El dijous passat estava llegint una entrevista que havien fet a Rosa Maria Carrasco, filla de Manuel Carrasco i Formiguera. Al preguntar-li, què respondria en un referèndum a favor de la independència, ella responia, que s’ho hauria de pensar molt bé, que encara era una idealista que creia en la federació o millor encara en la confederació. I quan l’entrevistador li comenta si creu que encara no som suficientment adults… Ella respon, exacte, diu que li sap greu dir-ho, però ho diu. Dóna com a prova de que no som prou madurs, el fet que l’altre dia una neboda seva, no li va saber dir qui era en Tarradellas.

He sentit tantes vegades tota aquesta història de no som prou madurs o suficientment adults, que ja no puc obviar analitzar a què i a qui coi fan referència quan ho diuen.

Particularment he estat governat tota la vida i mai m’han preguntat si estava o no prou madur. Inclús he viscut sota govern, quan encara no era adult. Per tant, quan diuen que no són prou adults deuen parlar de la classe política. No en n’hi ha d’altra.

Tampoc ens hem de preocupar gaire. Els futurs governants de la Catalunya independent, no haurien de caure en el desànim ni tenir complexos d’inferioritat. El llistó dels governants centrals i dels gestors autonòmics que hem tingut fins ara, és tant i tant baix, que és impossible fer-ho pitjor. El sol fet de posar fi a l’ingent espolí de l’estat espanyol, ja suposaria un èxit per si mateix. A més si 22.000 milions a l’any, és el preu de ser espanyol, em sembla que ens podríem prendre el luxe de ser cada any la nacionalitat que volguéssim i llogar un bon equip de governats de tot el món. Així si tindríem el govern dels millors.

Ara per ara, el gestors que tenim han estat capaços de retallar un deu per cent dels pressupostos, amb el conseqüent refredament de l’economia i l’augment de l’atur. Mentre en altres comunitats, no sols no retallen sinó que augmenten el pressupost. Comptant, com no, amb la subvenció catalana i europea. Ah! Per cert, de la subvenció europea, n’hauran de rendir comptes, o del contrari se’ls si acabarà el “txollo”. De la catalana no, és a fondo perdut i pel que faci falta.

De moment, que l’últim apagui la llum.

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•