Divendres a la tarda l’he passat fent una neteja de bosc. Sóc membre de la junta d’Amics i Veïns de Tamariu i un dels organitzadors de la neteja, concretament una font molt visitada. L’any passat ja vam fer el mateix. Cal que digui que aquest any hem recollit menys brossa, lògic, només era d’un any, però déu n’hi do. Dues televisions, un bon nombre de garrafes, ampolles, un coixí, bosses de plàstic, etc.
Al matí feia una mica de propaganda per animar a algunes persones a anar-hi. Em comentava una noia que el que cal fer, que també costa, és no embrutar. Té raó, però tenim el país que tenim.
Estem molt cofois d’ésser catalans, els millors del món, però quan anem pels carrers, els boscos, les platges, etc. podem veure que som bastant porcs. Brutícia arreu. La culpa, dels ciutadans. Tanmateix no només. Les facilitats per ser nets són molt poques. Algú ha vist cendrers a les poques papereres que hi ha pel carrer? Algú ha vist autèntiques campanyes per fomentar el civisme? Jo poques. Només ara em ve al cap una, la que fomenta no fer miccions al carrer. Em pregunto que haig de fer a les 2 de la matinada pel carrer si no em puc aguantar? Quants urinaris hi ha? Per què no es pot trobar un urinari a Barcelona? Per què les nostres ciutats i pobles tenen tan poca neteja o millor, tan pocs mitjans per afavorir-la? Naturalment perquè els responsables municipals o no tenen cap mena de sensibilitat o els manca la intel·ligència que per fer-ho possible. Segurament una mica de cada, no tot ho fan els diners.
El nostre país necessita millorar, l’educació dels ciutadans s’ha d’incrementar, no podem continuar donant una imatge de bruts i mal educats.
Tantes coses han de canviar en el nostre país! Per moltes no ens caldria un estat propi, per moltes altres si. Jo sóc dels que estic il·lusionat esperant que aquest nostre estat propi arribi aviat, però estic ben amoïnat. Veig manca d’intel·ligència (i potser també a mi em manca).
Aquestes dues setmanes he manifestat algunes coses de com podria anar la tan desitjada unitat. La veritat és que cada vegada la veig més difícil.
És possible que quan llegiu això hagin passat coses que jo ara ni sospito, però molt em temo que si no hi ha un miracle no tindrem la tan volguda unitat.
La pregunta és: què hem de fer els que ara per ara som fora dels dos blocs dominants i tenim vocació d’unió? He donat raó de la meva opinió sobre qui prefereixo, però això és una opció personal i no sé que decidiran els avui companys d ela Coalició SI. Tampoc sé si arribarem a una visió única.
Estem en una guerra fratricida que no m’agrada. Podria evitar-se? Ho sabrem dilluns Laporta i Carretero hauran parlat si la reunió no se suprimeix per les filtracions. Potser si, potser és la darrera esperança d’unitat.
Avui penso que les eleccions no seran convocades dimarts i que seran el 28 de novembre o el 13 de desembre. El PSC està al seu nivell més baix, no veig quin interès pot tenir Montilla per convocar ja si durant unes setmanes més poden intentar aprofitar-se d’alguns afers per fer mal a CiU. Probablement si jo estigués al seu lloc, anunciaria la setmana vinent que les convoco per al dia 13 de desembre. Unes setmanes per recuperar la intenció de vot. Pitjor expectatives no poden tenir.
En aquest context, si jo fos Laporta no tancaria llistes res i deixaria el pacte obert. Si fos Carretero intentaria convèncer al meu, avui, rival de la necessitat de deixar aquest temps per negociar un model de pacte. Com pot imaginar-se algú mínimament intel·ligent que Reagrupament entrarà en aquest sistema dissenyat per Laporta i els seus amb una quota dels sis primers per Barcelona tancada? És absurd. Només proposar-lo seriosament és tractar a Carretero d’idiota o no voler el pacte. Espero que només sigui un punt de partida per arribar a un altre lloc. O potser la proposta real és un altre i les coses podrien anar millor. Espero que així sigui.
Quan un parla de pactes ha de partir de la idea que mai no es poden fer fent que algun dels partners aparegui com a perdedor. Tu guanyes, jo guanyo, un bon principi per a qualsevol negoci.
No m’agrada la guerra oberta i em sento mot incòmode, especialment, com us deu passar a molts de vosaltres, tinc molts amics als dos grups. Que difícil és tot quan seria tan fàcil!
A més estic atabalat perquè alguns amics em demanen que faci alguna cosa. Què hi puc fer? Si ho sabés ho faria. Paraula.
Seguim intentant la suma.
Si sumem, guanyem!
en el dubte, jo buscaria la coherencia entre mitjans i fins
Sr. Enric,
no volia fer cap comentari fins dilluns, després de la reunió tan esperada entre el Sr. Carretero i el Sr. Laporta però no he pogut esperar. Són les tres de la matinada i només penso en si ja haurà publicat el seu article setmanal al bloc dels deumil.cat. Esperava alguna notícia interessant però veig que “No acabarem mai”
Pot passar dues coses : que hi hagi acord o no. Si n`hi ha doncs tots contents i a treballar junts, si no n’hi ha segurament es presentaran dues candidatures i els de la CNS crec que us haguereu de posicionar aviat. Ja sabeu que Reagrupament Independentista en la tercera Assemblea va facultar a la Junta Directiva per modificar les llistes, si fos necessari, per arribar a pactar amb altres grups. No cal dir doncs que serieu molt benvinguts i podria ser una mesura de pressió per a SCI per poder fer la Coalició Transversal i Unitària que la majoria volem.
Desitgem que tot acabi bé, però… què vol dir que tot acabi bé?. Que hi hagi una unió forçada? Si és així potser millor que es presentin per separat.
En un diari digital, avui, alguns comentaristes, ridiculitzaven la llista de RI per Barcelona i deien que en Joan Laporta no es podia comparar amb la Rut Carandell. Els he contestat que en aquestes eleccions els votants no miraran si el primer de la llista es diu Rut o Joan sinó que triaran papereta unionista o independentista i entre les independentistes aquella que els mereixi més confiança. També alguns deien que a SCI hi ha molt diner per a fer una bona campanya i a Reagrupament no.
El Madrid tenia un equip ple de galàctics i no va guanyar la Lliga. Ho va fer el Barça amb treball, organització, il·lusió, esforç, intel·ligència, sistema de joc… Personalment ja tinc decidit a qui donaré el meu vot.
Bon dia, Enric.
Doncs si no hi ha unitat, no sabré a quí votar.
