Lectors del bloc Deumil,

No hi ha dia millor per escriure, que just passat el dia de la Hispanidad. Un dia on a part de fer festa, no m’aporta res més.

Mirava avui als digitals, que un centenar d’espanyolistes passejaven vagament pels carrers de Barcelona, tot cremant banderes inconstitucionals i sense transcendència jurídica.

M’ha dolgut haver hagut d’estudiar justament avui, el període històric dels segles XVIII i XIX.

Una mala època pel país, si senyor. Estudiar injustícies en un dia injust. Quina casualitat més punyetera, no?

Sovint em pregunto si un cop conquerits es va seguir igual. Si a ningú li importava estar dins d’Espanya. Hem tingut uns burgesos i una noblesa que s’ha venut per quatre rals. I una població , com la majoria en aquella època, que prou feina tenia i lluitava només per ideals socials.

Que se’n va fer de la llibertat del nostre poble? Que se’n va fer dels ideals de pau, llibertat i democràcia que vam cultivar molt abans que altres pobles que ara consideren el discurs com a seu? Vam començar a morir ? Era el principi de la nostra fi?

Sembla que el nostre poble ha aguantat força bé. Tres segles aguantant imposicions absolutistes i centralistes, abolicions de les nostres institucions, i prohibicions envers la nostra estimada llengua. És cert, érem molt emprenyadors. La nostra burgesia i noblesa només buscava poder, i això no s’aguantava.  Hem sigut sempre una gent de pactes. En aquella època tants pactes tocaven el que no sona, i allà no hi havia res que no et pogués aturar. Li tallaves el cap i apa, i tots tan feliços.

Les coses però, han canviat. I es que ho volem, ho  volem tot, que deia l’anunci d’Omnium. I ara no et poden tallar el cap.

Però sembla que ara els nostres politics no ho vulguin TOT. No vulguin viure millor. Només busquin la seva satisfacció personal. No lluiten pel poble, com abans tampoc ho feien.

Com sempre ha sigut i s’ha de canviar.

El poble normal som una majoria, i aquest poble ha de ser qui decideix.

Només amb politics que ho vulguin TOT, ho aconseguirem TOT.

Jo us proposo que aposteu pels qui defensen les llibertats, per aquells que se la juguen, i si que són un servei del poble. Per què respecten que un milió i mig de catalans hagin cridat independència, perquè saben que un milió i mig és majoria al Parlament, i les majories aconsegueixen el que es proposen, i ara la proposició es Independència.

A aquestes eleccions , ara si, ara toca Reagrupament.

Josep Prat

Multiples noves opcions aquestes eleccions.
Montserrat Nebrera, s’ha sumat aquesta setmana a la llista de partits que volen optar a tenir representació al Parlament.
Nebrera és una persona amb gran carisma, un toc de geni, i un xic de racionalitat. I el perquè de no ser totalment racional, és
matemàticament aplicable. Fa bé el procediment, però el resultat no li dóna bé. Mica en mica, anirà veient que amb la demostració
això no és possible, i tornarà a resoldre el sistema i el farà bé.
Ens diu a l’ultim acte que ha fet, que el seu gran objectiu és la regeneració democràtica.
És evident que cal regenerar la democràcia del pais, una democràcia feble i corrupte. Una democràcia
que més que avançar sembla que torni enrere.
I és que és ben fàcil emmirallar-nos al passat i pensar que no hem canviat en absolut. Al 1854 després de 10 anys de corrupció
amb el govern de Narvaez, la gent dona suport a la candidatura de Leopoldo O’Donnell.
És aqui on ens adonem que tornem a ser al 1854, i que es presenten unes forces com seria Reagrupament I Alternativa,
les quals opten per l’objectiu d’aquest canvi, cap a una nova etapa.
I és que els suports venen del mateix lloc, ja que els qui precisament no volen el canvi són aquell alt estament, que rep els
beneficis d’aquesta corrupció,com ara, que els mitjans de comunicació i alts càrrecs no volen que això passi.
Ho intentaran aturar, intentaran fer invisibles les propostes que volen regenerar el sistema. Però mica en mica el poble, com al 54
es va adonant que la situació és la que és, i de qui es culpa.
I ara, suposadament, en un país que es fa dir democràtic, no tenim aquell sistema que utilitzava com a mètode efectiu la repressió.
La repressió si més no, violenta. Per què si que a vegades podem parlar d’una repressió de caire econòmic o estamental.
Malauradament, l’endeutament amb segons qui, t’obliga a actuar i a dir segons què, per tal de conservar el teu status quo.
I ara hi ha un status quo. Per què la majoria de població amb poder d’influència, opten per conformar-se, per pensar en el seu benestar
propi, un benestar que al cap i a la fi tots busquem, però que molts ens hi juguem.
És el cas dels patriotes posats en política, projectes clarament definits com Reagrupament o Solidaritat. Som els valents del pais. Som
els que ens arrisquem. Som els que podem patir-ne les consequències, som als que ens poden aplicar la repressió.
I el problema no rau en ser valent, aquest és el punt de partida, sinó que rau en convènçer que tot el poble te la paraula, i l’ha d’expressar.
Hem de ser UN, i confiar en nosaltres mateixos, dir ben alt que som i que farem. No amagar-nos davant els altres, perquè ens haurem
guanyat la derrota.
Jo sóc català i no m’importa la repressió, vull el meu poble lliure, i com d’alguns manera deia al 54, si ens unim tots. i donem suport
a la candidatura transversal, podrem iniciar una nova etapa que ens dugui a la plenitud nacional. Una plenitud de llibertats,
sense repressions, ni espoli fiscal, sense insults, una nació integradors, pero alhora conservadora dels seus valors que la fan
fonamental; llengua, tradicions i cultura.

