Totes les entrades de M. Teresa Galceran

Igualtat, sostenibilitat i independència

Feminisme o Igualtat , sostenibilitat i independència, poden donar lloc a un pensament ric i creatiu que enceti noves vies de reflexió i pràctica política pel que fa referència al paper de dones i homes en la nostra societat, la utilització dels recursos naturals i la critica al pensament econòmic dominant. Cal repensar el discurs independentista des d’una perspectiva més amplia en què l’objectiu de tenir un Estat propi tinguin més a veure amb la vida actual de les persones.

Els diversos corrents dits feministes mantenen reflexions constants sobre els estàndards de vida, més enllà de les necessitats biològiques i socioeconòmiques i incorporen les necessitats emocionals, afectives, creatives i empàtiques, en contextos interrelacionats.

L’independentisme evita qüestionar obertament aspectes del patriarcat, de la distància entre les persones i l’entorn i de les desigualtats socials d’un sistema econòmic que es considera en fallida però inalterable a mig i llarg termini, per tant no incorpora en el seu discurs la pèrdua de centralitat de la vida humana, i dóna lloc a un discurs social i polític masculinitzador basat en un sistema econòmic mancat de l’experiència humana.

Les reflexions i satisfaccions fonamentals sobre les necessitats de les persones canvien amb el temps però podem identificar-ne algunes d’actuals com subsistència, comprensió, afectivitat, cultura, oci, salut, identitat, participació, llibertat de pensament i paraula. Les podríem resumir en ser, fer, tenir i interactuar en un espai socio-simbòlic on el lloc físic, la Nació, el Planeta, el medi, proporcionen recursos dels que cal tenir-ne cura per a mantenir les condicions de vida a les que aspirem.

La independència s’hauria d’entendre com l’única via que ens permetrà establir les condicions més adequades perquè es desenvolupi la vida de les persones en una societat equitativa, no patriarcal amb convivència amb el medi natural sense modificar-lo més enllà del que és imprescindible; no és pas un esforç massa complex, cal voluntat i reflexió profunda per apostar per un estat modern.

L’ independentisme, en eludir l’anàlisi seriós de rols entre homes i dones i la seva relació amb l’entorn, redueix la il·lusió per assolir l’Estat propi a un conjunt de xifres, greuges i historicismes, convertint el moviment independentista en previsible, controlable i instrumentalitzable i afebleix el seu discurs.

M. Teresa Galceran
Consellera de Deumil

 

No tinc res contra el futbol

Com diu Umberto Eco (“El segon diari mínim”, Edicions Destino 1994) la gent a qui li agrada apassionadament el futbol, tenen una estranya característica, no comprenen que a tu no t’interessi i insisteixen a parlar-te com si t’interesses.
Eco posa un exemple amb el que em sento identificada.
Imagineu-vos que jo toco la flauta dolça, suposem que ara em trobi al tren, avió… i per entrar en conversa deixi anar:
“-Ha sentit el darrer CD de Frans Brüggen?
- Com? Que diu?
- Dic la Pavane Lachryme. En la meva opinió massa lent al començament.
- Perdoni no..
- Ja ho entenc vostè toca en F i no en C, suposo que fa servir la digitació alemanya
- De fet jo vaig a Parma”
I així seguint, com parlar amb la paret.
Estareu d’acord que el “meu dissortat” interlocutor em prengui per boja.
Diu Eco: “no és que a ells no els importi gens que a mi no m’importi gens el futbol, és que no arriben a concebre que algú no l’importi gens, no ho comprendrien ni tant sols si jo tingues 3 ulls i dues antenes a les escates verdes de l’occípit”.

Quan dic no tinc res contra el futbol dic veritat, però deixo d’escoltar a tota persona que parli o exemplifiqui qualsevol qüestió amb una analogia futbolística, desconnecto, ho faig automàticament, sense adonar-me’n.
Els qui defensen la independència del meu País sovint tenen (o tenim) la mateixa actitud que els apassionats del futbol, insistim a parlar com si interesses a tothom i allunyem a moltes persones que tot i no tenir res contra la independència no ens escolten gens i per tant ni tant sols contemplaran la seva viabilitat.

Vivim en una societat d’incerteses, complexa i canviant, accedim a grans quantitats de dades, opcions i mitjans. Ja no hi ha veritats úniques.
Als independentistes ens cal escoltar la gent, construir converses coherents que generin interès i confiança i dissenyar noves idees en què emocions i sentiments positius hi tinguin cabuda, desafiant tòpics i reivindicant el passat com a fonament de construcció del nou edifici del futur.

M. Teresa Galceran
Consellera de 10mil

No necessitem líders, ni més espectacles polítics

Us han fet creure, com m’han fet creure a mi, que ens calen partits politics, unes estructures de poder que ens organitzin la seguretat, la justícia, l’ordre econòmic, formatiu, social… i fins i tot un Estat propi.

Els partits, són d’aquelles poques coses que sobreviuen sense una evolució important en la seva estructura i funcionament, a excepció del seu creixement.

Així com les empreses canvien amb agilitat la seva dinàmica cada cop que el mercat ho demana, els partits no canvien de la mateixa manera quan la societat ho vol.

Si fos cert que les nostres aspiracions, depenen només de partits que les representin i defensin i que sense ells no hi tenim res a fer, resultaria insòlit, per exemple, que un Estat, l’espanyol, amb partits que defensen, clara o de manera encoberta, l’abolició del català, no hagi aconseguit en 500 anys d’ocupació que parlem només en espanyol.

I si fos que no ens calen?

Les persones en unir-nos a d’altres persones formem la societat, ens podem organitzar i gestionar, formar-nos persones conscients, critiques i lliures,capaces de construir la futura societat de la nostra Nació amb solidesa.

Els i les independentistes som, en la seva majoria, persones solvents, serioses i avui tenim mitjans i recursos per a formes d’organització innovadores com ho han estat 10mil a Brussel·les o les Consultes.

No necessitem líders, ni espectacles polítics, ni concentració de poders.

Els partits que vagin dient, deixem de fer-los de claca, ja vindran.

M. Teresa Galceran
Consellera de 10mil