Vull votar independència. Si hi ha un bloc unitari nou, em sentiría representat (descartaría tranquilament la indefinició de CiU i la decepcionant ERC).
Però si he de decidir entre dos: voto un, voto l’altre, no voto, em decideixo pel vot útil de CiU…?? I es que NO VULL votar CiU ni ERC, VULL votar independència, però NO VULL donar suport a qui ja de sortida no es capaç d’un gest clau com sumar esforços per avançar cap a l’independència.
Esperarem diumenge amb esperança. Per a mí, encara que la unió fos forçada, ja m’estaría bé. En pocs dies, quan comencés la lluita, l’enemic es tan gran que la batalla llimaría les diferéncies. El mistge de “unió forçada” em sembla una excusa per explicar un fracàs.
Si, com sembla, no arriba la unitat, suposso que caldrà esperar i veure quí creix més en espectativa de vot, si RCat o SCI, i votar-lo… però amb força menys ilusió: estarem votant unes persones i un partit, quan el que jo volía votar era independència.
Salut i força, Enric
Amic Enric.
Jo crec que ja és hora que tu facis un pensament, no és lògic que aquestes hores encara no t’hagis deixar seduir per cap dels candidats i que el teu nom no estigui a hores d’ara a cap de les llistes d’aquets dos que cada dia son noticia, o sigui que no és lògic que tu a la teva edat amb estudis superiors i amb una gran experiència política encara estiguis desfullan la margarita., jo crec que tu et mereixes un lloc destacat a qualsevol llista d’aquets galifardeus.
O sigui, tapat les orelles per les critiques que et dedicaran els teus amics i els no tan amics i deixat d’una vegada de ser el majordom d’aquets, ja que tu ets MOLT MES SENYOR que ells, ja que gracies a la teva plataforma XARXA dels 10 mil, molts son els que s’ha aprofitat de la teva tasca.
A propósit, a la propera recollida de deixalles tu et quedas a casa, i que aquestes tascas la faci el que es creu el rei del mambo o el que te cara de tenir una llaga d´estomac.
.
Un fort abraç.
PER UNA CATALUNYA LLIURE
Bon dia.
Una proposta: Es pot fer una coalició, 1 de SC seguit de 1 de Rcat i successivament, amb 2 caps de llista de SC i dos de Rcat en les diferents demarcacions, a BCN 1 Laporta 2 Carretero. D’aquesta manera es poden ajuntar les llistes de totes dues formacions en una coalició. Si després al parlament es separen per diferents estratègies, mes o menys tallaran per la meitat, però amb mes diputats que els que tindrien per separat.
Salutacions a tots.
Només un apunt al marge de les preferències personals, qualsevol que hagi llegit la normativa de votació de SC, sap que l’elecció dels blocs de candidats no és tancada, sinó que hom pot deixar fora del paquet els candidats que no li facin el pes.
Dit això, animo a les bases de Rcat i SC a revoltar-se i fer fora els caps de llista actuals, que com és fa evident no tenen ni la capacitat de liderage per arribar a acords amb una formació bessona. Així, com arribaran a cap acord amb gent que pensi diferent?, o com seran capaços de menar Catalunya de forma solvent?.
j
en el reglament de SCI per a les eleccions primàries per escollir les candidatures al Parlament de Catalunya llegeixo en l’article 4 del TÍTOL I :
“La llista d’equip, en el moment de presentar-se, tindrà la possibilitat de manifestar que en el cas que algun dels seus integrants sigui tatxat en la papereta, siguin tots els seus integrants els qui renuncïin al vot rebut i, per tant, a cap d’ells se’ls hi computarà el vot emès a favor de la candidatura”
No sé si d’això se’n pot dir blocs tancats però penso que condiciona el vot i limita la possibilitat d’escollir dels electors.
Josep, entenc que fins el moment del recompte, no es sabrà si un o més dels membres d’un equip van fora, ço, en ser el vot un succés anterior en el temps, no es veu especialment condicionat.
I amb això no vull dir que abogui per SC, però entenc que mirem massa prim algunes opcions, i massa poc d’altres, i en definitiva, ni SC i RCat són mereixedores d’especial atenció, puix estan demostrant ser foc d’encenalls, incapaços ni d’arribar a acords entre iguals.
Benvolgut Enric.
Els comentaris que tenim sobre els intents per aconseguir la Independència de Catalunya, tinc la costum de fer-los en privat, però aquesta vegada ho faré de forma publica.
Primer he de donar-te les gracies per la companyia i les teves valuoses opinions en l´agradable dinar del passat dimecres a Tamariu.
Peró anem al gra de la qüestió. Jo tinc el convenciment que aquesta dèria de la “Unitat”, encara que la compateixen moltes persones, es producte de la sensació de impotència que hem hagut de suportar molts anys. Perquè Catalunya sigui un Estat, hem de situar al Parlament una majoria independentista. Aixo amb la situació actual
es pot fer encara que hi hagi dues o tres candidatures que lluitin per el mateix objectiu. Si ho fan be hi pot haver vots per tots. Els que ho facin malament, com es lògic, la gent no els votara.
Tu coneixes molt be per on he anat els darrers dos anys. Mai havia militat en cap partit polític, doncs cap tenia com objectiu immediat la Independència. Al aparèixer “Organitzacions” amb aquest únic objectiu, en vaig afanyar en col·laborar-hi. Desprès la incompetència dels dirigents ha destruït molta feina feta, per aixo he de dir que considero una irresponsabilitat volgué promoure una “Unitat”, amb unes persones que ja han demostrat que no son valides per portar a Catalunya a constituir-se com “Estat Independent”.
També crec que en la situació actual, no anar a votar, o votar Convergència i Unió, por ser considerat un acte de traïció a la causa independentista.
Avui hi ha diaris que porten un article meu que parla d´aixo.
Salutacions.
Ramon Canela i Font.
El tema de l’higiene urbana em consta de molt bona font que CDC n’ha de portar quelcom al programa electoral, o almenys ho havia de fer abans de que tot el que ha pasat en els ultims mesos. O sigui que suport al Parlament no en faltaria per prendre algunes mesures.
Però no és aquest el tema sinó el culebró Laporta-Carrtero, un culebró que comença a fer fastig. Sobretot per allò que la “massa implicada” ha convertit en una guerra fratricida de retrets e insults. Una “magnifica” (és un sarcasme) manera de perseguir un noble objectiu.
