Sense valors no sobreviurem

Dimarts escrivia La intel·ligència els va darrere, però ells corren més on raonava sobre el model d’intel·ligència, per fer servir alguna paraula encara que potser no és apropiada, que triomfa en política. Deia aleshores basant-me en les dades d’un informe de la BBC sobre el deute d’alguns estats (Eurozone debt web: Who owes what to whom? que l’objectiu prioritari de la parella Merkel – Sarkozy es carregar-se la zona euro.

Dijous The New York Times publicava An Overdose of Pain. Diu el diari nord-americà: el pressupost del senyor Rajoy pretén retallar el dèficit de l’any passat, un 8,5 % del PIB, fins al 5,3 % aquest any i després un 3,0 % el 2013. Els objectius són probablement inabastables, encara que mantingui rigorosament al seu dur pressupost. Les estimacions oficials més optimistes pronostiquen que l’economia es contraurà gairebé un 2 % aquest any. I com més es contregui el PIB espanyol, més caiguda dels ingressos dels impost, la qual cosa requerirà encara més grans retallades pressupostàries. Es tracta d’un cicle destructiu, sempre a la baixa. Aquí es veu la gran intel·ligència econòmica de la senyora Merkel i els seus titelles, perquè a banda de fer mal, això no els afavorirà. Aquest comportament em fa pensar en la cinquena llei de l’estupidesa humana (veure Allegro ma non troppo de Carlo M. Cipolla). Diu: L’estúpid és el tipus de persona més perillós que existeix. Per la poca predicibilitat dels seus actes, l’estúpid acaba sent encara més perillós que les persones malvades. L’actitud d’aquestes com a mínim és més comprensible: busquen el seu propi benefici encara que sigui a costa dels altres. Clar que sempre hi ha una alternativa. Potser fan el que fan perquè algú els té agafats i no els deixa fer altra cosa. Si fos així, l’ètica obliga a plegar.

Més tard diu el diari novaiorquès: D’una forma equivocada per assolir les xifres, el senyor Rajoy ha proposat una mesures errònies, com retallar la inversió pública necessària per millorar la competitivitat econòmica i els diners necessaris per a la capacitació dels treballadors per poder fer més fàcils les reformes del mercat laboral. S’ha proposat una segona ronda de retallades destinades a les escoles i la sanitat. Estafar a la força de treball de demà per pagar la bombolla immobiliària d’ahir no té sentit econòmic. Aquí es veu la sublimació del geni econòmic de l’equip espanyol.

És interessant assenyalar que tot això que diu The New York Times, a banda de prestigiosos economistes d’arreu, ho veu gent com jo, que no destaquem pel nostre coneixement de l’economia. Què és el que està passant que uns i altres estan ballant aquesta dansa de la mort? Per molt que ara els socialistes diguin que estan en contra, fa quatre dies feien el mateix. Ara estan en contra perquè estan a l’oposició, però Elena Salgado no estava lluny de Cristóbal Montoro. Només els diferenciava que aleshores venien unes eleccions.

No cal buscar culpables ara, la situació és dramàtica i el que cal és fer un bon diagnòstic i veure que s’hi pot fer. La fotografia fixa l’han fet bé, probablement, però els escenaris no. En un moment de recessió, encara que s’augmenti lleugerament la competitivitat serà absolutament impossible corregir la tendència sense inversió en coses que augmentin la demanda interna i externa això anirà a pitjor. La prima de risc augmenta. Naturalment, si ningú que s’hagi de jugar els diners no es creu que el camí seguit serveixi per a res més que per empitjorar, potser no aquest any, però si després.

A Catalunya es volen fer coses, algunes una mica diferents, però la dinàmica que mana, l’espanyola, obliga a seguir el mateix camí. Cert que es poden fer petites coses, però no canviarà massa. I si aconseguim alguna cosa servirà per pagar el forat creixent espanyol.

Potser Espanya no caurà, però els que tenim DNI espanyol sí, cada dia viurem pitjor. L’altra dia criticava Rajoy (veure La intel·ligència els va darrere, però ells corren més) per “torero”, per anar a dir en veu alta quin dèficit volia. Un líder no fa això, ho imposa en silenci.

Tornant a Catalunya, crec una vegada més que s’està confonent el mercat i a la gent. Avui Artur Mas ha demanat que el Govern i els ajuntaments tinguin una mentalitat empresarial per ajudar a tirar endavant els projectes que ara mateix té la gent del país. Estic absolutament d’acord amb el sentit de les paraules del president, amb el que haurà dit, no ho sé però ho imagino, i amb el missatge complet. Tanmateix no estic gens d’acord amb la literalitat. Podeu dir-me que agafo el rave per les fulles, però voldria defensar una visió diferent de les coses. El Govern català està deïficant amb la utilització contínua del concepte empresa per explicar el que és bo i el menystenint paral·lel de la funció pública. Són dues coses diferents que han de fer funcions diferents. No m’agrada gens que sempre es menystingui els que fem funció pública. Jo faig funció pública. Els metges fan funció pública. Això és independent de si es fa com a funcionari o com a contractat. No cal que tinguem esperit empresarial, el que cal és que fem la feina bé i sigui socialment rendible. El que si és cert és que l’administració, la del Govern i la dels ajuntaments, han de facilitar la vida a les empreses. Crec que s’ha instal·lant un discurs en el que la culpa de tots els mals és de l’administració.