Fem un cop a la taula i diguem qui som el poble, i que fan les majories.

Sento haver de basar aquest escrit en una simple anàlisi del que crec que fem i posem sobre la taula per guanyar els premis blocs de Catalunya, però queden dos dies, i anem una mica justos de vots, i necessitem una última empenta.

Per que hi posem ganes,

il·lusió

treball

hores

Per què som de confiança

som patriotes

som catalans

Per què tenim gent de qualitat

amb aptituds

amb les coses clares

Per que apostem per la independència

per què volem la nostra nació lliure

i no volem pertanyer a un estat opressor

Per que els del costat no ens respecten,

i des de la nostra opinió ho volem fer,

o si més no, anar-nos-en

Per què no pot ser que cada any guanyi un bloc autonomista,

perquè nosaltres no apostem per aquesta via,

Perquè sabem que el nostre bloc és competitiu,

és constant,

és atrevit

Per què sabem que ens llegeix molta gent,

i aposten per nosaltres,

i que creuen en nosaltres

Per què els guanyadors sereu vosaltres,

els que opineu,

els que rebateu.

Per què aquest bloc està construit per deu mil persones,

els de Brussel·les

i els de Ginebra

Per què hem obtingut més de 45 mil visites aquest any,

perquè sabem que opinió es llibertat

i llibertat és Independència.

VOTEU AQUI I AJUDEU-NOS A FER UNA MICA MILLOR EL PAÍS.