Per la part que us toca potser si que la CNS hauría d’aplegar-se amb el CCN i pronunciar-se. Si ells no es volen entendre’s entre ells, potser algú podria fer de pont. Ara però fins i tot podria ser que ses eminències ja no volguessin rebaixar-se a un nivell inferior del que per designi divi els pertoca, o potser si, el que succeïría amb tota seguretat és que rebrieu bofetades de valent per part de la “chusma” de partit i cervesa, de dreta i esquerra, que en els ultims temps parassita les entreteles d’aquests dos blocs politics.
L’independentisme és un esport de risc a tot el món, a Catalunya a més és tòxic. Veure’m què en surt de tot plegat.
Ramon Canela i Font
Només hi veig una pega. Que fa anys que hi ha tota mena de partits independentistes que sempre resten extraparlamentaris, perque el vot tendeix a anar als mateixos que ja són al Parlament. Això no cambiará d’un dia per l’altre perque aquests han aconseguit fidelitzar gran part de l’electorat.
Aconseguir entrar al Parlament, o pretenir fer-ho, en petits grupets només pot acabar com un fet anècdotic, una anècdota com la de C’s. L’ombra que projectará cadascun fará que s’anulin entre ells. Entrant sense capacitat de maniobra només els restará un paper testimonial generant frustració en benefici del partits de sempre que tenen més habilitat per manipular les coses.
Es una opinió…
Enric,
Jo també crec que les eleccions seran el 28 de novembre, o el 13 de desembre!
Admirat Enric,
cada cop tinc més dubtes sobre la conveniència de la unitat entre un projecte polític de llarg abast i un projecte electoral pensat per aquestes eleccions.
Uns ciutadans que aparquen la seva feina per presentarse com a diputats al Parlament per proclamar la independència, o uns persones de llarga carrera política que, en els últims mesos, han cambiat d’opinió i han arribat a la conclusió que els referendums mai ens faran lliures.
Tinc clar que la Suma de projectes coincidents ens ajuden i molt, veig molt clara la suma de CNS-SI + Rcat.
Enric, potser ha arribat el moment de deixar de torçar la realitat i acceptar 2 projectes polítics diferents?
Hola Enric, com molt be dius si la única proposta de Solidaritat es fer passar per aquestes primaries de pa sucat amb oli que organitzen als candidats votats legitimament per l’assemblea de Reagrupament malament anem. Aixó es impossible d’acceptar, però crec que al final hi haurà senya i s’acabarà de fer una coalició amb les dos llistes damunt la taula i fent-ne una amb els més potents. Evidentment Suma Independència també ha de posar els seus millors valors damunt la taula i acabar-ho de lligar amb un compromís ben clar pels propers 4 anys que evitin sorpreses desagradables i que podrien matar el projecte ara que el tenim molt ben encarat. Hi crec que aquí si que el teu paper ha de ser un valor a l’alça.
Salutacions
Albert Cortés
Apreciat Enric,
Els meus mals auguris es van confirmant, a partir d’ara ja em sento alliberat de cap compromís moral anterior, seguiré els aconteixements i el meu vot anirà a la llista independentista que consideri amb més possibilitats, sense cap altre condicionant que el vot independentista mes útil possible, atès que tots han demostrat la seva incapacitat per aconseguir una unitat que era indispensable per fer quelcom de positiu només ens queda assolir el millor resultat possible, i això passa per tapar-se el nas i votar sense cap condicionant només que l’efectivitat. Avui com avui crec que es va perfilant quina serà la llista amb més possibilitats a nivell popular, i si les coses no canvien el meu vot anirà per ells, ara cap més ajut. El meu ajut al nivell que pugui i monetari també anirà pel CCN, que penso son els únics que hi posen, intel·ligència, actitud positiva, cap i cor, coses indispensables per a ser un bon patriota, i ells ho son, dels altres prefereixo, de moment, reservar-me la opinió.
Visca la Pàtria
Ramon Canela,
No estic d’acord amb tu, encara que el teu raonament també l’he fet jo.
En primer lloc, com que d’independència de Catalunya només n’hi ha una,(no lluitem per una ideologia!) només hi ha un sol objectiu, comú a tota la nació. Qui s’erigeixi en independentista però com si fos l’únic “salvador” o “redemptor”, malament, llavors la cosa ja comença a fer pudor de socarrim, ja es comença a intuir que només volen fer servir l’esquer de la independència per aconseguir la seva parcela de poder, que és per això que es barallen, si no fos així, si en realitat lluitessin per la independència de forma desinteressada sense mirar la quota de poder que el dia després podran aconseguir, no hi hauria cap mena de porblema per fer una candidatura única.
En segon lloc, tanta divisó en una qüestió tan important, només pot generar desconfiança a l’electorat, que acaba per no saber qui és el “bo”. “Si en una qüestió de màxima importànica nacional no es posen d’acord, què faran, si ens han de governar” pot pensar molta gent, encara que, com dius, un cop al parlament vagin a la una a l’hora de votar a favor de la independència.
Molt cordialment.
Joel.
Es clar, per fer una pacte, deurà de ser prompte, perquè els insults, estan sempre per davant. No volem una OPA. Però havent bona comunicació, molta sinceritat, ganes de fer una bon projecte, d’aglutinar grups representatius. Per a cremar la barraca, ja estem els valencians. Encara, ni ha tens sense cremar-se de fer el millor pacte, i acord que mai han fet el món del independentisme.
La veritable dificultat rau en que Solidaritat Catalana ha esdevingut finalment un partit polític, i no pas una coalició com havien anunciat al principi. Per aquesta raó Reagrupament no pot entrar-hi sense dissoldre’s. És un fet que Solidaritat Catalana està formada per militants i no per partits. L’estratègia de Solidaritat Catalana ha consistit en que tothom baixi del seu vaixell en marxa, per pujar a la seva llanxa ràpida, i tot això amb unes eleccions tot just a la cantonada.
http://www.laclosca.cat/contents.php?id=4485
Bon vespre,
Cada dia rebo una dotzena de currículums de candidats a les primàries de SCI, i realment té tota la raó en Carretero quan diu que les primàries aquestes són “una broma de mal gust”. Em recorda quan al col·legi escollíem el delegat de la classe. A molta gent li fa il·lusió llegir el seu nom a les paperetes, encara que sigui de suplent.
Dit això, és clar que estem tots pendents de la reunió dels Joans, per bé que més o menys tots coincidim en el nivell d’escepticisme. Suposo però que hi haurà una altra reunió -decisiva- passades les primàries.
Ara bé, si finalment no ha d’haver-hi llista única, entreveig que la unió es pot dur a terme a posteriori. SCI té una llista molt potent a Barcelona, però a Girona i a Lleida és més potent Reagrupament (de Tarragona no me’n sé fer cap idea clara). Per això penso que, potser sense dir-ho obertament, l’estratègia de Rcat seria centrar-se en aconseguir un o dos escons a Lleida i a Girona, i a Barcelona deixar fer a en Laporta.
