Fa un parell de dies vaig ser a Prada de Conflent per participar a la Universitat Catalana d’Estiu. Vaig ser a una taula rodona, convidat per Església Plural, parlar d’ètica i política. Per respondre com plantejaríem les coses en una Catalunya Independent i si és possible un nou ordre social.
Vaig compartir la taula amb Antoni Castella, de Sobirania i Justícia, Santiago Espot , de Força Catalunya, i Montserrat Tudela, de Reagrupament. Un plaer sempre compartir un debat amb amics. Unes presentacions ben diferents perquè tots som diferents i unes bones preguntes per part del públic assistent.
Un dels ponents, Antoni Castella, ens va dir en la seva intervenció, que Sobirania i Justícia no participaria a les eleccions i que donaria suport a la força independentista resultant de les esperades aliances. Ens la va demanar a la resta. En acabat ens vam fer unes fotos d’unitat.
Els que érem allà teníem ganes que les coses anessin endavant i hi vàrem parlar força.
Ho deia Joan Carretero aquell mateix dia en una entrevista a Els Matins de TV3. Estem parlant-ne. Jo només us hi puc dir, ho avançava en aquest bloc la setmana passada, crec que per a mi es donen totes les condicions necessàries i suficients per col·laborar amb Reagrupament.
Formo part d’un col·lectiu plural, la Coalició SI, i per tant amb actors diferents i necessitats conjuntes diferents. El conjunt hem de plantejar-nos internament alguns aspectes i avançar una mica més. Trigarem molt? Evidentment no, impossible si les eleccions es convoquen el dia 30 o 31, però en tot cas, com que hem començat tard i l’agost no és el millor moment, segur que uns dies. Espero que pocs.
Ja sabeu ara el que més crípticament deia la setmana passada.
Avui, circumstàncies estranyes, m’han fet arribar tard a aquesta cita, però he dit el que volia dir amb molt poques paraules. Són les que volia dir.
Estic segur que la suma anirà endavant. Hi serem tots? No ho sé, espero que si, per mi no quedarà perquè
Si sumem, guanyem!
Amic Enric,
Molt difícil el treball que t’as prestat portar a terme des del primer dia de volgué reunir tants pastors disfressats d’independentistes, o sigui que aquests pastors encara no s’han posat d’acord ni estan convençuts de la unitat, a mes cada pastor intenta augmentar el seu ramat servin -se de medis ruins i gens acceptables.
Crec que mai a la vida s’havia fet un ridícul tan espantós entre catalans amb desitges d’independisme o sigui que això és igual que una orquestra sense director, ja que els musics no van al mateix ritme i cada un toca pel seu compte formen un gran guirigall.
Recordo que en temps dels meus avis quan el galliner s’esvalotava eliminaven els galls que sobraven.,
Salutacions i no perdis l´anim.
VISCA CATALUNYA
Bon dia Enric, de que ho esteu fet molt i molt bé no n’he dubtat mai, veure ara que els fruits son a tocar és una alegria.
A veure si els “tenors” s’avenen a cantar amb el cor, les àries son boniques però ara toca un “tutti”. La presumible entesa entre Rcat i CNS és un bon senyal.
Salutacions cordials.
Molt bé Enric, la feina de la bona gent com tú mereix un gran reconeixement
És necessari que tothom comenci a definir-se. Tots plegats hem jugat la carta de la transversalitat. Si les coses no canvien i no s’arriba a la unitat tan volguda, haurem d’escollir entre les possibles opcions…Jo encara espero la unitat. La desitjo! –ingenuïtat?
Volia afegir: l’enhorabona, Enric. Has iniciat el camí!
Enric, esteu fent una gran feina.
Un cop encetat el camí, les coses haurán de caure pel seu pes. Anar dividits no ens sería beneficiós i tothom desde fora ho pot veure, només cal que alguns galls trobin la formula per l’encaix.
Hola Enric, com en el fons sempre hem cregut,no ens entra al cap que no s’aconsegueixi aquest tots a una, en una oportunitat, d’aquelles que es presenten poques vegades i que nomes uns estupids deixarien passar de llarg. Per Reagrupament crec que no quedarà, això si la base ha de ser solida, ja que quatre anys de legislatura si no hi ha una majoria seran fonamentals per donar el salt definitiu. Pensem-hi entre tots.
Una salutació cordial.
Albert Cortés.
No diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat.
