Ser ciutadà de Catalunya és una desgràcia

Els catalans sempre hem estat una mica xovinistes. Hem estat orgullosos de ser catalans, orgullosos del nostre país, de les nostres glòries. Més del que per la situació del nostre país ens corresponia. De cop i volta, cada dia hi ha més gent que s’adona que ser català, o més exactament, ser ciutadà de Catalunya és una desgràcia.

Segurament fa anys que ser ciutadà de Catalunya no representava cap benefici en comparació a altres ciutadans de l’Estat. No és cap novetat que paguem més diners que altres i rebem menys serveis. El tema de les autopistes i llur peatge, ara de moda, és bastant vell. Que rebem menys beques, també. La llista la podeu anar omplint. Amb tot, és ara quan podem prendre autèntica consciència de la desgràcia que és viure a Catalunya.

Fa un temps no massa, dèiem que la crisi podia ser una oportunitat per aconseguir adeptes a la independència, certament la raó econòmica i la comparació era un plus per sumar gent menys nacionalista a la causa independentista, però penso que ara la truita s’ha girat.

A Catalunya cada dia es viu pitjor. La pèrdua de salaris públics i de beneficis socials és més gran que la d’altres llocs. Les justificacions són moltes i la raó la devem tenir tota: no ens paguen, ens espolien, el govern anterior es va endeutar, etc. Els fets objectius són evidents, però siguin quines siguin les causes i els responsables viure a Catalunya no és bo.

Si jo no fos un nacionalista català convençut, si no cregués que cal preservar la cultura i la llengua, i que Catalunya ens ha de transcendir com a nació, diria sense cap mena de rubor, millor que eliminin la Generalitat i la converteixin en una delegació del govern espanyol. Això sí, que tot estigui ben descentralitzat i a prop del ciutadà. No cal ser gaire llest per veure que fa uns mesos una persona de Burgos, instal·lada a Catalunya podia pensar que independents viuria millor. Ara dubto que pensi això. Més aviat dirà que ben iguals tots els espanyols viuria millor.

En política, com en psicologia, el temps és fonamental. El que era una oportunitat s’ha convertit en una amenaça. La crisi era una oportunitat, però ara és una amenaça. Les decisions quan no es prenen en el moment adequat poden tenir efectes contraris als desitjats. Mentre nosaltres hem gesticulat i amenaçat, el govern espanyol ha fet servir el BOE, ells no hi juguen, somriuen i actuen amb fredor. Podem llegir a la referència del consell de ministres d’aquest divendres: “INFORME sobre el Anteproyecto de Ley de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno”. Ja ens ho han explicat ben clar, qui no faci el que ells decideixen, doncs cessat i, si escau, a la presó. Està bé la presó quan es fan coses inadequades, delictes, però els delictes seran no fer el que no s’adapti als objectius que ells decideixin. Estem intervinguts, el Govern ens ha collat una mica més per reduir el dèficit mentre els nostres impostos van i no tornen. Ara bé, no anirà a judici Rodríguez Zapatero per no consignar el que ens devia, ni Rajoy per no pagar els 211 milions i el que hereta de Rodríguez Zapatero. Tampoc els que no ens donen els diners de la casella de l’IRPF per finalitats socials, etc.

Llegim: Mas-Colell diu que no hi ha decisió d’allargar cap retallada però que els plans d’ajustos són a 3 anys. Em pregunto, per què els treballadors públics catalans han de patir més retallades que els d’altres llocs? Té el Govern alguna explicació quan tenim un dèficit fiscal enorme? Jo no crec que cap ciutadà ho entengui.

Llegim: El govern admet que no descarta eleccions anticipades si fracassa el pacte fiscal. Creu el Govern que el pacte fiscal pot sortir bé? Realment s’ho creu? Quina credibilitat acabarà tenint un Govern quan sap que el pacte fiscal que vol no té la més mínima possibilitat i el predica?

Jordi Barbeta, que no és allò que es diu un fanàtic eixelebrat, diu: és més fàcil la independència que el pacte fiscal. Barbeta s’ha fet fan d’ERC? Fa temps que ho vinc escrivint i no sóc l’únic que ho diu.

El Govern té un problema, cada dia que passa el poble s’adona que no hi té res a perdre. Ens collen més que ningú, mentre els que ens han portat a la ruïna es retiren amb salaris milionaris i deixen sense subvenció als més necessitats. Cert que el Govern no hi pot fer gaire, no el culparé d’això, però si de no plantejar el problema amb tota la claredat i de ser còmplice de botiflers. Digui el que digui Josep Antoni Duran i Lleida no hi ha més: o la independència o eliminar l’autonomia, negociar salvar el català a l’educació i algunes coses que són la nostra personalitat. Continuar pel camí que anem només ens portarà a la ruïna, la degradació i el conflicte social.

    10 pensaments a “Ser ciutadà de Catalunya és una desgràcia”

    1. Enric,

      Chapeau! Molt bon article de debò, però pensa que me’n vaig a dormir amb un mal cos que no vegis…

      Comparteixo. Almenys que passem un bon cap de setmana.

      Una abraçada!

    2. Assumpció,
      Penso que Mas ja ho sap, però encertar el temps i tenir moral de victòria és el que li falta.
      Ara llegia que potser convoquin unes eleccions amb la hisenda pròpia. Hem passat unes amb el pacte fiscal i ara hisenda pròpia.
      Res a fer amb aquests temes.

    3. No veig cap motiu per pensar que suprimint la Generalitat es viuria millor ja que l’espoli continuaria igual que ara. No el poden aturar encara que vulguin sense crear un daltabaix a altres zones de l’estat.

    4. Hola Enric, molt bon article com sempre, es una situació insuportable, no podem seguir així per molt de temps més. Ho donem el pas endavant o com be dius que eliminin la Generalitat i ens estalviem uns dinerons. Pel que fa a la llengua i cultura dependrà de nosaltres si les volem salvar o tampoc ens importa. De totes maneres jo crec que des de la societat civil fàrem molta feina i posarem les condicions per una decisió sense sortida, o almenys es el que desitjo.
      Salutacions
      Albert Cortés

    5. Salvador,
      Evidentment he portat la situació al límit, però et puc ben assegurar, que en èpoques anteriors de mal record, en serveis estàvem igualats. Cert que produíem més que altres llocs i que la balança fiscal era negativa, però ni de lluny com en èpoques més recents i no parlo dels darrers dos anys.

    6. Albert,
      Moltes gràcies. L’objectiu, està clar, és posar de manifest que ens estan collant per salvar-nos després. Només cal escoltar a la Sánchez Camacho. Deixem-nos de collonades i anem per feina. naturalment les collonades són la nostra identitat, la capacitat de decidir, etc.
      Cal actuar ja.

    7. La mateixa cantarella de sempre…
      “La culpa es de madrid”
      El dia que deixem de donar les culpes als altres de la nostra covardia i impotència, pot ser què, comencem a anar pel bon camí. Mentres tant en seguim enganyant a nosaltres mateixos sobre quí té la culpa de com estem, continuarem caient al pou, fins a rribar al infern.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

    Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>