No tinc res contra el futbol

Com diu Umberto Eco (“El segon diari mínim”, Edicions Destino 1994) la gent a qui li agrada apassionadament el futbol, tenen una estranya característica, no comprenen que a tu no t’interessi i insisteixen a parlar-te com si t’interesses.
Eco posa un exemple amb el que em sento identificada.
Imagineu-vos que jo toco la flauta dolça, suposem que ara em trobi al tren, avió… i per entrar en conversa deixi anar:
“-Ha sentit el darrer CD de Frans Brüggen?
- Com? Que diu?
- Dic la Pavane Lachryme. En la meva opinió massa lent al començament.
- Perdoni no..
- Ja ho entenc vostè toca en F i no en C, suposo que fa servir la digitació alemanya
- De fet jo vaig a Parma”
I així seguint, com parlar amb la paret.
Estareu d’acord que el “meu dissortat” interlocutor em prengui per boja.
Diu Eco: “no és que a ells no els importi gens que a mi no m’importi gens el futbol, és que no arriben a concebre que algú no l’importi gens, no ho comprendrien ni tant sols si jo tingues 3 ulls i dues antenes a les escates verdes de l’occípit”.

Quan dic no tinc res contra el futbol dic veritat, però deixo d’escoltar a tota persona que parli o exemplifiqui qualsevol qüestió amb una analogia futbolística, desconnecto, ho faig automàticament, sense adonar-me’n.
Els qui defensen la independència del meu País sovint tenen (o tenim) la mateixa actitud que els apassionats del futbol, insistim a parlar com si interesses a tothom i allunyem a moltes persones que tot i no tenir res contra la independència no ens escolten gens i per tant ni tant sols contemplaran la seva viabilitat.

Vivim en una societat d’incerteses, complexa i canviant, accedim a grans quantitats de dades, opcions i mitjans. Ja no hi ha veritats úniques.
Als independentistes ens cal escoltar la gent, construir converses coherents que generin interès i confiança i dissenyar noves idees en què emocions i sentiments positius hi tinguin cabuda, desafiant tòpics i reivindicant el passat com a fonament de construcció del nou edifici del futur.

M. Teresa Galceran
Consellera de 10mil

    2 pensaments a “No tinc res contra el futbol”

    1. Tota la raó. M’hi trobo sovint… haig de perfilar molt millor el meu discurs sobre l’independència, no m’en surto davant molta gent, i es culpa meva.

    2. Merci Savalls. De culpes res, els “activistes silenciosos” per evitar que arribem a bon port, treballen bé.
      No es fàcil parlar, escoltar i actuar com si aquest fos un país normal, però ho hem de fer. Ens cal ser més murris.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>