Si no ho tinc mal entès, el llindar del 3% de vots emesos s’aplica per circumscripció i no a la totalitat de Catalunya; per tant seria perfectament viable.
Dit d’una altra manera, si no hi ha unió, com que estic censat a Argentona, votaré en Laporta, si estigués censat a Olot votaria en Carretero.
Pel que fa a la CNS, és clar que passades aquestes reunions ha de moure fitxa i definir-se. Al meu entendre, la CNS té un trumfo molt cobejat que ha de saber jugar, o en tot cas posar-lo en joc, que no és altre que la CUP. No és la CUP nacional, però són referents del moviment que poden arrossegar un bon cabàs de vots. Altrament és gent que es quedarà a casa el dia de les eleccions.
Salut,
Jordi Floriach
A tots,
Disculpeu-me, però malgrat les vacances avui he tingut un dia ocupat. Justament té a veure amb el tema pel amb el que començava l’article. Avui hi havia assemblea de l’Associació de Veïns i Amics de Tamariu. Ha estat llarga. A banda de la platja i ocupacions menors, això m’ha deixat fora de joc.
Albert,
Coincideixo plenament. Sempre darrere de la coherència.
Josep Maria Sala,
Està clar que l’objectiu és la unió. Si no es produeix, només puc parlar per mi, faré el que crec millor.
La veritat és que crec que abans del dia 4 no hi haurà cap pacte. Si n’hi ha serà a partir del 5. Amb llistes.
Sobre els caps de llista… Hi ha de tot, alguns han de conèixer altres voten més programa. Difícil de dir.
David B,
Et comprenc perfectament. Com li deia al Josep Maria Sala, no crec que diumenge es resolgui res. Caldrà esperar més.
Abans hauré agafat el meu camí, amb sensació de fracàs, particular i col•lectiu, però és el que hi ha.
Jorfont.
Moltes gràcies per la teva valoració tan positiva.
Jo ja no estic desfullant la margarida, intento que agafem una determinada posició global.
M’implicaré, però pel que fa a llocs de llista, puc ser-hi o no. Si hi sóc, puc ser-hi de dues maneres, en un lloc destacat o en un dels darrers com a mostra de suport, de cap manera en un lloc secundari.
Sobre la recollida de deixalles, cal fomentar-ho i per això a vegades cal donar exemple. Agradar-me no m’agrada. Potser gràcies a això aconseguim que l’Ajuntament s’impliqui en desbrossar la riera.
Joan,
Si, aquest és un camí després de l’assemblea SCI, quan tinguin llistes.
j,
Té raó Josep Maria Sala en el comentari que et fa, són blocs tancats.
Ramon Canela i Font,
T’agraeixo l’amistat i la confiança. Va ser un migdia molt agradable.
Primer em sap greu que el teu comentari hagi quedat en moderació. Només es pot alliberar davant del PC i fins a la tarda no m’hi he posat. Penso que l’Agustí, administrador, ho ha fet. A vegades, quan el sistema no reconeix a l’usuari el deixa pendent.
El problema de la unitat crec que només deriva de la por a no tenir representació al Parlament.
Crec que si tothom treballés amb la teva seriositat, altra cosa seria. Malauradament arreu hi ha interessos.
Si el nombre de vots fos elevat per a totes les opcions no tindríem aquesta dèria.
PepMB,
En el tema de la higiene tothom porta normes però a l’hora de la veritat no hi ha cap control de res. Si les lleis que tenim s’acomplissin les coses anirien millor. Normes no en manquen.
El CCN té la seva pròpia política, bona. La resta practiquem l’esport de la destrucció. Com he dit algun cop, no es tracta de guanyar, es tracta d’humiliar al rival. Com alguns culés amb l’Espanyol. Una cosa es voler guanyar-lo i altre desitjar que baixi a segona.
Montserrat Tudela,
Si, és molt probable. De bo té que podria facilitar els pactes, de dolent que això pot acabar amb la salut de tots. Jo estic ben fart de tot plegat.
Santi Gual,
Potser tinguis raó. Li he donat moltes voltes. No explicaré tot el que he vist hi ha succeït, però no és per fer feliç a ningú. Per sort, el que sigui serà aviat.
Albert Cortés Monserrat,
L’única solució a l’embolic és l’acord amb les dues llestes fetes i, si es vol, amb les pinzellades d’altres. Jo intentaré ajudar, però estic força limitat. Mai he volgut consolidar res electoralment, no era el meu objectiu.
I gràcies per la confiança.
Joan P.,
No puc dir que no t’entengui. El que dius no és més que el resultat de la nostra incompetència.
Reagrupament del País Valencià,
Déu t’escolti. Les OPAs no ajuden a consolidar res si l’absorbit queda viu.
Joan Borrut,
Jo, com he dit abans, crec que no és possible res abans de la tria de candidats de SCI.
Jordi Floriach,
La millor llista arreu és la combinació de les dues amb pinzellades d’altres. Ho deia abans. Si no passa, caldrà veure com es desenvolupen els fets. Penso que vindrà el temporal de les botes (si el temps es comporta) i les coses poden canviar, especialment si les eleccions no són a l’octubre.
Enric,
A tu i alguns d’altres us deixo apart, t’ho dic de cor, se que sou alguns, pocs, que heu fet allò que podíeu i potser una mica més. El que no es pot fer és lluitar contra els elements en forma de gent que només parla d’unitat amb la boca petita i fa tot el que pot per bloquejar-la. I tu ho saps prou bé Enric, et poses una part de la culpa pel teu sentit de responsabilitat i actitud senyorial, però saps de totes les travetes, mentides i mitges veritats que s’han practicat des fa mesos per impedir la unitat i han jugat amb el patriotisme de molts de vosaltres que heu callat o suavitzat tot el que succeïa per no trencar la opció de la unitat. Enric, s’ha practicat molt de joc brut, per això he dit el que he dit, per que en cap dels dos bàndols que segurament quedaran com opció a votar, cap dels dos és innocent, ara que no em vinguin amb plors ni llàgrimes de cocodril, s’han carregat la unitat i és el que sempre han desitjat que passés… i prou!!.
Salutacions molt cordials per a tu i…
Sense unitat cap compromís!!
Joan Borrut,
Ara us han fet el mateix que vau fer vosaltres a Catalunya Acció entre d’altres que ara integren la CNS. No me’n alegro, em sap greu, però la veritat només te un camí i Reagrupament (els de dalt) son els que menys dret tenen a queixar-se del que ha fet amb ells SC.
