Artur Mas és el president d’un país arruïnat i en risc de descomposició. Aquesta és la realitat més immediata. Avui mateix llegia que després de 28 anys d’existència i amb 21 treballadors en plantilla, el centre UNESCO de Catalunya podria desaparèixer el mes vinent. Creat al 1984, la manca d’aportacions públiques i privades el porten i fer un concurs de creditors i tancar portes. És un exemple de tants que es van succeint. Poc a poc anem perdent tot el que durant anys vàrem, col·lectivament construir.
Un ministre espanyol, Arias Cañete (volia dir Soria, m’he confós i corregeixo, post scriptum, però tant s’hi val), ha dit, referint-se a Canàries, que millor tenir bona defensa contra el foc que una televisió. Segurament té raó, caldria tancar Televisió Española, l’Instituto Cervantes i tantes altres coses que sobren com els ministeris inútils, entre altres coses el ministeri del que és titular.
La presidenta del Partit Popular de Catalunya ha titllat Felip Puig d’agitador i no se li ha acudit altra cosa que demanar una Diada unitària contra la crisi. Jo no sé si això obeeix a una solejada d’agost que li ha alterat la consciència. Ho diu per tenir contenta Cersei Cospedal o ho diu perquè s’ho creu. Dir que el president reclamant una Diada a favor del pacte fiscal està fomentant la divisió és un absurd perquè el president no fomenta la divisió, el que fa és promoure la participació a favor de la independència. Fa molts anys que la Diada Nacional reivindica la independència, el president el que fa és provocar que s’aplegui més gent perquè tota la gent convergent que s’aplegarà si Mas fa una crida no reivindicarà cap pacte fiscal, reivindicarà la independència. Mas no és un ximple. Que el Partit Popular demani una Diada unitària és una estupidesa, ni tan sols és una provocació.
La senyora presidenta popular ha demanat una reunió urgent amb el president de la Generalitat, Artur Mas, i l’ha amenaçat de retirar el suport al Govern si no aparca la seva agenda separatista. Em sembla que Artur mas li hauria de dir que prengui til·la i vagi a un balneari. Que retiri d’una vegada el seu suport al Govern, Artur Mas de la mà d’Oriol Junqueras anirà molt més ben acompanyat. El Partit Popular va declarar, des del primer dia, la guerra a Catalunya i així s’ha d’enfocar el problema. El Partit Popular està contra el concepte de Catalunya nació, no és que estigui contra la independència, està contra el propi concepte de Catalunya.
Passa també, però, que el president Mas li hauria de regalar un morrió a Joana Ortega. No només per parlar de la Diada, sinó també per parlar d’acomiadaments i amargar la vida a la gent. Ja sabem que les coses no van bé, que Madrid mana i que tancaran les empreses públiques perquè l’escanyament continua, Montoro ho ha decidit i tots a callar, però potser esperar a veure què i com, no cal fer partir més a la gent del que cal.
També el president li hauria de dir a Carles Duarte i a Ferran Mascarell que el Premi Nacional de Literatura només potser en català. Aquests dos senyors haurien de dimitir. Com diu Alfred Bosch, “cada nació defensa aquella literatura feta amb l’idioma que li és propi. És el més lògic, cosa que no significa desterrar el castellà”. Estem arribant a un punt molt perillós. A més dels tribunals també el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) pretén confondre el concepte de llengua i nació. El Premi Nacional de Literatura té a veure amb el concepte nació o amb la llengua que escriuen els que “viuen i treballen a Catalunya”. Si és això darrer, el Conca podria suggerir que es donés també als que escriuen en romanès o amazic, així ens obriríem més, al Marroc ja en parlen.
La Diada Nacional ha de ser un acte d’exigència, no de reivindicació o nostàlgia, de l’acció política per assolir la independència, també de rebuig a l’estupidesa que s’ha instal·lat en alguns polítics. Ja comença a ser hora que nosaltres, els “catalufos, catalanazis, i escòria catalana independentista“, agafem el toro per les banyes i exigim que els polítics defensin realment Catalunya. No cal que odiem als que ens insulten iens posem a la seva alçada, que continuïn amb la seva baixesa moral i mental, que continuïn donant gràcies a Déu per ser espanyols, i nosaltres a la nostra, a crear un estat lliure, peti qui peti.




















Enric,
Un article descriptiu del moment i ple de força –inspirat!–.
Quina sort tenim de poder-nos comunicar! Encara que la terra trontolla sota els peus, si ens sostenim els uns als altres no arribarem a caure i ens en sortirem.
