A Espanya s’enroquen.
A Espanya s’enroquen, els nacional socialistes d’esquerres ho fan dient que “l’Estat de les autonomies” és un gran invent i que la pluralitat assolida és una virtut que els centralistes nacional socialistes de dretes volen desballestar, tot plegat pura retòrica d’aquella coneguda com a la comèdia del poli bo i el poli dolent. Tothom sap fil per randa quin paper hi ha de fer en aquesta comèdia, i ja els presidents de diferents comunitats autònomes ha fent les declaracions pertinents per tal de deixar ben clar que aquí totes les “comunitats autònomes” son iguals i que si Catalunya assolís qualsevol avantatge ells també hi tindrien dret.
Per tant, tant pel poli bo com pel dolent el sostre és l’actual marc Constitucional, acotat per la definició del subjecte de Dret que te potestat en tot el territori espanyol, que és “El pueblo español de quién emanan los poderes del Estado”.
Haurem de ser nosaltres els que ens definim, hem de dir si som Espanyols o no, perquè els termes mitjans no serveixen per a res. Dir que som uns espanyols diferents, dir, com diuen per aquí certs elements progres, que ser català és una manera diferent de ser espanyol, és, amés d’una fal·làcia, confús.
En ZP, ja va dient que “el tema” no és aquest o aquell partit, sinó que “el tema” és España, així doncs ja estan preparant el camp de batalla per tal de monopolitzar el debat.
Tot això, son maniobres per tal d’aïllar el sobiranisme català, perquè, que els nostres pròcers entrin a debatre si som més o menys iguals o diferents és una renuncia d’entrada perquè ens fa espanyols, amb dret a la diferència, potser sí, però espanyols.
Sempre que hi ha un nou President electe a Catalunya, a Madrit ja preparen l’escena del sofà protocol·lària, amb unes quantes declaracions i promeses, glosen les virtuts i gràcies de la “democràcia espanyola” per tal d’activar totes les oligarquies polítiques regionals, que, de seguida, fan aplaudiments amb les orelles, així, que amb tot, les reivindicacions catalanes renovades en un nou President electe esdevenen una “fiesta nacional de la democracia española”. Si que en son de llestos, “a buen obrero no hay mal apero”. Tot s’ho fan venir bé.
La qüestió, entre d’altres, és si en Mas a més de riure’ls les gràcies es deixarà entabanar o no, “tots” creiem que no, aleshores tornem a la casella de “sortida”, el “concert econòmic” o el nou pacta fiscal no l’aconseguirà, i doncs?, engrunes i dissolució?, o, tirar pel dret?.
Mentre, a Catalunya, hem anat fent alguns avenços prou significatius però amb tot alguns agents no estan prou afinats. Que coi li passa a ERC? Tot i que han hagut d’admetre que amb el PSCOE no poden créixer, sinó que decreixen, continuen prioritzant l’eix ideològic menystenint el Nacional. “Mantenella no enmendalla”, continuen, més que mai, adoctrinats amb la cantarella de que “fer polítiques socials és fer polítiques nacionals”, això és extraordinàriament confús, extraordinàriament, el PSCOE també ho subscriu això. En un altre moment ho haurem d’explorar.
SI, tot i els pecats originals, que son gruixuts, estan per a la feina, semblen insubornables, si son coherents creixeran, almenys ho trobo desitjable, necessitem un contrapunt ferm i creixent.
RI, noi, no ho sé, a veure què, per ara sembla que no saben el que volen ser quan siguin grans, esperem que s’esclareixin d’una vegada.
A Espanya tenen la feina feta, ocupen el centre del camp, i ara s’enroquen, mentre nosaltres únicament tenim coordinada la tropa de CiU, la resta, ara per ara, fa aigües.
No ho sé, però ja és trist haver d’esperar a que siguin els espanyols els que ens facin la feina. D’inútils i poca penes sí que en som, tant que ens vantem de les nostres qualitats.
