Unitat forcin a un pacte sí o sí.

Quan el doctor Carretero va fer una passa endavant, els independentistes ho varem celebrar d’allò més, això seria un factor important, que procuraria atraure el vot independentista tant del abstencionisme com dels desencantats que votaven, encara, a partits “catalanistes” amb representació al si del Parlament.

El doctor Carretero, malgrat declaracions retòriques com ara “tan debò  hi hagués altres eines com ara Reagrupament”, el que predicava era  “la llei natural de la evolució de les espècies”, el que s’esperava, per part de Rcat, era que tots els grups i grupuscles independentistes extraparlamentaris renunciessin a ésser, que es diluïssin, que s’immolessin  en l’altar del sacrifici patri en honor al Gran Khan. Grandíssim error de càlcul, només justificable per una ignorància proverbial, o el càlcul referit a les poltrones.

Sigui d’una o d’altre manera, el fet que els nous rics del independentisme, ara també  Solidaritat Catalana, hagin aparegut en l’escena política irrompent com un elefant en una botiga de terrisses, llançant una OPA hostil a tot allò que es mou en el camp independentista, tot i no ser altre cosa que “més del mateix”, ha provocat  respostes de tota mena, entre les quals no falta la que apel·la a la famosa “llei de selecció natural”, però a mi, si voleu que us ho digui, no m’acaba gens de fer el pes aquesta “teoria”, en primera instància perquè no hi ha res de “natural” en les respostes “humanes”, aquestes son sempre intencionals, i amb un component “d’artifici” especulatiu a futur importantíssim, tant és així que fins hi tot pots intencionar ingerir una o altre menja condicionant una resposta tan vegetativa com el anar de ventre.

Més enllà d’això, però,els que plantegen la llei de la selecció natural com al procediment que finalment farà emergir aquesta Candidatura Única, ho fan considerant que els diferents grups organitzats estan de fet, i sense remei, en una cursa competitiva. Mal plantejament aquest.

Considerar els grups i grupuscles independentistes merament com a botigues que depenen exclusivament de les vendes temporals, dels vots, sense cap altre interès que fer calaix, és un error, els interessos que uneixen als éssers humans poden ser a llarg termini, com bé ens recordava el professor Canela, i complexos, sobradament complexos com per a no renunciar-hi, màxim quan la “fita” assenyalada es pot assolir molt més avantatjosament per procediments “cooperatius”, molt més “intencionals” i intel·ligents, deixar de banda bona part de grups i grupuscles, no és pas el més intel·ligent, perquè aquests no s’extingiran, senzillament en quedaran al marge, sense Sumar, perquè si se’ls força a competir, potser el més intel·ligent per part del “xicarrons”, sigui esperar veure passar el cadàver de l’enemic, asseguts tranquil·lament al portal de ca seva, per emergir en un moment més propici. Si la “fita” s’aconsegueix sense el seu concurs, perfecte, si no, hauran de comptar amb ells tal com ells ja demanaven. Després d’haver-los negligit i menystingut, ningú hauria de gosar de judicar-los de traïdors i coses semblants, màxim quan els Grans Khans de les organitzacions que pretesament marquen el pas, han estat reiteradament advertits, la setmana passada deia: “Si algú vol aplegar aquesta sinèrgia(Nacional), ha d’entendre que no pot tractar LA NACIÓ, com a al seu Ramat, aplegar la sinèrgia NACIONAL vol dir que s’ha de procurar un espai, on els actors que, durant anys de resistir,  han anat configurant els seus nòduls de resposta hi càpiguen, perquè ells son indubtablement Nació”.

Tornant a la “selecció natural”, les especies pitjors adaptades s’extingeixen, simplement, sense que hagin de ser necessariament assimilades per a les emergents més ben adaptades.

  El primer que cal entendre, es que lo que governa aquests processos, son les intencions, i les diferents intencions sovint entren en conflicte i col·lisionen.

Parlava aquí dels processos Històrics, Humans.

    Això no ens hauria d’estranyar a la llum dels antecedents. En el procés de la evolució de les espècies, els individus moguts per la intenció de perpetuar-se, han lluitat a trot i a dret per tal de prevaler per damunt dels opositors. I encara que per assolir l’èxit en aquesta lluita s’hagin hagut de implementar estratègies associatives, això no s’ha fet per raons altruistes, sinó atenent a les demandes egoistes dels individus que les han implementat.(Urak-Vallfosca).

Deia l’altre dia, i ara vull recordar, que considerar al Poble Català com si fos un conjunt de tribus de les planures de Mongòlia exterior, mostra un gran desconeixement del que hem estat i del que encara som, no me’n puc avenir de tanta ignorància, si voleu esdevenir un poble tribal com el que eren i son encara els conqueridors de la península dels ibers, ja s’ho fareu, si per contra, voleu la Llibertat del noble Poble Català, heu d’abandonar la idea “tribal” de Ramat, perquè senzillament una i altre realitat son antitètiques, i si fem allò que no som, fracassarem, si per contra fem allò que som, que és desplegar estratègies cooperatives amb sentiment Nacional de Poble, si Sumem, GUANYEM.

Agosaradament Vallfosca.

Visca La Pàtria.!!!!

PD. Avui divendres a dos quarts de nou del matí, mentre baixo a Pobla, sento per la radio a les “notícies”, que Laporta ha convocat a en Carretero al seu despatx la setmana que ve, tot oferint-li una Coalició.

Òbviament no conec el “tracte”, però si menystenen i passen de CNS, i finalment “triomfen”, el mèrit serà tot seu, felicitats, però si fracassen, m’hauran de presentar el cap d’en Carretero i Laporta en safata de plata.

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•