No negaré que és cert perquè els governs que han permès determinades pràctiques bancàries formen part de l’administració, però no són els funcionaris. Els que han orquestrat una administració pública ineficient no són els funcionaris, són els que no han estat capaços de canviar les lleis per fer la funció pública més eficient.

Avui el ministre Wert parlava de la universitat i es queixava dels seus resultats globals, donava part de la culpa a la governança. Que jo sàpiga la governança de les universitats depèn d’una llei orgànica que no la fem els universitaris, al contrari, ens encotilla i no ens deixa fer. Estic força cansat de sentir que no funcionem bé quan fa anys que diem que amb aquest model no podem funcionar bé. Nosaltres no podem canviar el model. Cert que si es vol canviar un model una part del col·lectiu, el que sigui, es queixarà, normal. Amb tot, un govern sempre ha de pensar en el bé comú i no en els privilegis d’uns pocs.

No és just que per la irresponsabilitat i, en alguns casos, estupidesa d’uns pocs, haguem de pagar, nosaltres i els nostres fills, els deutes d’una banca immoral. Més quan els banquers còmplices i responsables viuen amb grans salaris i jubilacions indecents. Com deia The New York Times: Estafar a la força de treball de demà per pagar la bombolla immobiliària d’ahir no té sentit econòmic. No té sentit econòmic i és una immoralitat.

No estic sentint als responsables del Govern que diguin això i em sap greu, no defensen prou els valors que cal defensar i callen massa davant la immoralitat d’alguns, fins i tot seuen a la seva taula. Estic segur que molts governants pateixen quan veuen que a una persona la treuen del que era casa seva però fan poc.

Com és el cas d’aquesta gent que l’han enganyat venent-los pisos de protecció oficial a preus superiors. Segurament heu llegit que Hisenda reclama milers d’euros a 300 famílies per uns pisos protegits que han perdut i que van comprar per sobre del preu. Algú creu que és decent això? Què els estafessin és greu, però que la pròpia administració vulgui obtenir benefici d’aquesta pobre gent encara és més greu. Tothom sap que és cert, però s’ha de provar. Bé, d’acord, però com que tothom sap que és cert, els poders públics haurien de frenar aquests expedients administratius i fer intervenir el fiscal. Clar, això tocaria gent poderosa. Diu que la Generalitat va aconseguir pactar que es quedessin els pisos a canvi de condonar els deutes. Però, paral·lelament, també els va oferir la possibilitat de revaloritzar aquests immobles doblant-ne el preu. Està bé, però per què no es demana a Hisenda que paralitzi això? Caldria demanar ben fort la intervenció de qui realment pot intervenir, lògicament els que tenen el poder allà a la metròpoli.

No sé, tinc la sensació que hi ha una pèrdua de valors que impregna tot el sistema. Les persones en si mateixes són honrades però estan atrapades en un sistema podrit que les enganxa. Aïlladament són moralment nets, però estan en un sistema que no ho és. Diuen: Faig el que puc, però no ho puc solucionar. És probable, però la denúncia pública ajudaria.

No estic pas desmoralitzat, no estic ensorrat, no deduïu això d’aquest escrit. Senzillament voldria denunciar que una mena d’aura corrupta ens envolta i que no em refereixo als nostres governants. Els nostres governants estan tan atrapats com nosaltres, però la diferència és que ells poden fer una mica més que nosaltres. Si més no lluitar i posar-se al costat dels que pateixen. Diu que la dona del Cèsar, a més de ser honrada ha de semblar-ho. Jo demano que els que em representen defensin amb veu ferma determinats valors que van més enllà de fer la feina ben feta i de recuperar l’economia. Crec que els catalans podríem donar exemple. Hem de ser un país lliure, també moralment lliure.

    2 pensaments a “Sense valors no sobreviurem”

    1. Hola Enric, una encertada reflexió la que ens descrius, la perdua absoluta de valors, i aquests entesos com fe les coses be i amb honradesa, junt amb una etica que no permeti segons quines pràctiques esta desapareixent, i el més greu es que amb la crisi molta d’aquesta fruita prodrida surt a la llum sense remei i veiem el que abans era secret. Fa falta un pas més i aprofitar la situació per fer el canvi, al contrari seguir remenant el que fa olor a podrit no ens farà sortir del pou, i el que es més greu, els lobbys econòmic i entitats financeres com a principals culpables encara en sortirant amb beneficis de la situació, es vertaderament immoral.
      Salutacions
      Albert Cortés

    2. Albert,
      Dl que és més fotut és que individualment són bona gent però estan atrapats en un sistema que fa perdre la perspectiva individual per mirar només el conjunt, com si tot fos una màquina.
      Hi ha una profunda deshumanització i això es pagarà car.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>