Salut i Independència
Intento llegir inforació de diverses fonts i intento entendre des de l’equidistància, i al marge de la gran proposta, en el dia a dia veig maniobres que no m’agraden en cap dels costats dels blocs als que se’ls demana la unió, RCat i SC. Per això en sobta, mensypreus a part que a un d’ells se li perdona un cert autoritarisme arnat, i pasar-se els estatuts per on fa lleig dir, i a l’altre se’l mira amb lupa, que si les primàries són de pa sucat amb oli i tal. Qualsevol excusa és bona per a minusvalorar una força germana amb la que es podria concòrrer amb possibilitats d’exit. És aixó inteligent per a la causa independentista, o senzillament més autoritarisme arnat?
Potser és la subtil i íntima enveja, que mai es confesarà, de qui ha treballat molt durament, i troba que un nou arribat, sense quasi ni moure’s, esdevé amb més possibilitats d’exit. Suposo que és la natura humana, el factor humà, com també és el factor humà qui està fent tant difícil la unió de candidatures.
Passades les el·leccions, que cadascú dugui la seva creu, puix les paraules dites i escrites en seran testimoni per a futurs projectes.
j,
Segons el meu curt entendre, un cop passades les eleccions i segons els resultats (molt em temo que no massa bons) caldrà refer ponts i això només es podrà fer des de les bases. Els únics que majoritàriament ho tenen clar i si fos per ells n’estic segur que la unitat ja estaria feta. Tant les bases de Reagrupament com les de SCI, n’estic segur que molt majoritàriament desitgen la unitat, però es clar, sempre surten els “grimpaires” de la política i d’aquí bé el mal. Això no es tracta de una lògica i sana intenció d’assolir el poder per fer el que es proposa, es tracta de problemes de pell, d’enveges i ganes de revenja inclús personals, i també, per que no dir-ho, per part d’alguns tan sols d’ànsies de figurar, petites o grans misèries que han passat per davant del patriotisme que n’estic segur tenen tots i cada un d’ells. És el que passa quan un és creu un peix gran, que intenta engolir-se el més petit i així engreixar-se a costa de les proteïnes (associats i vots) ingerides, però quasi sempre pot sortir un altre de més gros que voldrà engolir-se’l a ell, i així successivament. Si no ens respectem entre els peixos de la nostra peixera independentista mai podrem saltar a la peixera veïna i cruspir-en-se’ls. És el que hi ha.
El balanç global 2010 és positiu. En cas de disposar d’un trimestre extra pre-eleccions, molt millor.
- Noves opcions electorals amb possibilitats reals de representació parlamentària? = Sí.
- Superació de formats polítics amb embrions de projectes estatals? = Sí.
- Opcions pre-electorals que a despit d’un tolerable grau de canibalització, a efectes absoluts cobreixen sectors mobilitzats que una única opció no cobreix? = Sí.
RCat estable, SCI estabilitzant-se. SCI arriba a personal reluctant o desconeixedor d’RCat. Encara hi ha actius mobilitzats no vinculats a cap nova opció electoral o en procés de desvincular-se d’antigues opcions.
- Capacitat de federar projectes pre-electorals? = Sí.
- Possibilitat d’universaització de l’electorat independentista? = Sí.
- Inici de permeabilitat de nous sectors socials indispensables i clàssicament aliens/contraris a la independència? = Sí.
- Experiència generacional en transicions polítiques? = Sí.
- Inici de la permeabilitat internacional? = Sí.
- Permissió internacional? = Sí.
Benvolguts amics, només vull ara fer una xica consideració, i és que si ho recordo malament, la consecució i fita meridiana que ens havíem proposat era la de “convertir” aquestes eleccions al Parlament en una mena de plebiscit entre Independentisme i Unionisme, bé, ho hem aconseguit a mitges, amés de la resistència esperada per l’establishment polític i mediàtic, resulta que el gran impediment és la manca de comunicació entre nosaltres, de la qual els més responsables son les vedettes independentistes que tenim per a “líders”, esperonats pot ser per a la necessitat de sobreviure, no han entès que l’únic equip que concorre en aquestes eleccions és La Nació. En un plebiscit Independència-Dependència l’equip que demana suport és La Nació, i molt ruc s’ha de ser per voler fer equip tot sol, “ L’Independentisme soc jo”, és un terme absolutista i desgraciat, La Nació és una resposta al mon SENSE CONDICIONS, INCONDICIONADA. No entendre això, mostra el baix nivell intel•lectual de les vedettes i saltimbànquis.
Sortosament, que La Nació és una unitat de resposta al món incondicionada ho demostra el fet que som ja molts els catalans que som a l’altre riba determinats a no fer-nos enrere, amb capitans o sense. De l’altre riba estant, i havent fet la travessia nedant, l’única bandera que ens representa és La Nació. Per a que la nostre Nació sobrevisqui ha d’esdevenir Sobirana, els que s’han fet banderes i estandarts a mida personal desvirtuen el plebiscit, a càrrec de La Nació.
Tanmateix res tornarà a ser igual, i el que més ens convé és començar a pensar en establir veritables ponts de col•laboració.
Vallfosca: 100% d’acord. No ho podies expressar millor.
Doncs ara és quan els hem d’apretar!!
Desunió: frustació i inoperància. Votar-los per separat és validar els personalismes -no crec que hi hagi motius ideològics-. No sé si és una proposta peregrina però crec que si no es posen d’acord, proposo una campanya Cap vot per l’independentisme -si no hi ha unió-. Què s’han cregut! si no tinguessin prou visió per veure la NECESSITAT de la unitat que podríem esperar intel.lectualment i moralment d’ells??
Bona (o no) nit,
“Estratègia paral·lela confluent”. Les paral·leles conflueixen en l’infinit. I l’únic que s’ha demostrat a bastament que pot assolir l’infinit és l’estupidesa humana. En fi, caldrà escollir i anar a votar en massa, perque ara se’ns ha girat el doble de feina, s’han de passar no un sinó dos llindars.
Salut,
Jordi
No pas! Jo a aquests no els dóno ni les gràcies, menys el vot.
Si han estat incapaços de posar-se d’acord en una cosa tant elemental que ambdos comparteixen, a sobre s’han dedicat a calentar al personal amb declaracións propies d’algu que vol fer la guerra i no aliances, que s’ha de pensar de cara el futur.
Ara cada grup captará un tipus d’electorat però haurán de vendre’s individualment i després fer pactes poselectorals que ens situarán en un escenari de broma pesada.
