Un gran patriota ens ha deixat

Ens ha deixat un referent, ha marxat com va viure sense fer soroll però amb dignitat, amb ferma senzillesa, un home bo i un patriota de cap a peus; ja no el tenim entre nosaltres en persona, però el seu exemple, la seva fermesa i el seu patriotisme ens il·luminarà per sempre. Ens ha deixat un llegat als que ens quedem aquí, un llegat que cal no malbaratar, un llegat que cal fer arribar a tothom. Un llegat de valentia, de fugir d’allò “políticament correcte” per acabar en el “correcte políticament”, un llegat d’honestedat humana i política, de valentia en la defensa d’uns ideals i una identitat, la nostra, la catalana. Ens ha recordat contínuament allò que molts ja han oblidat: que a la Pàtria no se la defensa fent passadissos ni avantsales, que se la defensa en les actituds i en les renúncies tant personals com col·lectives, això ell va saber fer-ho com ningú, però es clar, en els temps que vivim això no es valora, tan sols es valora la cobdícia sense mesura, l’arribisme polític, econòmic i financer, tota una serie de “virtuts” de les quals ell n’era mancat. Heribert Barrera i Costa, sempre et recordarem !.

Tothom ha alabat al gran patriota, però això si, d’altres “patriotes” van manar retirar la bandera estelada del seu fèretre. Aquesta bandera que ell portava al cor, la bandera de combat independentista que alguns titllen de sectària però que representa tan sols els ideals de llibertat d’un poble i no representa les ànsies de submissió d’una part d’aquest poble. La bandera quadribarrada va ser i representar en un temps allò que avui és i representa l’estelada, però quan se la van fer seva els sotmesos, els conformistes i els col·laboracionistes va deixar de representar allò que representa una veritable ensenya nacional: la independència, l’orgull i la llibertat.

No puc concebre cap bandera nacional que representi als col·laboracionistes de la nació invasora i molt em temo que el Molt Honorable Heribert Barrera pensava d’una manera similar a la que aquí expresso, no puc fer-me ressò del seu pensament en aquest punt en concret però pel que he llegit, escoltat i estudiat del seu pensament i corpus polític molt em temo que pensàvem de manera molt similar.

La bandera quadribarrada representa històricament i legalment (pel que diu l’estafatut) al poble català, es ben cert i indiscutible, ara també es ben cert i indiscutible que s’ha subvertit voluntàriament al llarg dels últims anys el seu valor sentimental més profund amb l’excusa de la cohesió social del poble de Catalunya (que no català). No puc concebre cap persona que es digui nacional (i molt menys nacionalista) que no defensi amb tota la fermesa possible la independència de la seva nació, si ja ho es per no perdre-la i si no ho és per recuperar-la. Tot aquell que defensa el sotmetiment o la continuïtat del seu país per part d’una altra nació o estat que no és el propi és un col·laboracionista, un traïdor, un perpetrador de delicte de lesa pàtria o bé un nacional ocupador i ocupant. Nacionalment no és justificable ni per efectes democràtics defensar la ocupació de la pròpia nació, això només succeeix en les nacions ocupades per la força i víctimes d’un regim para-colonial com el que pateix Catalunya per part de l’estat Espanyol. És evident que en aquests tipus d’estats-nació les lleis es fan totes per evitar el “desmembrament” d’aquest i per seguir subvertint els drets nacionals dels sotmesos, es per això que és absolutament lícit, democràtic, equitatiu i patriòtic el desobeir aquestes lleis injustes i limitadores dels drets nacionals d’uns dels administrats per afavorir els dels altres. Per tant una bandera nacional que es preuï de ser-ho mai pot aixoplugar als traïdors i col·laboracionistes, si ho fa deixa de ser moralment representativa de la nació que diu representar malgrat pugui seguir ostentant tota la representativitat històrica i legal.

