Arxiu de la categoria: Estupidesa

Mareta que em quedi com estic!

Avui segurament, després de llegir l’enquesta del CEO, el Baròmetre d’Opinió Política (BOP). 1a onada 2015, podríem dir que hem rebut una mala notícia. Diu el CEO que CiU i ERC no obtindrien, en escons, la majoria absoluta i molt menys en vots. Si hi hauria majoria absoluta en escons si suméssim les CUP, però tampoc en vots. El resultat seria un “no” catedralici a la independència des del punt de vista internacional. Allà comptaran vots.

La pregunta directa sobre la independència indica que un 48,0% no la volen i un 44,1% sí. Clara resposta tot i que la lectura sigui complicada i que els resultats tinguin moltes contradiccions. Un elevat percentatge voldrien una cosa ben estranya, un estat dins de l’estat. Jo també però sent president d’aquest hipotètic súper-estat el Dalai Lama. Voler coses tothom en vol, voler coses possibles ja és més complicat. Implica disposar d’un quocient intel·lectual mínim i no tenir-lo és constitucional però res més.

Aquest notícia serà llegida amb alegria pel contraris a la independència. Imagino Iceta salivant en ressonància amb Sáenz de Santamaria, com dos tautòmers de la mateixa molècula, excitant. A mi no em va gens malament la notícia. No crec que serveixi per a què els poder de l’estat baixin la guàrdia. Aquesta enquesta els confirma que no podem guanyar, però creuen que si ens maten l’esperit no molestarem en el futur.

La notícia és dolenta perquè farà que els “ja t’ho deia”, els depressius de sempre, encara s’inhibeixin més del que ja ho fan, però farà que els partits i grups pro-independència facin un cop de cap. Els resultats són correctes, creïbles. Hi ha una franja àmplia de gent que davant de l’imbècil panorama que desvetllen els partit independentistes diuen: mareta que em quedi com estic, si vénen aquests serà pitjor que el tripartit. Una independència dirigida per tota aquesta amanida d’incompetents? Perquè s’ha de ser solemnement incompetent per arribar a aquesta disgregació política després dels grans moviments ciutadans de suport a la independència. El càstig que els ciutadans infringiran als polítics pot fer perdre el país. Malauradament no té solució perquè la regeneració no es fa en uns mesos. Cal guanyar, com es pugui, i després fer net.

L’espectacle donat és patètic. Jo no sé si Duran i Lleida marxarà, es quedarà, vol marxar o es vol quedar, tinc opinió però no ho sé del cert. Tanmateix encara sé menys que vol CDC al respecte. Ara es veu que signen el “full de ruta”. Malgrat això, fan pena. Això sí, fem cara d’alegria.

Algú pot estranyar-se que el polític més ben valorat sigui David Fernández? Particularment no sé qui hauria de guanyar, Quim Arrufat o David Fernández. Són intel·ligents, íntegres i seriosos, m’agraden encara que ideològicament no hi sóc. M’agraden com Josep Manel Ximenis, d’Arenys de Munt i de les CUP, gent íntegra. Artur Mas m’agrada, me’l crec, però té plom a les ales, li han posat, té una missió i jo l’ajudaré em el que pugui, però no el reconeixen. Amb l’entorn que té està tocat i no pot ser prou valorat per la gent. Cada dia deu dir, al vespre, amb tants amics no necessito enemics. No en té la culpa, però està enmig del basal.

L’enquesta del CEO l’hauríem de llegir com una oportunitat. La llàstima és que no tinguem els mitjans per despatxar la majoria dels polítics i enviar-lo a buscar feina. Antigament els polítics eren com els extraterrestres. Ningú no els coneixia de debò i era rar poder “tocar” algú, espècimens idolatrats. Avui la gent, per mil raons, sap fins i tot on els polítics tenen les pigues. Són ciutadans, normals, reconeguts per no haver trepitjat massa el carrer. La gent els veu, els coneix i perden tot l’encant. Diu la gent: aquest em representa? Si jo li dono cinquanta voltes. Mala cosa, s’ha perdut l’encanteri. Tenim un sistema en crisi total i un sistema català en una cursa frenètica per veure qui la fa més grossa.