http://premisblocs.cat/bloc/671

Lectors del bloc,
Estava escrivint aquest article, i anava analitzant la curiosa Solidaritat Catalana però m’he afanyat a esborrar-ho perquè he cregut que era una còpia del que vaig llegir al bloc Free Catalonia que molts ja haureu llegit,i que donat el fet que tots sabeu perfectament el que està passant, no cal que hi posi més cullerada.
El que si que m’agradaria comentar deixant de banda les ‘’demòcrates’’ primàries, és el fet que hagin fet un error tan gran com dir a la premsa que el senyor per mi de més prestigi de Reagrupament ,per la seva carrera, talent i edat, el senyor Moisés Broggi, hagi sigut inclòs com a persona que tancaria les llistes, deixant de banda que això si fos un procés democràtic no estaria permès, ell no ho havia dit mai. S’havien presentat a casa seva, i li havien fet entrevuere que era una llista unitària. I el pobre home va dir que si. Es mereix unes disculpes em sembla.
I diaris com El Periòdico i l’Avui a les seves publicacions fins i tot en paper, ho han dit. Se’ls pot considerar bons periodistes, a aquests que no han sapigut contrastar la informació? En tot cas, m’agradaria saber també qui ha comunicat això a la premsa…
Jo ja he trucat a l’Avui aquest matí perquè m’agradaria que ho desmentissin.
També el gran error de dir que el CCN també s’havia adherit, quan simplement un dels seus integrants es presentava a les llistes.
Si ara ja diuen mentides així, que faran més endavant? Espero de veritat que a les primàries, si es que arriben a haver-hi els candidats suficients, surtin persones humils i no els que s’autoproclamen ara els dirigents del moviment.
Deixant  a banda el tema dels solidaris, m’agradaria parlar del gran avenç que està fent Reagrupament en les últimes setmanes. No vull fer spam ni cap mena de cosa, però nosaltres que sempre hem dit que voliem unitat, anirem finalment en coalició amb Suma Independència. Per mi es una gran noticia. Sempre havia confiat en que RCat entraria en raó i donaria l’oportunitat a SI d’ajudar-nos.
Alguns diuen que a SI són uns oportunistes, uns busca-poltrones.
Al meu parer, sincerament crec que no. He estat sempre en contacte amb la gent de Suma Independencia, gent tan magnifica com l’Enric Canela i Agusti Esparducer , organitzadors de la marxa a Brussel•les i també escriptors en aquest bloc.
Em fa gran il•lusió que aquests dos patriotes i jo, que fins ara seguiem camins diferents, tot i que jo donava suport a la Suma, ara anem junts. Sé que treballarem molt bé plegats i que conseguirem grans coses.
Alguns diuen que l’Enric i la Suma en general, no atrauran cap vot, però a veure qui és tan bo com per mobilitzar 10 mil persones a la capital europea…
Si ha pogut mobilitzar 10 mil persones a la capital europea , a un miler de km d’aqui, creieu que no en podra mobilitzar com a minim 10 mil per anar a les urnes i votar la coalició?
Jo crec que com que a més a més anar a les urnes són 10 minuts màxim caminant, pot mobilitzar-ne uns 50000 o 60000 tranquil•lament.
Aquests 60000 més els que aglutini Reagrupament, que fa més d’un any que treballa i ha fet milers d’actes arreu del territori, crec que les perspectives són molt bones.
Que hi ha coalició amb SC? Perfecte. Però a part que ho veig difícil, crec que tot plegat seria un problema. Qui paga que i en quin tant per cent? Com fem les llistes? En funció de que votem al Parlament? Regeneració democràtica o no? Quin nom portaria?
Etc, etc, etc…
Crec que és hora que ens decidim, avaluem la situació i ens decantem per RCAT+SI o SC.
Pel  treball, o per ser mediàtics. Per la gent humil, o per la gent coneguda. Per la gent que ha apostat sempre, o per la gent que aposta ara de cop.
Votem un dels dos, però no ens quedem a casa, no ens enfadem. La cosa no ha pogut ser, però quedant-nos a casa fem un flac favor a l’independentisme.
Senyors,
Visca Catalunya lliure!

Estimats lectors,

Això serà com una carta. Una carta en la que us expressaré que en penso de l’últim projecte unitària independentista, anomenat Solidaritat Catalana.

Pels qui no ho coneixeu, us situaré. Aquesta voluntat de coalició ha sigut presentada a l’hotel Diagonal Zero a Barcelona a les 12 del mati.

Joan Laporta acompanyat per Uriel Bertran i Alfons López Tena, han proposat una coalició, integrada per tots els partits tradicionals, CiU, ERC,ICV, i també de nous com el del propi Jan, Democràcia Catalana, com Reagrupament i Suma Independència.

Els seus objectius són :

1. 1. Presentar una candidatura unitària a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l’objectiu comú de proclamar la independència i sotmetre-la a referèndum en la propera legislatura (2010-2014).

2)Constituir el Govern de Catalunya per organitzar tots els aspectes necessaris de la transició cap a la creació de l’Estat català en el si de la UE.

Quines diferències presenta amb els plantejaments de Reagrupament?

1. Reagrupament proposa la regeneració democràtica amb tot un seguit de lleis i propostes molt interessants redactades per un grup de persones professionals en aquest àmbit. Sens dubte, això SC, no.

2. Reagrupament estableix que un cop proclamada la independència de Catalunya, es dissol a l’instant, deixant pas a unes noves eleccions per tal que els ciutadans decideixen si volen un govern de dretes o un d’esquerres. En canvi, SC, diu que constituirà govern, és a dir un cop proclamada la independència en Jan serà el president de Catalunya independent durant quatre anys. Això crec que és un problema, perquè pot despertar molts interessos.

Després d’aquesta introducció passem a l’opinió, que és la meva i que en tot cas, segur que n’hi ha molts que no hi estaran d’acord.

Primer de tot vull expressar-vos la meva confusió. Primer em deien que el Laporta aniria a Reagrupament, i després diu que funda un partit. Sens dubte es crea la Conferència Nacional del Sobiranisme, i tot i que diuen estar a punt d’arribar a un acord, avui es presenta Solidaritat Catalana. En un anterior context s’hi suma el sopar de Suma Independència, el qual també va ser exitós, però tampoc va ser definitiu.

Mireu, estic cansat de no saber explicar com ens diem i qui som, com ho farem, i quan començem.

Estic fart que em diguin que sóc molt impulsiu, justificant la meva joventut, quan tots sabem que les eleccions estan a tocar.

