Jo crec que Francesc Homs es va equivocar dient que Cristóbal Montoro es comportava com un “macarra”, els nervis el van perdre, la paraula en català és macarró, però tampoc era una bona definició del ministre, ja que un macarró és aquell que viu d’una dona prostituïda. O no es va equivocar perquè potser considera que Catalunya es prostitueix per pagar a Montoro. Evidentment Montoro significaria aquí l’executor d’una acció que correspon a Espanya. La qüestió és si Catalunya es prostitueix.

Una qüestió que es transcendent. He mirat la definició més adient per la paraula prostituir. En aquest cas la que seria d’aplicació és: Envilir (alguna cosa) fent-la servir d’una manera indigna, especialment amb afany de lucre. Prostituir un escriptor la seva ploma. Jutges que havien prostituït la justícia. Probablement hauríem de veure si s’envileix Catalunya fent-la servir amb afany de lucre. Jo diria que envilir-la no, fer-la servir amb afany de lucre sí. Envilir-la no, tret que els gestors del país, o part d’ells facin accions vils. No crec que sigui el cas.

Montoro un macarró? no, penso que no. Faig una consideració diferent. Homs reflecteix la seva impotència, la impotència del Govern, la impotència de la Catalunya oficial. Montoro, castís, diu “si ho vols, passes per l’adreçador. No hi tens res a fer, decideixo jo, obeeixes o et fots”. Té la paella pel mànec. Això indigna Homs, com ens indigna a tots, però així estan les coses. La Catalunya legal, legalitat espanyola, no se’n pot sortir. Artur Mas, empipat, també ho ha reconegut. Catalunya està en un vaixell que s’enfonsa, Espanya, i per salvar els seus ens traurà la sang. Espanya és més viable sense cap autonomia, això ho sap tothom. De totes formes, Espanya és una ruïna perquè les seves accions són les dels incompetents. Ja es veu com gràcies a què els seus governants són uns bocamolls, malgrat el rescat i la intervenció, la prima de risc creix. No han entès que l’economia té un component psicològic i quan un no és capaç de ser creïble ningú hi confia. Qui creu que la política espanyola pot generar riquesa? No cal perdre el temps en intentar respondre.

Francesc Homs va fer una exclamació de desemparament. Trist, però així és. El Govern no es veu amb cor de fer-hi res.

El País Valencià ja ha caigut. Arruïnat s’ha postrat davant Montoro. Els seus governants han estat durant anys tan rucs que no han volgut fer front comú amb Catalunya. Ha estat dirigida per una brigada de lluços emmirallats amb la capitalitat madrilenya i acomplexats per Barcelona, volien ser la platja de Madrid. Així els hi ha anat.

Era el camí millor, anar junts, finalment som els més damnificats per l’espoli. Ara ja és més complicat. No ha calgut allò de “Cautivo y desarmado…”. Ara és: “rendit i arruïnat el poble valencià renuncia a la seva autonomia…”. Si no ens espavilem, seguirem nosaltres (veure El govern català valorarà la possibilitat de recórrer al fons de liquiditat com ha fet el País Valencià, que el Govern digui missa si vol però això és intervenció). Som l’últim reducte. Euskadi no és un problema, els bascos ja viuen relativament bé amb el concert.

Espero que Mas reaccioni. Si ho fa, tindrem problemes, però sempre menors que viure en un estat en descomposició.

  • Twitter
  • Facebook
  • email