Sóc conscient de la gran diferència existent entre aquesta situació actual i la de la “transició”.
La gran diferència és la comunicació.
Enric,
Comparteixo criteri amb l’amiga Assumpció.
Molt bon article, el penjo al mur.
Una abraçada!
Molt bon article!
El Sr. enric com sempre un gran article que fica els punts sobre les is com ha de ser ha veure si el govern sen dóna compte de cap on ha d’anar
Molt bé, Enric ! La fe en el país ningú ens la pendrà.
He entrat ara mateix al facebook llegint aquest article que m’ha fet sentir l’esperança d’alliberar-me de tota aquesta gent que he tingut present en tots els malsons d’una nit angoixant.
Molt sovint el facebook accedeix a aquells racons on encara i conservo determinades energies. I en aquests racons i romanen els teus escrits.
Assumpció,
Moltes gràcies. Tens raó, ara tenim uns mitjans de comunicació que abans no. Molt bé el teu article d’avui al diari El Punt Avui.
Pau,
Moltes gràcies.
Moltes gràcies Shaudin.
Carles,
Seguim lluitant, la fe no l’hem de perdre en absolut. Anem bé.
Comparteixo al 118%!!!
Joan,
Moltes gràcies. El facebook em serveix per a això. per fer córrer coses que ens animin o que ens facin veure on som.
Jaume,
Moltes gràcies. Jo crec que qui mana ho sap. Tenen la crossa d’en Duran que cada vegada està més sol.
Savalls,
Moltes gràcies.
Gràcies, Enric per aquest lúcid repàs de l’actualitat.
Han de continuar fent-se evidents i caient totes les trampes, enganys i manipulacions que una bona colla de polítics segueixen practicant només per defensar els seus privilegis i estatus.
Cal seguir desenmascarant i deixant més culs a l’aire.
Hola Enric, una gran descripció del moment que vivim i de la situació on ens trobem. Jo també soc de la opinió que molts de les declaracions que ens descrius son fruit d’un cop de sol molt fort, d’altra manera son una ofensa més, que ja no be d’aquí. Com dius molt be, nosaltres a seguir el nostre camí sense desviacions i posant en un carreró sense sortida al govern català. Per cert totalment dacord que la resposta a les amenaces de retirada de suport de la Camacho es adeu i tanqui la porta.
Salutacions
Albert Cortés
Pere,
Moltes gràcies. Volen manipular les coses, però avui, amb la xarxa, els és bastant complicat tot i que hi ha molta feina a fer per conscienciar a la gent menys TIC.
Albert,
Hem de seguir fent la nostra, denunciant i endavant. Quan caigui o canviï a la nostra causa Duran les coses ja seran ben planeres.
La Sánchez-Camacho el dia que el mas li digui, amb el símil mariner que tant li agrada, bon vent i barca nova, haurà d’anar al psicòleg perquè tindrà un buit enorme.
Bonic, però no és suficient. Si l’Ortega diu això, és per que només una (1)(one) persona li ha deixat dir. Si la ppresidenta del ppopular de ppcatalunya diu aixó, és només per que està cobrant el seu vot. Si, i només si, deixessim de mirar al del costat i veiessim que SiU és la dreta, dretíssima, del país, poder…. res, res… tornem a l’época de sant jorge pujol (a Madrit) o l’honorable Jordi Pujol a ca nostra… dues cares la mateixa…
Xavi,
La política no té res a veure amb l’exercit o la política de la Unió Europea no és del model soviètic. És molt freqüent l’aparició de posicions diferents i molts especialment quan els governs són de la federació, coalició, etc.
El problema que veig al teu comentari és que parles de dreta i associes els teus fantasmes a la dreta. Els problemes que tenim estan a la dreta i l’esquerra. O és que el tripartit va fer un gran paper? I ara el PSC?
Cap temps és igual a un altre i dir que el que passa ara és equivalent al que passava amb Jordi Pujol no té el més mínim sentit. Segura que pots trobar hemeroteques.
Enric, molt maco l’article……
“nosaltres a la nostra, a crear un estat lliure, peti qui peti”.
Ja li has esplicat a en mas aixó ???
Un altre cosa, i espero equivocarme, peró, un cop passada la Diada del 11-S, tot tornarà a estar igual, en mas i la camacha tornaran a ser amics.
Si fos així… algú té un pla B ???
Euro,
El meu accés al Mas és el mateix que el de qualsevol ciutadà, si ho ha llegit…
No crec que tornin a ser amics. Potser alguna cosa es votaran, però fins i tot això ho veig fumut.
L’únic pla B previsible és el de les eleccions, som on som.