Són pura decepció, i el seu futur es dibuixa en una constant de marcar paquet, com ja ERC ens té acostumats, a veure qui la diu més gran.
Lamentables!! Ara mateix em tenen a mi a molts d’altres força emprenyats.
Em sembla que observant les trajectòries, no és just responsabilitzar les dues parts per igual. Potser sí que Reagrupament ha pecat una mica d’ingenuïtat, pensant bé de les intencions de cert personatge. Però quan s’ha estat treballant quasi dos anys en un projecte, programa, llistes… Ningú pot arribar a 2 mesos de les eleccions i pretendre que es comenci tot des de zero, això sí, liderat i organitzat pels que a principi d’estiu encara no creien en la declaració prèvia al referèndum. Reagrupament estava i està preparat per modificar les seves llistes per a fer-hi noves incorporacions i coalicions, i crec que això es podrà veure en els propers dies.
Ja sabem que SCI i Reagrupament Independentista aniran per separat a les eleccions. Agafem el costat positiu de la notícia : s’ha acabat la incertesa. No hem de caure en el desànim, al contrari a treballar més que mai i qui sap si aquesta fòrmula ens proporcionarà més vots a tots doncs els electors veuran més sincera aquesta posició que no una unió forçada.
El que sí que desitjaria és que la CNS es posicionés el més aviat possible.
Ara no ens hem de posar a veure de qui ha estat la culpa d’aquesta decisió ni a fer-nos retrets els uns als altres. Tots a buscar vots i després ja sumarem al parlament.
El company PepMB defineix molt bé com
ens sentim molts:
Lamentables!! Ara mateix em tenen a mi a molts d’altres força emprenyats.
Jo encara hi afegiria que són una colla
d´irresponsables amb el País. Estem en
una situació d´emergència nacional que
exigeix d´anar tots units i ells i les
seves baralles de galliner
Per mi ja se´n poden anar a fer punyetes
amb mi que no comptin per a res, ni per anar votar.
Comparteixo sentiments amb en PepMB i amb en Vador: no es mereixen el vot. Ara, el pas dels dies farà que anem acceptant la realitat i llavors haurem d’escollir no votar (i afavorir els partits dependentistes) o fer-ho (i riure les gràcies dels responsables d’aquest absurd vodevil d’estiu). Jo encara no ho tinc clar: esperaré a veure com es mou cadescú.
Ara bé, si la decisió es votar, ho faré al que tingui més opcions. La meva sensació es que SCI creix (i o dic sent reagrupat, i tot i que em donaré de baixa, tampoc no m’afiliaré a SCI). Els moviments es donen per entrar a SCI, no pas a Reagrupament. Es la meva sensació, però en cap cas estic defensant a SCI, només tracto de ser fred, no escoltar només el cor.
I es clar que els reagrupats em fet molta feina, i es clar que en Carretero va ser el primer (segon?…, es igual), i es clar que porten més temps… Però el que conta es quí te més opcions per entrar amb força al Parlament, i en el cas de que decidim votar, em sembla que fer creixer al més fort es l’opció asenyada.
Vull dir que ara ja no te sentit defensar a un o l’altre per la feina feta o per com l’han fet.
salut i força!
I tant que té sentit defensar la feina feta fins ara, la trajectòria, i qui ofereix més fiabilitat en el parlament des d’un punt de vista independentista, donat que sabem que per desgràcia la independència no serà proclamada el dia després de les eleccions.
David B,
Estic absolutament d’acord amb el que has dit. Ara ja no és hora de defensar res més que la opció més viable. Deixar de banda tot tipus de sectarismes, que les “patums indepes” ja ens n’han donat una bona mostra. Cal aglutinar la quantitat més alta de vot possible per una de les opcions, jo com tu, ara mateix, veig com a més forta a SCI, l’hemorràgia que està patint Reagrupament és intensa i constant inclús de les seves personalitats més significades, avui mateix Moisès Broggi i ahir Strubell. No és hora de sentimentalismes i cal prendre opció sense prendre compromís, quan menys és la meva decisió definitiva. Jo ja no perdré més el temps demanant la unitat, ha sigut una immensa pèrdua de temps i energies, ara bé sense unitat tampoc pot haver-hi compromís (per la meva part parlo) i si d’aquí unes setmanes veig que canvien les opcions canviaré la meva postura ja que jo no actuo per ideologia. Només vull la independència, després ja votaré ideologia.
Sense Unitat, cap compromís!!
Jordi,
Es que el matís de la meva frase i la teva no es el mateix: la feina feta s’ha de defensar i seguir fent-la, però no quan es l’argument constant per desgastar a l’altre.
Es com si un jugador de futbol que s’esforça i treballa molt, però no arriba al 1er equip, comença a protestar perque al seu company de vestidor l’han agafat quan porta menys temps que ell.
Al final el que contarà es quí es més fort per seguir desenvolupant aquesta tasca, també com a força dins el Parlament. Si el dia de depositar la papereta (si decideixo anar-hi) Reagrupament te poques opcions de entrar al Parlament i SCI moltes, jo ho tindré clar. Es el que vull dir i el que penso ara, però si és al revés també! Per pragmatisme. I tant de bó les dues entrin! Però veig difícil que entri ni tan sols una.
Parles de trajectories, fiabilitat, … perquè penses que un te millor trajectoria? (més llarga potser, millor…) perquè penses que es més fiable? (jo he vist coses força rares a RCat) Això no ho sabem, es masa aviat per posar la ma al foc per ningú. Només ho veurem d’aquí a uns anys.
Salut company!
Jo tinc la percepció de que sí, que un grup parlamentari de Reagrupament és més fiable que cap altre dels que puguin entrar, en el sentit de posar l’independentisme com a primera prioritat per davant de qualsevol altra consideració. Pots compartir-la o no, però aquesta és la meva percepció, i no és pel color del logotip que ho dic, ni per l’expressió de les cares visibles, sinó avaluant la trajectòria dels principals actors de cada grup.
Tot i així, penso que si es pogués aconseguir la unitat, amb sentit comú i tenint en compte les circumstàncies, això seria el millor, ja no només per la llei del fotut Hondt, sinó per la imatge de força, i perquè d’aquesta manera no hi hauria tanta vida parlamentària perquè més aviat obtindríem el que perseguim. Ara bé, la unitat fent que un peix petit que acaba de néixer, s’intenti menjar un peix gran òbviament a còpia de triturar-lo, doncs no hi veig la utilitat. En aquest cas potser sí millor per separat, i sumar després. Jo sí que penso que hi han possibilitats d’entrar, perquè el panorama i les circumstàncies són molt diferents comparat amb el que estem acostumats en les anteriors cites electorals.
