Sincerament cada dia ho entenc menys. No m’agradaria fer-me pesat, però em satisfaria molt que TV3 donés una explicació del per què d’aquests silencis informatius.

Equip:"Aturem l'independentisme", l'onze titular.

El dissabte passat dia 30 d’abril, hi va haver un fet molt important en els esdeveniments d’aquest país. La CNxI però sembla que a “la nostra” no li interessa. Al final s’hauran de definir, si volen ser la nostra, o la dels amics d’en Cuní. No és lògic que havent programes dedicats a la literatura, amb la que ens està caient, tingui mitja hora del programa “Els matins”, la escriptora Maruja Torres, per parlar un altre cop del Líban i del seu enamorament pel exòtic país alhora que per publicitar nou llibre, mentre restava en silenci un fet de rabiosa actualitat, que segons com vagin les coses pot esdevindre històric. D’aquí dos-cents anys, molt probablement el llibres d’història parlaran de la Conferència Nacional per la Independència. Dubto molt que parlin, ni del programa Els matins, ni d’en Cuní i si m’apureu molt ni de la Maruja Torres, que la posaran millor en altres apartats més literaris. Si d’ençà a pocs anys, Catalunya esdevé un estat sobirà, a on coi s’amagaran personatges com en Cuní? Que es consideren professionals de la informació. Com explicaran aquest silencis? Possiblement l’explicació de tant ceguera, ens la doni l’article de l’enllaç de la foto, anomenat “La conspiració dels onze: Artur Mas participa en una reunió estratègica per aturar l’independentisme”. Suposo que per lliurar-se’n de donar explicacions i estalviar-se la vergonya, demanarà com a compensació pels serveis prestats, un plàcid retirament com a corresponsal a Washington, capital del país d’un dels seus amors. Amb amics com aquest de la foto, no haurà de patir mai gana, arribi o no la independència al nostre país.

Us alabem senyor! Cuní

A sobre, tot i ser una escriptora catalana, no escriu en el nostre idioma, la qual cosa no és que consideri que la invalidi a l’hora de tenir un lloc en “la nostra”, però ja ens costa prou car el nostre “ens televisiu autonòmic”, per no mirat de rendibilitzar-lo al màxim. Una bona manera de fer-ho, podia haver estat com a mínim, repartint el temps, amb deu o quinze minuts, en Cuní ja n’hauria de tenir prou per demostrar que no sols s’ha llegit el llibre sinó que a més l’ha entès. M’abstinc de comentar el constant intercanvi de floretes, només dir, no senyor Cuni, no, eren clarament de l’estil de monsenyor Escriva de Balaguer, que ni era escriva i molt menys de Balaguer.

Quan deia que no em voldria fer pesat, era perquè no és el primer cop que passa un cas semblant i em queixo , recordo que en l’últim programa, divendres dia 26 de febrer del 2.010, abans de les consultes del 28F, també ens van fer el mateix. Com a molt se’n parlava mínimament el dilluns següent i per menystenir-les.

Josep Mª Flotats Picas

Aquell dia ens va portar, per promocionar-se, al seu amic Josep Maria Flotats i Picas, que ens va parlar no sé de quines al·lucinades de la seva interpretació i la memorització amb les cames… Ja sabeu excentricitats dels genis, que si no les tenen se les fan venir. És clar, en aquells dies es podien excusar manipulant els percentatges de participació en les consultes, parlant de percentatges en relació al total de la població que podia participar, callant el fet que qualsevol força política es donaria de bufetades per assolir aquells percentatges, entre altres coses perquè en moltíssimes poblacions li suposaria tenir la majoria.

Però ara ja són altres temps, ara ja no ens cal parlar de percentatges, ara, sense haver consultat a tots els ciutadans, podem parlar de xifres absolutes i aquestes ja fan esgarrifança. No ens poden negar ni el pa ni la sal.

Un altra cosa es que els hi permetem, que no ens plantem i diguem PROU.

Jo particularment ja ho fet, canvio d’estratègia, no em queixo ni demano res al programa “Els matins”, em sembla que els subordinats d’en Cuní no deuen ni gosar de dir-ho al “jefe”, li tenen massa por. Així que vaig directament a la Terribes, i simplement li demano que un programa informatiu, que a més ocupa la franja horària de tots els matins laborables m’informin i informin a tots els ciutadans que estem interessats en aquest tema, i que no hi vam podem assistir-hi, que tal va anar i no cal que ho faci amb “aplaudidors”, sinó en un autèntic debat entre gent a favor, en contra i neutres.

Doncs si em voleu ajudar amb això ja ho sabeu, no cal fer una campanya a on tothom envia el mateix text, que cadascú expressi amb les seves paraules el malestar que aquests silencis informatius ens provoquen.

Sobretot que quedi molt clar, que no tinc res en contra ni d’aquests personatges en concret, ni de cap amic d’en Cuní en general i molt menys de qualsevol entrevista cultural de les que en sóc un habitual seguidor, sinó de la inoportunitat o del programa o del dia escollit per fer-ho.

De moment, que l’últim apagui la llum.

  • Twitter
  • Facebook
  • email