Ahir, per quan ho llegiu, es va realitzar una vaga general a tot el territori de l’estat espanyol i una jornada de protesta general a tota Europa (la CEE). No valoraré aquí el seguiment de la mateixa ni altres aspectes, tan sols voldria fer unes reflexions des de la òptica d’un treballador nacional català.
1er. Les vagues es convoquen per protestar sobre unes mesures que afecten a un col·lectiu de treballadors determinat, quan es convoca una vaga general és per que es considera que les mesures contra les quals es protesta ja no només afecten a un col·lectiu concret sinó que afecten a la pràctica generalitat dels treballadors.
2on. Les vagues generals acostumen a considerar-se polítiques degut a que al excedir de l’àmbit empresarial concret es situen en l’àmbit més ampli laboral, aquestes es dirigeixen cap al creador de la normativa o la llei contra la que es protesta i per tan generalment contra el legislador o el govern que l’apliqui en l’àmbit que pertoqui, i no contra l’empresari com ho faria una vaga sectorial o d’empresa.
3er. Una vaga general, es denomina així no pas només per que respongui a un àmbit polític concret (estat, nació, regió, etcètera), sinó per que ho és dins un àmbit laboral general. O sia, son afectats i per tant cridats a la vaga tots els treballadors (o la immensa majoria) independentment de la seva condició laboral o adscripció professional, en un àmbit territorial legislatiu concret.
Vistes aquestes premisses, es poden acceptar tots els raonament a favor de participar-hi o no, cada u pot pensar que la llei o normativa contra la que es protesta és negativa pels interessos generals (o particulars) i per tant es posiciona a favor o bé considera que és positiva i per tant ho fa en contra de la vaga. No vull tampoc entrar aquí a debatre els condicionants que farien que gent que es posiciona en un sentit actuï en el contrari, doncs crec que excediria de la intencionalitat del meu escrit i l’allargaria massa, desitjo parlar tan sols dels posicionaments.
És per tant lícit i respectable, posicionar-se en un sentit o l’altre atenent a raonaments o judicis en relació a la bondat o no de la nova llei o normativa, també ho seria fer-ho des del punt de vista subjectiu o el de classe (aquest generalista i simplista al qual hi som molt afeccionats: soc treballador per tant la segueixo, soc empresari per tant hi vaig en contra). El que ja trobo força més discutible és rebutjar la vaga atenent a raonaments pretesament nacionals i per tant sento dissentir aquesta vegada del CCN quan rebutgen la vaga tan sols per que no reivindica un Estat independent i pel fet que aquesta llei és aliena a la realitat social de Catalunya. Home!, hi estic d’acord en tot el que diuen, el que succeeix és que de les seves premisses no s’en desprèn que aquesta llei no ens afecti a tots els treballadors catalans i tampoc que pel fet de ser-ho (catalans) ja no se’ns aplicarà la mateixa: Mirin, pel fet de ser treballadors i viure a Catalunya aquesta llei ens afecta negativament més que a la resta d’Espanya, senzillament per que com a catalans seguirem rebent el mateix tracte d’Espanya que fins ara (o sia res o menys que res = l’espoli fiscal) i la nostra situació com a treballadors empitjorarà notablement, la dels que treballem, i no millorarà en absolut la dels que estan en atur. O sia, que el fet de ser pobre a Catalunya et fa ser més pobre encara, oi que hi estem d’acord senyors del CCN? doncs això!. Mirin, jo estic d’acord en tots els seus postulats, absolutament en tots, i puc entendre que vostès com empresaris no els hi sembli bé la vaga, puc entendre també que a un treballador tampoc li sembli bé, ara!! com a català!! home això no hi te res a veure. O es que vostès no liquiden l’IVA i els seus impostos a Hacienda Pública Española? I si jo els insinués que son uns mal catalans per fer-ho així?. No, mirin, vostès estan obligats sota sanció a fer una cosa i la fan malgrat sigui a contracor, i a mi com a treballador m’afecta la nova llei malgrat sigui feta a Madrit i jo no la accepti, ho faci o no (acceptar-la) m’afectara igual i per tant jo he seguit la vaga malgrat els sindicats convocants obeeixin a Madrid o a Constantinoble (home, no sabia jo que la CSC ara tingues seu a los Madriles). Però vaja deixem-ho córrer, doncs es veu que aquesta vegada en vostès ha prevalgut el xip d’empresaris!!.
En això, aquí i ara, la independència hi te poc a veure, soc dels que penso, defenso i n’estic convençut, que si fóssim independents tot aniria millor i amb uns empresaris com els del CCN els treballadors catalans ens hi podríem entendre perfectament, per tant ens cal ara treballar pel futur conjuntament però no hem de descuidar el present, doncs aquest per desgracia és molt real i ho vulguem o no ens afecta absolutament.