Estic fart que s’intenti aplegar a tots els independentistes, fent cada cop una coalició més general. D’acord , és clar que els hi vull tots, però n’hi ha molts que no voldran mai. Que acabarem, per deixar el preàmbul d’independència per poder tenir més vots? Semblem l’Artur Mas!

Estic fart també dels interessos amagats de moltes persones que considerava nobles, amigues, persones lleials, descobreixi que són uns interessats, i crec que cal anar molt en compte.

Mireu amics, el que planteja aquesta coalició de’n Laporta és elaborar les llistes l’onze de Setembre, una data que em sembla molt enllà.

També planteja comissions locals, un merder. A la que comencem amb comission locals comencen les discussions. Sort que és estiu i no tindran massa temps.

Crec que intentar aplegar uns partits que ja han demostrat el que són, és fer el paperina. Si aquests partits volguessin, són majoria i proclamen la independència.

Tot i això, també vull transmetre que si funciona em semblarà fenomenal. En cap moment he dit que no hi doni suport, sinó que cal anar alerta, perquè poden sorgir problemes. Tan de bo tot vagi bé, tan de bo, pero no oblidem que Reagrupament ha sigut el catalitzador principal de tot això. Espero que això no sigui cap estratègia dels partits, espero que no, tot i que tinc molt dubtes, molt i molts dubtes.

Ahir va ser un dia que molts recordarem. Començarem amb la assamblea de Reagrupament, elegint els candidats que proclamaran la independència al Parlament de Catalunya l’any 2010, o si som més objectius, els que donaran una sorpresa, els que condicionaran el Parlament.

Després de parlar amb molts patriotes, molts amics que van a les llistes, el que puc dir-vos és que estic emocionat. Emocionat, perquè és gent de vàlua, gent patriota que s’hi deixara la pell, els diners, i el seu temps, i tot això per què els seus fills i nèts puguin viure millor, puguin tenir aquest temps, aquests diners que ells no van tenir.

Són persones que miren pel futur del poble, són persones que lluiten pels seus avantpassats, per una terra que senten, i un himne que els fa emocionar.

Són persones que admiro, són persones a admirar.

I després se’ns tirà al capdamunt una manifestació,

érem un milio i mig de persones,

el Pais va dir que no.

Tant se val el que ells diguin,

Allà vam demostrar,

que d’aqui poc al Parlament de Catalunya,

Una gran sorpresa s’enduran.

Els candidats hi van ser,

van donar suport a la població,

que com que saben que és honesta,

patriota i està cansada,

donarà suport a la coalició.

Pancartes i pancartes,

cridaven el seu nom,

Catalunya independència,

Volem ser un Estat nou.

Europa ja ens espera,

Ja ho diuen als informatius,

Catalunya en guerra amb Espanya,

És el moment de decidir.

Aqui ningu ens escolta,

els politics es fan l’orni,

que continuin escolta,

que la independència ja s’acosta.

Després d’aquest poema,

espero que us hagi comunicat,

que amb esforços i treball,

aconseguirem la Unitat.

Salut i Independència.

Visca la Terra, Visca la Llengua, Visca Catalunya Lliure.

L’altre dia vaig veure el mateix titular que fa 1 mes, i que fa 3 i que fa 4 i que fa un any. El Tribunal Constitucional pot emetre sentència aquesta setmana. Les altres vegades reia, però m’estic començant a posar dels nervis. Estan jugant amb el poble català com un joguina vella, feta malbé, sense consciència de ser. El poble català és, i tinc la confiança que davant aquesta burla constant a la nostra dignitat sabrem actuar com és correcte. Els partits actuals no volen actuar. Son com ninots dels espanyols, no tenen personalitat ni saben defensar els drets dels seus ciutadans. Es venen per un plat de llenties i llavors ens fan callar amb promeses impossibles com les del senyor Artur Mas, quan diu que aconseguirà el finançament, o promeses com la de ERC a les passades eleccions, dient que traurien els peatges. Han perdut tota la poca credibilitat que tenien. La gent està cansada. La gent veu que no té un partit al que votar, que no hi ha ningú que pugui vetllar pels seus interessos. Aquí la elevada abstenció a les ultimes eleccions. Entre casos de corrupció i falses esperances, això sembla que se’ns envà a norris. Ara, hi ha molta gent que en els últims anys ha arribat a la conclusió que Espanya no ens vol, i això s’ha d’intentar aprofitar, és un moment únic. Per a molts fa mal, però es així. S’ha de pensar també que siguent independents potser la convivència seria millor. A vegades tot i que l’afectivitat jugui un paper important a la nostra racionalitat, cal derivar-se per la racionalitat. Per què a vegades el més sensat i més afavoridor en un futur per l’afectivitat és la coherència. És per això que molts patriotes volem bastir una candidatura unitària. Jo fa 9 mesos que estic a Reagrupament, per intentar fer-ho possible. Però si el nom ha de ser diferent tant me fa. De fet Reagrupament només és un impuls per crear una candidatura, res més.  És una eina de reacció. És una eina a servei dels intel•lectuals per tal de crear una candidatura que defensa els interessos del poble. I esperem que ben aviat puguem bastir-la, estic segur que arribarem a un pacte entre tots. Ja siguin d’ultra esquerra, com d’ultra dreta com una mica de cada o centre. Som transversals, volem una candidatura transversal. Per què el que és important ara es la independència. Les altres coses, ja les decidirem després,no?

