A. López Tena.

Si és bo que els feixistes li donen punts negatius, doncs jo sr. López Tena, li dono un munt de punts positius. I si ens atenem a què sóc independentista fins al moll de l’os, podríem dir que anem bé. És més, en aquest darrer “affair” al Parlament al tractar de “genocides” del poble català al grup parlamentari popular en la seva actuació en les Illes Balears, té, com el de molts de nosaltres, el meu suport. A pesar que hagués preferit la paraula “etnocidi” enlloc de “genocidi“. I no tinc ni immunitat parlamentaria ni de cap tipus. Si hem d’anar a la presó, anem-hi junts i si hem de pagar multa paguem-la entre tots. Ara bé, deixant apart aquest darrer episodi, també li dono un punt negatiu i de ben gros, i de feixista no en tinc gens.

Borden doncs cavalquem…

Lamento ser la nota discordant, fins ara si anàvem bé, molt bé. Però, crec que arribat l’hora de canviar de discurs. Tots els catalans de sentiment ja són a hores d’ara independentistes, per tant es absurd i una mala estratègia continuar amb l’España o els espanyols ens roba i millor passar a un, l’Estat ens roba, amb molta menys càrrega emotiva. Entenc que per ser visibles i sortir als mitjans s’ha de parlar amb paraules gruixudes, que facin saltar més d’un ressort del sentiment espanyol. Però si l’independentisme a de créixer amb Solidaritat dins d’ell, no és anant a buscar gent a l’extrem, que d’aquí ja hi som tots, sinó anant a posicions més centrals. Pensi que a la gent que no busca informació, que només és topa o ensopega sense voler amb ella, l’únic discurs que els hi arriba és “Solidaritat: España ens roba”. Els que arribem a la informació de manera activa i no de forma passiva, sabem que tot NO es redueix a un “Solidaritat: España ens roba” que al darrere hi ha un munt de feina que es fa bé i pel bé del nostre país. Plena de política de futur, però també de la del dia a dia. i no parlem, de quan feu enrojolar a un munt de diputats posats en assumptes vergonyosos, que abans quedaven ocults. I tot tant sols amb tres diputats. D’aquesta manera de fer me’n sento orgullós. Que surti a la llum i és mostri que hi ha vida més enllà dels partits de sempre i de la ruqueria del vot útil que no fa més que empobrir-nos, és feina de tots.

Però no és per això que li poso el punt negatiu, a la fi, dir España ens roba, no deixa de ser cert i si aquesta es considerada com l’estratègia bona o no, tot són opinions. Pel que li poso el punt negatiu, tot i sabent que a un home com vostè no li faré perdre el son, és per la seva actuació al programa del dimarts “Catalunya Opina” del Canal Català, dient que,” faríem fora de Catalunya espanyols i d’altres pobles.” El diputat Cañas, al seu costat semblava un sant baró, remarcant-ho i posant-hi la salsa al seu gust i vostè sr. Tena continuava sense aclarir-ho, si és que hi havia quelcom aclarir. El sr. Cañas, després, amenaçant-nos de si anem per aquest camí… I enlloc de demanar-li quin era aquest camí? I deixar-li clar que el nostre únic camí és plenament democràtic, (així ho crec i ho espero), i demanar-li si ell ni té algun al marge, possiblement violent, que ho digués i sinó a què venien aquelles amenaces? Amb mètodes democràtics mai s’amenaça. Ningú diu, “os montaré un referéndum que sus vais a enterá”. No té ni sentit, per amenaçar s’hauria de canviar la paraula “referèndum” per la de “pollo”. A no ser que la intenció sigui posar-li les urnes per barret. Al final el sr. Cañas quedà com un senyor raonable i nosaltres com uns energúmens intransigents, bordejant allò que ens és tant odiós, el feixisme.

Tinc dubtes que féssim algun independentista més, d’això es tracta, no? Pel contrari, n’estic plenament convençut que gent que es mantenia fins llavors al marge, perquè sentint-se espanyola entenia les nostres raons, per fi prenguessin partit i no a favor de la independència precisament.

Em costa, però molt molt, creure que vostè s’estigués referint a fer fora gent de Catalunya, tal i com sona… Alguna explicació o matís hi ha d’haver en tot això. Però cregui’m, aquest va ser el missatge que estava present al acabar el programa. Sense anar més lluny avui un espectador ho ha tornat a recordar i també va entendre així el missatge.

De sobte em vaig sentir centrat. Jo que em creia a l’extrem, resulta que m’havien avançat per la dreta i jo sense assabentar-me. Però si la cosa va de deportacions, de mirar ph’s, colors, cognoms… Bo seria saber-ho, almenys jo ho necessito, perquè això ja no és estratègia, ni de si és bona o no. Això ja són posicionaments ideològics amb els quals no hi combrego.

Més ens valdria entendre que la creuada pedagògica cap a els espanyols ja s’ha acabat. Està molt bé participar en programes per a Catalunya i els catalans a on es tractin temes identitaris. Però per a res en programes d’àmbit espanyol com “El pont aeri”, a on no surt el raonament sinó la víscera. Això és el que necessita l’unionisme, que aflori la víscera que desperti a molt adormit. A l’independentisme només ens cal més i més raonament a favor de i en contra de res. Vostè mateix, va ser el primer de preguntar-se, què coi feia en una part del programa a on es preguntaria “¿Se siente orgulloso de ser español?”. Com un esquimal en el desert senyor Tena, com un esquimal en el desert.

De moment, que l’últim apagui la llum.

  • Twitter
  • Facebook
  • email