En un opuscle xic d’en Luciano Canfora, “Aproximación a la historia griega” (Alianza Editorial), en el que l’autor aborda la qüestió de la manca de fiabilitat de “la historiografia”, sobre tot l’antiga per a diversos motius, documentació relativa escassa, 2’5% de tota la produïda aleshores, la falsificació documental històrica contrastable, i altres ítems prometedors com els capítols “libres y esclavos”, “los confines geogràficos de la historia griega”, “límites temporales de la historia griega” i alguns altres que tampoc he llegit encara, l’autor comenta la instrumentalització propagandística del relat historiogràfic per exemple, “En Liu Xie (historiador contemporani de Hecàteo)és també molt forta la percepció del límit que constitueix, per a la història present, el sectarisme, el predomini del servilisme en vers els poderosos vius i, per tant, amenaçants.
Un problema que se li presentarà a la historiografia romana de l’època imperial”.

Que el relat històric és un camp adobat per a la manipulació propagandística és prou conegut.

“La Política és la intencionalitat de governar, conduir o reconduir els esdeveniments en una direcció predeterminada, per tant, podem dir que La Política te la intenció d’escriure L’Historia, però no podem obviar que aquest “relat”, esdevé una eina política, així doncs, el “relat Històric” esdevé una eina intencional, “La historiografia” és un eina política al servei d’una intenció. Podem dir sense córrer grans riscos que l’historiografia esdevé fàcilment en una “imatge força”, instrument de propaganda. (Urak-Vallfosca).”

Les investigacions recents realitzades per en Jordi Bilbeny i d’altres historiadors nostrats donen fe de que els espanyols han manipulat la Història, i no precisament la relatada amb escriptura encara incipient o en suports rudimentaris.

Si comento això és per fer ben present el fet que les forces que motoritzen la Història, i que pretenen escriure-la, estan motoritzades precisament per a la “intenció”, d’entre els “ens” que lliuren la batalla per a escriure la Història n’hi ha de ben obscurs, pretenen escriure-la manipulant els fets i els antecedents, de fet la “re-escriuen” a voluntat i amb absoluta impunitat.
És tot just ara que tímidament es pot posar en valor i defensar un “relat històric no validat oficialment”.
Amb tot, el relat oficial continua tenint gran predicació entre el ramat més narcotitzat. Avui mateix en un “xat” a la xarxa una dona ha presentat un mapa del segle XIII i preguntava de manera capciosa: “donde està aquí Catalunya?”, li he fet una observació i una pregunta que òbviament no podia respondre i ha declinat de fer.
L’observació: La realitat que descriu el terme “física quàntica” no existia abans de que algú la descrivís amb aquest terme???.
La pregunta: I a on és Espanya en aquest mapa???

Tot això ve a tomb de com incideix el relat niat en el sistema límbic de la “demos”, de com incideix en el present i sobre tot en aquesta batalla de FUTUR que significa la intenció d’escriure la Història.

Ara, Catalunya es troba en una cruïlla de camins, i aquestes mateixes forces obscures que han manipulat i estafat la Humanitat sencera sense cap indici de penediment, treballen a ple rendiment per que Catalunya quedi definitivament sumida i diluïda dins d’un estat espanyol monolític i etern. Monolític per a la seva mateix idiosincràsia jurídica-política, i eterna per que a través de l’exercici del Poder ha aconseguit inocular en el sistema límbic de bona part de la “demos” un relat falsari “adhoc” per a les seves obscures i espúries intencions de “dominació”.

Això així, avui predicar “la germanor” i “la confiança” entre tots “els ciutadans de la península dels ibers” és fer costat a les forces obscures irredemptes “de facto”.
Els interessos dels catalans no son els dels espanyols, avui, senzillament no ésser “nacionalista català” és ésser “nacionalista espanyol” per defecte.

Des de aquesta perspectiva l’actitud del PSC produeix esgarrifances. Prediquen “la germanor” com a dogma de FE, parlen de una hisenda catalana compartida amb capacitat de decisió de banda catalana.
Els seus “catalanistes” més auto-reformadors representats en bona part pel senyor Elena parlen de condicionar la seva adhesió a l’emancipació que atorga tenir la clau de la caixa al fet que tot el profit que se’n derivi hagi d’anar a subvenció social, en la línia de IVC, que volen que el president Mas signi un document comprometent-se a no abaixar els impostos tot i obtenir entre el 8 i el 9% més d’ingressos nets.

En aquesta cruïlla de camins, n’hi ha que postulen que hem de triar un camí mitjaner que no existeix, que és tant com fer sabotatge per a la senzilla raó que amb Espanya NO valen raons.
Quan sento a en Duran dir que “n’estem tips!!!! i en Rajoy ho ha de saber” sento la presència del costat obscur. Davant d’això els espanyols, sigui Rajoy o qualsevol altre ens dirà que “esto mismo me lo dicen en todas partes”.

El costat obscur te una ombra molt i molt llarga i els treballadors de la llum poca penetració en el relat.

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•