PD: Podeu dir-me alguns suggeriments de persones conegudes i qualificades pel meu treball de recerca , en temes de llengua? Que siguin escriptors o lingüistes coneguts.

Es veu que ara la crisi te un altre nom i és diu Islam.

Es veu que els valors ètics de la societat occidental només hi són quan no se senten atrapats.

Atrapats per ells mateixos, atrapats per la seva nefasta autogestió dels recursos econòmics.

Aquesta última dècada ha sigut dels booms borsaris més besties de la història.

Els espanyols, i per què no europeus, han aplicat una política de capitalisme extrem. Aquesta política ha fet que tothom es cregués vés a saber què. I aquests vés a saber què, han sigut bàsicament tothom. Ja fossin mecànics que t’enganyaven amb el preu de la reparació, constructors que posaven preus a les vivendes pels núvols, i els bancs que et feien la rialleta quan volies una hipoteca que sabien que no podries pagar.

Tot era molt maco, vivíem al país de les meravelles. Tothom tenia cases, o un pis ben maco.

No cal esmentar també la manca de seguretat en els comptes públics. Parlo de casos com els d’en Millet, CDC i Trias Fargas, Gurtel, tonterietes del Carod…

Aquestes persones i moltes que encara falten per saber, han acumulat un dèficit públic inesmentable. No gens menys, sumat ja al dèficit que ens comporta l’Estat Espanyol ens duu a la situació actual.

Ara surten partits xenòfobs dient-nos que el problema és la immigració i sobretot la immigració islàmica.

Bé aquest tema és molt llarg. És cert que hi ha factors que no ajuden en l’acceptació d’aquesta immigració: com per exemple la manifestació a Londres, on milers de musulmans es manifestaven amb pancartes de conquesta d’Europa. Però també es veritat que només ens informen de les coses que fan malament. Coses fetes malament no perquè neixin aixi sinó perquè la societat els corromp. Quina societat? Doncs els imams radicals, aquells que modifiquen el que va dir Al·la per altres valors incívics, inhumans .

Perquè en comptes de ajudar a que això no passi ens limitem a denunciar-ho? Per què en comptes de parar els peus als Estats Units ens dediquem a passar del tema? Ah, és clar, el poder no el té el poble, sinó els Bilderberg.

Però no és veritat que moltes persones que venen aquí són bona gent i només busquen pa i aigua per alimentar a la seva família? O sinó mireu l’exemple dels Nous Catalans.Joves, un exemple d’integració fantàstic portat per l’Angel Colom i l’Eric Bertran.

Per què hi ha forces joves islamics (marroquins si voleu) que es dediquen a robar? Altra vegada la resposta es que la societat els corromp sinó els ha corromput ja al seu pais mitjançant els esmentats imams anteriors.

Quan venen aquí queden exhausts després de veure el tracte que reben els professor a les escoles públiques. Aquests s’influencien d’aquesta gent i començen a actuar com ells.

No hauríem potser de criticar els nostres joves o el nostre sistema d’educació abans de dir que es problema dels immigrants?

Posem massa excuses als nostres errors. I aquest és el nostre gran problema, el problema humà.

Amb aquest article vull dir-vos que a aquestes properes eleccions catalanes, més endavant a altres països europeus creix la xenofobia. Aquesta xenofobia es la que també va començar en la epoca de Hitler i Mussolini.

Recaurem en aquest parany?

Info: El partit d’extremadreta de l’antimusulmà Geert Wilders ha passat de 9 a 24 escons i podria aspirar a formar part de la coalició de govern a Holanda. Wilders, que es converteix d’aquesta manera en el gran vencedor dels comicis, ja ha deixat clar que té ““una agenda més àmplia, amb més seguretat per a Holanda, menys criminalitat i també menys Islam”.

