Fa uns mesos vau poder veure la següent notícia: Els alumnes catalans de segon d’ESO obtenen uns resultats similars als de la resta de l’Estat en coneixement de castellà. Aquesta notícia surt de la presentació de l’estudi EVALUACIÓN GENERAL DE DIAGNÓSTICO 2010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. INFORME DE RESULTADOS.

En aquest estudi es posa de manifest que la competència lingüística dels catalans, sorprenentment per a alguns idiotes, està lleugerament per sobre de la mitjana espanyola.

Com no podia ser altrament, Albert Rivera va tornar a donar la llauna en el Debat de la Nació amb el tema de l’espanyol a l’escola. Artur Mas, sorneguer, li va respondre: “Aquests nens i nenes sacrificats sota la duríssima destral de la immersió lingüística en català treuen les mateixes notes de castellà que els nens i nenes de Salamanca, de Valladolid, de Burgos i de Soria; i no li parlo ja de Sevilla, de Màlaga, de Coruña, etcètera, perquè allà parlen el castellà, efectivament, però de vegades a alguns no se’ls entén. De vegades no se’ls acaba d’entendre del tot però parlen castellà, efectivament. On està el problema?”.

Evidentment, tots aquells que durant anys, especialment arran del tema de l’Estatut, ens han estat insultant explícitament o implícita, s’han llençat a la jugular d’Artur Mas per haver ofès als andalusos i gallecs. Només cal veure que el
hastag
#arturmasnoentiende ha arribat al primer lloc dels trending topics dins de Twitter.

Certament té raó Artur Mas. A molta gent d’aquelles contrades no les entenem gaire malgrat parlin espanyol i no hagin fet cap immersió lingüística en altra cosa que en espanyol. Globalment obtenen pitjors resultats que els nens i nenes de Catalunya en temes de llengua. Com diu Mas, on està el problema? Molt fàcil: en la diferència. També en què tot allò que demana Catalunya ho demanen els altres. Enveja, tampoc sé ben bé de què. L’exemple més clar d’això és la Clàusula Camps de l’estatut valencià.

Un bonic exemple de com van les coses és l’anunci que el Partit Popular, per boca del senyor Arenas, el mateix que ara s’ha demanat que Artur Mas es disculpi, ve emetre a començaments d’any: Campaña del Partido Popular de Andalucía contra la política lingüística de la Generalitat. També les falques radiofòniques contra l’Estatut.

També, com a ministre portaveu, Pepiño Blanco, ha dit no entendre com el president d’una comunitat autònoma que té llengua pròpia pot atrevir-se a fer aquestes declaracions. Com a gallec se sent molt ofès. De fet Blanco és un home que domina la fonètica de la llengua espanyola (1, 2, 3 i molts més). El que domina aquest home de debò és la mentida. Un problema que té és que no recorda que existeix Internet i que les coses que dius queden. Espero que amb la catàstrofe que patirà el PSOE el 20 de novembre el jubilin. Clar que malgrat l’impressionant currículum que té acabarà de directiu o assessor en algun banc o empresa de l’Estat. Ja se sap que el Principi de Peter té poques excepcions entre els polítics.

Artur Mas s’ha disculpat tot manifestant la seva sorpresa per la reacció del que considera una mala interpretació d’algunes comunitats. El president ha subratllat la manca de voluntat de faltar el respecte a ningú i ha demanat disculpes a les persones que s’hagin pogut sentir ofeses. D’altra banda, ha lamentat que una afirmació desenfadada tingui més ressò que les legítimes reivindicacions de Catalunya.

Innocent comentari. Les legitimes reivindicacions de Catalunya, impreses en paper adequat, poden servir per substituir el paper higiènic. Estic segur que un paper higiènic batejat amb el nom “reivindicacions de Catalunya” assoliria un record de vendes a Espanya. El que està ben clar és que les paraules de Mas han servit de titular i tindran un gran impacte gràcies als mitjans nacionalistes ABC, El Mundo, La Razón, Intereconomia, Libertad Digital i altres d’altres. No parlem de les xarxes socials.

Aquest debat parlamentari tindrà un ressò especial per dues raons, una l’esmentada abans i l’altra la magnífica gestió del debat feta per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert.

El acords polítics, els discursos, molt menys. Malgrat això, com que he llegit els discursos, també escoltat alguns, i més o menys sé dels resultats de la votació, crec que el debat ha tingut alguns as pactes molt positius. Un és la sintonia nacional de CiU i ERC. Altres la contundència nacional d’Artur Mas i, en alguns moments, de Jordi Turull. Mesclo ara el ple dedicat a la pífia constitucional.

Lamentablement, i per a mi de forma incomprensible després d’haver iniciat la polèmica, CiU, amb el nacionalistes PSOE de Catalunya, PPC i C’s, ha rebutjat la proposta de resolució que permetia que dur l’adhesiu a les plaques dels vehicles no comportés multa. Una errada monumental.

Tampoc entenc perquè CiU s’ha unit amb el PPC contra la proposta de rebuig a qualsevol transvasament de l’Ebre. Jordi Pujol es va equivocar amb Aznar i ara em sembla que per raons que no comprenc, Artur Mas es torna a equivocar.

Potser seria bo que expliquessin aquestes dues votacions per a què entenguem les seves raons.

Si deixo de bada aquestes dues votacions, a l’espera de llegir tot el que encara no s’ha publicat, i de l’espectacle donat per la Mesa del Parlament, en trec conclusions positives: Crec que la ziga-zaga que comentava a Veles e vents ens va portant a port.

La independència s’acosta.