Avui el Govern no ens ha sorprès amb una nova retallada. La frase no és equivoca. No vol dir que no l’hagi fet, senzillament l’ha fet i no ens ha sorprès.

La cosa és la següent: La Generalitat ha comunicat aquest divendres als sindicats de la Funció Pública que aquest any se’ls aplicarà als funcionaris una reducció del sou del 3 per cent i els ha avançat que podrien haver noves rebaixes més endavant. Diu que els diners es trauran a la paga de juny. La probable retallada següent serà, suposo, per Nadal.

Ens ho mirem amb impotència, la mateixa que davant de la retallada de diferents serveis públics, de l’eliminació del canal de TVC per satèl·lit o de l’ERE del Liceu, per posar alguns exemples. Tenim un Govern una mica més febles que el dels estats i els dels estats actuen en funció dels ritmes circadiària d’Angela Merkel.

Fins aquí no passa res. Hem assumit que el govern espanyol és una marioneta que mou Angela Merkel i que el nostre Govern és una marioneta de segon ordre que mou la marioneta espanyola dins dels graus de llibertat que els deixa l’alemanya.

El problema és que quan un mira les marionetes que controla la senyora Merkel veu que no tots els governs europeus ho són. Això depèn del grau d’independència econòmica que tinguin. Política, en teoria, la tenen tots, econòmica pocs. Alguns han estat capaços durant anys de fer alguna cosa més que barrejar ciment amb sorra i formigó i ara són més lliures. Algú altre té més quilòmetres de TGV que ningú i aeroports deshabitats però no pot anar de ventre sense que pugin els interessos del deute. Clar que si es fa un túnel que travessi els Pirineus per tenir el corredor central i el fan a pic i pala, hi haurà feina llarga i per anys.

Alguns dels que estan empobrits, com Itàlia, fins i tot renuncien a candidatures olímpiques, però els d’allà al mig diuen que no, que de Madrid a l’eternitat.

Mentre, el nostre Mas-Colell, polític seriós, fa l’únic que pot fer, actuar amb rigor per evitar que a sobre no ens prenguin fins i tot la capacitat de decidir si prescindim del dinar o del sopar.

Ens podem enganyar tant com vulguem, però la retallada contínua és impossible que permeti la recuperació econòmica tret que un equip de milionaris compri Catalunya per fer un parc temàtic i ens contractin a tots de figurants. L’única manera de sortir és treballar i per treballar cal tenir feina i per tenir feina calen empreses, etc. Retallant això no passa. Es pot ajustar i eliminar despeses sumptuàries però si es deixa a la gent sense capacitat de compra…

Curiosament, per dir alguna cosa, una família amb dos fills pagaria tres mil euros més a l’any d’IRPF a Catalunya que a Castella-Lleó. Cal dir que Catalunya en aquest cas no és la que surt pitjor. Resulta, però, que els catalans som els que paguem part d’aquestes desgravacions.

La cosa, però, és més greu, el vídeo electoral socialista per fer propaganda de cara a les properes eleccions, presumeix que Andalusia (podeu mirar el vídeo) és la comunitat amb els comptes més sanejats d’Espanya. L’espot recorda que el seu deute està molt lluny del de Catalunya i també destaca que és la comunitat que menys atur ha destruït, un altre cop comparant-ho amb la situació a Catalunya, la comunitat on més ha crescut. Això sí, el portaveu del Govern ha estat contundent: Francesc Homs ha acusat al PSOE andalús de dir bajanades entorn del deute de la Generalitat de Catalunya i ha avisat: “Que no ens donin mai més lliçons de solidaritat”. Sembla que els socialistes andalusos estan tremolant per l’avís del Govern, encara no s’han refet i han organitzat una romeria a Montserrat per demanar disculpes.

Homs també parla de la deslleialtat institucional que costa a Catalunya 2.000 milions d’euros a l’any. No passa res, es pot anar queixant mentre es rebaixen serveis i salaris i es tanquen empreses.

Mentre Artur Mas explica als francesos que Catalunya podria ser perfectament un estat dins de la Unió Europea (veure text). Artur Mas va fent entrevistes i explicant que ell és independentista però que Catalunya és un mestissatge i que la cosa és complicada. Certament tenim de tot a Catalunya, però em sembla que els que no tenen feina i no cobren, si els diuen que cobraran voten fins i tot a favor de la federació amb el Tirol. Jo crec que el president segueix un ritme que ens porta a la secessió, el problema és si hi arribarem vius o només quedaran les cendres de Catalunya.

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•