Durant el franquisme Catalunya va saber preservar el seu nervi cultural-identitari.

La lluita en contra el règim franquista va estar, sobre tot, la lluita en contra un règim absolutista, una dictadura de tall oligàrquic arrelat en el vell paradigma ari secular en la Hispania dels “grandes de España”.

Tot i que aquest model autocràtic no ens era propi, no havia estat mai el model dels catalans, la lluita en comú, castellans i catalans, contra aquest règim aliè va fer que penséssim que el fet cultural identitari no hi tenia res a veure amb el que històricament havia succeït a Catalunya, i que tot era només una lluita de classes derivada d’una dictadura al servei de les oligarquies tradicionals.

La democràcia ens aportaria una normalitat on la “lluita de classes” es dirimeix en les urnes.
Però el cert, és que l’Estat espanyol es va blindar amb el cant del gall de la doctrina de l’antic règim, “El Congreso de los Diputados es la representación del Pueblo espanyol, de quién emanan los poderes del Estado”, tots els ciutadans igualment espanyols, mentre la qüestió territorial va quedar a l’aixopluc d’un model de jurisprudència “utilitarista”, on el que imparteix justícia és un suposat ens objectiu i imparcial que procura per als seus fillols, que no tenen cap reconeixement com a subjectes de dret polític.
“TODO ATADO I BIÉN ATADO”.

I, és per això, que els voltors espanyolistes fan el seu agost tot l’any a Catalunya, i tindran tantes escoles públiques en castellà com vulguin i quan ho vulguin, per què la llei (espanyola) està de la seva part. Per què “l’imperi de la llei, a Catalunya, és només, la llei de l’Impèrium” .

El fet és que es va creure, i és doctrina encara entre els acòlits de la FE d’esquerres, que la colonització de Catalunya a mans dels espanyols era només una qüestió de les dretes espanyoles que tradicionalment havien menat el règim.
I, és per això, que entre els catalanistes hi ha els fariseus que no defalleixen en postular una mena de “multiculturalisme”, una mena de “lluita de classes culturalment transversal”, en favor de colonització espanyolista disfressada de democràcia participativa.

I, és per tot això, que aquests mateixos garants de la veritable FE, fan xantatge exigint un model de societat determinat per a la seva religió a canvi del seu suport a una qüestió nacional com és l’exigir un concert econòmic a l’Estat espanyol.

Només trenta anys de “democracia española” han estat suficients per a bastir la doctrina que ha destruït la identitat catalana en una auto-immolació induïda per a les esquerres al servei de l’auto-dissolució en ares d’una suposada lluita de classes. El govern d’esquerres del tripartit han induït una crisi econòmica i social monumental a Catalunya, que és la principal raó de que a Catalunya les “classes socials” es polaritzin cada dia més. Quan els d’esquerres diuen que cada dia hi ha més diferències entre rics i pobres, tenen raó, el que no diuen és que ells en son els principals responsables.
Un servidor, que ja te una edat, mai de la vida havia vist tants pobres a Catalunya com des de que la E.P.I.R.U. (Església Platònica de l’Igualitarisme Redemptor Universal) va fer impossible aturar la transculturació de Catalunya a mans d’una immigració massiva.

Els fariseus i xantatgistes divideixen, o pretenen dividir, el concert nacional per a l’emancipació política de Catalunya, per què el fet mateix de que un concert nacional per a exigir el concert econòmic a l’Estat espanyol faci via és ja un primer pas cap a l’emancipació política en tant que decisió “política” del Parlament, cosa que els fariseus i xantatgistes vol sabotejar a qualsevol preu.

Els que volem la Independència de Catalunya no podem distreure’ns amb aquests jocs de “política floral”, que fan el joc als espanyols, que son els qui fan veritable política.

Salut i força. Visca Catalunya Lliure!!!!.

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•