Avui que em toca escriure això és un gran dia. A banda de ser el darrer article de l’any, el govern espanyol ja ha decidit les primeres mesures contra el dèficit públic. M’interessava doblement. Primer per saber els efectes que tindrien sobre la meva economia en l’àmbit específicament familiar, sóc funcionari i assalariar, i segon per saber com m’afectaria en l’àmbit més general de ciutadà de Catalunya.
Les coses semblen bastant clares. En l’àmbit familiar, com a tots els que tenim la sort de treballar i cobrar, ens aplicaran un IRPF més elevat, proporcional als ingressos. No estic content per aquest IRPF complementari (pàgina 15) però suposo que en el context general era una cosa inevitable. Esperem que no vagi a més. Cal tenir present que això afecta a la tarifa estatal. Cal tenir present que, per exemple, si un cobra 53.000 euros bruts a l’any, la tarifa estatal passa del 21,5% al 25,5%.
En l’àmbit català, però la tarifa per aquests 53.000 euros és del 21,5%. Si Catalunya fes el mateix, que ve a ser el que ha suggerit el ministre Montoro, l’augment seria gran, ja que implicaria un increment del 8%. Sembla, però, que el govern català, que ho podia haver fet ja que té la competència, no ho farà.
Aquest augment repercutirà només en les finances espanyoles però en res ajudarà a l’economia catalana.
He dit abans que l’augment era una cosa inevitable. Ho he dit saben que Rajoy s’havia cansat de dir durant anys que no apujaria els impostos. Ho fa en base a una suposada(i probable) desviació del dèficit públic. Potser té raó i cal fer, com és costum en els presidents espanyols, el contrari del que s’ha promès. El que no he sabut veure en la referència del consell de ministres ni en la roda de premsa és cap mesura que ajudi al creixement, les deu reservar per al 2012. Si he vist una reducció de 600 milions d’euros de les subvencions i ajusts a l’R+D+i que se suposa, això diuen, que ha de ser el motor del creixement. Comencem malament.
Si ens fixem en els aspectes generals del nostre país, veiem en la referència del consell de ministres en pdf (pàgina 14) que diu: Eliminación de la financiación prevista en los Estatutos de Autonomía de Andalucía, Castilla y León, Illes Balears y Cataluña. Curiosament en la referència en html no ho diu. Segurament un oblit. Jo no sé a què es pot referir això a banda del que recull la Disposició Addicional 3a de l’Estatut, els tan discutits 759 milions d’euros que estan con signats al pressupost espanyol i que el govern espanyol anterior es va negar a transferir. Sembla que Rajoy havia dit que s’ho miraria i compliria a la llei. De totes formes sembla que posteriorment el ministeri d’Hisenda nega que es vulgui afectar el que diuen els estatuts, entre ells el català. Han publicat al vespre el següent text:
En el Acuerdo de no disponibilidad de créditos presupuestarios no se ha modificado la financiación prevista en los Estatutos de Autonomía de ninguna Comunidad Autónoma. En el Consejo de Ministros o en la rueda de prensa posterior no se ha hecho, en ningún caso, referencia a una modificación de los términos previstos para la financiación territorial.
La cifra total de austeridad presupuestaria que se ha difundido responde a las cifras totales de relaciones financieras del Estado con las Administraciones Territoriales, que el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas revisará en los Presupuestos Generales del Estado para 2012, con el concurso de todas las Comunidades Autónomas y Corporaciones Locales, en el marco de la normativa reguladora de las relaciones entre el Estado y las Administraciones territoriales (30 de diciembre de 2011).
Potser tenien ganes i al final ho han tret però no han modificat el text de la nota (per si el canvien enllaço la que té VilaWeb, altrament no es pot entendre una errada d’aquesta magnitud, especificant comunitats autònomes. Potser ha estat el cos astral d’Elena Salgado per posar nerviós al personal. Jo crec que per una banda o altra se’n sortiran per no pagar els 759 milions d’euros.
Tot aquest llarg preàmbul l’he escrit per fer notar que cap mesura de les que ha pres el consell de ministres espanyol és útil per generar ocupació a Catalunya, senzillament es tracta de mesures de reducció del dèficit espanyol i també, com espanyols que som per dret de conquesta, parcialment, el nostre. No han per cap de les mesures que hauria de prendre algú que vol reactivar l’economia productiva i la competitivitat. Catalunya, amb aquestes mesures, s’empobrirà encara més.