Quan estiguem en període electoral podrem saber si podem fer camí o no, a falta de les votacions. Mentre, a mi si mes no, tot plegat em sembla un joc de galls en un galliner, i ho dic expressament per Rcat i SC, les dues formacions que amb la seva estúpida competició (de les dues per igual) poden enviar en orris l’entrada de un independentisme desacomplexat al Parlament. Ara bé, el que te de bo ser grups marginals i marginats és que la gran majoria de la gent no se n’assabenta del que passa. Qui no es consola és per que no vol.
J, de quina estúpida competició parles. Ragrupament està seguint el camí planejat des de fa més d’un any. Com a molt, ha de sortir a desmentir certes intoxicacions emeses per part d’algú… Per la resta, l’important és treballar perquè l’independentisme tingui forta presència al parlament.
Jorfont,
Suposo que les coses es posaran al seu lloc. No sé. Tinc algunes idees clares i les altres confuses. Hi ha coses que no sé com les faré.
Què és millor? Si realment ho sabés no dubtaria gens ni mica.
Vallfosca,
No sé si ho estem fent bé. Només puc parlar de mi i encara. Només parlo de les meves condicions que ni de bon tros corresponen al conjunt.
Jo tenia unes raons que no afectaven a la meva persona i em feien difícil qualsevol entesa. Ara no hi són.
Albert,
Gràcies però per ara he fet poques coses. Només donar avui una opinió sobre Rcat i jo.
Assumpció Cantalozella,
Gràcies.
Imprescindible la definició. No queda temps per gaire filigranes. La pluralitat seria molt útil però no és gens fàcil.
Durant tot aquest temps he estat en la ingenuïtat, no l’he deixat del tot, però cada vegada té menys espai.
PepMB,
No ho sé. Els resultats ho diran. Jo busco la unitat però encara no l’albiro.
Albert Cortés Monserrat,
Com sempre hi coincideixo. I per pensar no és. Certament avui encara no sé que haig de fer.
j,
Si ho dius per mi, no dic blat, només expresso la meva situació. M’agrada sempre explicar els resultat quan estan demostrat, cosa de ciències.
Per altra banda no estic ni a Rcat ni a SCI.
Jordi Casadevall,
Efectivament, l’important és treballar per tenir molt independentista al Parlament (però que exerceixi com a tal).
Enric, em dones una alegria. Gràcies per l’esforç que estàs i esteu fent molts altres com tu.
Sincerament, com a reagrupat sempre he tingut més simpaties per la gent de Suma que no per Solidaritat, ja que de seguida vaig veure que la denominació coalició no es pot simplificar a la unió de 3 persones de procedències diferents. A més, crec que a SI hi ha gent molt vàlida i generosa amb el país. Per cert Enric, què hi ha de cert sobre si el Joan Blanch tindria intenció d’anar a llistes?
Gràcies per la feina i la sinceritat, i espero que l’entesa entre CNS i Reagrupament arribi a bon port!
Esteve,
Gràcies a tu. Destaco que és la meva visió personal i no té perquè ser vista igual per altres.
tant de bo tot qualli.
Jordi Casadevall,
si és veritat que fa temps que treballen i que ara tot d’una surten uns a fer-se la foto. Per desgràcia la imatge que dona el moviment de portes enfora és de desunió total amb miliun grupuscles. No oblidem que Esquerra seguirá al seu aire, i si dels “altres” n’hi ha tres o quatre grupets, tot plegat es converteix en una olla de grills o no hi ha qui s’aclari. Un fracás total. No es tracta de quí sinó de quants…per això sempre s’ha demanat una candidatura UNICA.
Salut!
PepMB,
D’acord.
Agafeu a la gen pel bras i “arrosegueu-la”
i els hi espliqueu que un dia, no molt llunyá, os ho agraiirán.Tots junts!sense cap escepció, per l’Independencia q’ es l’unic camí A R A ,no després.
Visca Catalunya Lliure!
Marina,
Tant de bo la gent faci el pas. No podem fer-hi res més. Explicar que cal unir-se, si més no tots els qe pensem de forma similar, i prou.
Jordi Casadevall, qui no està dins d’aquests grups polítics i s’informa pel que diuen els diversos mitjans, hi veu més del mateix que ja hi ha, darrera la cortina de les grans proclames per a la independència i la regeneració democràtica, que a l’hora de la veritat se la passen pel forro.