La meva proposta és que a les properes eleccions no es presenti ningú que en aquest moment treballi al govern, català o de l’estat, o en algun parlament. Diria que tots haurien de cobrar d’un altre lloc, però no ho dic per preservar els aturats. Bé, una mesura per reflexionar, no massa ben expressada, però segur que heu agafat lla idea.

L’enquesta és una oportunitat per veure com de ximples som i que caldria fer un canvi immediat. Ja gent vol, la independència, però creu que amb aquesta gent de moment no.

La fiscalia podria denunciar Obama

Està bé. Cada dia està més clar que el govern espanyol ha organitzat una cacera de catalans practicants. Policies a Pineda; onze fiscals destinat a Catalunya, el lloc on cal lluitar més contra el terrorisme islàmic; acusar a la Generalitat de falsificat la moneda per haver fet unes monedes commemoratives del Tricentenari; persecució de les nostres delegacions a l’exterior; fer fora de la feina al jutge Vidal… Cada setmana tenim noves coses per comentar. S’ha de ser lluç per voler presentar un recurs d’inconstitucionalitat per l’obertura de delegacions a l’exterior. Demà les convertim en oficines d’acolliment de cervells fugats i fora. En tenim tants investigadors perduts… He vist a la vicepresidenta explicant això per la TV, millor els Simpson.

El cas de les monedes és espectacular. Es veu que El Ministeri d’Economia va denunciar la Generalitat per haver encarregat al gremi de Filatèlia i Numismàtica la fabricació de 45.000 monedes de la República Catalana per commemorar el Tricentenari del 1714.

Es veu que algú la va fer servir coma euros tot i que no ho diu enlloc i ja està. Jo cerc que caldria que la fiscalia espanyola, en una demostració d’autoritat, obri diligències contra el govern dels Estats Units. L’altre dia em van donar una moneda d’un centau de dòlar en comptes d’una de cinc cèntims d’euro i no em vaig adonar. Que s’hauran cregut aquesta americans, fer monedes com les nostres.

Res, que no hi ha res a fer. És un conflicte greu que s’haurà de resoldre amb una plantada. No existeix la més mínima possibilitat d’un acord. Algú imposarà les coses i després els veïns ens obligaran a seure. Això només passarà quan Catalunya digui prou. Que ningú no ho dubti. No és possible continuar a Espanya. Quan parlen de probabilitats, cap. Marxarem. Potser ens posarem una mica nerviosos. S’acosten eleccions i alguns polítics tenen algun atac i diuen una bajanada que, sortosament, s’oblida aviat i seguim.

Ara patirem més atacs que seran espacialment mediàtics. Rajoy té unes expectatives de vot inferiors a les que tindria Carmen Polo de Franco.

Bé, per avui ho deixo. Haig de mirar la premsa a veure si veig que David Fernández demana la compareixença de Monedero. Són divertits aquests de Podemos que volen netejar el món i no s’han rentat els peus.

Caldrà demanar disculpes a Rajoy?

Escric el primer article de l’any. Naturalment el canvi d’any no representa el canvi de res. A banda de canvis impositius i coses així, no modifica comportaments ni canvia cervells.

Per la meva banda, segueixo amb la mateixa dificultat per escriure. El meu braç, tot i millorar, no em permet cap agilitat amb el teclat. Això, estic ben segur, és el menys interessant que li passa al país, però les notícies sobre el camí a la independència encara ho són menys.

En els darrers dies hem escoltat al president Mas en el seu discurs de Cap d’Any. Jo escrivia fa uns dies: Calen unes eleccions i espero que el president faci l’anunci el proper dia 31, abans del proper article en aquest bloc. No ha estat així, previsible. El president va dir que fins passat festes no hi hauria notícies. No les hem tingut. Caldrà paciència, però no acabo de veure que la paciència domini el panorama polític català. Caldria que ens bombardegessin amb una mescla de pólvores de valeriana i passiflora.

