Com diu Umberto Eco (“El segon diari mínim”, Edicions Destino 1994) la gent a qui li agrada apassionadament el futbol, tenen una estranya característica, no comprenen que a tu no t’interessi i insisteixen a parlar-te com si t’interesses.
Eco posa un exemple amb el que em sento identificada.
Imagineu-vos que jo toco la flauta dolça, suposem que ara em trobi al tren, avió… i per entrar en conversa deixi anar:
“-Ha sentit el darrer CD de Frans Brüggen?
- Com? Que diu?
- Dic la Pavane Lachryme. En la meva opinió massa lent al començament.
- Perdoni no..
- Ja ho entenc vostè toca en F i no en C, suposo que fa servir la digitació alemanya
- De fet jo vaig a Parma”
I així seguint, com parlar amb la paret.
Estareu d’acord que el “meu dissortat” interlocutor em prengui per boja.
Diu Eco: “no és que a ells no els importi gens que a mi no m’importi gens el futbol, és que no arriben a concebre que algú no l’importi gens, no ho comprendrien ni tant sols si jo tingues 3 ulls i dues antenes a les escates verdes de l’occípit”.

Quan dic no tinc res contra el futbol dic veritat, però deixo d’escoltar a tota persona que parli o exemplifiqui qualsevol qüestió amb una analogia futbolística, desconnecto, ho faig automàticament, sense adonar-me’n.
Els qui defensen la independència del meu País sovint tenen (o tenim) la mateixa actitud que els apassionats del futbol, insistim a parlar com si interesses a tothom i allunyem a moltes persones que tot i no tenir res contra la independència no ens escolten gens i per tant ni tant sols contemplaran la seva viabilitat.

Vivim en una societat d’incerteses, complexa i canviant, accedim a grans quantitats de dades, opcions i mitjans. Ja no hi ha veritats úniques.
Als independentistes ens cal escoltar la gent, construir converses coherents que generin interès i confiança i dissenyar noves idees en què emocions i sentiments positius hi tinguin cabuda, desafiant tòpics i reivindicant el passat com a fonament de construcció del nou edifici del futur.

M. Teresa Galceran
Consellera de 10mil

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•