Navegar sense timó.

La navegació és un art, però si és a la vela, i a la manera tradicional, aleshores és una meravella.

Els catalans en sabíem d’això, i molt, el “patí de vela” és una embarcació que navega sense timó, només fent ús dels elements més bàsics com son “el centre vèlic” i “centre de deriva”, la força del vent i l’emplaçament del pes.

El centre vèlic és el punt al llarg de la eslora d’on surt el vector resultant de la força del vent que motoritza la nau, i el centre de deriva és el punt al llarg de la eslora d’on surt el vector resultant de la resistència que el pes de la nau ofereix a l’aigua.

Si desplaces els pes, i el centre de deriva, cap a proa per davant del centre vèlic la nau tendeix a orsar encarant-se en la direcció d’on ve el vent, si pel contrari, desplaces el centre de deriva cap a popa, la nau tendirà a encara-se en la mateixa direcció cap a on bufa el vent, rabent-lo de popa.

Aquests mateixos principis actuen sempre que es navega a la vela, i l’arjau que mena el timó és només un eina correctora en naus de més gran calat en les quals no es podria desplaçar el pes de la càrrega a tothora.

El que mai ha acabat de funcionar és que tant sols amb el desplaçament del pes i centre de deriva s’hagi corregit el rumb d’una nau governada amb timó.
En el timó se li diu “el govern”, amb raó.

Rebel·lió a bord.

Catalunya és una nau que no acaba de decidir quina estrella segueix, hi ha diferents propostes i interessos, la independència és un estel que brilla amb més força cada dia que passa, tanmateix per més pes que desplacem cap a proa, per més que el vaixell “vulgui” orsar, els que menen l’arjau fan rumb a l’abisme de la extinció com a país diferenciat.

Ara per ara l’arjau està “atado i bien atado” en mans dels qui obeeixen ordres del alt almirallat de la flota imperial.

Quan més diversa és la tripulació i marineria més necessari és el timó, quan més compartit és el destí de la navegació menys necessari és el timó, marineria i tripulació s’emplacen a popa o proa com un sol home segons interessi al rumb, amb tot, qui mena el timó te el poder de fer inútil aquest esforç.

El poble català necessita tenir accés al timó, necessita accedir a la política, ara per ara els que menen l’arjau tenen una prioritat: que l’alt almirallat els tingui en compte, i, sent aquesta la seva prioritat, no poden, no son capaços de fer altre cosa que seguir la flota imperial i les ordres de l’alt almirallat.

L’establishment polític català fa un paper galdós a tothora, gasta les ínfules i maneres d’una Nació però no te ni pretén la “pàtria potestat”, ans hi renuncia, no poden decidir quant s’endeuten, ni com i a on s’esmercen aquells recursos que hauran de pagar en el futur, ni qui conforma la marineria i tripulació ni menys encara el rumb i destí. Treballen per a la flota imperial sota les seves ordres.
Ara que s’acosta la diada Nacional de Catalunya aquests oficials subalterns es manifestaran en uns cerimonials amb pretensions de seriositat, rigor i coherència… tot plegat una bufonada, i gairebé un insult, en els catalans que pretenem cenyir cap a la realització Nacional declarant la nostra independència, als que volem la llibertat del nostre poble ens permeten manifestar-nos d’una manera restringida i gairebé pintoresca, de plaça Urkinaona a l’Arc del triomf (“triomf” inexistent, un altre mostra de com en som de rucs), amb uns copets a l’esquena i una posada en escena mínimament aparent ja ens conformem… vaja diada Nacional … …

Us vull recordar que un servidor sortirà amb una estelada dels “jardins Salvador Espriu”, jardinets de Gràcia de Barcelona, direcció plaça Catalunya-Urkinaona, tres quarts d’hora abans que comenci la manifestació per a la Independència de Catalunya.

Re-Bel a bord.

  • Facebook
  • Twitter