Els 25 diputats botiflers del no

Fa ben poc Maria Badia, eurodiputada socialista, va subscriure un escrit dirigit al Parlament Europeu en el que es demana que, arran de l’adhesió de Croàcia a la Unió Europea, el català sigui reconegut amb l’estatus de llengua oficial.

Dijous els 25 representants del PSOE de Catalunya al Congrés dels Diputats (els de la foto tret del Joan Clos) van votar contra del reconeixement del català a Europa. Compromís que, malgrat les promeses del govern de Zapatero, el PSOE, com és habitual, no ha respectat.

No puc, però, deixar de considerar un frau i una traïció a Catalunya el que han fet aquests 25 diputats que han deixat de representar Catalunya per alinear-se amb la caverna carpetovetònica.

Com recorda Ramon SerraFa uns anys a les darreries del franquisme, alguns regidors de l’Ajuntament de Barcelona van votar en un ple en contra de l’ensenyament del català. El franquisme era a les acaballes i s’obrien portes. Però alguns polítics nomenats a dit continuaven aferrats als dictats de Madrid, amb molta por i també autoodi. El rebombori va ser molt gran i va durar molts mesos. Fins i tot Martín Villa, aleshores governador civil de Barcelona, es va veure obligat a anul·lar el ple. Alguns regidors van desaparèixer del mapa polític, mentre d’altres van haver de demanar-ne perdó“.

Jo vaig pensar el mateix. Recordo aquell vergonyós fet succeït al Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 4 de març de 1975, el regidor Jacint Soler i Padró havia proposat a l’alcalde d’aleshores, Enric Masó, que es dediquessin 100 milions de pessetes a l’ensenyament del català. Van votar en contra 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona. Soler Padró no va poder fer servir el català perquè l’alcalde li ho va prohibir. Com recorda el bloc La Trinca, la societat catalana els va dir els regidors del no, i els va mostrar, de la manera més enèrgica i digna, el menyspreu que es mereixien. La Trinca els va fer la cançó “18 JUTGES” que podeu escoltar en aquest vídeo fet l’any 1976.

Ara La Trinca ja no hi és, però caldria immortalitzar el menyspreu als 25 diputats del no. La societat catalana hauria de mobilitzar-se i expressar la seva indignació per aquest fet. Condemnar la seva submissió als objectius anticatalans. Ho podeu fer aquí.

Això sí, per dissimular, van votar a favor del català una iniciativa d’ERC per la qual s’expressa preocupació per l’actitud dels governs del País Valencià i les Illes Balears perquè en l’afany de modificar l’ús del català en l’ensenyament pretenen reduir-lo a la mínima expressió. La moció també es proposa defensar i difondre la tasca pedagògica dels sistemes educatius que introdueixen el català com a llengua vehicular. Té tota la lògica, es tractava de votar contra el PP que governa al País Valencià i a les Illes, no de defensar el català.

Aquesta gent, no només va votar contra el català a la Unió Europea, també va tornar votar en contra de què el govern espanyol pagui a Catalunya els 1.450 milions del fons de competitivitat. Catalunya va votar al 2008 25 diputats que exerceixen sistemàticament contra Catalunya i només defensen allò que els mana la direcció socialista amb l’objectiu de mantenir Rodríguez Zapatero. El PSOE de Catalunya té prioritats que, evidentment estan a 600 km de Barcelona.

Deixant de banda la incoherència d’aquest conjunt de persones, és completament indignant que continuïn obrint la boca parlant de Catalunya. Aquesta gent és nefasta i no es mereix que els considerem catalans. Són els espanyols que viuen, alguns dies, a Catalunya i treballen per al projecte espanyol de convertir la llengua catalana en una llengua familiar exclosa dels àmbits de decisió.

És obvi que en aquest comentari excloc a aquelles persones, tantes, catalans, d’ideologia socialista i que han deixat anys de la seva vida i esforços personals impagables en defensa del PSC. El meu reconeixement a ells malgrat no compartir la seva ideologia. Això és la democràcia. M’agradaria que aviat les seves idees acabessin triomfant i tornés a renàixer el PSC, també ens cal. Discreparé profundament d’ells quan defensin un projecte federal davant la independència, però tothom és lliure de defensar el que pensa. Ells no són el PSOE de Catalunya malgrat que estan anihilats per la màquina del PSOE de Catalunya.

Potser dissabte vinent, a la Plaça Urquinaona de Barcelona podrem recordar a aquesta gent que som una nació, que vol ser un estat de la Unió Europea i que el català és la nostra llengua, també a Europa.

    20 pensaments a “Els 25 diputats botiflers del no”

    1. Enric,

      Magnífic article! El comparteixo totalment… El penjo al Facebook i espero que molta gent el faci corre tant com es pugui. La gent ha de saber aquestes coses, de quina manera els hi prenen el pèl. És una vergonya que portin la “C” en les sigles del seu partit, hauria d’estar penat.

