Sumar Poder Polític

2.013 serà un any clau, aquest 2012 ja està gairebé dat i beneit.
Si hem de pensar que ja ho tenim decidit, el que faci el govern d’Espanya ens és ben bé igual, aleshores allò que farem nosaltres és el que importa.

Necessitem una majoria i posar-nos, si pogués ser, mínimament d’acord. Posar-nos d’acord potser no sigui tan important al cap davall, per què vist lo vist, no som capaços de fer-ne una de bona, és trist, però és el que hi ha. Ep!, i malgrat això “la nave va”. Deu ser que el procés és de debò i no es pot contenir en misèries sectàries.

També deu ser que ningú és perfecta, per què políticament no som capaços de fer gran cosa. Ara més que mai tot està en mans de Convergència, i serà important el que succeeixi en el congrés d’Unió.
Gairebé tot està en mans de Convergència per què lamentablement no hi ha ningú per fer una oposició capaç de generar confiança.

ERC diu que sí, però alerta!, que si la justícia social que si les retallades i un etc de xorrades que ni tan sols son dignes d’ésser explicades a la mainada al capvespre a la vora del foc.
Ara diuen que son “transversals” per què Rcat els fa costat. En fi, que son independentistes però a de ser per a salvar les foques i sirènids en perill d’extinció, sinó … res de res. En fi una gent seriosa que es fan estimar.

SI fan una estratègia marginal, si no s’espavilen ho acabaran sent, i és una llàstima, per què a diferència de les CUPs, per exemple, semblava que no en tenien vocació.

L’ANC sí que és interesant, per què està prou ben articulat i te vocació d’aglutinar a La Nació en el seu conjunt. Ara bé, tot just acaba d’engegar i ja està fent el préssec.
S’acaba tot just de constituir i ja es contradiu. S’havia establert que no faria “política” i a les primeres de canvi una “assemblea sectorial” dona suport a una manifestació convocada per els sindicats socialistes en contra de les retallades i la reforma laboral. Què passa amb els independentistes que sí ens va bé la reforma laboral i les retallades?.

El mateix passa amb TV3, si és la nostre, per què fa vaga i pren partit en favor del socialisme, i els catalans que no en som?.
I és que sembla que el País no te remei. Si CiU te èxit, és, entre d’altres coses, per què tot el demés és cosa de fer riure.

Penso que CiU acabarà de fer el pas si realment el País vol tirar endavant amb la seva emancipació política, però per això ens convé entendre que no podem seguir fent la guerra pel nostre compte en contra d’altres catalans que volen el mateix, només per què no combreguen amb la nostre FE. Catalunya s’ha de realitzar per damunt de la FE, de les ideologies i les esglésies (capelletes i confraries). Necessitem centralitat, i voluntat de superar el retrocés que representa la segmentació en classes extrapolades, procés que han procurat les ideologies socialistes des de fa anys. Pot semblar una paradoxa, si el socialisme vol la igualtat com és que ha procurat un segmentació extrapolada de classes?, doncs, sembla que entre el fet d’un increment del 19% de gent nouvinguda amb poca qualificació, més una política socioeconòmica equivocada han introduït un procés de laminació de les classes intermèdies que son les que paguen la festa a càrrec de la seva minoració i aprimament. Tots ho paguem, ho paga Catalunya.

Actualment el País s’aguanta per CiU, però ens fa falta un projecte de Futur, si hem d’ésser independents cal que ens posem les piles i no fem oposició política només per a desgastar el poder, per què per fer-nos independents ens farà falta molt més poder encara.

    5 pensaments a “Sumar Poder Polític”

    1. Hola Xavier, veig que els anims van pujant com l’escuma. Jo crec que anem ben encaminats i hem de deixar de mirar Espanya i centrar els nostres esforços en nosaltres mateixos, aquest es un pas fonamental. CIU te un paper determinant, i la societat civil amb l’ANC ha de jugar un paper fonamental, mès enllà d’errades com la que deies de suport a la mani del 29, i que no ens creiem que tot serà perfecte, tenim una gran oportunitat per fer creixer l’opció sobiranista fins a límits insospitats i no podem fallar. Els partits al final faran el que la societat si es majoritaria els dicti, no podran fer altra cosa. La oposició no es gaire i dividida, però si hi ha sentit de país o millor dit d’estat cal deixar les punyetes de sempre de banda i remar en una sola direcció. Estic convençut que si ho sabem fer es la definitiva, com sempre generositat i valentia son receptes inevitables, i sis plau no ho espatllem.
      Salutacions
      Albert Cortés

    2. Xavier,

      Excel·lent exposició. M’ha agradat tot el que has dit dels diferents partits i m’ha semblat molt realista.

      L’únic petit però al final, penso que alguns no volen desgastar el poder dels qui ara manen. Més aviat són empentes a que facin el pas i si l’acaben fent el recolzament a mort. No som rucs i sabem que contra CiU la independència seria questió de molts anys, però precisament és el que en falta temps.

      Hi ha un punt que ha dit l’Albert que m’ha agradat especialment. A mi també em sembla que es poden cometre erros i en continuarem fent i això no ha de ser motiu per llençar pels aires tot el fet fins ara. Aquest ha estat un error constant en l’independentisme… Com si els altres partits no fessin autèntiques barbaritats i no per ço desapareixen, ni tornen a començar des de zero.

      No vull ni pensar, si alguna d’aquestes organitzacions es veiessin implicades en un cas Palau o Gurtel… En canvi els partits de sempre ho entomen i tal dia farà un any.

      M’emporto l’article cap al Facebook i el Twitter.

      Una abraçada als dos.

    3. Hola ALBERT.

      Anem bé, però encara NO HEM FET RES, només escarafalls i bones paraules.
      Estic delerós de passar a l’acció, referèndum, llei de la Independència al si del Parlament. Serà l’ocasió de SUMAR poder polític de veritat.

      Salutacions cordials.

    4. Pau, teniu raó, d’errades tothom en fa, però la qüestió és quan passarem a fer “encerts”.
      L’any que ve serà clau, haurem de passar a “l’acció”, al parlament.

      Una encaixada.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>