Carlos Fuentes.

A la matina del dijous, vaig penjar un comentari al mur del Facebook del  clergue Carlos Fuentes – director i presentador del programa de TV “Catalunya Opina” del Canal Català – preguntant-li quin era el motiu pel qual en els darrers programes havia deixat caure que aquesta seria molt probablement la darrera temporada del programa. Quan no fa gaires mesos semblava que començava una nova etapa de rellançament i expansió amb el lloguer del canal RAC105. El qual, al contrari del Canal Català que és una xarxa de connexions entre diferents televisions comarcals, si té cobertura a tot el territori del Principat. Actualment pertany al grup Godó, qui és qui en té els drets d’explotació de l’ara per ara canal musical.

Nicola Pedrazzoli.

En diferents medis es va publicar que el sr. Nicola Pedrazzoli – propietari de la cadena “Canal Català TV” – En portava una de cap, fer un canal semblant al d’”Intereconomia”. Però, des de la vessant nacionalista catalana o fins i tot no se n’estaven de titllar-la d’independentista.

Deien que tot estava molt lligat i només faltava l’autorització del CAC. El programa estrella seria precisament el que ja ho és ara. Tan aquí, com en altres comunitats on el sr. Pedrazzoli també pot emetre – el “Catalunya Opina”, en la seva versió espanyola -. Les emissions del canal estarien fonamentades principalment o gairebé exclusivament en tertúlies o debats de caire polític i d’algun programa esportiu basat en les incidències del món del futbol entorn al Barça. Com l’actual, “La ronda”, que és l’antítesi al vomitiu programa esportiu que s’emet al canal “Intereconomía”.

El ruc i la pastanaga.

A mi des de el primer moment em va semblar tot molt estrany – Grup Godó obrint portes al secessionisme - i no em podia creure que donessin llum verda i li posessin la catifa vermella a una TV de caire independentista. Em creia estar al·lucinant petits cogombres, altrament dits “pepinillos”, davant la possibilitat de tenir a mà un somni fet realitat.

M’agradaria, que un cop més, fossin valents i donessin una explicació a l’audiència. I si es tracta d’alguna mala jugada, d’alguna pluja de pressions, per a què deixin de posar el dit a la nafra tal com fan darrerament en molts dels programes. Amb noms i cognoms. El que seria rar, seria que no tinguessin traves. De ser així, n’estic segur que tindrien el suport de molta gent que ja n’estem farts de tants abusos i d’intents de silenciar  tantes coses.

En aquests moments tan crítics pel nostre país. On sabem que la mare dels nostres mals és l’espoli fiscal al que som sotmesos. Per l’absurda construcció d’una España radial ruïnosa. Sota criteris purament polítics i en busca del vot fàcil. Lluny del sentit comú i del que aconsellaria la recerca del benefici econòmic.

Cobertura Canal Català.

Donat que la TV pública no en fa prou ressò de que l’única solució passa per l’assoliment de la independència. Una iniciativa com la que semblava voler dur a terme el Sr Pedrazzoli, seria la millor aportació que un empresari des de l’empresa privada, amb risc del seu capital, hagués fet mai per aquest país. L’independentisme necessita un TV d’àmbit Català com l’aire que respira i amb la mateixa urgència.

No sé fins a quin punt no seria possible la creació de una TV independent i independentista, per part d’un grup format per empresaris o grups polítics o associacions o tot plegat a la vegada. Reunir la quantitat de dos o tres milions d’euros no la veig tan fora de l’abast i més tenint en compta, que per fi una TV on es pogués fer denuncia de totes les malversacions i abusos de poder, en els temps que estem vivint, no tinc cap mena de dubte que acabaria per gaudir d’una audiència que fàcilment donaria beneficis a no llarg termini.

És més em pregunto per què no s’ha fet fins ara. No serà perquè hi ha a qui no l’interessa i no en donaria mai els permisos corresponents? O és tant sols fruit de la nostra feblesa i incompetència per no saber-ho fer realitat?

Al meu parer, seria més important que totes les campanyes de insubmissions, de consultes o de qualsevol altra iniciativa juntes. Entre d’altres coses, perquè aquestes gaudirien d’una arma primordial per fer-ne més difusió i per tant de multiplicar per molt el seu èxit.

Ni que hagi de ser a base de donacions i/o de venda de participacions en la futura empresa. Per la meva part vagin els meus primers cent euros. No és que ens sobrin, ni molt menys. Però prefereixo invertir-los en accions de futur, en el nostre futur i de les pròximes generacions. En la certesa i confiança en que ens seran retornats, en beneficis, en serveis, en definitiva en país. En un país per fi nostre. Que llençar-los a un forat anomenat España. Un pou sense fons i d’on mai no retorna res, que no siguin més atacs, desconfiança, retrets, odi i agressions a la nostra manera de ser. En definitiva, més i més misèria pels qui aquí vivim. Siguem de l’origen que siguem.

Tal com resa el pensament – que ja s’ha fet popular- allò que no surt per la televisió no existeix. I jo em permeto – afegir-hi un – “constantment” en televisió. Són tants els esdeveniments i tal la seva velocitat que amb la mateixa rapidesa n’hem de fer lloc a nous mitjan l’oblit.

Si hem de dipositar tots els nostres anhels en la direcció de les decisions que puguin prendre els convergents i els seus socis, no sols em sembla molt temerari sinó veien el poc afany que hi posen diria funest.

Molt probablement si ens veiem empesos a haver de passar per damunt de partits tant assentats i amb un vot tant consolidat com ho és el dels convergents, sense una eina tan poderosa com una TV, no sols seria un fita impossible d’assolir, sinó, a més, absurda en el propi intent.

3XL.

Com a últim, recurs podríem fer contents als partits espanyolistes com C’s i PP i a la seva constant pressió de voler privatitzar i reduir TV3. El independentisme se’n podria fer càrrec de les despeses d’un dels seus canals i a més pagant-ne un lloguer fins aconseguir la independència i poder retornar el canal a una TV pública dins d’un país que alliberat d’haver de pagar les TV’s dels altres, si podria pagar-se la seva sense ser considerada com un luxe.

De moment, que l’últim apagui la llum.

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•