Soc fill de Barcelona, nat un hivern dels anys 50, d’una altra Barcelona que no la d’avui, si voleu mes pobre i senzilla però més propera, humana i sobre tot més catalana, que lluïa amb orgull aquell títol ja “oblidat” de ser el Cap i casal malgrat Catalunya no tenia cap tipus d’”oficialitat” en aquell regim. Vaig veure les meves primeres llums, colors i olors en el meu estimat barri de Sant Antoni.

Vaig començar a esculpir-me com home, als anys seixanta, a l’escoltisme catòlic (DDE): Moviment nacional, nacionalista i catòlic i no me’n avergonyeixo pas, ben al contrari, me’n sento força orgullós, allí es va complementar l’amor pel meu país, allí vaig adonar-me que el sentiment familiar d’amor per Catalunya, aquell que em van inculcar els meus pares, era compartit per d’altres i aquell amor allà va créixer i enriquir-se.

Aquests son els meus començaments i també segurament els meus “principis”, tot això ha condicionat el que ha vingut després, l’apropament al mon independentista on no hi vaig arribar a militar mai doncs em desmotivava la seva “atomització” i el seu esquerranisme poc realista, em vaig acostar malgrat tot a partits com FNC, N d’E, BEAN i d’altres, i vaig tenir la oportunitat de conèixer a personatges com Félix Cucurull, Joan Fuster, Lluís Maria Xirinacs i d’altres. Els concerts de música folk, Les sis hores de Canet i els onzes de setembre al Fossar de les Moreres, després la meva militància a CDC on vaig assolir unes certes responsabilitats en el municipalisme, vuit anys després em vaig donar de baixa per diferències de criteri en estratègies polítiques i de relacions amb el soci UDC.

En l’actualitat no milito en cap partit ni associació, soc una mena de freelance del nacionalisme sobiranista, malgrat tot conservo els ulls i les orelles ben obertes per col•laborar sempre que pugui amb tot aquell projecte que tingui com a finalitat l’assumpció a curt termini de la independència del meu país.

• 
• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•