El president Mas ens ha dit avui en el seu discurs de Cap d’Any (reprodueixo quatre paràgrafs no consecutius excepte els dos últims ):
Pot semblar, envoltats com estem d’una boira espessa, que no tornaran els dies clars i lluminosos. Que costarà de tornar a veure la silueta del benestar i de la prosperitat. És lògic i humà sentir-se així, perquè enmig de la boira et trobes desorientat, perdut, fins i tot angoixat. Tanmateix, repeteixo el que he dit: no hem de tenir por. La boira s’anirà fent més fina, s’obriran escletxes i clarianes i veurem finalment el perfil de l’horitzó. Un horitzó que volem net i clar, i compartit pels 7,5 milions de persones que donen sentit a la Catalunya del present.
També el nou Govern espanyol és responsable d’una sèrie de decisions que ens afecten com a catalans. Li demanem coratge, li desitgem encerts i li reclamem respecte cap a Catalunya i autèntic sentit d’Estat. Catalunya vol veure respectada la seva identitat, les seves institucions, la seva cultura, el seu dret i la seva llengua. També volem, però, que es respectin i no es limitin o retallin les nostres capacitats com a país: la nostra creació de riquesa, el nostre esforç col·lectiu, la nostra creativitat, el nostre talent.
En aquest sentit d’aprofitar totes les nostres capacitats com a país i com a societat, espero, desitjo i confio que l’any 2012 el Parlament de Catalunya formuli la proposta del pacte fiscal, amb el màxim consens polític possible, com a reflex del gran consens social existent sobre aquesta matèria. Confio que tothom, des de l’esfera pública o la privada, sabrà estar a l’alçada de les circumstàncies que Catalunya necessita i mereix.
Si la proposta de pacte fiscal és escoltada i atesa, els ponts entre Catalunya i l’Estat es reforçaran. En cas contrari, encara es debilitaran més.
Mentre quan s’obrin escletxes i no veiem a l’horitzó el Valle de los Caidos tot anirà bé. Ja es veu venir que “els ponts entre Catalunya i l’Estat” “encara es debilitaran més”. Cal veure que vol dir això. Certament per molt que penso no em ve al cap com es poden afeblir encara més. Potser els governants d’ambdós països no se 
saludaran quan es vegin, tot i que seguirem passant per l’adreçador. Potser la cosa serà molt més dura i els governants catalans quan vegin els espanyols el diran: “lleig, que ets molt lleig” i aleshores l’espanyol dirà: “i tu més”. La contra resposta: “I tu infinit”. Potser si entre tots seguim pensant se’ns acudirà alguna idea per ampliar aquest afebliment.
Anuncio:
- Res de pacte fiscal
- Agressió al sistema educatiu
- Llei d’estabilitat pressupostària
- Limitació d’algunes competències relatives als mercats.
Jo crec que aviat, ja que hem d’esperar el tema del pacte fiscal, haurem de fer alguna cosa per evitar l’agonia. Em sembla que no hi ha cap forma que vagi més enllà de fer el ridícul en el tema d’afebliment dels ponts entre Catalunya i l’Estat. L’únic que hi podem fer és fer una voladura controlada del Pont del Diable, declarar la independència.
Enric,
Poca cosa més es pot dir.
Totalment d’acord. No hi haurà pacte fiscal tal i com l’entén el nostre president. Però suposo que el topall del 4 o 5% del PIB com a màxima aportació de les comunitats que paguen, que inclouran en el 2013, quan modifiquin mínimament la LOFCA. Hi cap la possibilitat que estiguin molt temptats de dir-li a la modificació “pacte fiscal”. Ni que només sigui per evitar volar pels aires tots els ponts i donar-li al govern de la Generalitat una via d’escapament. Perquè em sembla que en Mas fuig de la independència, com gat de l’aigua i qualsevol excusa serà bona.
Em sembla que confien en que pel 2014 ja hi comenci haver alguns símptomes de recuperació econòmica i això a mi em sembla molt confiar. I la pròxima entabanada per l’altra legislatura suposo que serè el tancament de caixes, que ja tenen a Òmnium escalfant motors en aquest sentit. Ara pacte fiscal i per les pròximes tancament de caixes. Mentre una ruïna, però una ruïna per tots. No hi ha dret, no ens mereixem això.
Pel demés no puc estar-hi més d’acord.
Així que comparteixo. I un molt bon any per tu, família i a tots els teus lectors i amics.
