Fa ben poc Maria Badia, eurodiputada socialista, va subscriure un escrit dirigit al Parlament Europeu en el que es demana que, arran de l’adhesió de Croàcia a la Unió Europea, el català sigui reconegut amb l’estatus de llengua oficial.

Dijous els 25 representants del PSOE de Catalunya al Congrés dels Diputats (els de la foto tret del Joan Clos) van votar contra del reconeixement del català a Europa. Compromís que, malgrat les promeses del govern de Zapatero, el PSOE, com és habitual, no ha respectat.

No puc, però, deixar de considerar un frau i una traïció a Catalunya el que han fet aquests 25 diputats que han deixat de representar Catalunya per alinear-se amb la caverna carpetovetònica.

Com recorda Ramon Serra “Fa uns anys a les darreries del franquisme, alguns regidors de l’Ajuntament de Barcelona van votar en un ple en contra de l’ensenyament del català. El franquisme era a les acaballes i s’obrien portes. Però alguns polítics nomenats a dit continuaven aferrats als dictats de Madrid, amb molta por i també autoodi. El rebombori va ser molt gran i va durar molts mesos. Fins i tot Martín Villa, aleshores governador civil de Barcelona, es va veure obligat a anul·lar el ple. Alguns regidors van desaparèixer del mapa polític, mentre d’altres van haver de demanar-ne perdó“.

Jo vaig pensar el mateix. Recordo aquell vergonyós fet succeït al Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 4 de març de 1975, el regidor Jacint Soler i Padró havia proposat a l’alcalde d’aleshores, Enric Masó, que es dediquessin 100 milions de pessetes a l’ensenyament del català. Van votar en contra 18 regidors de l’Ajuntament de Barcelona. Soler Padró no va poder fer servir el català perquè l’alcalde li ho va prohibir. Com recorda el bloc La Trinca, la societat catalana els va dir els regidors del no, i els va mostrar, de la manera més enèrgica i digna, el menyspreu que es mereixien. La Trinca els va fer la cançó “18 JUTGES” que podeu escoltar en aquest vídeo fet l’any 1976.

Ara La Trinca ja no hi és, però caldria immortalitzar el menyspreu als 25 diputats del no. La societat catalana hauria de mobilitzar-se i expressar la seva indignació per aquest fet. Condemnar la seva submissió als objectius anticatalans. Ho podeu fer aquí.

Això sí, per dissimular, van votar a favor del català una iniciativa d’ERC per la qual s’expressa preocupació per l’actitud dels governs del País Valencià i les Illes Balears perquè en l’afany de modificar l’ús del català en l’ensenyament pretenen reduir-lo a la mínima expressió. La moció també es proposa defensar i difondre la tasca pedagògica dels sistemes educatius que introdueixen el català com a llengua vehicular. Té tota la lògica, es tractava de votar contra el PP que governa al País Valencià i a les Illes, no de defensar el català.

Aquesta gent, no només va votar contra el català a la Unió Europea, també va tornar votar en contra de què el govern espanyol pagui a Catalunya els 1.450 milions del fons de competitivitat. Catalunya va votar al 2008 25 diputats que exerceixen sistemàticament contra Catalunya i només defensen allò que els mana la direcció socialista amb l’objectiu de mantenir Rodríguez Zapatero. El PSOE de Catalunya té prioritats que, evidentment estan a 600 km de Barcelona.

Deixant de banda la incoherència d’aquest conjunt de persones, és completament indignant que continuïn obrint la boca parlant de Catalunya. Aquesta gent és nefasta i no es mereix que els considerem catalans. Són els espanyols que viuen, alguns dies, a Catalunya i treballen per al projecte espanyol de convertir la llengua catalana en una llengua familiar exclosa dels àmbits de decisió.

És obvi que en aquest comentari excloc a aquelles persones, tantes, catalans, d’ideologia socialista i que han deixat anys de la seva vida i esforços personals impagables en defensa del PSC. El meu reconeixement a ells malgrat no compartir la seva ideologia. Això és la democràcia. M’agradaria que aviat les seves idees acabessin triomfant i tornés a renàixer el PSC, també ens cal. Discreparé profundament d’ells quan defensin un projecte federal davant la independència, però tothom és lliure de defensar el que pensa. Ells no són el PSOE de Catalunya malgrat que estan anihilats per la màquina del PSOE de Catalunya.

Potser dissabte vinent, a la Plaça Urquinaona de Barcelona podrem recordar a aquesta gent que som una nació, que vol ser un estat de la Unió Europea i que el català és la nostra llengua, també a Europa.

  • Twitter
  • Facebook
  • email