El desastre TOTAL de l’alienació ABSOLUTA s’albira en el nostre horitzó com a únic futur plausible. La renuncia, expressada de manera que sembli compromís ferm, que ha fet aquest cap de setmana Unió Democràtica de Catalunya en el seu 25è congrés ens mena a una indolència de la societat catalana creixent i punyent.

En Duran i els unionistes ens comminen a “picar pedra” amb discursos abrandats per a un ramat entregat i ignorant, pretenen que posem el coll en afers compositius menors, i que ho fem amb i des de la sensació i la creença de que els catalans estem desenrotllant una tasca ingent i principalíssima, i el ramat s’ho empassa coll avall com qui s’empassa la píndola daurada de l’elixir de la vida eterna.

El “fer país”, “estructures d’Estat” en diuen ara, és una qüestió esgotada, exhaurida, no és altre cosa que el “timo de la estampita”, i tal com aquest, malgrat ésser arxiconegut, continua captant als ingenus, als voluntariosos, els que senten afany per a ésser reconeguts com a bones persones. Es tracta d’un engany que opera per la via emocional, col·lapsant l’intel·lecte, i procurant una sensació d’estar fent una tasca quan en realitat se està fent la contraria.

La realitat, però, ens explica que l’immobilisme més retrògrad, com només el del PSC s’hi pot comparar, te engabiats a un munt de catalanets al servei d’Espanya treballant amb afany per a la pròpia desaparició, ja ben a prop.
L’argumentació que argüeixen aquets apòstols de l’unionisme triomfant per tal de no fer una passa endavant en favor de Catalunya és tan mísera com coneguda.

El con-federalisme és un ideal que no mereix ni ésser considerat, no ja per utòpic, sinó per què no pot ésser un objectiu polític que defineixi “per se” una raó reeixida que doni sentit a la feina d’un exèrcit de militants, en tant que és un pla d’acció política la realització del qual està en mans alienes. Un pot ésser el que vulgui, però el “con-federalisme” no pot ésser el motor polític de un partit polític seriós, senzillament per què primer s’ha de tenir l’estatus de “ens jurídic-polític de Dret”, i després hi ha d’haver algú altre amb aquest mateix estatus que vulgui con-federar-se, i aquest no és pas el cas d’Espanya.

En fi, una enganyifa monumental, una estafa, si no fos que la majoria d’unionistes ho son per què son més espanyolistes que molts espanyols, en tant que fan espanyolisme sense estar-hi “obligats” per pertinença sociocultural-organitzativa.

Diuen, també, que la independència de Catalunya dividiria la societat catalana. Quan de cinisme!, es nota que aquests unionistes son un ramat molt ben instal·lat que es poden permetre “una conllevància” forjada amb una discreció de privilegis. Certament donen arguments a l’enemic quan aquest diu que això de Cheneralità és un pessebre pels catalinos.

La qüestió és que tenim un Parlament farcit d’unionistes espanyoleros dels collons, que ens volen a tots tan assimilats com als seus subalterns.
Així, doncs, és perfectament entenedor com el PSC s’ha afanyat a lloar Unió glosant la seva capacitat d’entesa pel “pacte fiscal”, ja que d’entrada Unió està ben disposada a fer la feina dels sabotejadors encarregats de fer impossible la unitat necessària, per reclamar una hisenda catalana, des de dins.

El PSC fa això per què els unionistes els hi han ofert una entesa, “tova”, sense reclamar una “Hisenda pròpia”.

Una nova coalició de facto irromp al Parlament, PSCOE-Unió, els que podríem anomenar “reformadors de l’Estat”, els amants de la “Espanya diversa”, etc.

Cal d’una vegada per a totes un enorme patac, una colossal desfeta, un col·lapse absolut, que és sense cap mena de dubte el que ens espera. Res a fer, només votar Independència al cost que sigui, res de vot útil, prou. Votar Unionisme només te utilitat pels nacionalistes espanyols.

L’Unionisme triomfant és contraposa a la Catalunya triomfant. Amb catalans com aquests qui necessita enemics?.
Que se’ls enduguin els dimonis!!. Tan de bo s’ofeguin en el cinisme de la seva retòrica capciosa.

Comença la crisi interna en el si de la coalició?. La crisi necessària. Alguns ho havíem anunciat ja fa molt de temps.

Visca Catalunya Lliure!!!!

Visca La Pàtria!!!!

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•