Jo no entenc les paraules següents del senyor Mas:
“espero, desitjo i confio que l’any 2012 el Parlament de Catalunya formuli la proposta del pacte fiscal, amb el màxim consens polític possible, com a reflex del gran consens social existent sobre aquesta matèria.”
és a dir, de quin “gran consens social existent” està parlant?
Mare meva… si ens intenten entabanar amb coses que coneixem bastant bé, ¿amb quantes altres coses no ens estaran prenent el pel continuament?
Fa uns anys que crec jo que lo “politícament correcte” (expressió que va apareixer fa uns 8-10 anys) ha anat derivant cap a un malaurat: “políticament creïble” (que no verídic… sinó només creïble).
Hom ja no sap on mirar ni a qui sentir per saber la veritat… aquestes democràcies europees s’han omplert tant de mentides que lo dels nazis fa riure avui dia, de la ingenuitat de les seves promeses… comparades amb el morro, la subtilitat i les super-mentides d’estat que continuament descobrim (lamentablement massa tard).
Seria hipòcrita desitjar-vos un bon any. Més aviat espero i desitjo que algú curri més que l’any passat, perqué sinó ens enfonsem…
Salut! això sí!
SERGI
Pau Vallejo,
No sé sia arribaran a posar aquest topall. Ho veig difícil perquè les comunitats receptores s’hi oposaran. Si fos així, la via d’escapament hi seria.
Amb la política que adopta el govern espanyol, el 2014 no estarem en condicions de res. És una política de carregar-se l’economia. El sistema no aguanta tanta reducció encara que ho diguin els alemanys. Ells seran els primers en carregar-se el model restrictiu quan acabin amb els seus clients.
Moltes gràcies i que comenci “bé” l’any. Esperem que en l’àmbit personal les coses rutllin.
caos30,
Bé, costa d’entendre. Jo tampoc sé de què va. Suposo que dir que si diu que necessitem més diners tots els que tenim un IQ superior a 60 direm que sí.
Jo crec que el problema no és que vulguin mentir, és que no saben que fer.
Treballar, hi ha molta gent que ho fa, però poc pot fer per solucionar el problema. Si un és caixer de supermercat, pot fer la feina molt bé, treballar molt i a consciència però poc ajudarà a salvar l’economia.
El problema, general, és que el sistema, seguint el model americà de la redundància fins l’exageració (cercles per controlar la feina dels altres i evitar errors perquè sempre hi ha i així es garanteix que les coses no fallin) ha generat molta ocupació. La gent no té responsabilitat sobre res, sempre hi ha un altre, i la competitivitat cau. A l’administració, la que sigui, sobre molta gent (no em refereixo als que tenen acció directa amb l’usuari: metges, professors, infermers, policia, etc., em refereixo a tot el que envolta això). Només cal seguir el sistemes administratius o de serveis. Això no s’aguanta. Si això es talla i es reforma, l’atur creix. Les reformes només es poden fer tenint totes les eines polítiques i sense por, però poc a poc.
Esperem que les coses vagin una mica millor aviat.
Enric,
Seria molt difícil que si oposessin. Quin motiu podrien al·legar? A nivell popular, no és creuen això del dèficit català, així els hi han venut i així els hi han fet creure. En n’hi ha que inclús es creuen que ens donen més del que aportem i que no parem de demanar. Fent xantatges als governs espanyols en minoria sempre que podem.
Van tant forts, que alguns, per desgràcia nostra, demanen que ens facin fora.
A nivell dels polítics, suposo que no són tan estúpids per no saber de l’existència i volum del dèficit fiscal català.
De les comunitats que perceben, només els hi falta l’andalusa, que aquest març si Déu no ho evita també caurà. Tant difícil és de creure, que en Rajoy cridi a l’Arenas al seu despatx i li expliqui com estan les coses. Primer la idea de posar el topall és una dia de la branca de l’Aznar i la cova mediàtica. Dubto que l’Arenas, si vol continuar la seva brillant carrera política, i amb el llepaculs que és, els hi planti cara.
El sostre a l’aportació és d’una lògica esclafant, no és pot rebatre per cap lloc i posant d’exemple Alemanya encara més. La mateixa UE ja parla de posar límits a les “solidaritats” i sembla que la cosa va molt seriosament.
