Ja tenim govern! la C.A.C. ja te consell gestor, gestor de la part que el govern real, el de Madrit, els deixa manegar, tant econòmica, social com culturalment; no hi ha sector de l’autogovern a Catalunya que des d’allà no controlin, vetllin i tutelin per assegurar-ne alguna cosa així com “la necesaria y debida armonización de todos los pueblos de España respetando, eso si, las enriquecedoras diferencias que forman el crisol de nuestra patria”… I un bé negre!!. Fraseologia, fraseologia post-franquista que amaga darrere de frases grandiloqüents i a vegades de complexe factura una realitat negre i crua, vol aparentar obertura en allò que no està disposat a entregar. Que vol amagar darrere de frases buides de contingut una realitat com ja he dit abans: negre, crua i fins i tot bruta per dissimulada i mentidera. Peró a Catalunya, a la C.A.C., ja tothom sabem la veritat, ja ningú es pot enganyar, avui com avui això ja no s’aguanta per cap lloc. Ja la immensa majoria de catalans sabem que la autonomia de Catalunya no pot fer res en matèria econòmica per lluitar contra la crisi, no pot marcar les polítiques fiscals que ens interessen, no pot adequar les polítiques laborals que ens convindrien, no pot gestionar els punts sensibles en la economia productiva del nostre país com xarxes ferroviàries, ports i aeroports; que pot fer doncs? Gestionar el que des de Madrit ens deleguen, però sempre dins les limitacions que ells ens marquen. Per tant , res de res! El Molt Honorable Mas podrà eliminar la limitació de velocitat a 80, podrà intentar que es doblin o subtitulin algunes pel·lícules, de mes o de menys, en català; podrà permetre que les grans superfícies comercials s’estenguin més o menys dins el territori català, i para de comptar, sobre tot en l’important, en l’essencial, qui mana i pren decisions es Madrit i no tenen cap intenció que això deixi de ser així, ni ara ni mai, tot el demès son ganes de fer volar coloms i enredar al personal amb falses promeses i vanes il·lusions.
També tots sabem que s’ha acabat l’avenç autonòmic que ens prometien i ara toquen restriccions, es veu que això funciona igual que la economia i després d’una etapa d’alegria en el gasto ara toca estrènyer-se el cinturó fins l’ultim forat, doncs com sembla ser que segons ells :”estos catalanes se han pasado mil pueblos con lo de la autonomia” ara ens toca tornar dins de la pleta, que és on sempre ens han volgut i d’on pensen mai ens haurien d’haver permès sortir. Sortir? Si ni tan sols hem arribat a albirar la porta ja ens foten garrotada i cap endins, i clar, el ramat (Vallfosca dixit) esporuguit quan s’adona d’això vota allò que sense anar del tot en contra del propi sentiment tampoc faci emprenyar massa al pastor.
El molt honorable President de l’òrgan gestor de la C.A.C. (denominat Generalitat de Catalunya) senyor Artur Mas i Gabarró ha confegit, suposo, no el “govern dels millors” sinó el millor govern que ha pogut o sabut; i, home!, ha sigut prou realista doncs en una anàlisi grosso modo dels noms triats hi veiem una dosi de regionalisme prou important: Ortega, Mas-Colell, Recoder, Pelegrí, Bozal. Podríem convindre que en aquest govern el desig del senyor Mas hauria sigut confegir un govern de “tecnocrates”, ara bé denominar “tecnocrata” a la senyora Ortega o al senyor Pelegrí em sembla excessivament agosarat i no se si la “tecnocracia” haurà tingut massa a veure en aquests nomenaments; sobre els noms dels senyors Boi i Mena reconec el meu desconeixement.
No vull discutir sobre capacitats ni il·lusions, sobre les primeres el temps ens dirà, sobre les segones els hi suposo (com el valor als exercits). Vull només remarcar el fet que per els historials anteriors d’alguns d’ells no semblen els mes entusiastes col·laboradors del senyor Mas en el “Dret a decidir” potser és que en aquests propers anys no haurem de “decidir” res en matèria de justícia i tampoc sembla que ho hàgim de fer en economia doncs tant el senyor Mas-Colell com la senyora Ortega no em sembla tinguin un perfil sobiranista massa acusat; ara bé la fe dels conversos pot arribar a ser més forta que la dels convençuts de sempre, esperem-ho i confiem-hi.
