Silencis informatius.

Sincerament cada dia ho entenc menys. No m’agradaria fer-me pesat, però em satisfaria molt que TV3 donés una explicació del per què d’aquests silencis informatius.

Equip:"Aturem l'independentisme", l'onze titular.

El dissabte passat dia 30 d’abril, hi va haver un fet molt important en els esdeveniments d’aquest país. La CNxI però sembla que a “la nostra” no li interessa. Al final s’hauran de definir, si volen ser la nostra, o la dels amics d’en Cuní. No és lògic que havent programes dedicats a la literatura, amb la que ens està caient, tingui mitja hora del programa “Els matins”, la escriptora Maruja Torres, per parlar un altre cop del Líban i del seu enamorament pel exòtic país alhora que per publicitar nou llibre, mentre restava en silenci un fet de rabiosa actualitat, que segons com vagin les coses pot esdevindre històric. D’aquí dos-cents anys, molt probablement el llibres d’història parlaran de la Conferència Nacional per la Independència. Dubto molt que parlin, ni del programa Els matins, ni d’en Cuní i si m’apureu molt ni de la Maruja Torres, que la posaran millor en altres apartats més literaris. Si d’ençà a pocs anys, Catalunya esdevé un estat sobirà, a on coi s’amagaran personatges com en Cuní? Que es consideren professionals de la informació. Com explicaran aquest silencis? Possiblement l’explicació de tant ceguera, ens la doni l’article de l’enllaç de la foto, anomenat “La conspiració dels onze: Artur Mas participa en una reunió estratègica per aturar l’independentisme”. Suposo que per lliurar-se’n de donar explicacions i estalviar-se la vergonya, demanarà com a compensació pels serveis prestats, un plàcid retirament com a corresponsal a Washington, capital del país d’un dels seus amors. Amb amics com aquest de la foto, no haurà de patir mai gana, arribi o no la independència al nostre país.

Us alabem senyor! Cuní

A sobre, tot i ser una escriptora catalana, no escriu en el nostre idioma, la qual cosa no és que consideri que la invalidi a l’hora de tenir un lloc en “la nostra”, però ja ens costa prou car el nostre “ens televisiu autonòmic”, per no mirat de rendibilitzar-lo al màxim. Una bona manera de fer-ho, podia haver estat com a mínim, repartint el temps, amb deu o quinze minuts, en Cuní ja n’hauria de tenir prou per demostrar que no sols s’ha llegit el llibre sinó que a més l’ha entès. M’abstinc de comentar el constant intercanvi de floretes, només dir, no senyor Cuni, no, eren clarament de l’estil de monsenyor Escriva de Balaguer, que ni era escriva i molt menys de Balaguer.

Quan deia que no em voldria fer pesat, era perquè no és el primer cop que passa un cas semblant i em queixo , recordo que en l’últim programa, divendres dia 26 de febrer del 2.010, abans de les consultes del 28F, també ens van fer el mateix. Com a molt se’n parlava mínimament el dilluns següent i per menystenir-les.

Josep Mª Flotats Picas

Aquell dia ens va portar, per promocionar-se, al seu amic Josep Maria Flotats i Picas, que ens va parlar no sé de quines al·lucinades de la seva interpretació i la memorització amb les cames… Ja sabeu excentricitats dels genis, que si no les tenen se les fan venir. És clar, en aquells dies es podien excusar manipulant els percentatges de participació en les consultes, parlant de percentatges en relació al total de la població que podia participar, callant el fet que qualsevol força política es donaria de bufetades per assolir aquells percentatges, entre altres coses perquè en moltíssimes poblacions li suposaria tenir la majoria.

Però ara ja són altres temps, ara ja no ens cal parlar de percentatges, ara, sense haver consultat a tots els ciutadans, podem parlar de xifres absolutes i aquestes ja fan esgarrifança. No ens poden negar ni el pa ni la sal.

Un altra cosa es que els hi permetem, que no ens plantem i diguem PROU.

Jo particularment ja ho fet, canvio d’estratègia, no em queixo ni demano res al programa “Els matins”, em sembla que els subordinats d’en Cuní no deuen ni gosar de dir-ho al “jefe”, li tenen massa por. Així que vaig directament a la Terribes, i simplement li demano que un programa informatiu, que a més ocupa la franja horària de tots els matins laborables m’informin i informin a tots els ciutadans que estem interessats en aquest tema, i que no hi vam podem assistir-hi, que tal va anar i no cal que ho faci amb “aplaudidors”, sinó en un autèntic debat entre gent a favor, en contra i neutres.

Doncs si em voleu ajudar amb això ja ho sabeu, no cal fer una campanya a on tothom envia el mateix text, que cadascú expressi amb les seves paraules el malestar que aquests silencis informatius ens provoquen.

Sobretot que quedi molt clar, que no tinc res en contra ni d’aquests personatges en concret, ni de cap amic d’en Cuní en general i molt menys de qualsevol entrevista cultural de les que en sóc un habitual seguidor, sinó de la inoportunitat o del programa o del dia escollit per fer-ho.

De moment, que l’últim apagui la llum.

    9 pensaments a “Silencis informatius.”