Joan P. Jo no em queixo de lo que fa SC… perquè SC encara no existeix,,, lo que tenim ara es un projecte creat per Lopez Tena amb el vist i plau, i complicitat den Uriel Bertran entregat a en Laporta un dia abans de sortir a la llum SC… Desprès del dia quatre, veurem com queda el invent. El tema de Catalunya Acció “i altres”, per lo que jo se, no mes se’ls hi va demanar informació i transparència… el número d’associats i ideari polític concret… cosa que trobo molt normal. A dia d’avui encara no se quants afiliats al corrent de pagament te l’associació… Res a veure en l’actual conjuntura Rcat-SC
Fins ara tothom posa l’assoliment de la independència com a primera condició, ineludible. I fins ara també, molts han demanat una única cnadidatura per entrar amb més força.
Si posem la llibertat de la nostra nació per davant de tot, seria intel·ligent que les candidatures amb menys possibilitats s’integressin i participessin en la que en té més, malgrat toquessin més renúncies a les candidatures menys fortes.
Ara mateix, ningú dubta que la candidatura que està més ben encarada a barraca cap al Parlament és Solidaritat Catalana. Per tant, ara hem de fer força plegats per Catalunya o hem d’anar mirant les llistes? Tant costa cedir?
No veig pas que la de Solidaritat sigui la candidatura més ben encarada com diu el Josep M, més aviat al contrari. De fet, no tenen ni llistes i pels noms que han anat sortint el nivell general dels que han transcendit és de perfil mol baix. El que cal és un acord entre Reagrupament i la Conferència Nacional del Sobiranisme, al qual es pugui sumar si vol Solidaritat. Però una organització que neix de manera improvisada i frívola encapçalada per foscos personatges com el Tena i l’Uriel, el súmmum de la prepotència i la xuleria, no pot intentar liderar res de res. Siguem seriosos!
Gerard: les enquestes són les enquestes, precisament per això en Carretero va dir que si Laporta no anava amb Reagrupament, Reagrupament aniria amb Laporta. Òbviament tothom sap que Laporta té més ganxo que ningú, cosa que s’ha d’aprofitar, perquè no es tracta de treure uns diputats determinats sinó de treure quants més diputats indepedentistes millor.
La secretaria dels impulsors del Manifest 12 d’Abril desmenteix la noticia apareguda en alguns mitjans en relació a la adhesió a SOLIDARITAT CATALANA del Dr.Moisès Broggi, el membre més gran del grup de 102 anys d’edat.
El Dr.Oriol Domènec ho ha confirmat, després de parlar avui amb el Dr.Broggi . S’espera una reunió de tots els membres promotors el proper dimecres, després de la qual s’emetrà un comunicat.
Atentament,
Josep M Minguell
Voluntari
http://www.manifest12abril.cat
Diu que RCat i SI han arribat a un acord per la coalició.
Ara entenc, Enric, la teva dissimulada aversió vers SC en els darrers escrits, tot i que feia una mica lleig al costat de postular la hipotètica candidatura única (es com, p.e. l’oxímoron: tinc gran desig de viatjar en companyia d’un barrut picaflors).
Bé, pel costat bo, si més no, algú s’ajunta, que ja és molt, o no, per que la diada el·lectoral el meu vot anirà al més fort, sigueu vosaltres, sigui en Laporta, o siguin les CUP, sense altres consideracions.
Enric Canela, m’ha fet molt feliç saber que Suma Independència ha arribat a un acord de coalició amb Reagrupament. Una abraçada company.
Em resulta molt difícil respondre a tothom avui. M’he passat el dilluns i avui al matí amunt i avall, amb reunions.
Vaig dir que creia que les eleccions s’endarreririen, sembla que serà així, també que abans del dia 4 era impossible el pacte. Voldria dir derrota d’un o altre. A partir del 4 les coses canviaran, més encara conforme passin els dies.
Aquestes dues setmanes he dit que havia pres la decisió de defensar l’opció, al meu parer més creïble. He estat en un mar de dubtes sobre si mantenir-me al marge o no. La meva decisió agradarà a uns, molestarà als altres, em tractaran d’ingenu, etc. Alguns pensaran que si vull una cadira, altres m’entendran. Mai plou a gust de tothom. Només puc dir-vos que en tot moment he procurat explicar les coses com les veia.
El meu suport, que inclou a unes poques persones que hem estat intentant des del mes de desembre la unitat, significa la meva incorporació als darrers llocs de la candidatura de Reagrupament per defensar l’opció que crec més vàlida. Res més.
Seguiré treballant per una unitat més àmplia, si es produeix tornarem a parlar.
Estic convençut que si les eleccions són d’aquí 3 mesos al final del camí només quedarà una opció. No vull ser més explícit i donar raons.
Amb tot, si que us faig una demanda. Els que estigueu empipats amb la situació (jo no sóc feliç), i si quedessin dues opcions i jo estigués equivocat, us tapeu el nas i voteu a qui us agradi més, comptant a ERC, però no us quedeu a casa perquè això és afavorir l’unionisme. Seria afavorir la pervivència de Catalunya dins l’Estat espanyol.
Val més un vot independentista que una abstenció.
Sr.Enric Canela.
Em de llegir bé el que díuen en els seus escrits,aquestes persones.Per endevant l’Enric Canela,Xavier Garcia Pujol,Joan P., Vallfosca.Llegiu bé entre les ratlles doncs aquí está reflectat tot el que no funciona
per fér una SOLA CANDIDATURA.La “netejada de brossa” s’ha de fér abans de la tardó doncs més tart caurán les fulles “novembre o decembre, i tot quedará tapat i embossat.L’última crida al “diserniment”:el Model de reforma que necesita Catalunya per lograr l’In-
dependencia ha d’esser un Model nordic,d’estratégia i técnica,amb caràc-
ter mediterrà i aquest ja el tením al
calaix dels qu’ho “volen verdaderament”
La persona que o ha de portar a la prác-
tica encara no está a la llista de la verdadera unió.Tot aixós qu’está passant
es consecuència de les deixalles de les corrupcións franquistes,que encara sont presénts.El Model que portará Catalunya a l’Independencia a de sortir d’un cap
clar,controlat i seré,sense ambicións lucraíves i lideristes una persona cabal i sana de pensament que vulgui verdaderamént,amb noblesa,la llibertat d’aquest poble catalá que tant s’ho mereix!
Dos ejemples de germanó i unió:1980 la realitsació d’un sindicat lliure dintre
d’un govern comunista á Polonia “Soli-
darnorsc”.Un altre ejemple:1989 Alemania
del Est!,sense forca militar ,només el
poble. Es possible! si volém,ajuntém i sumém.