    2. Alguns homes bons?
      Aci tenim alguns dels diputats del PSC, tots amb arrels ben catalanes. ¿No ni ha cap d’entre ells amb la dignitat per donar un cop de puny a la taula davant de l’estafa de l’espanya plural? Tan aferrats estan a la mamella? Tan inutils son que no es veuen capaços de viure de la seva feina? si el psoe els hi fot una cossa al cul.
      Ni ha que tenen uns origens profundament catalanistes, se n’en recorden?
      D’acord, es van deixar enlluernar per l’espanya plural. Avui el miratge a desaparegut. Que pensen fer amb la desilusió actual?
      Alguns poden ser veins vostres, quan els veieu per el barri pregunteu-els-hi si per l’espanya del constitucional valia la pena perdre tants anys i tants esforços:
      Joan Canongia i Gerona; Montserrat Colldeforns i Sol; Juan Carlos Corcuera Plaza; Teresa Cunillera i Mestres; Esperança Esteve i Ortega; Daniel Fernández González; Anton Ferré i Fons; Fèlix Larrosa i Piqué;
      Lluïsa Lizarraga i Gisbert, treballa com a mestra de català.;
      Manuel Mas i Estela;
      Sixte Moral i Reixach, militant del Moviment Socialista de Catalunya (MSC) des del 1969, posteriorment milità en diversos grups i partits independentistes, i fou candidat pel Bloc d’Esquerres d’Alliberament Nacional (BEAN) a les eleccions generals espanyoles de 1979. Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.;
      Lourdes Muñoz Santamaría; Montserrat Palma i Muñoz;
      Jordi Pedret i Grenzner, ingressa a Convergència Socialista de Catalunya en 1974 i després passa al PSC-Congrés.; Dolors Puig i Gasol;
      Joan Ruiz i Carbonell, afiliat al Partit Socialista de Catalunya (Congrés) al 1976; Àlex Sáez i Jubero; Francesc Vallès Vives.

    3. Enric,

      Què saps s’hi ha problemes en deixar el comentaris? Perquè el comentari d’abans el vaig deixar ahir a la nit i aquest matí no hi era.

    4. Pau,
      Moltes gràcies. Cal arribar a tothom i si és possible que s’apuntin a la pàgina Facebook perquè si arribéssim a ser molts tindria efecte.
      No, no en sé res de problemes de comentaris. Jo l’he vist aparèixer fa una estona i no hi havia cap en moderació.

    5. Kefes,
      Estic segur que alguns no estan contents, però no van tenir la dignitat de fer el que calia.
      Una persona digna quan es troba en una situació així actua amb ètica i si cal dimiteix.

    6. Hola Enric, efectivament aquests diputats son indignes de representar res que es digui Catalunya i el seu partit malauradament s’ha convertit en el PSOE a Catalunya, son l’altra cara de la moneda dels populars. El nacionalisme ranci i xenofob que sempre atia el seu odi contra els interessos catalans. El seus votants haurien de reaccionar i veure que voten a la seva contra, i ja no ho dic per la llengua, que ja es prou indignant, però també pel tema econòmic, que això si que afecta a tothom, curiosament vaig fer un post ahir parlant d’aquests nacionalistes espanyols sense cap justificació.
      Salutacions
      Albert

    7. Sr. Enric,

      Les persones que dissabte vinent, vulguin anar a la Plaça Urquinaona de Barcelona a recordar a aquesta gent que som una nació, que vol ser un estat de la Unió Europea i que el català és la nostra llengua, també a Europa, podran sortir de Mollerussa, si ho desitgen, doncs s’estan organitzant autocars. Em permetrà que posi el telèfon i el correu de contacte.

      Tel/973603209
      sala2109/eresmas.com

      Esperem omplir-ne molts.

      Moltes gràcies

    8. ALBERT CORTÉS MONSERRAT,
      Jo crec que la majoria dels seus votants no se n’assabenten. Hi ha alguns que són visceralment espanyols, però altres és pura ignorància.
      Qualsevol persona normal no votaria a algú que els pren els diners o n’és còmplice de l’espoli.

    9. Diputats P.S.O.E. a 2 de juliol de 2011
      Font: http://www.socialistasdelcongreso.es/

      Barcelona:
      Cabezón Arbat, Meritxell
      Chacón Piqueras, Carme
      Corcuera Plaza, Juan Carlos
      Moral Reixach, Sixte
      Muñoz Santamaría, Lourdes
      Puig Gasol, Mª Dolores
      Ruiz Llamas, Román
      Canongia Gerona, Joan
      Esteve Ortega, Esperança
      Muñoz Gómez, José Vicente
      Fernández González, Daniel
      Mas i Estela, Manuel
      Batet Lamaña, Meritxell
      López i Chamosa, Isabel
      Pedret i Grenzner, Jordi
      Colldeforns i Sol, Mª Montserrat

      Girona:
      Palma i Muñoz, Montserrat
      Fernández i Iruela, Juli
      Sáez Jubero, Àlex

      Lleida:
      Cunillera i Mestres, Teresa
      Larrosa Piqué, Fèlix

      Tarragona:
      Lizarraga Gisbert, Mª Luisa
      Ruiz i Carbonell, Joan
      Vallès Vives, Francesc
      Ferré Fons, Anton

    10. Bona informació Agustí.

      Quina tristor… Ha de ser molt fort saber que estàs traient als teus, a la teva pàtria. La història ens ha ensenyat que n’ha hagut que fins i tot abans han preferit deixar-s’hi la vida.

    11. No s’entén l’actitud d’aquests catalans, si no és a través de la supeditació total que tenen al PSOE. Però em pregunto: per què el PSOE no ha d’estar d’acord amb el català al Parlament europeu….?
      El pitjor és que sempre trobem justificacions…injustificables!

    12. Assumpció,
      Tens raó. Per què el PSOE està en contra? Per la mateixa raó que el PP, per què està en contra?
      Suposo que perquè llengua d’Espanya només hi ha una. La resta reminiscències de llengües familiars.

    13. Assumpció,

      Si no deixen que es parli català al “Parlamento”, imagina’t que no han de fer al Parlament Europeu.

      Qualsevol tipus de oficialitat pel català, sempre li serà barrat.

      Una abraçada ;-)

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>