Pel que fa a Rcat, ja que esmentes això del camí planejat i tal i qual, i tal i qual, que diria en Gil i Gil, cal reconèixer una feina èpica en el treball del dia a dia, ningú ho discuteix, una empenta que ha generat moltes il·lusions, però, sempre hi ha un però, hi ha falles clamoroses d’ètica. A mi, personalment no m’agrada diverses coses que s’ha anat veient (ep, ni intoxicacions ni històries de mal pagador, que ja som grandets fa prou temps). La incongruència no tindria massa importància si no fos que aquests partits de nova fornada volen redimir la pàtria.
Això no vol dir que al final voti Rcat, o SC, o qui vagi millor a les enquestes, per a que algu, qui sigui, arribi al Parlament i emprenyi a CiU i PSC, i qui sap, si ens faci avançar.
Enric, feia servir l’adagi del blat en termes generals, però obviament inspirat en el teu article. Les ciències, excepte les matemàtiques, sòn inexactes, en el sentit dels factors impredictibles que te l’aplicació pràctica. Ço, com a exemple entenedor, pots tindre un periode de retorn de 1000 anys en un determinat fenòmen, però no vol dir que allò passi exactament cada 1000 anys, o que el sistema canvii i amb ell el periode de retorn. Tot plegat, com be saps, es treballa amb aproximacions i sobredimensionamens. Això aplicat a la societat = incertesa.
El Sr. Laporta ha presentat la seva candidatura (Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran, Isabel Clara Simó, Anna Arqué i Emili Valdero) acollint-se a l’article 4 del Reglament per a les eleccions primàries de SCI, concretament al paràgraf que diu : “La llista d’equip tindrà la possibilitat de manifestar que en el cas de que alguns dels seus integrants sigui tatxat en la papereta , siguin tots els seus integrants els que renunciïn al vot rebut” Això crec que condiciona el vot i limita el concepte de llistes obertes.
Laporta va admetre que el principal escull és la confecció de les llistes: “A SCI creiem en el sistema de primàries (sic), mentre que des de RCat sembla que volen fer les llistes des de dalt. Però no és una diferència insalvable. Segur que arribarem a un punt de trobada”.
Em quedo amb l’última frase. Si és veritat aquesta voluntat i també l’apropament de la CNS, o part d’ella, a Reagrupament vol dir que la Candidatura Unitària encara és possible. Me’n alegro molt.
J, si tu haguessis trobat percecte Reagrupament, segur que llavors no hagués agradat quelcom a algú altre. S’ha seguit el camí planejat de la millor manera possible, començant de zero i reagrupant el nombre màxim possible de independentistes per treballar per fer una llista transversal, i ara una vegada feta, es negocia amb altres grups per millorar la llista i aconseguir ara la màxima unitat possible, sempre intentant mantenir que sigui una candidatura fiable. Per desgràcia, les intoxicacions hi són, almenys jo he comprovat, he llegit coses contra Reagrupament que puc comprovar que són falses. A veure si el seny i el patriotisme pot guanyar i tenim una bona i guanyadora llista.
j,
No puc estar més d’acord. El món actual es regeix pels conjunts borrosos. Cal gestionar la incertesa. L’acceleració creixent del canvi i la immediatesa de la informació han canviat el com cal actuar.
Josep Maria Sala,
No podem llençar la tovallola fins el darrer instant.
Jordi Casadevall,
Una de les coses que caracteritza la nostra societat és una rivalitat malentesa. Quan el Barça juga amb l’Espanyol està bé que vulguis que guanyi el Braça (si n’ets) però el que no està bé és que vulguis que l’espanyol baixi a segona. No és ètic.
La política actual és així. Un partit és feliç si troba un cas tèrbol en l’altre partit. Al rival no li pots intentar treure la dignitat. Això passa en general i també en l’independentisme.
Crec que també s’ha fet contra Reagrupament. Altra cosa ben diferent és que critiquem el que no ens agrada si el considerem una possibilitat.
A mi no se m’acudirà mai criticar com el PP tria els seus candidats, mentre que ho podria fer amb un partit amic, justament perquè m’identifico (més o menys)i m’agradaria que fes les coses d’una altra manera, la meva (molt subjectiu, esclar, però som així). En això també han passat aquestes coses. La xarxa ho magnifica.
Avui en Morgades fa un apunt al Bloc Gran que m’ha fet pensar que potser les coses no són de tan color de rosa com ens volen fer creure.
http://blocgran.cat/?p=2744
Enric, gestionar la incertesa, aquest és el repte de tot-hom qui vol “gestionar”, la societat, sigui els partits polítics, les multinacionals, els “think tanks” com ara la FAES o la Fundación Alternativas, etc. Tot-hom voldria tindre un Hari Seldom al seu equip, per a encertar de ple.