Visca Catalunya Lliure
La notícia m’ha fet molt content. Enhorabona i endavant!
Benvolgut Enric, tal com molt bé dius, no plou a gust de tothom. crec que la teva decisió és equivocada. L’única opció digne i coherent hauria estat quedar-te al marge, com fins ara havies fet. Quina credibilitat, com a independentistes poden donar els d’rcat quan han estat els artífex del sectarisme i de la desuinó?, quan han exclòs a qui els ha donat la gana, i també han obert les portes de bat a bat a qui els ha caigut bé, tanmateix sense èxit. Et penses que faràs canviar alguna cosa sent-hi tu a dins? T’has arrbat a empassar l’esquer independentista?. Mira, no sé arribarem a veure que farà rcat, perquè primer de tot ha d’arribar al parlament i els pronòstics són molt magres i per culpa del mateix Carretero i la seva cúpula.
De moment, jo m’he quedat sense partit a qui votar. Mentre no hi hagi unió: ABSTENCIÓ, fins que és posin d’acord d’una puta vegada. O Catalunya o les poltrones! No hi ha disjuntiva.
Sectarisme… quina paraula tan lletja! El que no sigui sectarista que llenci la primera pedra.
Advocar per la unitat i fer crides a l’abstenció és com voler nedar i guardar la roba.
Que al final malgrat tot hi ha unitat… Collonut! Que no n’hi ha… Doncs votem al que més ens agradi o al que creiem que té millors opcions (que encara s’ha de veure qui serà).
Però alguns sembleu sectaristes de la unitat. Com diu l’Enric, ni que sigui amb la pinça al nas, ha votar s’hi ha d’anar, ni que sigui per comptar quants escons hauríem obtingut anant junts, i poder-nos estirar dels cabells quatre anys fins quedar-nos tots calbs.
Enric,
Tenies que pendre una decisió entre quedar-te fora o entrar dins d’un dels dos projectes. Aquesta decisió, ara per ara, no es ni encertada ni equivocada: això ho dirà el temps. Per sort, els “votants del carrer” tenim encara uns mesos per trobar-nos en la mateixa disjuntiva, i a més sense tenir que fer-ho públic: es la sort dels qui no tenim la teva vàlua.
Personalment m’alegro que hagis pres partit, perque com més gent amb sinceres ganes d’aconseguir la desitjada unitat dins de cada formació, més opcions hi haurà de que aquesta unitat arribi. Tot i que soc conscient que ara ja es molt difícil, la teva frase “estic convençut que si les eleccions són d’aquí 3 mesos al final del camí només quedarà una opció, no vull ser més explícit i donar raons” dona ha entendre que alguna remota opció hi ha.
Sense unitat, i com he dit avanç, el dia que toqui anar votar valoraré si hi he d’anar, i si ho faig votaré al millor situat.
Sort Enric!
salut i força!
Me n’alegro Enric. És una decisió positiva que va a favor de la millor manera d’aconseguir la causa per la qual lluitem, per tant és una bona decisió.
gràcies Sr Canela
la gent coherent, íntegre, culte i que s’implica com vosté ajuda a marcar el camí correcte
Sóc de l’opinió d’en David B. Per tant no puc fer altre cosa més que no sigui esperar.
Benvolgut Enric,estic segur que el teu suport afegirà a Reagrupament un plus de rigorositat,seriositat i respecte als altres actors,virtuts ben escasses en tot aquest vodevil que estem vivint darrerament.Jo també confio que finalment el sentit comú,i sobretot de país,s´acabi imposant i no haguem de fer massa tria ni ens haguem de tapar el nas.Sort i …per cert seràs a Igualada diumenge?
Força ànims!. Prendre part per uns o altres no és un error, especialment si tots dos són quasi la mateixa cosa. Hi ha prou temps per quasi tot.
Sr. Canela,
M’he passat mesos incordiant i dient que calia que es reagrupés quan Reagrupament era un projecte polític que semblava consistent…
Bé, doncs quan Reagrupament està a punt d’enfonsar-se com a projecte polític, vosté es reagrupa.
Em sembla que té un cert esperit de contradicció : _)
Felicitats, Enric!
El teu gest t’honora i és necessari per fer obrir els ulls a uns quants que són molt fàcils t’entabanar. La gent amb criteri sap que Reagrupament és el pal de paller a l’entorn del qual s’ha d’estructurar la candidatura unitària per la independència. Com bé dius que les eleccions no siguin fins al novembre pot servir per ajuntar encara més voluntats a l’entorn d’un projecte allunyat de personalismes i oportunismes diversos. No ens podem permetre que l’independentisme es vinculi a la frivolitat sinó a l’excel·lència, la seriositat i el rigor.
gerard
Pal de paller només n’hi ha un que s’han inventat els convergents. Això dels pals fa massa temps que es diu però que a la practica és una entabanada perque tothom fa el que li rota. En tot cas, pal o no Rcat és un actor més del sainèt. Ni per sobre ni per sota de ningú altre.
Reagrupament és un projecte legítim i forjat per milers d’anònims. Però no “allunyat de personalismes i oportunismes” com diu el company.
Els personalismes de qui no volia cap escó però ara s’aferra a unes llistes ens han dut on som molts reagrupats:
Desorientats i sense entendre per quin motiu allò de “pactarem amb el diable” o de “Si Laporta no va amb Rcat, Rcat anirà amb Laporta” no s’ha complert.
El de menys havien de ser les llistes. I els personalismes han fet que sigui el de més.
Avui es desmentirà la noticia de que SI està amb Rcat. En tot cas SÍ- Coalició per la indepe3ndència segueix negociant amb Rcat, però mai Suma Indedpendència ha pres aquesta decisió, encara que ha totol personal l’amic Enric pot fer el que vulgui, i és lliure de fer-ho.
Avui hi haurà un comunicat de Sí – Coalició per la Independència aclarint la situació.
Salut a tots.
Benvolgut Robert,
El Portaveu i President de “Suma Independència (SI)” ha signat un acord amb RCat i això no es pot desmentir perquè és cert.
Efectivament, ahir per la tarda, en una reunió de “SÍ – Coalició per la independència” a la que hi va assistir l’Enric Canela en representació de “Suma Independència (SI)”, es va consensuar la posició de la Coalició, que es farà pública en un comunicat.
La coalició és molt fàcil i fins i tot cada organització pot elegir les seves llistes com li roti: es reparteixen les circunscripcions electorals i en paus. Per a tu, Barcelona; per a mi, la resta. O al revés.