Més enllà dels fets hi ha la manera d’enfrontar-los i de viure’ls… …així que us estalviaré els detalls … més que res per superflus.
Amics, vaig nàixer un 28 de Desembre, dia dels “Sants Innocents”, a la nit, del any 1.954, encara que oficialment soc del 1 de Gener de 1.955, perquè?…ves a saber, recordo que de jovenet mon pare va esbrinar les gestions que calia fer per tal d’esmenar-ho, en aquells anys la burocràcia Franquista per tal d’esmenar-ho demanava el concurs d’advocats i li vaig demanar al meu pare que ho deixés córrer.
Comencem bé, vaig començar rebotant i vaig continuar rebotant. N’hi ha que en tenen prou en exposar el seu currículum acadèmic per tal de donar-se a conèixer… els envejo… …
Als 13-14 anys escoltava Bob Dylan, Donnovan, tot el “folk” americà de l’època amés de Archie Ship, Coltren, Davis, Monk, Mingus, Wes Montgomery, Parker, Bassie etc…
Vaig treballar de músic amb Maria del Mar Bonet, Elisa Serna, Enric Barbat, col•laborant amb Ovidi Montllor, Marina Rossell, Maria Lafite, La Rondalla de la Costa, grups “alternatius” i tants i tants de grups i cantants de tota mena … rebotant … rebotant …
Als 27 vaig accedir a la universitat encara que em vaig equivocar en escollir “la Carrera”, no perquè no servis per a les ciències, sinó perquè no disposava del temps suficient, en canvi alguna coseta de “lletres”, i anar llegint …
L’última feina professional com a músic va ser ara fa uns 10 anys, tocava la guitarra en un espectacle de dansa contemporània amb la Rosa Muñoz, de la companyia A. Corchero… l’espectacle en qüestió es deia “delírios i otras flores” crec recordar, grans artistes i millors persones, en guardo un molt bon record.
Vaig tenir l’immensa fortuna de casar-me amb na Carme la meva noble dama amb qui tinc na Maria, una xiqueta espectacular… …
Una mica d’ordre i continuïtat en la meva vida… per variar…
Ara treballo per compte aliena, i penso endegar el futur que em queda de la millor manera possible, espero tenir temps per sentir el cant dels ocells, veure com creix l’herba i com passen els núvols, allà a la Vallfosca… …
La assumpció d’un Estat Català Lliure i Sobirà, és un ideal de Justícia i de Futur, de realització trans-personal col•lectiva i social, i una resposta en positiu al model d’organització que la globalització ens demanda.
El Futur de l’Humanitat depèn en bona part del model organitzatiu que assoleixi, aquest model es pot estructurar bàsicament en un paradigma de “homogeneïtzació” o de “suma”, tot i que és possible que caminem encara un bon tros del Futur compatibilitzant més o menys un i altre model.
Salut.