Referent a tot el que he comentat aqui van algunes frases d’Anglada:

Per acabar, Anglada ha demanat que “per tal de disminuir dràsticament els 5 milions de desocupats i disminuir les despeses de l’Estat, cal que s’expulsin de manera immediata a tots els immigrants il·legals, la repatriació d’immigrants aturats de llarga durada i el cessament  de les regularitzacions per arrelament i per reagrupament familiar, mentre subsisteixi l’actual crisi econòmica i l’actual taxa d’atur com mesures ineludibles per reduir el dèficit de l’Estat”.

El president de Plataforma de Catalunya, Josep Anglada, ha assenyalat la immigració “com a principal culpable dels problemes de convivència” a Salt.

Col·laboracions entre partits xenofobs:

“Es va concretar el suport que donarà la formació del carismàtic Heinz-Christian Strache a la PxC en la campanya electoral i es va determinar la data d’una futura reunió de totes les forces identitàries europees, que tindrà lloc a Viena el pròxim hivern i a la qual ja han confirmat la seva assistència -a més d’aquests dos partits- el Vlaams Belang, el Front National, la Lega Nord, Pro-NRW, i el Danske Folkspartei entre d’altres”.

Catalans.Joves Sabadell

Aquest es el nom que portarà per títol el meu primer llibre. Fins ara, havia quedat en una anècdota d’esdeveniment al Facebook, però com que les coses que faig mai són perquè si, vull fer un petit avanç d’aquest llibre als meus estimats lectors.

Bé, us preguntareu com va sorgir la idea, i de què anirà.

Doncs la idea la vaig tenir just una tarda en la que vaig anar recordant tot el que m’havia passat com a persona dins el món polític. Aquells dies vaig estar redactant una desena de fulls.

Creieu-me no va ser fàcil i vaig haver de fer uns quants esborranys. Tot i que m’apassionava la idea vaig deixar-ho aparcat fins que acabi els exàmens.

Tot i aquest plantejament inicial, ben aviat una amiga em va fer adonar que potser no era el millor moment per fer una biografia personal, sinó que podria aprofitar el tema del meu projecte de recerca per després fer-ne un llibre. ( Es viable que Catalunya esdevingui un Estat?)

Aixi va ser doncs, com vaig començar a rumiar en el treball de recerca que podia fer que relacionat amb la política més endavant pogués publicar com a llibre de pauta.

I res, finalment vaig fer una llista de persones amb les quals m’agradaria parlar, un de cada tema (educació, esport, filosofia, comunicació, infraestructures, economia, historia)

El fet es que estic força entusiasmat, i abans d’ahir ja em van donar via lliure per fer-lo. Tanmateix hauré d’incloure les dues perspectives, independentista però també unionista.

Ben mirat pot ser interessant, encara més que el primer, ja que aquest llibre pot ser més adequat per a tothom.

Doncs pensant-hi seriosament, em vaig decantar per triar al professor de llengua de 4t d’ESO, que no sé si el coneixereu, però és el mític Roc Casagran, geni de la poesia i sabadellenc, amic de l’Oleguer Presas. Sempre he sentit una mena d’admiració pel seu independentisme amagat entre paraules. No sabies mai ben bé que deia, o almenys jo en els meus inicis.

Espero que us hagi entusiasmat la idea. Ara que ja us he dit com anirà, ara em falta que vosaltres em digueu, endavant.

Cada mes, faré un petit recull dels meus progressos, inclús més sovint, així us aniré avançant d’un llibre que faré amb ganes i il·lusió.

Resto a la vostra disposició per suggeriments o dubtes, per recomanacions de persones de qualsevol d’aquest món al qui fer la entrevista.

Us saluda ben cordialment,

Josep Prat

La democràcia, companys, sempre ha estat present a la nostra societat. Una democràcia, des dels primers anys d’existència de la nostra nació. Capdavanters amb tractats de pau, avui en dia seguim pel mateix camí. I podem estar-ne satisfets.

Com ja sabeu, una nova força, (espero que només en sigui una) independentista de debò, es presentarà a les pròximes eleccions amb l’objectiu de la majoria absoluta, o si més no condicionar el Parlament.

No sé si s’aconseguirà o no, tot depèn de la gent, però el que és segur és que estem preparant una bomba que no la veuen venir.

Ahir mateix, l’Uriel Bertran, de la coordinadora nacional de consultes, juntament amb el jurista Alfons Lopez Tena, van dir-nos que han trobat la manera de presentar una IP, tècnicament legal i que el Parlament en teoria no pot rebutjar pel fet que no sigui competència seva.