Per acabar-ho d’adobar: un servidor no es pot sentir representat per la mateixa bandera que diu representar al senyor Albert Rivera o a la senyora Alícia Sánchez Camacho, per posar dos exemples; no, mirin senyors: un català nascut a Sevilla i de cognom Ruiz (posem per cas) és molt mes nacional català que un espanyol nascut a Girona i de cognom Puig. Ja n’hi ha prou d’aquest color que català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya, doncs això no ho trobarem en cap constitució nacional de cap país lliure del mon per molt democràtic que sigui, en cap!!.

Per això mateix senyors “nacionalistes” que van fer retirar la bandera estelada del fèretre del Molt Honorable Heribert Barrera per que no tapés la quadribarrada no van fer res mes que demostrar el seu tarannà mesell amb l’estat que ens oprimeix i no em val al·legar que se li retien honors com a President del Parlament de Catalunya doncs a part del que he dit a dalt i em sembla que demostra que l’estelada de sectària res de res, també cal dir que n’Heribert barrera no va ser President del Parlament de Catalunya per infusió divina sinó precisament per ser el capdavanter d’ERC un partit en aquell llavors, que si més no, es declarava Confederalista i partidari de l’alliberament nacional malgrat encara no explícitament independentista, molt més del que avui encara gosen declarar-se els capitostos “nacionalistes” responsables de la retirada de l’estelada.

Visca la Pàtria

    6 pensaments a “Un gran patriota ens ha deixat”

    1. Joan,

      Ja he compartit al Facebook el teu article amb aquest anunciat:

      “L’article setmanal del company Joan P., amb el qual no hi puc estar més d’acord, en el retret que fa, tal com he penjat en algun dels meus comentaris al mur del Facebook. Un bon comiat per un gran independentista, que tracta de fer justícia davant la covardia demostrada per les nostres autoritats, a la que malauradament ens tenen tan acostumats.”

      Em sembla que amb això ja t’ho he dit tot, però per si no en n’hi ha prou et deixo dos dels comentaris que hi he penjat aquest dies:

      “Em quedaré amb les ganes de saber, què hagués opinat el president Heribert Barrera, de què en el seu comiat al Parlament, el seu fèretre fos embolcallat només amb la senyera? Sent com és, el símbol segrestat del nostre país i símbol oficial només d’una Catalunya autonòmica. I no per l’estelada, símbol de la Catalunya independent i lliure que molts volem.”

      “Salvi, ara que tinc més temps, voldria deixar-te clar, que la meva intenció no ha estat pas la de molestar per res al Molt Honorable. No espero que s’alç-hi de la seva tomba i em respongui.
      Tot ve motivat perquè al acabar l’acte, tot just passar les portes del Parlament, ràpidament li van substituir la Senyera, per la Blavera, i com que suposo que ho deurien fer familiars i amics que coneixien molt bé com pensava, ja em dono per respost.
      El que dic entre línies, per a veure si alguna autoritat d’aquest país se n’adona, com molt bé ha entès l’amic Miquel, tal com demostra en el seu primer comentari, l’independentisme tot i el seu constant creixement, continua per part de les autoritats, sent un moviment clandestí.
      Si el president Barrera, enlloc d’haver estat un personatge significatiu de l’independentisme, hagués estat president del Barça o cap dels escoltes, segur que junt amb la Senyera li haguessin posat la bandera del Barça o una insígnia dels escoltes.
      Em sembla que deixant en l’aire aquesta manca de normalitat, ja ho dic tot. En aquest país segons aquí no se’ls pot molestar.”

      Amb això queda clar com et dic molts cops que normalment coincidim en la manera de pensar.

      Una abraçada i endavant la Pàtria! ;-)

    2. Pau,

      Amic meu, doncs si, coincidim plenament en l’anàlisi de la situació. Tu i jo estem d’acord en moltíssimes coses i crec que en tot l’essencial.

      Cada dia es fa mes evident que som governats per un govern colonial tutelat de molt a prop per la metròpoli, garlen molt, això si, però no diuen res que estiguin disposats a complir. Fan vergonya, son uns “nacionalistes” de fireta!!.

      Una abraçada amic meu

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>