En un discurs en el que m’hi puc sentir prou identificat el conseller Felip Puig el dissabte passat en l’acte en record de la Batalla de Talamanca del 13 d’agost de 1714 va dir unes paraules que segurament tots compartirem com: “ens trobem al final d’un cicle” i que “s’acosta el moment en què haurem de decidir el nostre futur” en això hi estic prou d’acord si de cas tan sols esmenaria que “ara és el moment que hem de decidir el nostre futur” per que si posem la frase en futur podria ser que si depèn de CiU aquest no acabés d’arribar mai; i que em perdoni en Felip Puig els meus dubtes vers el seu partit i l’excrescència que du a sobre d’anys i panys, però és com aquell que li diuen: “no tinguis por!” i ell contesta: “la por m’ho fa dir!”. Malgrat no els vaig votar jo volia confiar en CDC i n’Artur Mas però cada dia que passa veig més que UDC va guanyant poder en el govern i n’Artur Mas es posa més i més en mans d’en Duran; i el govern, deixant a banda algunes excepcions, està immers en una mediocritat encara a anys llum de la incapacitat del govern del “trist parit” però si li donem temps, de seguir així, potser encara hi arribarà.
Segueix dient el conseller Puig: “s’està tancant la transició democràtica, el nostre combat es farà a partir d’ara en el terreny de joc d’Europa i la democràcia, el que ara es comptarà és la voluntat majoritària d’un poble que ha de decidir quin destí vol”. A veure si es veritat i d’una vegada els gestors de la Generalitat deixen de tenir Madrit com a referència i giren la vista cap a Brusel·les i Ginebra, posem per cas! .
Segons el conseller Puig: “val la pena recordar que per guanyar el futur del país necessitem guanyar la majoria” D’acord, però la majoria no es crea anant darrera d’ella sinó fent un pas al front, mullant-se i liderant un projecte i no esperar que aquest projecte vagi davant seu per quan sigui l’hora afegir-s’hi i intentar apropiar-se d’ell. Fins ara del govern de la Generalitat, només tenim paraules! i els fets per quan?.
Sé d’en Felip Puig que és un patriota convençut i crec absolutament que totes aquestes paraules les va dir amb el cor, ara bé, del que dubto és que la ment acompanyés al seu cor, doncs ell sap molt bé on milita, en Felip Puig és un home de partit que creu fermament que per un patriota militar a CDC és el millor que es pot fer avui en dia (i fa vint anys també), si m’ho permet el senyor Puig jo en discrepo doncs CDC segueix essent un partit que basa la seva tàctica en la indefinició de la estratègia. En els partits “socials” el fet d’e vendre la instauració d’una meta “teòrica” com socialisme, comunisme, liberalisme etcètera els permet vendre la “moto” als que somien amb una societat uniforme ideologitzada al seu gust i eternitzar-se en la creença que ells ho aconseguiran amb el seu vot, tots aquells que dipositen la seva confiança en partits “socials” no pensen que una societat avançada és necessàriament plural i per tant l’objectiu que els venen és una entelèquia impossible d’assolir en la seva totalitat, en el millor dels casos aconseguiran modular el comportament d’aquesta, alguns amb això ja es conformen, el cert és, però, que en la immensa majoria dels casos aquests partits ni això fan.
El problema d’un partit nacionalista d’un país no independent és que no deuria tenir un objectiu social massa definit o, si més no, aquest no és (o no deuria de ser) l’objectiu primordial i el que busca (o deuria fer) en primer terme és que el seu país fos igual com qualsevol altre de “normal” o sia: independent; i aquest si que es un objectiu concret i per tant assolible en un termini lògic de temps, només cal posar les bases tan socials com econòmiques per fer-ho possible. A Catalunya ja hi ha consens entre els entesos que econòmicament la independència és absolutament viable i tan sols queda per decidir si socialment aquest consens també hi és. Així CDC en comptes d’agafar la actitud activa i valenta de fer pedagogia de la necessitat de ser independents, com hauria de fer qualsevol partit nacionalista que s’apreciés, es conforma en agafar l’actitud passiva de quedar-se a la rereguarda i esperar que la societat la desbordi en aquest sentit, nedar i guardar la roba en diuen d’això. CDC vol gestionar l’autonomia catalana però té por de governar, doncs tan sols governen els països lliures els demés com a molt gestionen els recursos que se’ls transmeten, que és el que fem a Catalunya. Per tant, arribats en aquest punt li preguntaria al conseller Puig i a tot CDC: Volem el “dret a decidir” Si, però per decidir que? I si em diuen que decidirem allò que voldrem! Els podria contestar: No, aquell que no és lliure no pot decidir en llibertat! Per poder decidir lliurement cal ser lliure abans!.
Joan P.,
Tant de bo t’escoltin, a veure quan arribarà el dia que CiU entengui que són ells el que han d’encaminar al poble a on considerin que és millor i no a l’inrevés.
N’estic fart de dir-ho d’en Mas, no pot dir que el poble no està madur. Precisament per això està la gent que està madura i vol ser el lider, per portar al seu poble, a on sol, no hi pot anar, enlloc de quedar-se a esperar al costat del camí, a veure si algun dia el poble acaba per madurar i llavors posar-se al davant tot traient pit.
Per tant, no puc estar més d’acord quan dius que CiU hauria de fer pedagogia i no quedar-se de braços plegats a fer de gestoria del seu amo de Madrid.
Ah! Joan, que t’ha funcionat la publicació automàtica de l’article?
Una encaixada!
Joan P, ben vist, nedar i guardar la roba.
