Jo m’he fet seguidor del Barça a mesura que m’he fet més gran. Abans m’agradava el basquet i lògicament el judo, l’esport que he fet durant 20 anys. Després amb la bicicleta, a on he gaudit jornades immemorables del Tour amb l’Induiran i després l’Armstrong. Però ara realment, es el Barça el que em fa vibrar.
A part de que el Guardiola ha aconseguit fer que ara per ara el Barça és el millor equip de món, a mi, darrerament no sé perquè trobo que cada gol que fan, sento una alegria immensa. Avui amb el Madrid, que per desgràcia no ho he pogut veure per Internet ja que tots els canals estaven saturats, i ho he escoltat per la ràdio via Internet, ha estat increïble.
He gaudit com mai i cada gol, he cridat com un boig. Fins i tot, la dona m’ho ha fet nota: Manel sembla com si et anés la vida!!
Ara que escric aquestes ratlles, recordo el que pensava quan era jove i veia aquells homes ja granadets perdre l’oremus per un gol de Barça, pensava que aquells pobres homes devien estar molt frustrats de com li anaven la vida i només es podien treure tota la seva ràbia quan anaven al futbol. Cada gol per aquells homes, era com una joia que la vida els hi negava. Aquells homes es desfoguen amb el futbol.
Em penso que amb el que ha succeït aquest mesos, un s’ha tornat un hooligan del Barça.
Visca el Barça!!
Nota: Espero que un dia, també gaudeixi per altres coses i mentre no s’acosti aquests dies, em mantindré a un segon terme. Per això, aquest serà el meu darrer article a aquest bloc tant magnífic. Voldria agrair al l’Enric Canela i a l’Agustí Esparducer, que em van invitar a participar-hi. Moltes gràcies als altres companys del bloc, ha estat un plaer compartit aquest bloc amb vosaltres.
Personalment no tinc anhel a xutar la “bola”, però sí en canvi estic interessat en el “tractament” que se li dona.
“La bola” continua corrent.
Salutacions cordials. Fins aviat.
Visca La Pàtria.!!!!
Manel, amb tantes coses de les que es pot opinar, reflexionar, i especialment clarificar, mitjançant el debat seré, fora bo no donar-se de baixa d’aquesta possibilitat, com apuntes.
Certament, el sentiment que ocasiona la situació d’Rcat és decebedor, però justament la insistència, la reflexió, que ha dut al Barcelona d’en Guardiola a l’excelència és el que cal aplicar en el dia a dia, empresarial, comunicatiu, i personal. No donar-se per vençuts i cercar sempre el camí just, puix amb ell vindran els resultats.
Sentir-se cansat és només sinònim de derrota, però com en un partit de futbol, mentre dura el joc hi ha possibilitats de guanyar.
Cert que Rcat no ha entrat, però no s’ha acabat el joc. Només és mitja part. Ara, al vestidor, caldria fer una reflexió, deixar els prejudicis i cercar camins, potser aliançes, de cara a les municipals, un terreny proper on Rcat podria, si vol, tindre un joc molt més poderós que en mediatitzat combat pel Parlament. Cert que en Carretero ha dit que no hi acudiran a les municipals, però jo m’ho repensaria. O no estaven plens els mítings, els actes de proximitat, a tants i tants pobles?.
Sense prejudicis, pragmàticament, endavant, sempre endavant. Les CUP i especialment Solidaritat, estic segur veurien una oportunitat si es troba una manera de caminar junts, finalment.
Hola Manel, jo també soc culé des de petit i ahir vaig gaudir molt amb l’espectacle, potser més que altres vegades per la rabia i tristesa que porto dins pel nostre resultat electoral i pel global en general. Crec que el temps tot ho cura i com diu la dita la única lluita que es perd es la que s’abandona.
Moltes salutacions des de Tarragona.
Albert Cortés.
Benvolgut Manel, o a aquestes altures no et conec o només et puc dir, com en vallfosca, “fins aviat”.
Per cert, havies fet una promesa si es donava un determinat resultat electoral de ERC. Jo ja no me’n recordo…
Una abraçada.
No s’ha d’estar mai cansat i si el físic
de moment no funciona l’intelèct continúa
qu’es el més fort! qu’estém a la mitxa part? millor per nosaltres doncs aixós ens dona temps de refleccionar,pot esser curta o…. llarga, al final guanyarém.
