Sense treva.
Respecte de la “crisi”, en general, veure i escoltar als opinadors en els diferents mitjans de comunicació, xarxes socials i Parlament inclosos, és una experiència depriment. Comprovar una i altre vegada que l’estultícia i estupidesa s’entossudeixen en un discurs que nega la realitat, comprovar que els teus congèneres son tan imbècils com per a adherir-se a uns discursos que neguen tota evidència et deixa enfonsat, per què amb aquesta actitud és impossible fer res de bo.
Aquests discursos falsaris no tenen cap incidència en la realitat que mentre tant fa el seu camí sense treva.
L’Estat espanyol està en fallida, si tenim en compte que te un deute acumulat que és irretornable.
Davant d’això, que fa l’Estat?, negar la realitat i fer xantatge als “socis” europeus per tal de sortir-se’n tot esperant un miracle, una recuperació europea que els tregui del forat sense haver de despentinar-se.
L’oposició del PSOE és espectacular, és la mostra fefaent de que l’esperit d’autodestrucció existeix. Entre uns i altres Espanya va de pet al canyet. Espanya no complirà amb el compromís de reducció del dèficit ni de lluny, tothom ho sap i és per això que ningú vol comprar deute pública espanyola i el preu a pagar en interessos es dispara. Reduir l’Estat en un 25 ò 30% és el que els caldria als espanyols per a ésser mínimament creïbles, lluny de fer això, es dediquen a xantatjar a Déu i sa mare.
Ja s’ho trobaran, per què la realitat no atorga treves, i defugir-la no fa altre cosa que agreujar-ne les conseqüències.
Em costa de creure que tot això, que els espanyols siguin tan rucs, vull dir, sigui real, però alerta!, per què a Catalunya l’oposició política està en la mateixa tessitura que els infeliços espanyols. Trist, tristíssim, es dediquen a pentinar el gat, i a fer maximalisme platònic, doctrina i demagògia.
CiU amb el president A. Mas al capdavant van arribar al govern amb una programa d’acció política amb una doble vessant, d’una banda redreçar l’economia i de l’altre encetar una transició nacional cap al dret a decidir.
Molts independentistes es demanen com pot ser que tinguin “negocis” a un PP bel·ligerant, com sempre sinó més, amb Catalunya i amb els nostres interessos i drets nacionals. La resposta és que per a operar el que s’ha de fer en el terreny econòmic CiU no pot comptar, malauradament, ni amb ERC ni amb el PSC, ni amb els de ICVerds i no sé quantes coses més. Aquest és un afer lleig, per què vol dir que les forces d’esquerres a Catalunya no tenen cap preparació, a diferencia de les esquerres d’altres indrets europeus, que els capaciti per a fer res que tingui un valor governamental.
Per altre banda, però, és prou obvi que per fer avenços “nacionals”, en l’assumpció del dret a decidir, CiU no pot comptar a un PP que ens vol reduïts a una representació folklorista pròpia dels “coros i danzas” franquistes.
La tempesta perfecte.
Aquesta situació no sembla “ideal”, a priori, per tal d’assolir avenços significatius per què l’entesa política a Catalunya no sembla possible per a un pla “general” que inclogui ambdues vessants, econòmica i nacional.
Emperò, amb tot, els partits parlamentaris son unes eines que canalitzen energies i voluntats, però aquestes energies i voluntats estan, sovint, motoritzades per causes fora del control dels partits.
Una mostra clara d’això és el creixement de l’independentisme, que s’ha produït al marge de les actituds dels partits parlamentaris, i sovint, fins hi tot malgrat aquestes actituds.
Les causes que han motoritzat aquest creixement dinàmic son diverses i convergents, algunes tenen a veure més no ens pensem amb la “identitat”, entesa com a una estructura de categories dinàmica. Aquesta qüestió mereixeria per si mateixa tot un desenvolupament específic.
Aquest moviment és un acte llençat a futur que haurà de tenir un compliment en els propers anys, el 2.013 i 2.014 seran clau.
Per altre banda, tenim que l’estat espanyol, Espanya, és un projecte a la baixa que camina cap a un fracàs sonat, fracàs, que necessàriament ha de tenir un correlat polític, que serà “agitat” per què els espanyols no es donaran per a vençuts fins que estiguin de genolls. És la seva manera d’ésser.
S’atansa l’hora de la veritat en que caldrà estar ferms, ésser valents, perquè l’única alternativa a la renuncia és la lluita.
Catalans!!!! A coberta i llestos per a la maniobra! Cenyim!!!!.
Xavier,
Uf! Que difícil ho veig tot això. Potser millor que calli avui. Tinc el dia pessimista, he llegit masses que m’han deixat la moral per terra. I això que dius de l’economia espanyola és tant cert i tanta la estupidesa que no ho vol veure que encara et fa baixar més la moral. Perquè al final començo a dubtar que els dirigents d’aquí sàpiguen aprofitar l’oportunitat.
Una abraçada Xavier. Comparteixo article.
Amic Pau, a vegades això d’esperar “la llum” en mig de la foscor es fa llarg.
Hi ha molta gent, però, que mantén el foc encès, cada dia més.
Segur que quan comenci “el ball” ens animarem, i potser fins hi tot guanyem a les urnes.
Una abraçada.
Benvolgut, voldria fer-hi una puntualització. Si CiU no ha pactat, fins ara, amb ERC i sí ho ha fet amb el PP és pel cost associat, vull dir amb això que ERC demanava més per arribar-hi a un acord que no pas el PP, que s’ha venut per unes poques cadires…
Aprofito per a que vegis un vídeo de n’Oriol Junqueras:
http://www.youtube.com/watch?v=cSOyBQ4XazY
i te’n adonis que sí, i per sort, tenim esquerres preparades… El mite de les dretes ‘solvents’ i les esquerres ‘inconscients’ és això, un mite, i convindria no conrear-lo gaire. Altra cosa és que el PSOE com a esquerra espanyola és un nyap, aital ho és el PP com a dreta amb el mateix segell d’origen, però és tema, potser, d’una altra conversa…
Salutacions.
Hola Xavier, comparteixo en bona part l’article i volia afegir que desprès de veure ahir el debat a TV3 sobre el pacte fiscal i l’actitud i demagogia compulsiva d’alguns dels nostres líders polítics, agafen ganes d’agafar les maletes i començar de nou en un país serios. Es el que tenim, però segueixo confiant que amb la pressió de la societat civil ho canviarem i per cert no podem perdre ni un segon.
Salutacions
Albert Cortés
Benvolgut Pepsabater, primer de tot gràcies per a la teva valuosa opinió.
Pel que respecta a la meva, t’haig de dir que considero a en Junqueras intel·ligent i preparat, però tanmateix el cert és que l’oposició política en el si del Parlament segueix en mans de la vella troica ancorada en la doctrina que ha contribuït a la desfeta nacional. No hi veig canvis.
Per altre banda, per a mi no és tant dretes-esquerres, com liberalització de la soci-economia, però no és menys cert que el “liberalisme” és el gran manipulat i el gran ignorat, a l’altiplà més encara. Aquesta és una de les grans diferències respecte dels països del nord civilitzat.
Salutacions.
Hola ALBERT.
Hi coincideixo. La nostre classe política és molt deficient, no està a l’alçada, no estan preparats per “progressar”, la seva gran “victòria” és marcar territori, com els gossos.
Salutacions.