    1. En aquesta foto, en la que van quedar ben retratats, hi falta gent.
      Algú va fer la fotografia.
      I algú encara es creu que en Mas es independentista, perqué vá anar a votar el 10-A d’amagatotis.
      Ho tenen tot tant ben lligat aquets botiflers, traidors i col.laboracionistes amb l’enemic ecspañol, que serà molt dificil obrir els ulls a la gent.
      Mes tenin com tenen tots els mitjans de comunicació manipulats i amb els que es diuen “professionals” al seu favor, o sigui “comprats”.
      Jo sempre ho dit, l’enemic no està a ecspaña, es a Catalunya i es diuen catalans.

    2. Els botiflers i els quinta columnistes tenen els mateixos interessos regionalistes i socialitzadors, només difereixen en el model econòmic de la comunitat autònoma, aquesta és la única batalla “política” que els mitjans reflecteixen. Ni tv3 ni diaris ni ràdios estan al servei dels “ciutadans”, son eines de formació d’opinió en favor d’un imaginari col•lectiu que ens converteix en Ramat.
      Poca democràcia deliberativa, segresten els debats i filtren la informació.

    3. Dons, a els independentistes, si tenim tots els mitjans en contra, nomes ens queda el carrer. Manifestacions cada setmana per a fer-nos sentir.
      Si algú té una idea millor.

    4. Jo com sempre companys, el dissabte va ploure i m’he quedat sense línia telefònica fins aquest tarda nit. Menys mal! Que em vaig poder posa en contacte amb l’Agustí i ell se’n va fer càrrec de prémer el botó “publica”, sinó no ho hagués pogut fer fins ara.

      L’últim operari de Telefònica que va venir, no fa molt de temps, perquè aquest és un problema ben recurrent, ja em va confessar que el problema estava en que calia una nova central. Quan li vaig preguntar, què quan la farien? Em va dir, que no creia pas que la fessin, perquè després venien les altres companyies i se n’aprofitaven… Olé tus cojones manué! La Europa liberal ens obliga a vendre les empreses públiques per afavorir la competència diuen, aquí se la venen al company de pupitre del president, per quatre euros, cobren pel manteniment de la xarxa i després se’n desentenen per aturar a la competència… I Visca el circ!

      Però és clar, això ho pots dir aquí o comentar amb quatre amic o si tens molta, molta sort, sortir en una carta al director d’alguna publicació provincial i tots tan contens. Les infraestructures sens estan desfent a les mans, mentre paguem com ningú.

      Tinc que confessar euro, que no tinc una idea millor, però després de veure els resultats del 10J, em sembla que cada dia la gent creu menys en sortir al carrer.

      Xavier, totalment d’acord amb el que dius. Ara vaig a llegir el teu article, que fins ara no he tingut temps.

      Una abraçada companys! ;-)

    5. Sense voler excusar res, cal dir que en comparació amb Espanya estem encara prou bé, puix allí la política hi viu cada cop més en un guerracivilisme descarnat on tot s’hi val. I què dir del País Valencià i les Illes, on el PP més corrupte i espanyolista obtindrà majoria absoluta.

      Fa uns dies, li deia a una persona de Madrit que tampoc pot suportar aquesta Espanya, que si vol vindre a Catalunya, plegats podem construir un país nou, més democràtic i socialment just, on la gent es respecti i sigui respectada. La única condició que li vaig posar era que aprengués i respectés la llengua catalana. No ho farà, però no va veure malament aquesta possibilitat de fugir d’aquest estat més curull del normal de rancúnies, caudillos, amiguísimos i vivales, anomenat Espanya.

      Tenim una causa, però encara no ens hem adonat que no és només una causa cultural i econòmica, és la causa universal que ha mogut tantes revoltes al llarg de la història.

    6. Benvolgut Pau,

      Aquesta gent viu en un mon diferent del nostre. Jo ja començo a diferenciar entre “societat catalana” i “poble o ciutadania catalana” els primers es mouen en un mon particular i no baixen gaire de Diagonal cap avall, els demés ens movem per on ens porta la necessitat de treballar cada dia i buscar-nos les garrofes. Els primers es reuneixen entre ells i contínuament estan en un procés de retroalimentació i en un continu feed-back de pijo progressia disfressat de cultura, els demés ens toca moure’ns en un mon mes real on si perds el temps deixes de bufar cullera. El seu mon no és el nostre, per això ells mai seran independentistes, l’independentisme a Catalunya és sinònim de realisme i ells viuen en el seu mon, viuen molt bé això si, perquè doncs els cal canviar?.

      Una cordial salutació company

    7. Rigor,

      Estic molt d’acord amb el que dius. I em sembla molt original la proposta que vas fer al teu amic i una idea que mereixeria ser més coneguda, perquè la independència efectivament pot ser alguna cosa més que acabar amb un espoli fiscal, és una oportunitat d’aparcar l’Espanya més carrinclona i la dels seus partidaris, per fer per fi un estat modern i plenament democràtic, que ens pot retornar la il·lusió de que paga la pena lluitar per alguna cosa.

    8. Joan,

      Gairebé com sempre em sorprens gratament amb la manera i el punt de vista que tens al respecte de molt problemes que tenim.

      Em sembla que més que un comentari a un article, n’hauries de fer un article, perquè ho trobo d’allò més interessant.

      Una abraçada company! ;-)

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>