Però com no hi és, repto a usar la lògica i veure les principals linees.
+ Pel que fa al nacionalisme espanyol, representat pel govern, partits polítics, mitjans de comunicació, etc., tenen un handicap important, que és el propi nacionalisme. Segons ells no existeix, però quan els surt la testosterona nacional erren en els pronòstics, çó els resultats. La campanya contra ERC durant el pitjor aznarisme n’és un exemple. El PSOE, en canvi, sense ascendència dels militars africans, és més subtil, fa la feina sense que quasi es noti, però al final els resultats canten. La gent no és tonta, i si se li dona ni que sigui un bri d’informació complementària, al final s’adona que li aixequen la camisa (exepte els incondicionals dels partits, com ara del PSC, no se si de natura masoquista o directament imbècil).
+ Al nacionalisme espanyol de dretes i esquerres, l’angunia l’independentisme català en no poder esbrinar del cert la base social. També en aquest sentit els posa dels nervis la gent anònima, gent anònima que opina i dona idees, que basteixen estat d’opinió al marge dels partits i mitjans clàssics de comunicació. Deia en Vallfosca en un article anterior que “de poca cosa serveix tenir raó si els demés no la reconeixen”. Tot i que no ens la reconeguin de fora, si passa a dins, que és on ha de ser. Només campanyes multimilionaries i guanyadores, tipus la Roja, aconsegueixen girar la truita.
+ La collita independentista es nodreix de diversos partits i de l’abstenció, però els partits i l’Estat comencen a reaccionar. L’Estat mai juga net, i li és molt fàcil insinuar a aquest o aquell grup mediàtic alguna campanya d’intoxicació, entre silenci i silenci. Encara més, no s’estarà de comprar voluntats, gent d’un cert lideratge i solvència que expressi opinions contràries. Els partits pel seu costat faran el mateix, o acudiran al missatge de la por, com ha començat a fer CiU, p.e. en un llibre de militants seus alertant de que vindran els tancs.
+ Pel que fa a nosaltres, el que ens manca són diners. Si tinguessim diners es podria donar la volta a la truita totalment, però ens hem de conformar amb les ideies, que no és poc. La més important, alegrem-nos, és que en un cas com el present, en que el panorama s’ha simplificat tant, en que es dibuixen clarament només dues alternatives, la deriva social és senzilla de domar, tot i que sembli el contrari. Aquell líder que aconsegueixi, amb una imatge creïble i sòlida, projectar només un parell de idees bàsiques (llibertat, pluralitat, regeneració democràtica, justícia, riquesa, etc.) s’en durà el gat a l’aigua.
I tantes altres coses es podrien dir, però és tonteria, puix imagino que els pensadors a sou dels partits ja tenen tot això, i molt més, apamat per a encetar la propera batalla electoral, en que a l’igual que succeí amb el debat dels toros, l’argumentació virarà vers el dilema unionisme/independentisme.
Pere Borges,
de color de rosa no ho són. Posar al programa polític la declaració de la independència (unilateral és redundant)és la prioritat del que ho diu. CiU diu el consert econòmic. També una garantia de no pacte amb el que no ho vulgui.
Pensar que s’aconseguirà per un sol actor si és una ximpleria.
Sobre les altres valoracions prefereixo no dir res. Sempre és més elegant.
j,
Excel·lent raonament. De totes formes si que cal dir coses com les que dius perquè alguns pensadors a sou dels partits no han sortit gaire de la closca del partit.
Tot plegat, teoria de jocs, preveure com es mouran els altres. Jo sempre sóc partidari de mourem poc i veure com es mouen els altres. Normalment tornen al mateix lloc però més cansats.
Ostres Enric, quanta raó, jo que no he fet gaire res estic fet pols de cansat… els professionals ha de prendre vitamines per força
Disculpem, m’he fet un fart de riure, gràcies.
No unir llistes RCat + SCI, és una excusa dels nº2, en previsió d’overbooking a BCN si hi ha fusió de llistes, perquè és precís que el nº1 és indiscutible, cosa que fa que cap abaix hi haurà desplaçament i empentes. Les cues de l’atur són infinites.