Segons em sembla, CiU son molt més bons gestors que no pas els “trists partits”, ara si el seu pla de govern es centre en la demanda “exigent” d’un pacte fiscal amb l’Estat, estem arreglats. El fracàs és un camí de procés cert, però hi ha el perill inherent de que la frustració acabi amb el subjecte del procés. Tanmateix sembla que el Poble Català està cada dia més trempat!.
Ostres! El “liberals” justament som els que no proposem cap “dogma” uniformador, cap veritat categòrica, el que proposem és que cada u ha de decidir que fer am la seva vida. El que sí que proposem és que hem de pactar, negociar i contractar un marc major en allò que ens beneficia mútuament.
Per decidir es necessari ser lliure, si no és tant sols una caricatura.
En l’antigor, algunes societats tenien regulat l’esclavatge de tal manera que l’esclau després d’un temps de llibertat, si la nova vida no el complaïa i/o no li convenia podia demanar al seu antic amo retornar a la seva servitud, i aquest estava obligat a acceptar-lo.
Una encaixada!!!!
Pau,
No crec que m’escoltin gaire, ja m’agradaria a mi ser tan influent en aquest camp, hahaha. Peró com que se, que com a mínim, ens llegeixen al menys s’ho sentiran dir. Respecte al que dius d’en Mas, ja saps aquella dita catalana: “Quan la guineu no les pot haver, diu que son verdes…” i en Mas no les pot haver, si no te nassos d’enfrontar-se a en Duran com pretenem que s’enfronti a tot un Estat Espanyol? es impossible i és impassable com deia Lewis Carroll a “Alícia en el país de les meravelles” podríem titular-lo: “Els Mas/Duran en el país de les meravelles” i aquest país no es altre que la Espanya que diuen ens ha de concedir el “Pacte fiscal en la línia del concert econòmic”, pacte si que en faran a la Moncloa i concert potser també al TNC amb OBC si cal. Ens volen prendre el pèl i tenir-nos distrets uns quants anyets més, a veure si se’ns passa la fal·lera!!
Una encaixada company
Vallfosca,
Es ben cert, son mes bons gestors, ara la misèria és misèria sempre, i el que em subleva és que acceptem de grat que tenim aquests “bons gestors” per a gestionar la misèria que ens queda i retallar el nostre benestar per aconseguir que la resta d’Espanya segueixi gaudint de les mateixes prebendes que abans i més si cal, pagat tot per nosaltres (i els valencians i mallorquins, però si ells hi estan d’acord jo no hi tinc res a dir!). O sia que en fotrem un bon tros a l’olla de que siguin millors gestors! això ens serviria amb un estat independent, però ara no ens serveix de massa cosa, millor imatge al mon i prou; i mentre tant aquí retallant-nos per poder mantenir a la resta de l’estat. D’acord en que el poble català avança i està cada dia més trempat, cal mantenir aquest estat de coses!!.
També tens raó amic meu, els liberals si!! ara, els partits liberals ja son tota una altra cosa, oi? És veu que la societat mediterrània quan s’organitza en partits polítics, tot se’n va a la m….
, no penses el mateix?. Ara que hi penso, potser l’únic que hagués creat un partit liberal de veritat va ser en Ramon Trias Fargas i pobret s’ens va morir, EDC era tan pur que tan sols eren quatre (ep! comptats eh!) i no hi havia ni el gat.
L’afany recaptatori i sangoneril de l’estat escanyol no te mesura ni final vers les seves colònies. Com la sangonera no deixarà de xuclar-nos la sang fins que no ens en quedi ni una gota, res a fer, és la seva naturalesa! gens son gens!.
Una abraçada company i sempre… Visca la Pàtria
Sí noi, hi estic bàsicament d’acord, tenim persones brillants però organitzativament som deficients.
Als “líders” liberals aquí sempre els ha mancat discurs, mira si no, com el conseller de Sanitat ha de declarar amb mal to i in extremis que son vinguts (ells) amb les retallades per a salvar la societat del benestar. I fins ara no deien res, calladets!!!! Xupant roda, sense discurs, no fos cas…. Doncs així tot, els d’esquerres marcant paquet a tothora venent el seu invent de “barra lliure”, i els altres atemorits. Amb la espanyolitis el mateix. La por i la misèria es fan costat.
Una abraçada company i sempre…Visca La Pàtria!!!!
Si, vallfosca, amic meu:
La por, la misèria…. i les prebendes, no ho oblidem, que escanya per a molts encara és un gran negoci… i per molts que diuen ser “nacionalistes” catalans però que prefereixen el “negosi” que la pàtria. Ho entenc de qui ho fa per subsistència, però mai de qui ho fa per avarícia o ganes de figurar.
Escanya s’ha conformat al llarg dels segles com una menjadora per a molts càrrecs públics i socials que aguanten l’invent, i s’han repartit els papers de l’auca, des dels espanyolistes més recalcitrants fins els nacionalistes perifèrics més assenyats i “bizcochables” que haguéssim pogut imaginar mai, capaços d’empassar-se els gripaus que fassin falta no pas per salvar la pàtria sinó els seus culs i les seves butxaques, les personals o les dels seus partits o associacions subvencionats directa o indirectament… algú ho havia de dir!. I també s’ha de dir que l’afer palau que volen fer-nos veure que és un escàndol del nacionalisme, no és res mes que una part de l’iceberg de la menjadora escanyola que subvenciona per sota mà allò que li seria difícil d’explicar si ho fes obertament.
Salut i Visca la Pàtria