Etiquetes: Faula., La granota i l'escorpí, Política catalana
Aquesta setmana m’ha tocat publicar l’article just quan acaba la diada de l’onze de setembre. Quan escric això encara no tinc ni idea de com haurà anat el dia. Suposo que l’última parida del TSJC, apart de que CiU, fent-se els ofesos en traurà un bon redit electoral, haurà ajudat a escalfar l’ambient i a que hi hagi més gent indignada al carrer.
Reconec, que si pogués també hi vindria aquests actes, però més que a reivindicar quelcom, com una bona excusa per reunir-me amb molts de vosaltres, per passar un bon dia i intercanviar opinions. Personalment, si sóc sincer, cada dia m’afecten menys tots aquest afers. Si els espanyols em volen tocar algun ressort, em sembla que cada dia ho tenen més difícil. Perquè cada dia passo més d’ells, dels seus tribunals, de les seves lleis, de la seva catalanofòbia, del que pensin o vulguin fer, del fals esperit democràtic, del “atado y bien atado”, del “campechano”, hereu de qui ens va privar del nostres drets, en definitiva del seu imperi capós i decadent. Cada dia que passa veig més clar el futur més enllà d’Espanya, el nostre esdevindre esta lluny d’ells. Ja fa temps que he aprés que no hi ha res a fer. És més, no crec que tinguem cap dret a continuar intentant canviar-los i que ells tenen dret a ser com són.
M’ho miro com en la faula de la granota i l’escorpí. Suposo coneguda per tots, però per si algun despistat ara no la recorda, la resumeixo.
LA GRANOTA I L’ESCORPÍ.
La granota i l'escorpí.
Hi havia una granota que vivia prop d’un riu. Tenia fama de bona i molt ajudada.
Un dia un escorpí se li va atansar i li va demanar si el podia ajudar a travessar el riu sobre el seus lloms, al que la granota li va respondre amb un “si home! I a mitja travessia em fots una picada que em quedo amb la panxa enlaire surant riu avall.
L’escorpí li respongué, no dona no, no veus que si fes tal cosa ens ofegaríem tots dos.
Al final la granota, no molt convençuda, com era tant de bona, no va gosar dir-li que no.
El va pujar a sobre seu i quan eren al mig del riu, l’escorpí va picar a la granota. Al notar la punxada només va preguntar, per què? I l’escorpí, simplement li respongué, perquè sóc un escorpí.
Entenc, que si només t’ho expliquen un cop, u pot pensar, pobra granota, mira que n’era de bona i com de mal pagada la seva solidaritat. Al mateix temps pot pensar com de dolent n’és l’escorpí, que és capaç d’ofegar-se, com tal de fer el mal a la pobra granoteta.
Però ara bé, imagineu-vos que us dic, que ambdós van sobreviure a l’experiència, i que un altre dia torna a succeir la mateixa escena. Encara que la granota es fes una mica més de pregar. I que després d’aquesta segona n’hi hagués una tercera i una quart i així fins una enèsima vegada.
No sé exactament en quina enèsima vegada, però al final, segur que hom acabaria pensant… Mecàgon! La puta granota dels collons, que si arriba a ser més tonta ja no neix. Déu meu! Quan aprendrà a dir PROU. I pobre escorpí! Que algú li presti un bot per anar a l’altra banda de riu i no hagi d’entabanar mai més a l’estúpida granota.
Doncs, jo ja estic arribant aquesta enèsima vegada, si és que no hi sóc i començo a ser d’aquells que pensen, que si hi ha alguna culpable de la situació, no és altra que la granota. Té tant arrelat que ha de ser la bona i tanta por a l’escorpí, que no hi ha manera que aprengui a dir que no. Del escorpí no cal esperar res més, quan u es un “fill de sa mare”, no és d’estranyar que practiqui el “filldeputisme”, forma part de la seva condició innata i no pot ni sap fer altra cosa.
Perdoneu-me el parell de paraules grolleres, però en ocasions quan hom vol expressar de forma clara els seus sentiments, no deixa de ser un bon recurs, Tot i que sóc conscient que no s’adeqüen a l’esperit d’aquesta casa. Per això en demano disculpes i només tinc com excusa que no he pogut desfogar-me al carrer com la majoria de vosaltres. Ara ja tots més tranquils ens hem podem anar a dormir.