“Endevant les Atxes”?????
Els cors amunt!!!!!
Visca Catalunya Independent
És el pitjor moment per a retirar-se.
Benvolgut Manel,
Malgrat em discrepat moltes vegades i espero que en el futur encara tinguem la ocasió de discrepar moltíssimes més, tu saps que en lo personal t’aprecio; per tant em sap greu que deixis d’escriure en aquest Blog i trobaré a faltar llegir-te cada setmana. De totes maneres penso com l’Agustí, que per la teva manera de ser i el teu amor a Catalunya, cosa que mai he dubtat, ben al contrari, no podràs estar massa temps en segona línia. Catalunya ens necessita a tots i a tu també i serà un molt bon dia aquell que decideixis reincorporar-te a la primera línia.
Una forta abraçada
No m’esperava que deixessis el bloc, i és una gran pèrdua.
Tots estem tristos, més aviat emprenyats, i jo el que més.
La reflexió és: Aquesta societat no està preparada, és ignorant i comença a premiar el populisme i la demagògia abans que el treball i l’eficàcia. El ser conegut al ser treballador.
És així, malgrat tot cada vegada semblem més una regió espanyola qualsevol.
Jo et proposo un repte personal que m’ha costat d’acceptar perquè era dels primers que plegava.
Esperem 4 anys, només quatre anys més, per poder donar canya a CiU. Si a les pròximes eleccions és un fracas, i un fracas vull dir que treiem menys de 7 diputats, ens retirem per sempre i jo el primer.
No em diguis que no a la primera. Reflexiona-hi.
Manel,
gràcies pels bons moments que m’has fet passar llegint els teus articles. Et mereixes un bon descans però estic segur que tardaràs més o menys, però tornaràs.
M’has ajudat a reflexionar i a formar opinió sobre aquest món de l’independentisme.
Personalment ja no penso en el passat sinó en el futur proper: Què passarà el dissabte a Vic ? Quina estratègia hem de plantejar en la pròxima Assemblea ?
Quina ha de ser la nostra relació amb SI i amb ERC, si fan una renovació a fons ?
Fora bo que ERC deixés un diputat a SI per poder formar un grup propi al Parlament ? Ens haguérem de presentar a les municipals ? Si ho fem hauríem de formar un front comú ERC, SI i Reagrupament?
No ens hem de desanimar i pensar que el nostre objectiu encara és possible.
Josep Maria Sala,
Aquesta, penso, és l’actitud constructiva i positiva que ens fa falta a tot l’independentisme. Entre tots ho hem de fer tot… i tot està per fer encara.
Endavant les atxes!! i …
Visca la Pàtria!!
Gràcies a tots, els comentaris.
Segur que aviat ens veurem, però tal com pinta tot, almenys haurà de passar dos anys.
Ara per ara, CiU té les cartes i té tot el dret a jugar les seves cartes, el poble i molts centenars d’independentistes li han donat confiança. ScI ha d’acabar de definir-se i demostrar que són seriosos i no uns aprofitats, tal com a mi m’ha semblat durant aquesta campanya. Erc hauria d’aprofitar per fer neteja o encara perdrà més vots a les properes.
RCat, ha de reformar-se i jo penso que ha de tornar als origens. Tenim dos anys per fer-ho, amb calma i tranquilitat.
Cal que cadascú torni a la seva feina, familia i poc a poc, recuperi les energies gastades amb aquesta llarga campanya (RCat durant 1 anys i mig amb 1.000 actes).
Endavant les Atxes!!
Manel
Plegar??
Ni se’t passi pel cap.
Com diuen els altres companys, ara és quan més sentit tenen aquests fòrums i blogs.
Com ja saps s’avaça i s’enriqueix més el raonament quan es tenen discrepàncies i sotracs.
Pren-te uns dies, fins gener, per exemple, però torna, eh??
Ja que parles del Barça, ho deixaria en Guardiola després de no guanyar un títol?? A que ja ha demostraty que no?? La seva paraula és: persistirem!!
Doncs això, ara toca persistir.
Des de RCat s’ha parlat d’excel·lència i tu has persisitit i has ecel·lit. Segueix fent-ho.
Pensa que deixant-lo li dónes una alegria a gent com l’Abad…
Buff, com es nota que he escrit a tota pastilla…