La política és un marc relacional, i ja se sap que en aquest terreny els números no son absoluts, més aviat son relatius. Tres mil euros, posem per cas, no és el mateix que me’ls deguis tu a mi que jo a tu, de teves a meves hi va una enorme diferència, no?.

L’alcalde de Barcelona, senyor Trias, s’ha despenjat amb unes declaracions impresentables, sobre tot per partidistes, el sentit més ampli.

Diu que la pressió de l’ascens de l’independentisme pot generar un gran perill, que posi en risc la cohesió social, fracturant-la.

Es veu que, segons ell, els catalans ens hem de deixar espoliar i aculturar, hem de pagar puntualment els delmes a Espanya, i hem de parlar espanyol per força sempre que així se’ns exigeixi, i ho hem de fer a Catalunya!, també hem de deixar que els espanyols administrin els nostres impostos sense badar boca, i els hem d’entregar la nostre representativitat, i ho hem de fer per tal que els colons espanyolistes no s’emprenyin, nosaltres hem d’acotar el cap sense sentir-nos agredits ni agreujats.

Cal dir que el que passa per ésser ”convivència”, a vegades pot ésser tant sols una “conlleváncia” larvada de violència colonitzadora, una “convivència” pacífica només aparentment per la falta de violència física. A Catalunya sovint s’ha confós una cosa amb l’altre. Només ens cal mirar el que està succeint a Balears per entendre bé de que parlem.

La qüestió és que cada dia que passa més catalans, a Catalunya, estem més farts d’haver de renunciar al que SOM i al nostre futur com a Nació, i és per força d’aquesta renuncia implícita que se’ns exigeix cada dia, que la fractura social és ja un fet irreversible en les actuals circumstàncies de colonització en les que vivim.

Les declaracions del senyor Trias son greus per què el que diu implícitament és que hem de retrocedir en favor dels nacionalistes espanyols, encara que no ho vulgui reconèixer, els fets son certs, ha pres partit per a donar corda als espanyolistes, encara que només sigui per evitar-los el que no l’importa causar-nos a nosaltres, els catalans, recordem-ho, a CATALUNYA!!!!.

En els pròxims mesos veurem com i en quin sentit es modulen els resultats de les enquestes, 75% en favor de “la clau i la caixa”, 51% independència.

Un axioma clàssic en democràcia diu que “no es pot governar en contra la majoria social”. Es fa molt estrany haver de recordar-ho a CiU que sempre, sembla, ho han tingut ben present.
El senyor Xavier Trias, alcalde de Barcelona ciutat, ocupa un càrrec molt important, ja cal que s’arremangui i es posi les piles per què la majoria social a Catalunya transita ràpidament cap a la Independència nacional, i no quedaria gens bonic ni gens democràtic que l’alcalde del cap i cassal del país es dediqués a tirar aigua al vi i ha prendre actituds en contra aquesta nova majoria.

A Catalunya hi ha fractura social, i la causa és el colonialisme espanyol. A sobre d’ésser colonitzats els paguem la festa, “la feria”, ja n’hi ha prou, si volen “feria” que se la paguin.
A Catalunya només hi ha, actualment, una obligació lingüística, i és parlar espanyol, i és que de teves a meves hi ha tot un món, oi?, així que no em vinguin amb “fractures socials”.

Visca Catalunya Lliure!!!!.

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•