Més aviat, sense voler ser depressiu, veig que la gent està en un estat més aviat apàtic. No cal entrar en cap estat d’aquests, però només queden uns quinze dies per convocar unes eleccions com les que vol la gran majoria dels ciutadans. Quinze dies per complir la voluntat d’una gran majoria de la població. No convocar-les en aquests quinze dies vol dir deixar passar les municipals i entrar en una dinàmica de trencament social absolut. No convocar eleccions pot interessar al Partit Popular, al PSC i als que pensen com el conseller Espadaler (no dic Unió).

Si no es convoquen les eleccions ara, el més prudent seria demanar disculpes a Rajoy i al que ell representa i renovar les promeses constitucionals. Les del baptisme són: Renuncio a Satanàs, a les seves obres i a les seves pompes, i prometo servir a Jesucrist per sempre més, la fórmula que el Parlament podria votar per a l’ocasió és: Renuncio a l’Estat propi, a les seves obres i a les seves pompes, i prometo complir la constitució per sempre més. Crec que així tampoc ens lliuraríem del purgatori, però potser, una vegada els nostres fills i nets parlessin l’espanyol, recuperats els toros i tancada TVC, ens tractarien millor.

Vaja que el tren passa i si no l’agafes quan toca, cal esperar que hi torni. No sabem quan serà això, però no tenim la certesa de ser a l’estació quan passi el proper tren.

Els que no tenim la intel·ligència prou desenvolupada no entenem absolutament res més enllà que: quin és el meu tros del pastís?

Artur Mas parla d’anar tots junts, llista única o el que sigui. Jo em pregunto: què passa si li diuen que si, convoca i després no es posen d’acord i hi ha més llistes? Em temo que allò que algú ha designat com a “generositat” no hi és i no se l’espera. Nosaltres, els titulars d’aquest bloc en el que escric, ja vam tenir una experiència de “generositat”. Va ser Suma Independència. Ja m’hi vaig referir i vaig comentar l’estrepitós fracàs. Algun imbècil es va pensar al 2010 que els que impulsàvem la iniciativa SI, que algú es va apropiar de forma indecent (amb gent tan noble sempre tens el risc de perdre la cartera), volíem regir els destins del país.

Jo demanava l’altre dia que Artur Mas liderés la llista “Ara és l’hora”. Una llista amb propiciada per Òmnium i l’ANC i que cada partit fes el que volgués, però no. Es veu que aquesta proposta ja ha estat sobre la taula i Artur Mas l’ha rebutjat. Jo crec que no hi ha altra opció generalista. La llista “Ara és l’hora”, o amb algun altre nom, com m’ha suggerit algun lector, no li agrada al president. Doncs no sé, esperem que el conill surti del barret ràpid. Jo no veig més que dues opcions: el que acabo de dir o el que diu Junqueras. L’alternativa és deixar passar el tren. Admeto apostes. L’opció que Mas i Junqueras vagin junts no la veig ara factible. Les declaracions excessives fan difícil lligar les posicions. ERC necessita ara parlar d’altres coses perquè té por de perdre vots per la banda dels “Podemos” o “Guanyem”. Els de “Mama, tinc caca” no els fan por perquè els trauran cap vot però aquests altres potser sí.

Res que ens queden uns dies d’incerteses. A veure si els reis ens porten la solució. En el proper article podria dir alguna cosa nova. Ara, amb congelació informativa nadalenca no puc afegir res.

Per cert, observo espantat que es van triant representants de Podemos majoritàriament politòlegs! Totes les professions són molt respectable si sempre he pensat que la justa combinació de gent diferent enriqueix molt. No fa gaire dinava amb un company que es dedica a la Ciència Política, m’agrada escoltar-lo.