Si els sindicats majoritaris que tenim a Catalunya obeeixen a Madrit no es pas res diferent dels partits i organismes que tenim fins avui. No em direu que l’associació CiU-PNB (aparentment deslligats del poder central a Madrit) no col·laboren sempre amb l’status quo ecspanyol, quan un no pot per “interessos” electorals surt l’altre a “cobrir” l’àrea i finalment s’assoleix l’objectiu: assegurar la bona governabilitat de l’estat!!. Tot està muntat en clau espanyola i fins que la societat catalana no s’hi revolti majoritàriament seguiran fent la seva, quan això passi, no solament els partits es convertiran en nacionals, també ho faran els sindicats. El problema rau en la societat i no en les organitzacions que per si soles no son res, si els integrants féssim la pressió necessària tot canviaria. Amb això no vull dir que combregui amb el que fan o diuen els partits i sindicats de l’establishment, sinó que els que hi participem o hi participen d’una manera o altra, hem de començar a fer quelcom per que això canviï aviat, des de dins i des de fora, però les lleis que ens afecten negativament les hem de combatre, i potser les coses ens haguessin anat millor als catalans si com a país ho haguéssim fet cada cop que se’ns menysprea i no tan sols queixar-nos amargament i anar a plorar en un racó, però es clar en una societat on la solidaritat entre nosaltres s’ha acabat i on tothom espera que els demès ens ho arreglin i desprès ja en gaudirem tots dels beneficis assolits per l’esforç i el treball dels altres no se pas si ens en sortirem tan aviat.
Amic Joan, saps que soc assalariat, doncs com a treballador català et dic que aquesta vaga ha estat un atemptat als meus interessos. Tot i que no m’agrada que em retallin drets, ho haig d’acceptar com a un mal menor, és trist? Sí, molt.
Quan un no pot fer front a un deute “contractat”, te les opcions de o bé pujar el nivell d’ingressos, via qualificació o fer més hores de feina, o bé baixar el nivell de despesa, també pot fer totes dues coses. Espanya no pot augmentar el nivell d’ingressos, ara en les actuals circumstàncies, només pot esmerçar uns esforços sobredimensionats, si ho vols dir així, per tal de NO OFEGAR-SE, tan fotuda està la cosa, i més.
Les societats més desenvolupades estan farts dels espanyolos, fins al cap de munt. Ah! I per aquesta gent els catalans som espanyolos, perquè aquí a Catalunya hi passen les mateixes coses i si gasten les mateixes traces.
Besarkada bat!!!!
Vallfosca,
No estic gens d’acord amb tu en aquest aspecte però no vull convertir això en un debat laboral, tan sols volia donar la meva visió sobre els posicionaments. Accepto que ho vegis diferent que jo i per tant no t’hi hagis sumat, el que no es pot fer és donar l’excusa de l’independentisme per no afegir-s’hi, el procés d’independència va per un camí i les lleis que ens afecten al dia a dia per un altre i no es pot matar tot el que es gras, per que si comencem així, d’acord, però llavors per ser conseqüents no paguem els impostos i fem una insubmissió total, no es pot cridar al·legant motius nacionals a una negació d’interessos que afecten al veí i no practicar-la jo en el que m’afecta a mi. Els independentistes hem de ser molt seriosos i conseqüents en allò que fem i expressem si volem que els que ens miren amb incredulitat comencin a fer-ho amb respecte. No podem barrejar conceptes si no volem que ens posin en un sac del “tottum revolutum” i comencin a dir que som com tots. Ja l’hem cagada no assolint la unitat, no la caguem ara confonent els interessos particulars amb els generals, en allò que no es d’interès nacional com la independència que cada u faci el que li sembli correcte sense treure la bandera per portar l’aigua al seu molí, només això volia fer veure.
D’acord Joan. També em sembla no procedent l’adhesió dels Laportes a la mani, o fins hi tot encara pitjor que CCN.
Amic Vallfosca,
Llegint la adhesió del SCI a la vaga general hi trobo el següent: “Fem una crida a la societat perquè tot el poble fem vaga el proper 29
de setembre, per deixar enrere la dependència, l’espoli i la submissió i
anar cap a la independència en benefici de tots”. Home, caldria precisar que aquesta vaga tampoc ens portaria a la independència de pet tal i com sembla extraure’s d’aquest paràgraf i que està convocada per organitzacions no precisament independentistes. Caldria posar-li seriositat al debat “indepe” i no caure en paranys demagògics ni populistes ni en un sentit ni en l’altre i cada u que actuï i es declari a favor o en contra del que vulgui però posant sobre la taula arguments seriosos i contrastats.
Salut i Visca la Pàtria