Demà, em seuré amb l’avi Siset, a esperar que estirem tots de la corda a on estem lligats. Alguns són com elefants, que de petits els lligen d’una pota a una estaca de la que no tenen prou força per alliberar-se’n i ho acaben interioritzant tant, que quan es fan grans i forts, i podrien arrencar-la amb facilitat, ni tant sols ho intenten. Els hi pot més la seva gran memòria, que el seu quasi nul raonament. No entenc per què, però aquest tipus de gent acaben tenint vocació política.
De moment, que l’últim apagui la llum i que tinguem bons somnis de llibertat.
És una de les faules que sempre m’ha agradat. Merci!
Gràcies a tu Matilde! Per llegir-ho i el teu comentari.
Aquesta faula es molt bona.
Al final quan la granota li diu qué, ara que l’ha picat moriran tots dos, l’escorpí respon:
“Ja ho sé, peró, no ho he pogut evitar, es la meva naturalessa”
Si es repeteíx el cas, com tú dius, se’n podria dir qué, tant la granota per a ser massa “bona” com l’escorpí per a ser massa “dolent”, no poden avitar el que fan, perqué ho diu la seva “naturalessa”, el seu ADN.
La própia naturalessa, sempre afavoreix al mes fort, no al mes bo.
Com deia la meva avia:
Si hi gent que va a caball, es perqué hi ha burrus.
Benvolgut Pau,
És del tot evident que la naturalesa de la granota catalana és de supina estupidesa i l’escorpí espanyol tan sols fa que aprofitar-se’n. Fa anys podíem parlar de l’ejercito español, para vui ja no es de rebut tal excusa, doncs bé, encara hi ha molts catalans que temen que aquest surti si es declara la independència d’Espanya, estem acollonits i tan es un poble estúpid com un poble covard el final es sempre el mateix: la desaparició d’aquest engolit pel fort. Jo comparo Espanya amb el pinxo de la classe que no és que sigui mes fort que els demès sinó que els hi ho fa creure i els altres callen, i li riuen les gracies acovardits per les seves fanfarronades.
Aquest és un tema preocupant per que estem parlant de l’adn dels actuals catalans, am ser un poble amb molt d’orgull i ara som un poble covard i mesell infiltrat per una potent cinquena columna i per uns estomacs agraïts i panxa-contents que viuen del “presupuesto” i dels “favors” dels escanyols; pressupost i favors que, evidentment, també surten del poble català, com molt bé dius: si fóssim més rucs no haguéssim nascut.
Una abraçada amic
euro,
No sols l’afavoreix sinó que és qui sobreviu.
Veig que la teva avia era una dona molt sàvia, felicitats!
Una encaixada,
Joan,
Efectivament, la granota és aquella part catalana, que porta 300 anys mirant d’encaixar a Espanya, esperant que algun dia l’escorpí espanyol canviï i no l’acabi donant pel sac.
I el que passa, és que quan a u l’enganyen un cop la culpa és del enganyador, però quan aquest aconsegueix enganyar més cops, al final la culpa és del que es deixa enganyar.
Hem arribat a un punt que hem de deixar de culpabilitzar a els espanyols per ser espanyols i començar a pressionar als nostres de polítics, per a que facin el que realment necessitem i si no canviar-los.
Una abraçada amic Joan i a veure si aquesta setmana publiques alguna cosa que ja ho trobo en falta.
Doncs si, ens hem de començar a psicoanalitzar oi?, deu ser un gen dominant el que ens fa ser tan babaus? O es que ja no tenim sang a les venes…. Jo es que estic que trec foc per els queixals…… i encara sento a la gent questionar-se la independencia ? Potser si que es quelcom genetica l´estupidesa humana!! Una abraçada i gracies per escriure!!
Marta,
No, ans el contrari, gràcies a tu per llegir-nos i els teus comentaris.
Efectivament, ens hem de començar analitzar i jo també porto una temporada ben emprenyat.
Una abraçada Marta!