Dijous vaig anar al Cercle d’Economia a la presentació de l’Informe del CAREC sobre el Pacte Fiscal. Van intervenir Salvador Alemany, president d’Abertis lnfraestructuras, president del CAREC·i president del Consell Social de la UB, Jesús Ruiz-Huerta, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universidad Rey Juan Carlos, Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i Antoni Zabalza, catedràtic del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València.

L’acte va començar amb la intervenció de Salvador Alemany. Va fer una presentació del document de consens, així el va definir, que havia elaborat el CAREC. Naturalment, es va mostrar absolutament defensor del pacte fiscal, definint-lo, d’acord amb el document, com a concert solidari. Excel·lent en la seva intervenció.

Tot seguit va intervenir Jesús Ruiz-Huerta. Una intervenció tècnica, criticant i lloant aspectes del document, però sense entrar en cap posicionament polític. Ell va ser el director de l’Instituto de Estudios Fiscales i és un expert en balances fiscals i finançament autonòmic. Intervenció fresca i enriquidora, com deia, poc política, tot i que va dir que un pacte fiscal com el concert basc o el conveni navarrès no és viable. El problema és que no és viable per a l’Estat espanyol, naturalment, per a nosaltres seria molt millor que el que tenim ara, cap dubte.

La cosa es va animar, políticament amb la intervenció d’Elisenda Paluzie. Com ja sabeu el seu tema és el finançament. De finançament del nostre país en sap molt i, a més, la seva posició política és la nostra.

Recull Nació Digital paraules seves: “És racional romandre sota la sobirania espanyola en el marc de sobiranies compartides cap al que camina Europa? És racional tenir l’Estat espanyol com a intermediari amb la UE en el procés d’integració actual?”. I afegeix el diari: Amb aquestes preguntes dirigides a un auditori hostil a la causa independentista, el Cercle d’Economia, aquest vespre la degana de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, ha defensat la solvència econòmica d’una virtual Catalunya independent i ha mostrat números de com un sistema fiscal com el concert aportaria 10.000 milions addicionals a la caixa catalana.

La veritat és que discrepo de la frase: un auditori hostil a la causa independentista. Jo mateix en sóc soci del Cercle fa molts anys i vaig reconèixer molts associats a la sala que d’hostils a la causa independentista, ben poc. Si això ho haguessin escrit fa deu anys o, potser, cinc les coses potser haguessin estat així, però ara no. Certament hi havia d’hostils, però no tants. Conec molts que han canviat en els darrers anys. Han passat d’aquell nacionalisme tebi a l’independentisme. Algú creu que més del 50% dels vots afirmatius a un referèndum sobre la independència només provenen de la denominada esquerra? Quin error! Avui hi ha molts independentistes al país. I també al Cercle d’Economia.

Elisenda Paluzie va estar contundent i brillant.

El contrapunt el va posar Antoni Zabalza. El conec, per haver participat en reunions conjuntes, de fa molts anys. Ara està deslligat de la política, però des dels anys vuitanta fins a meitat dels noranta va estar sempre lligat a la política socialista. Em va alegrar veure’l, però vaig discrepar absolutament de la seva posició.

Zabalza considera que el concert econòmic i la reclamació del pacte fiscal són incoherents” amb els principis del federalisme fiscal i les teories sobre la hisenda pública i, a sobre, dóna una imatge pobra. Diu que aquesta concentració impositiva no promou la responsabilitat fiscal, ja que converteix la Generalitat en intermediària entre els ciutadans catalans i l’Estat en recaptar els impostos que després transferiria a Madrid pels serveis que ofereix a Catalunya. Diu que es perdria el concepte anglosaxó de no taxation without representation. Naturalment, perquè el considera que qui el representa és Espanya. Posa en dubte també que el pacte fiscal impliqui la disponibilitat de més recursos per la Generalitat i diu que aquest és un argument amb ganxo per la ciutadania, però desgraciadament aquesta convicció no està justificada. Això dependria del càlcul del ‘cupo’ i les possibilitat estan molt acotades per la Constitució, que impedeix que hi hagi privilegis entre les comunitats. Diu que el que permet que el País Basc i Navarra tinguin més recursos gràcies al concert econòmic és que el ‘cupo’ està mal calculat. El pacte no és viable, dóna una pobra imatge als mercats internacionals i li falta lògica econòmica a un país d’estructura federal com Espanya. Un catedràtic d’Economia, amic, que tenia assegut al costat em va comentar que la quota basca, mal calculada, la va elaborar Zabalza.

Com que figura que el públic era hostil a l’independentisme, una de les poques intervencions que va permetre el temps que disposàvem, va ser una andanada contra Zabalza. Una altra, en espanyol, tèbia i espanyolista. També n senyor d’edat avançada, molt més que la meva, va intervenir amb els arguments de l’Escopeta Nacional.

La meva conclusió és que no hi havia hostilitat independentista, no sé si majoria, però en tot cas poca gent devia estar a favor l’actual espoli.

Vull destacar la contundència i habilitat de la meva companya d’universitat, Elisenda Paluzie, companya també d’alguna aventura independentista que tots coneixeu i de diversos actes en favor de la independència nacional. Ella és molt més activa que jo i espero que continuï així, té més anys de futur recorregut. A banda d’una excel·lent degana, cosa que jo ja preveia, és una gran patriota i espero que arribi més enllà ja que té gran intel·ligència interpersonal.

Tornant al moll de l’os, el clima per donar el pas és favorable, molt més del que sembla. Deia Salvador Alemany, que cal creure que el concert solidari és possible i que cal lluitar-lo. Efectivament no pot dir-ne una altra cosa. Paluzie i Zabalza deien que no al pacte, raons oposades. Jo també crec que no és possible i si no és possible només queden dues opcions, la mort de Catalunya i la independència. No en tinc cap dubte, la majoria lluitarà per la independència

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•