El fet és que si aquesta IP és aprovada, haurem de recollir 220.000 signatures, que estic segur que entre l’esforç de tot podrem aconseguir. Només cal dir que 500.000 catalans aprox, ja han votat si a la independència.

Gràcies a la nova força independentista al Parlament, la resposta d’ells ja no serà unànime, i podrem veure ara si més que mai, de quina pasta estan fets. Per què ja no tindran cap mena d’excusa, i perquè els votants se’n hauran d’adonar. I si no es a aquestes  eleccions, a les següents obtindrem la majoria. Per què estic segur que la sentencia del TC, serà molt negativa, que el pròxim govern no podrà estar a l’altura de les expectatives dels independentistes.

Cal que comencem a fer pinya, per estar a punt per recollir les 220.000 signatures. Ara és el moment de prendre’ls la cartera als espanyols. I com va dir a l’acte d’Estat a Sabadell en Joel Joan:

On un poble posa bombes un altre posa urnes. Som catalans, som demòcrates.

Visca Catalunya lliure.

http://cpreferendum.wordpress.com

Josep Prat

Representació d’un poble

Fa dies que llegeixo diferents opinions del nostre actual president, de la nostra regió espanyola.

Fins ara era un home que havia callat, que mai havies sapigut ben bé que pensava de la societat catalana.

Amb les consultes ha sortit tot fora. A un 30% dels catalans convençuts per la independendència ens ha dit minoria. Ha afirmat el que pensem.

Veureu fa dies vaig veure en unes declaracions que deia, que la MAJORIA de catalans se sentien espanyols.

No sé si el nostre president s’ha dignat a comparar resultats i veure que quasi el doblem en votacions. Però bé, suposo que és una persona no massa llesta.

Fa dos dies, va dir que no aniria a votar a la consulta del seu poble, Sant Just Desvern.

Una decisió errònia i segurament aplaudida pels dirigents de la nacional PSOEspañol.

Però està fent bé? Un president no ha de donar suport a un moviment pacífic, social i democràtic  i popular!

Crec que és un insult. Un insult que ens l’hauríem de mirar seriosament.

Crec que acabem de trobar un altre inconvenient a pertànyer a Espanya. A un 30% dels ciutadans se’ls considera minoria i se’ls pren a broma.

Però per ell , quina és una xifra representativa?

Alguns diuen que amb un 30 no anem enlloc, però qui recorda quan percentatge hi havia a Kosovo?

Menys d’un 10 % i llavors mireu, son independents.

Cal autoconvençer-nos que no ens fan cas ni els politics del país.

Cal una candidatura que aplegui les consultes, que en sigui el derivat CLAU. Per que amb un 30% serem majoria al Parlament i proclamarem la independència. No es difícil, però cal que ens ho creiem.

I el problema seriós es que la majoria no s’ho creu.

A aquesta gent ha de reaccionar o se’ns passarà l’hora com moltes altres vegades, crec que hi ha suficients motius, com per votar aquesta nova candidatura.

Però abans de votar-la, haurem anat a Ginebra, on haurem entregat el resultat de les consultes, i on les miraran entusiasmats pels progressos democràtics del nostre poble, i per una massa social amplia.

El 8 de Maig , a Ginebra.

Atentament, un servidor que s’excusa per no poder anar a Ginebra.

Josep Prat

Encoratgament i victòria.

Aquests últims dies, com heu pogut veure, he estat una mica ocupat, i m’he desconnectat totalment del país.

Res de raons de fatiga, sinó raons d’estudis.

Bé, tot i així, he estat ajudant a un poble a organitzar una consulta, en concret St Martí de Llémena, des del Consell dels Cent, associació on en sóc el promotor actual, estem oferint ajudes de caire informàtic i de contacte amb personalitats, per poder tirar-la endavant.

Els he fet la web, el logotip, i els he ajudat a trobar algú que pogués anar a fer la xerrada.

Sovint, quan he enviat correus, la gent no responia, i és el que em temia.

Per sort, aquesta vegada no ha estat aixi, i m’ha encoratjat el fet de veure la implicació del nostre món cultural independentista. Des del bloc vull donar les gràcies doncs a tots aquells, que m’han contestat, tots aquells que des del seu àmbit estan ajudant-nos a fer un pas endavant. Gràcies doncs, a en Marc Viñolas, el Francesc Ribera, el Santiago Espot, el Gerard Sesé, el Cercle Català de Negocis, el Victor Alexandre, el Salvador Cardús i de tants d’altres.

