Que la majoria dels catalans no tenim un sentit patriòtic polític de la nostra nacionalitat per a mi és una cosa diàfana, a tot estirar tenim un sentit patriòtic cultural la qual cosa engloba la llengua com a eix vertebrador i al voltant d’ella trets folklòrics com els castellers, les sardanes, el pa amb tomàquet i la botifarra amb seques i d’altres que s’estan perdent amb la globalització com els pastorets de Folch i Torres, les nadales, el pessebre amb les seves oques i el seu caganer (home, el caganer sembla que sobreviu a la globalització però sempre disfressat de personatge d’actualitat i un xic allunyat de l’origen de la figureta de pessebre clàssica). Sembla doncs que al voltant de la llengua hi ha un acord comú molt ampli (jo diria que pràcticament absolut) que engloba des dels partits més independentistes fins als moderadament catalanistes, però el problema és que només ens preocupa la llengua en abstracte i no pas els que la fan servir, i d’aquí plora la criatura.
Quants cops més haurem de llegir en algun raconet d’algun diari de Catalunya (no m’atreviria pas a dir-ne català) la notícia que algun catalanoparlant ha sigut objecte de la catalanofobia mes abjecta inclús dins del mateix àmbit de parla catalana i a sobre l’administració judicial no l’ha protegit com caldria?. L’últim cas a s’ha donat a Palma de Mallorca, un Guardia Civil que va pegar un noi per que parlava en català (el G.C. diu que va ser per que el va desafiar parlant-li altivament i amb desconsideració) l’agent en qüestió ha estat condemnat a pagar 1.200 euros quantitat que sembla irrisòria si els fets son tal i com ens expliquen al diari. I aquest cas no és l’únic, no fa massa temps una dona a Barcelona, Rosario Palomino, també dins d’una comissaria de la Policia Nacional la qual per parlar en català amb el seu fill va tenir problemes (Segons la dona, el policia la va tractar amb violència i no la va atendre perquè parlava en català. El policia li va dir que no tenia cap obligació d’entendre el català i la va agafar pel braç amb força. Ell assegurava que no va ser per parlar en català sinó per parlar pel mòbil cosa prohibida dins una comissaria), si no recordo malament el policia va ser condemnat amb la costosa pena de 70 euros malgrat el ministeri fiscal demanava se’l condemnés amb la “elevada” suma de 480 euros.
La meva pregunta és fins quan els catalans no reaccionarem (democràtica i legalment, naturalment) contra aquestes actuacions que podrien ser catalogades com a possibles actuacions xenòfobes. Per que, que jo sàpiga, ni aquests tipus d’actuacions ni les mateixes sentencies han sigut recorregudes per les institucions públiques estrictament catalanes ni s’han presentat com acusació privada i que arribi fins on faci falta, inclús a tribunals internacionals, és el mínim que li podríem demanar al “nostre govern” en aquests casos. Que faria el govern Francés si a Paris una ciutadana fos tractada igual que ho va ser a Barcelona aquesta compatriota nascuda en d’altres contrades? I si ho fos a Madrit? Que faria el govern Espanyol si el mateix cas d’aquest ciutadà mallorquí s’hagués donat en una casa quartel per que aquest ciutadà parlava en castellà? I si hagués passat a Barcelona? Perquè no em negareu que agredir, insultar o vexar algú per que es parla per mòbil o per que l’altre té una postura burlesca no es motiu de fer-ho i menys per un agent de l’autoritat i cal castigar-ho exemplarment. Per tant, que és el que no es castiga prou aquí? El fet de ser catalanoparlant el vexat? No va existir agressió en cap dels cassos? Sembla que van ser acceptades com a mínim un cert grau d’agressions. I aquests no son els únics casos.
Si mes no, ja que a partir d’ara ja es poden tenir serioses sospites de que el fet de ser catalanoparlant és motiu de persecució en determinats àmbits i per determinades persones, hauríem d’exigir al nostre govern que en tots aquests casos es presenti com acusació privada, si no pot incidir d’ofici en el ministeri fiscal (español, por supuesto), i si no pot fer-ho directament ja que no som estat sobirà, ni nació, ni res de res pel moment, crei una institució adequada per defensar els nostres drets dins i fora de les fronteres de la nostra nació ja que no tenim poders públics propis que ens defensin nacional i internacionalment en la nostra condició de catalanoparlants.
No s’està omplint aquest govern la boca del “dret a decidir en allò que hi hagi un ample consens dins la societat”? Quin més ample consens dins de la nostra societat que la llengua i el dret a usar-la? Perquè no es fa res per protegir els nostres drets lingüístics tan a Catalunya com a fora? Faria el mateix qualsevol altra nació digna d’aquest nom? I faria el mateix qualsevol altre govern digne d’aquest nom?. No se li diu a això complexe d’inferioritat?. Som una nació o no ho som?
Visca la Pàtria!!
Sí noi, sí, estem orfes de representació jurídica, aquí a Catalunya en altres casos de vexacions, amb persones foranies posem per cas, es desencadenaria una tempesta de nassos en els mitjans i tots els polítics es mesarien els cabells, SOS racisme etc…, en canvi com som catalans … doncs espavila’t. Vergonyós. Que no em parlin més de racisme o xenofòbia.
Exactament company, imaginem que un policia nacional agafa pel braç a una senyora magrebí o romanesa que parla en el seu idioma amb el seu fil pel mòbil dins la comissaria, la sacseja brutalment tot cridant-li, i ja no vull anar més enllà en els fets; que diria la societat, els diaris les televisions, com tu dius: ASOS Racisme, d’aquest fet? amb quina pena hagués sigut castigat aquest senyor?. El fet de ser catalanoparlant ho canvia tot: la resposta social i la legal al mateix fet.
Si us plau, tots els que correu per aquí.
Veieu aquest video d’un debat al Canal-9 de la televisió del Pais Valencià.
Es un “simulàcre de debat” com diu l’alcadable Mònica Oltra de compromís.
Es insuperable i amb una samarreta on es podia llegir “Canal 9 manipula”.
http://www.ara.cat/comunicacio/monica-oltra-compromis-canal_9-manipula-debat_3_483581647.html
Joan,
És vergonyós, perquè l’única resposta que se m’acut, és cap. Cap país tret del nostre, almenys entre els països mínimament democràtics.
I com molt bé dius, el problema més important, no són els fets en si, que coneixen l’odi que gasten, fins i tot és normal que de tant en tant passin coses d’aquestes i les que no es deuen denunciar, sinó la falta de resposta del nostre govern que és del tot inadmissible.
Pau,
Doncs si noi, es vergonyós però desgraciadament hi ha el que hi ha i tenim el que tenim i mentre la gent segueixi donant el seu recolzament en vots als de sempre això no canviarà. Ells ja estan bé, perquè haurien de canviar? Peró que vagin “al tanto” la gent ja s’està començant a cansar i el que estem vivint aquests dies és tan sols la punta de l’iceberg i els seus càrrecs comencen a perillar. Nosaltres, els indepes, no hem sabut crear una alternativa prou creïble i seriosa, si algú la crea la gent s’hi adherirà a ulls clucs (i això també pot ser un gran perill) ja que la ceguesa, l’ego, la prepotència i la mesquinesa dels polítics dels “grans” partits ens estan portant a la debacle a tots nivells, però els votants tampoc reaccionem correctament seguint donant-los el recolzament en vots.