Amic Vallfosca,
I tant! tens tota la raó. Aquí no ens en sortim del cercle viciós que ens hem construït, mentre anem debatent la “diferencia” estem acceptant compartir un projecte cosa que els dona raons per dir-nos que som espanyols. mentre acceptem al barça com el gran representant de Catalunya en l’esport sembla que oblidem que aquest club participa de totes les organitzacions federatives socio-polítiques que mantenen l’estat espanyol en l’esport, les mateixes que ens impedeixen formar les nostres pròpies seleccions recurrent a les mes baixes manipulacions. Mentre dipositem els nostres diners a “La Caixa” d’en Fainé estem dipositant els nostres diners a la Espanya econòmica que ens estafa any rere any. Podem dir que no tenim d’altre alternativa, però el cert és que tampoc la busquem, per que segur que si ho féssim la trobaríem entre tots.
Una abraçada company
Ens tenen ben collats, però amb tot nosaltres ens comportem com a nens mimats que juguen a fer plans polítics de “redempció universal”, Catalunya és BARRA LLIURE, és la nostre gran aportació al desenvolupament de la Humanitat.
Avui sentia per a la radio, que en el Financial Times és diu que Catalunya necessita amb tota urgència 11mil milions d’euros per fer front al deute acumulat, i que la Generalitat deu factures posposades per valor de 3 mil milions. D’això se’n diu “fallida”, el model social del Tripartit és collonut, “Barra Lliure”, i això més enllà dels malvats hispans, ho hem fet tot nosaltres solets, gastem més del que generem, però amés al deute ens a serveix per a subvencionar a tot aquell que vol ser català encara que parli suahili i s’estigui aquí només per a cobrar, perquè òbviament som la sal de la Terra (el planeta).
Els espanyols que bé ens coneixen, ens envien avions plens d’immigrants, sabent que els donarem de tot, i després ens retreuen que som uns mànigues amples.
Som un país ignorant, profundament ignorant, en poques dècades em fet una fortíssima regressió, no hi ha cap mena de debat seriós per a la senzilla raó que la mentació dominant a esdevingut hostatge de “lo políticament correcte”, per tant quan algú qüestiona allò que es dona per fet, se’l aïlla i se’l exclou, se l’ignora, ningú vol debatre de racisme, per exemple, a mi se’m pot titllar de racista sense cap argument i no passa res, en canvi no es pot dir que els gitanos som racistes, encara que tothom sap que és així.
Els espanyols ens tenen la mida presa i nosaltres sols ens posem la soga al coll. Ni cohesió social, ni un sol poble, atomització de guetos i minorització dels catalans a Catalunya, i som nosaltres els que ho fem. Diguem pessimista però si no fotem un cop de puny a la taula, ben aviat no tindrem res a fer.
Els tripartits encara ara, van pels mitjans dient que els de CiU diuen que no hi ha ni un duro a la caixa per tal de retallar polítiques socials, estic de les putes polítiques socials fins als collons. Alguns haurien d’estar a la presó.
Ara molts estan caient del burro i s’adonen que SOM POBRES, i cada dia més, davant d’això els esforços per a superar aquestes contingències per la via de la negociació amb Ecspanya son debades, la nostre ruïna és ja insalvable, polítiques socials? Caritat ens hauran de fer.
Vallfosca tens raó, tota la raó, ara bé no cal confondre les polítiques socials amb qui els aplica. Aquí el pitjor que ens ha passat és que tenim una esquerra i centre esquerra molt xupi-guai, molt multi-culti i molt sectària i aquests posen pel davant la filiació política al país, però això, per exemple, no passa a Alemanya i salvant totes les distàncies tampoc a França posem per cas. per tant el problema no rau en la política social sinó tan sols en els polítics socials…istes de tot pelatge.