Vendreu al personal, com he dit abans cap problema. Són el primers que no creuen amb els reigs mags de Catalunya. Seria molt difícil posar de peus a terra a l’Arenas o a qualsevol altre president de comunitat del seu partit, un subordinat seu, que Catalunya ja no pot aportar ni un 10 ni un 8% del seu PIB, sense que sigui la seva mort econòmica? Que els regalets dels catalans minvaran tant com si com no, i que ja veurem si fins i tot podran els catalans prescindir del seu 4%?
M’és tant fàcil imaginar l’escena, que acabaria amb un copet a l’esquena tot dient “Tranquil company, que ja saps com funcionen les coses i això de comptar els dèficits pot variar des de els 16.000 milions d’euros, que va reconèixer el govern amb el Solbes, a els voltants dels 22.000 que van calcular entitats privades com el BBVA i altres. Tot depèn del mètode i del volum de maquillatge i sempre ens queda negar la major, pels segles dels segles. Mai arribaran al govern espanyol cap partit que no estigui interessat en que siguin els catalans qui paguin la festa. S’ho callarien encara que només fos per no enrabiar a la resta d’espanyols que ràpidament els hi retirarien de les seves intencions de vot. A més és imprescindible aturar l’augment del independentisme a Catalunya, i això suposarà un fre brutal. A ningú si li amaga que si l’independentisme creix, és perquè molta gent, amb dolor de cor pels seus sentiments pro espanyols, acaben per acceptar com impossible mantenir-se dins l’estat espanyol. El preu és massa car. Com no estarien de contents, poder tenir l’excusa, de dir veieu com els espanyols si són raonables i quan les coses es parlen, ens consideren com uns espanyols més i ens estimen molt. Els dolents són aquests cebes d’independentistes que només pensen en posar problemes a on no n’hi ha i la unitat és la que fa la força. Amén.
Això sense oblidar, que amb l’engany de l’aportació de la Comunitat de Madrid, que tots sabem com la fan, a ells els hi suposaria poder-se quedar per a les seves despeses un 10% del seu PIB. Que ara es veuen obligats a pagar i que amb la norma no els hi caldria.
El que no permetrien mai les comunitats ni el mateix estat espanyol amb la seva constitució al front, és el que pretén el president Mas, un acord bilateral. Això seria donar-li un diferència que no estan disposats a reconèixer mai. I si alguna cosa defensa el PP, “es la igualdad de todos los españoles” i que ningú pregunti sobre el bascos ni navarresos, que no saben on amgar-se.
Em sorprendria molt que no ho fessin, que no posessin a un problema tant complicat i difícil una solució tan i tan senzilla. Una cosa és modificar la llei i un altra és aplicar-la. Ai Déu meu! Que en seria de difícil de demostrar el seu incompliment. Ja no diguem si continuessin no fen públiques les balances fiscals.
Perdona la llargada Enric. Però és quelcom que ho tinc molt clar, i que ja ho he deixat escrit per aquí al bloc dels 10MIL. I m’agradaria que gent que en sabeu d’aquestes coses em féssiu veure el meu error. Perquè cada cop que hi penso se’m treuen les ganes de seguir en la lluita de la independència, sabent com de fàcil és el seu desmantellament.
Hola Enric, com sempre un brillant article, jo tampoc veig com es poden afeblir més els ponts, potser marcaran amb una creu les cases dels catalans com feien els nazis amb els jueus, o potser alguna altra bajanada per l’estil. Vertaderament el discurs de Mas es hipocrita i mentider, no estant fent coses per un futur millor, donant validesa al robatori espanyol, i per suposat torna insistir amb el pacte fiscal com a mesura de distracció per anar passant, i ens diu amb un gran consens, en un altre tema mai i veu un gran consens, potser deu ser especialista en consensos i no ho sabiem, tot plegat força lamentable. El proper any alguna cosa haurem de fer.
Bona entrada d’any i els millors desitjos.
Salutacions
Albert Cortés
Pau Vallejo,
Molt fàcil, són més. No cal més arguments. És el que han fet durant més de trenta anys. Només ho faran si ho mana Merkozy.
ALBERT CORTÉS MONSERRAT,
Moltes gràcies. Jo segueixo sense creure que Mas sigui hipòcrita i mentider. El meu raonament és molt senzill. Mas és intel•ligent. Sap la força que no té i que aquesta batalla la perdrà com no intervinguin Alemanya i França. Jo crec que senzillament està conscienciant a la gent de la raó que ens tenim. Per fer què? Això és el que no sé. Vull veure què passa.