Hauríem d’esperar d’un govern seriós, a curt termini, la explicitació d’una estratègia amb un “timing” raonable i raonat de com assolir el “pacte fiscal en la línia del concert econòmic” del senyor Mas i que ens expliqui que nassos significa això de “en la línia del concert econòmic” i ens digui quin percentatge és aquest “en la línia” doncs molt em temo que això es traduirà en un 4 o 5 per cent per espanya i després de les negociacions comptat i debatut significarà un procés de desamortització de deu, dotze, quinze o vint anys partint de la quantitat actual d’espoli fins arribar progressivament al 5 o 6 per cent. Com sempre serà un gran èxit, la millor negociació de la història i suficient per intentar refredar els ànims de la gent amb la col·laboració “desinteressada”, com sempre, del Grupo Godó i fins i tot del Grupo Planeta; els PSOECialistes Cataluñesos correran a recolzar la opció i per dissimular el PP i Ciudadanos es trencaran les vestidures.
Sobre el tema de la identitat catalana m’agradaria també saber quina serà la actitud del nou govern, a banda de declaracions de bones intencions quina estratègia i quin “timing” adoptarà en relació a temes cabdals com la llengua i la recuperació de les tradicions pròpies a les escoles i als mitjans de comunicació catalans i a Catalunya. El govern Mas a banda de fer el possible, podrà mes aviat poc, per recuperar la economia (cosa molt lloable) pensa el govern Mas contraatacar amb els temes d’identitat o tan sols nedar, guardar la roba i peix al cove? Em sembla que es important saber-ho, en un país normal això seria d’obligat compliment.
Amic Joan, l’Estat ecspanyolo no és sostenible econòmicament, i Catalunya va quedant cada dia més equiparada a aquesta contingència, “no sostenible”.
Aquí ens pensem, encara, que el nostre teixit productiu és potent, però la realitat és que en pocs anys això a anat molt a la baixa.
Segons em sembla, la pretensió d’en Mas és articular un nínxol social, tan ampli com sigui possible, que sigui capaç d’estirar del carro, però aquest carro és cada dia més i més feixuc, en bona part per a un model obsolet de “creixement econòmic” implementat per les “esquerres”, amb el seguidisme dels “liberals”, això que han fet. i que encara ponderen com “la solució”, ens ha hipotecat econòmicament a Futur.
La “bonança” econòmica dels anys passats NO tornaran, i si no filem molt prim, les coses només poden empitjorar. Per tant, tot i que CiU diu “necessitarem ajut” i “estem disposats a rebre’l” , cap ajut podrà evitar la desfeta. Encara el seu “Pla” pretén recuperar “l’estatut” (?!).
En fi, més irrealisme no és possible, però amb tot la qüestió és que passarà quan fracassin.
Salut, Visca la pàtria i molt bon any nou!!!!
Bevolguts Catalans i Catalanes:
Acabem de guanyar unes Eleccions al Parlament de Catalunya amb un resultats
que ens omplen de satisfacciö i sobre els quals voldria fer una valoració.
Ens hem enfrontat a uns Partits als que una vegade més els hem guanyat i aquesta vegada deixant als seus representants espanyolistes fent el ridicol.Hem guanyat a un equip de primera linia que teniam contra nosaltres a primeres figures com Montilla Felipe Gonzales Zapatero,Blanco,Ministres, Rajoy etc.
Espero que aquests resultats els serveixi d’atenció per no tornar a venir a fer el ridicol en les properes eleccions Municipals lluitan contre els catalans.
Conrad, això que dius és veritat i molt bonic també, però tenim un gravíssim problema al que CiU no pot donar desposta satisfactòria.
Això ve a ser com aquell condemnat (injustament) a morir afusellat, que quan arriba l’hora i li van a embenar els ulls, el condemnat a mort diu: “No, si us plau, no em fa falta”.
Doncs a CiU passa el mateix, morirem molt dignament.
Cordialment.
Amic Vallfosca,
Exactament! Tu ho has dit: que passarà quan fracassin? perquè des de l’òptica nacional el fracàs és segur, de moment ja s’ha despenjat la Bozal amb unes declaracions que posen en qüestió les paraules del President i espera’t que la Joana Ortega estarà a la que salta esperant les ordres d’en Duran. Si no fos per que com sempre en sortirà perjudicada la Catalunya catalana, et diria que ens divertirem. En Mas potser tindrà bones intencions, però de cap manera li deixaran fer el que desitja, de moment ja li han colat tres o quatre submarins… i espera!.
Una abraçada i bon any nou amic meu!
Benvolgut Conrad,
Bé, no ens ho mirem igual, jo no em sento vencedor de les eleccions per que ha guanyat el regionalisme disfressat de sobiranisme. Es evident que prefereixo en Mas que d’altres opcions descaradament espanyolistes, però de guanyar res de res, si no ja em diràs que volen dir els cognoms: Ortega, Bozal i Pelegrí tots ells espanyolistes de pedigrí, aquests tres podrien formar part perfectament d’un govern del PP. cap victòria!! .
Salut, Visca la Pàtria i Bon Any Nou a tothom!!
..Finalment ja hem passat tota la febrada del traspas de la Presidencia i de la formacio del nou govern autonomic. I fot-li que es de Reus tu…..I be que nhem de dir del govern dels millors?