2.013 serà un any clau, aquest 2012 ja està gairebé dat i beneit.
Si hem de pensar que ja ho tenim decidit, el que faci el govern d’Espanya ens és ben bé igual, aleshores allò que farem nosaltres és el que importa.

Necessitem una majoria i posar-nos, si pogués ser, mínimament d’acord. Posar-nos d’acord potser no sigui tan important al cap davall, per què vist lo vist, no som capaços de fer-ne una de bona, és trist, però és el que hi ha. Ep!, i malgrat això “la nave va”. Deu ser que el procés és de debò i no es pot contenir en misèries sectàries.

També deu ser que ningú és perfecta, per què políticament no som capaços de fer gran cosa. Ara més que mai tot està en mans de Convergència, i serà important el que succeeixi en el congrés d’Unió.
Gairebé tot està en mans de Convergència per què lamentablement no hi ha ningú per fer una oposició capaç de generar confiança.

ERC diu que sí, però alerta!, que si la justícia social que si les retallades i un etc de xorrades que ni tan sols son dignes d’ésser explicades a la mainada al capvespre a la vora del foc.
Ara diuen que son “transversals” per què Rcat els fa costat. En fi, que son independentistes però a de ser per a salvar les foques i sirènids en perill d’extinció, sinó … res de res. En fi una gent seriosa que es fan estimar.

SI fan una estratègia marginal, si no s’espavilen ho acabaran sent, i és una llàstima, per què a diferència de les CUPs, per exemple, semblava que no en tenien vocació.

L’ANC sí que és interesant, per què està prou ben articulat i te vocació d’aglutinar a La Nació en el seu conjunt. Ara bé, tot just acaba d’engegar i ja està fent el préssec.
S’acaba tot just de constituir i ja es contradiu. S’havia establert que no faria “política” i a les primeres de canvi una “assemblea sectorial” dona suport a una manifestació convocada per els sindicats socialistes en contra de les retallades i la reforma laboral. Què passa amb els independentistes que sí ens va bé la reforma laboral i les retallades?.

El mateix passa amb TV3, si és la nostre, per què fa vaga i pren partit en favor del socialisme, i els catalans que no en som?.
I és que sembla que el País no te remei. Si CiU te èxit, és, entre d’altres coses, per què tot el demés és cosa de fer riure.

Penso que CiU acabarà de fer el pas si realment el País vol tirar endavant amb la seva emancipació política, però per això ens convé entendre que no podem seguir fent la guerra pel nostre compte en contra d’altres catalans que volen el mateix, només per què no combreguen amb la nostre FE. Catalunya s’ha de realitzar per damunt de la FE, de les ideologies i les esglésies (capelletes i confraries). Necessitem centralitat, i voluntat de superar el retrocés que representa la segmentació en classes extrapolades, procés que han procurat les ideologies socialistes des de fa anys. Pot semblar una paradoxa, si el socialisme vol la igualtat com és que ha procurat un segmentació extrapolada de classes?, doncs, sembla que entre el fet d’un increment del 19% de gent nouvinguda amb poca qualificació, més una política socioeconòmica equivocada han introduït un procés de laminació de les classes intermèdies que son les que paguen la festa a càrrec de la seva minoració i aprimament. Tots ho paguem, ho paga Catalunya.

Actualment el País s’aguanta per CiU, però ens fa falta un projecte de Futur, si hem d’ésser independents cal que ens posem les piles i no fem oposició política només per a desgastar el poder, per què per fer-nos independents ens farà falta molt més poder encara.

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•