El manual de l’elecció de candidats SCI és il·legible, signatura de l’autor, origen de la reluctàcia amb la fusió de llistes. Una mica d’humilitat sempre va bé, que encara no hem topat de morros amb allò que aspirem a topar. Continuo pensant que hi haurà fusió. El mètode d’elecció a aquestes alçades és despreciable. Bona actitud Enric si aquesta setmaneta us poseu de cara amb RCat, amb foto de família, cava, abraçades i tocaments indecents si s’escauen, perquè sembla que això es fa entendre a la primera especialment si te n’assebentes per la premsa.
El tema serà fer entrar la idea de la fusió al nº1, perquè l’empenta d’en López-Tena, home brillant -a voltes-, pot fer que de tanta lluentor enlluerni i no acabi per fer-se la cosa pràctica i sí el ridícul. Entenc que si no hi ha fusió per aquesta específica collonada, després de les eleccions només es parlarà de reagrupaments familiars i de solidaritats interterritorials fins que l’univers comenci a contraure, moment en que serem madurs, segurament.
D’atra banda, quanta virtut amagada hi ha a RCat, SCI i etc, que ens fan creure que no s’avança quan en realitat preparen una detonació de neutrons mediàtica la primera setmana de setembre, no? i és que sovint, les grans estratègies són fruit de la casualitat absoluta.
Força salutacions.
Felicitats Enric!
No saps el feliç que em fas, al saber que encara hi ha moltes possibilitat de que hi pugui haver ni que sigui només la unitat amb Reagrupament… Tant de bo! Que al final també fos amb SCI.
Tots junts, evitaríem d’una vegada totes les lluites caïnites, que darrerament he tornat a veure i que tant em fan caure en el desànim. Pel contrari la unió ens donaria una força que ens faria imparables.
No ho se Enric, no veig masa sintonia entre en Carretero i en Laporta. Sinó sumen potser anirà tot a pastar fang.
En Carretero ho va veure molt clar des del primer dia. Per què la Belen Esteban te tanta popularitat?. Per la mateixa raó què Rcat es va posar literalment de genolls varius cop per a que en Laporta entrés de cap de llista. Per la mateixa raó que SC ha fet sense casi ni moure’s de la cadira el mateix nombre d’associats que Rcat després d’una feina èpica de mesos i mesos. Ara bé, com queda clar, a Rcat el volien només a ell, ni companys ni possible projecte, ço volien una cara, un “famós”. Com no ha sigut així, ara cal veure si en Carretero preferirà consensuar i cedir “poder”, o tirar pel dret sol. Per l’altre costat, sabent-se estrella, caldrà veure què farà en Laporta, si arribarà a acords amb altres formacions o intentarà un salt mortal.
Puc errar, però en cas d’anar cadascú pel seu costat, el guanyador (que no vol dir que entri al Parlament) serà en Laporta, al marge del projecte (algun elector es llegeix els programes electorals?), és conegut, és prou llest, te background, i te diners.
Ja només falten el trio Los Panchos.
Si SI i Rcat fusionen llistes, SCI haurà de moure fitxa, malgrat els exabruptes del Tena i malgrat Valderos i Abads. Enric, segueix endavant, som molts els estem pendents de les teves bones gestions.
Vallfosca,
Jo en prenc habitualment de les del grup B. Profilàctic.
Manel Picó,
No sé si avançarem gaire aquesta setmana. Confio que alguna cosa es mourà i que la propera, la definitiva, tinguem fum blanc. Potser és un desig. També que segons com vagin les coses tot pot anar malament.
Creuem els dits.
Pau Vallejo,
Gràcies, però res de felicitats. No hem fet gaire, de moment he explicat una actitud o visió personals.
Pere Borges,
Potser si. Veurem ben aviat quin dia són les eleccions i quantes candidatures es formalitzen.
j,
Si no hi ha una mica més d’unitat que ara el resultat, entri qui entri, serà nefast. Res que pugui ajudar a decidir res.
Savalls,
Però cantant en català.
RicardM,
De debò que no sé si són bones o m’estic creuant una mica. Tindrem una setmana de paciència a veure si tenim un grup de persones plural que pugui pactar amb Rcat.
