Em dic Pau Vallejo, vaig néixer a Balaguer, un primer dia de març del any 1.958.
He estudiant un munt de coses i molt variades, però sempre de manera no oficial, per lliure, de forma autodidàctica o com a molt de la mà d’algun amic o conegut.
L’única cosa oficial que vaig estudiar, va ser la carrera de psicologia a l’UNED de Cervera, i no en tinc el títol, perquè per motius personals no podia fer les practiques obligatòries en la especialització que vaig cursar, la clínica.
Sóc d’aquells que no saben molt de res, i una miqueta de moltes coses. Pot ser és la derivada de la meva afició a veure documentals i escoltar entrevistes o tertúlies.
M’agrada molt la música. Per mi només hi ha dos tipus de música, la bona i la que no ho és. Amb això vull dir que em pot agradar des de una simfonia de Beethoven fins a una melodia senzilla d’estiu, si està ben feta i ben interpretada.
En això de la música, per no variar, tampoc no em vaig dedicar a la pràctica d’un sol instrument, ni d’un tipus de música. No en vaig estudiar de forma oficial, però tenia un amic molt bon músic, que acabat fent carrera, avui en dia és un dels millor percussionistes d’aquest país, que em va ensenyar no sols solfeig, sinó teoria de la música.
La meva debilitat són la meva família i els meus amics, però aquests dos darrers anys els tinc una mica deixats, per culpa de la meva obsessió per la independència. Dedico masses hores en la seva difusió i això em resta molt de poder gaudir d’altres coses… Però tinc que reconèixer que tot i els disgustos i decepcions d’alguns resultats, també he tingut moltes alegries, sobre tot en el coneixement d’un munt de grans persones, algunes molt conegudes i d’altres anònimes com jo. I de molta informació, que d’altra manera mai n’hagués tingut coneixement.