Bé dit aixó, m’agradaria parlar sobre la situació actual i el que se’ns presenta. Ara, encoratjats pel suport de la nostra Catalunya més culta, cal dir que ens espera un camí que estarà ple de rocs i roques.

No hem de defallir, i cal fer el màxim perquè als pobles més petits, s’arribi a la màxima participació. I us vull dir una cosa. Jo sóc de Reagrupament, peró discrepo del que va dir en Joan Carretero, no volem unes consultes on surti el SI amb un 18 % de participació, volem unes consultes on surti el 55 % de vots a favor, amb el 100% de participació, perquè serà la realitat la que ens portarà a la victòria companys, no caiguem en paranys, no fem campanya del si. Com va dir l’Alfons Lopèz Tena, cal tenir participació, cal que la ONU vegi que aquest 25 ha votat tothom , els que estan a favor, i els que estan en contra, els que discrepen i els que s’abstenen.

El dia 8 de Maig tenim una cita amb la ONU, una ONU que fou creada per l’únic motiu del respecte i la llibertat. Una ONU, que per si mateixa no s’ha fixat en Catalunya. Per aquest motiu, hem d’anar a Ginebra a dir-los, som aquí, si vosaltres no feu res, sigueu-ne els culpables del vostre desprestigi, entre d’altres coses, perque farem saber al món qui som i que volem. Alguns creuen que no obtindríem mai la majoria, però com va dir un compatriota nostre en un acte, Kosovo no arribava al 10 % i mira al final que va passar.

Les enquestes ens estan enganyant, les enquestes no donen al independentisme ni un sol diputat, però a la llarga això es millor. Quan més gran sigui la sorpresa, més ben desprevinguts els agafarem, estan posant trampes a la seva pròpia casa. Estan caient en un parany.

Per això, us convido a venir amb mi, i amb tants d’altres a Ginebra, perquè és el nostre últim destí abans de la independència.

Si volem, ho aconseguirem, no ho dubteu.

Tenim la independència a tocar.

Ànims a tots

Josep Prat

Primer de tot m’agradaria demanar disculpes als que em llegiu, el meu dia oficial és el diumenge però per raons sanitàries no vaig poder escriure.

Bé, el meu escrit si hagues tingut lloc el diumenge, suposo que hagués parlat de l’assamblea de Reagrupament, però hi ha un tema que em preocupa i força.

El tema que em preocupa es la marginalismofòbia, o també rabietofòbia.

Perquè m’he inventat aquests termes?

Avui he anat al perfil d’una persona la qual no faré esment perquè per a mi el seu nom ja no val per res. Aquesta persona després de crear merder a Reagrupament, no té el suport de ningú i ha de dimitir. D’immediat la ràbia , el fet d’haver estat marginat, de no haver pogut cumplir el seus plans, el porten a una allau de critiques intenses diàries, a l’associació en la qual creía, i crec que encara creu.

La ràbia li tapa els ulls. No para de fer articles en contra de Reagrupament. Espero que algún dia s’adoni, que amb això l’únic que aconsegueix es fer mal a l’independentisme. Hi ha una altra manera de combatre una injusticía, si es que ell creu que ha estat aixi, i no d’aquesta manera.

Per tant si em llegeix m’agradaria que fes una reflexió profunda.

Ja n’hi ha prou no? Reagrupament som 3600 no 1.

Es veu que el señor Zapatero , vol eleccions anticipades. Qui guanya, qui perd?

A ulls d’Espanya, unes eleccions anticipades guanya el fet que no es conegui prou a Reagrupament+ Laporta, i això faci obtenir un nombre insuficient de vots.

A Espanya realment li interessa governar Catalunya mitjançant PSC? Evidentment que al señor Zapatero li és prioritari, que no tregui molts diputats el senyor Laporta amb Reagrupament, ja que estaríem revolucionant-ho tot. L’independentisme al Parlament!

A ulls de Catalunya (visió partidista), el PSC hi perd, CiU hi guanya, obtindria possiblement la majoria. Laporta pot treure molts vots a CiU, i això ja ho va deixar anar el senyor Duran i Lleida, en una roda de premsa fet aquesta setmana.

Ara la pregunta és: És realment el PSC, un Partit Socialista de Catalunya, o és un Partido Obrero Español en Cataluña?

Decideix Montilla. Que farà? Mai se sap, haurem d’esperar.

Ara, jo espero que tingui orgull d’una vegada i aguanti, i així tot el món independentista anirà millor, no?

Endavant Reagrupament.  Endavant Laporta.

SI a l’independentisme junt sense ideologies.

Josep Prat