Enric, segueixo sovint el que escrius aquí cada dissabte, i tenint en compte el que hi ha en joc aquests dies encara ho faig amb més interès. En el teu anterior post ja em vaig imaginar que deies el que deies. Ara estic enormement satisfet que ja no siguis tan críptic i parlis obertament de la possibilitat d’una aliança entre Sí Independència i Reagrupament. Tant de bo hi siguem tots però no a qualsevol preu. El moment històric que vivim exigeix rigor, generositat i ser conseqüents entre el que diem i el que fem. La llibertat del país és el bé més preuat de tota nació i no podem caure en frivolitats. Espero amb candeletes que aviat ens puguis donar la bonanova. Endavant!
Enric, som molts els que confiem que hi hagi entesa entre els patriotes honestos, aquells que posen per davant els interessos de País pels seus propis interessos personals. Aquells que no tenen per objectiu fer de la política el seu “modus vivendi”. En definitiva, patriotes que van a servir, no a servir-se’n. I tinc clar que tant Reagrupament com la CNS encaixen perfectament amb aquesta definició.
Gerard,
Moltes gràcies pel seguiment. Insisteixo en què només expresso la meva opinió particular, no la del conjunt.
La meva il•lusió seria que tot acabés unint-se (o gairebé), però això si que ja no depèn de mi. Les ideologies pesen, jo tinc la meva, suposo que encavalcada entre CiU i ERC (mai no sé exactament que defensen uns i altres) i suposo, també, que en sintonia amb la de Laporta, Carretero i Espot. Aplegar altres sensibilitats no és fàcil.
Santi Gual,
Sempre seré escèptic amb el tema interessos personal i interès de país, però té entenc. Normalment qui es posa al davant d’un projecte també satisfà interessos personals. Quan coincideixen amb els del país, magnífic. Sempre allò de: tu guanyes, jo guanyo. És la clau dels bons i sòlids acords.
Això si, el punt clau per a mi és el que comentes: no tenen per objectiu fer de la política el seu “modus vivendi”.
Enric, aquest cop no coincideixo amb tu respecte al paper de les noves forces que entrin al Parlament, si no hi ha unitat. La raó és que hi ha dos clams socials, l’un enorme i majoritari no només a Catalunya sinó al conjunt de l’Estat (mercés a la propaganda de la Brunete contra la ineficiència dels polítics en general, quasi desitjant l’arribada d’un autoritari salvador de la pàtria) vers una profunda regeneració democràtica. L’altre clam és menor, però augmenta, i és per la independència. En definitiva, qualsevol nou actor que jugui be les seves cartes al Parlament, tindrà la força de la societat al darrera, i encara més, la força de la veritat, que és enorme. Falta que aquest nou líder es comporti com a tal, no espero un Macià, però si algú amb un mínim d’honestedat i dignitat, es digui Carretero, Laporta, o Aferlamà.
I es podrien dir més coses, però millor no per si algú de la Brunete i afiliats llegeixen aquests blogs.
Friso per veure que en surt de tot plegat!
SALUT, INDEPENDÈNCIA
Hola Enric,
Primer, felicitacions per la feina feta fins ara, i per l’esforç negociador.
Tan sols es podrà arribar a bon port amb més gent com tu amb esperit d’entesa i grans dosis de Generositat.
Generositat vol dir saber aparcar les ambicions personals, quan a lo millor saltes d’una llista, o caus del número 6 al 10 degut a que s’unifiquen candidatures.
El teu grup de la CNS,amb Rcat i Solidaritat, els 3 propugneu una Regeneració Democràtica. S’han de canviar moltes coses en la política catalana, fa molts anys que fa olor de podrit.
L’altre cavall de batalla, i que ens ha de portar a la independència, és la Transversalitat de la que els 3 feu bandera. Els de la CNS sou els que millor us n’heu sortit, heu integrat un munt de corrents i partits. Espero que RCat i Solidaritat en prenguin nota, ja que les dues formacions no poden anar a unes eleccions per separat amb el mateix full de ruta i programa… ¿com poden dir que son Transversals i Regeneradores si no són capaces d’integrar-se, coaligar-se i complementar-se?
I aquí ve l’important paper que podeu jugar vosaltres, els de la CNS-SI, sou els que podeu estabilitzar la situació actual. Posar les coses al seu lloc. Si el pacte que esteu negociant amb RCat prospera, llavors serà la SCI de Laporta la que tindrà la pilota al teulat. Ells llavors hauran de decidir si volen deixar el somni de l’unitat de les noves forces Regeneradores inconclús i ineficient.
La solució és la COALICió, esperem que alguna de les 3 potes del Sobiranisme tingui registrat un nom ben maco per que doni cabuda a les tres forces. ¿Suma de Solidaritat Reagrupada, SSR?