I mentrestant, que me’n descuidava, aquí els nostres polítics encara pensant com salvaran Espanya per que diuen: així ens salvarem tots…, anem ben arreglat si el votant no es treu la son de les orelles.
Joan,
El votant? El votant ja ha parlat, i no torna a tenir veu fins d’aquí quatre anys… Creus que tenim quatre anys més de coll? Jo no, en absolut.
La situació és d’emergència nacional, tal i com els més pessimistes ens pensàvem. I poder els 11.000 milions d’euros ja hauríem de servir per fer el pas d’una autonomia a estat propi, perquè com triguem gaire més l’haurem de fer patint gana.
Avui, veien diferents tertúlies he comprovat que hem fet un pas més. No ho dic per dir-ho, ho puc jurar sobre una bíblia, que avui a qualsevol que encara intentava defensar alguna possibilitat d’enteniment amb Espanya, en feia autèntica pena, no hi ha argument, ni de sentimentals. Els altres tertulians se’ls queden mirant i no saben si riure o plorar.
Defensar alguna posició fora de la independència és d’una ignorància supina, o que en vius d’això.
Ah! Vallsfosca, i tu et vols retirar? Ara? Deixat de ruqueries, que au va! Que no te’n queden de coses per dir i ben dites. Només cal llegir els teus comentaris.
Salutacions a tots!
Bé amics, gràcies per a les postres amables paraules.
De repent molts se’n adonen que no som rics com es pensaven.
Quan la casa crema de res serveix posar-se a cavar un pou per treure aigua. El mal, en termes socioeconòmics ja està fet.
Ara l’únic pla de Futur per a Catalunya és la independència.
Pau Vallejo,
Noi, si tens tota la raó! el que passa és que la independència només es podrà fer votant, per això he dit el que he dit. Avui la situació que tenim és: al President de la Generalitat anant a parlar amb el cap del Estado Español i demanant audiència al del Gobierno de España per tancar temes pendents, o sia: peix al cove i sucursalisme. La força majoritària i auto-anomenada nacionalista al parlament,CiU, fent-li la punyeta i boicotejant tot el que pot a la única força independentista que hi té representació: SCI. SCI amb només quatre diputats al Parlament; Reagrupament sense cap diputat i pactant amb una ERC que és la mateixa de la qual abans de les eleccions n’abominava. I aquí dels pocs que hi posen una mica de senderi son certa part de la societat civil que estan fent aflorar un independentisme centrat i modern que, aquest si, fa por a Espanya.
A mi tampoc em fa massa il·lusió esperar quatre anys més, però si no aprofitem aquestes municipals no hi veig gaire solució, només seguir pressionant i esperar aconteixements.
Una cordial salutació
Amic Vallfosca,
No, el pou ja el tenim cavat, el que ens succeeix és que l’hi hem donat el dret d’us en exclusiva a un veí que fa servir la nostra aigua per regar les flors de la seva parcel·la mentre a nosaltres se’ns crema l’estable amb perill que arribi a la nostra casa; i quan a alguns de la nostra família els suggerim de treure-li la llicencia al veí, ells amb els ulls clavats en el foc del nostre estable i amb veu adormissada i absent de la realitat ens diuen que no per que el veí te tot el dret a regar les seves floretes… tot un absurd, una autentica bogeria.
Pau, el deteriorament social i econòmic ja el tenim damunt, i nosaltres en som responsables, que els espanyolos son uns pinxos mal partits ja ho sabem.
A dia d’avui, els diaris i els mitjans van plens de PROPAGANDA, feta per nosaltres, enaltint el model de “Barra Lliure”. Nosaltres mateixos ens posem la soga al coll, i el botxí només te que apretar a voluntat.
Entre els dos, amb això del pou, de l’incendi i el jardinet amb floretes, n’heu fet una bona metàfora per descriure la situació actual. En prenc nota.
Joan, doncs tens raó… Esperem que els votants siguin cridats a dir alguna cosa abans de quatre anys.