Fixeu-vos que el govern espanyol està basat en advocats de l’estat. No tenen ni idea de fer política i han aconseguit portar l’estat a la catàstrofe, un sistema que serà desmuntat en quant els facin fora. Esborraran la llei d’educació, la de la propietat intel·lectual, etc. Quan un no sap fer política… Les coses han d’estar ben fetes i s’han de ser acceptades emocionalment. La intel·ligència emocional del govern espanyol és menor que la dels moai de l’illa de Pasqua. El que facin no arrelarà mai.

Dic que m’espanta que la majoria dels del partit – laboratori siguin politòlegs perquè s’han cregut que saben més que els altres. Algú creu que ser economista dóna més possibilitats de ser milionari? Doncs això. El drama dels partits polítics i de l apolítica és que ara tots surten de les joventuts dels partits, no han vist el món real. Ara apareix un partit que “és universitari sociòleg o politòleg”. Que els déus de l’Olimp no permetin que trenquin res. Ens voldrien reeducar.

Només espero que els catalans conservem el seny i els donem els mateixos vots que a la colla de Rosa Díez.

Bé tanquem esperant que Mas ens enviï novetats.

El 9-N només fallarem si tu falles

Avui haurien de bastar poques paraules. La determinació és el que marca el nostre camí aquests propers dies. Res no ens ha de fer perdre el nord. El “procés participatiu” continua. Artur Mas ha decidit passar a l’atac i emprendrà accions legals contra el govern espanyol. La Generalitat es defensa i defensa Catalunya. Mariano Rajoy no sap què està fent, han entrat en un procés irreversible i cada dia la cosa la complica més. Pràcticament, ho diuen les enquestes, el 50% de la població està per la independència i només un 20% està en contra. Ells se’n reien de la nostra consulta i ara van al tribunal constitucional. Són brillants, han aconseguit augmentar el nombre de “participants” de manera increïble. No he vist una campanya millor preparada que la que està fent el govern espanyol a favor del procés participatiu i de la independència de Catalunya. Suposo que el que farà el Govern serà denunciar el govern espanyol per prevaricació.

La supernani ha explicat que ho porten al Tribunal Constitucional per protegir-nos. El govern espanyol ha fet un ridícul internacional i encara, en els dies que queden, el farà més. Només fan que invocar una llei, que manipulen i mouen segons els interessa. Per què no fan servir la llei per evitar la corrupció? Per què no es dediquen a netejar un partit ple de gent imputada? No cal seguir, ja els traurà Podemos. A això han arribat.

No cal dir “recordeu”. És el govern que ha provocat que uns papers falsos i mal fets diguessin que Xavier Trias tenia diners a Suïssa.

No escric res més, és sobrer, només podem fallar si tu falles. Cal que tothom es mobilitzi, serem 3 milions. Serà la botifarrada més gran de la història. Que no s’aturi la campanya. Igual ens declaren inconstitucional el telèfon.

La #IndependenciaPerSantJordi2015 no l’aturaran, queden sis mesos

Anava a escriure: No acabarem mai! Ho anava a fer després de saber que els enemics de donar la veu al poble diguessin des de les seves poltrones que anaven a fer buscar coses impugnables als serveis jurídics del govern espanyol per evitar que s’atemptés contra la democràcia a Catalunya. El súmmum de ridícul és dir que el que volem fer és substituir una cosa il·legal per una cosa antidemocràtica. Diu Tribuna.cat: La prohibició fins i tot d’una jornada com aquesta ens remet a l’Espanya franquista que prohibia el dret a reunió i associació.

Mariano Rajoy ha embogit i allà, a Brussel·les, ha dit que qualsevol territori que no respecta l’estat de dret no és una democràcia sana. Ho diu el que forma part d’un partit en el que el darrer secretari general està imputat i el tresorer a la presó, per citar només uns petits detalls. Ha advertit que estan investigant els passos de l’executiu d’Artur Mas pel procés participatiu i ha advertit que si detecten la més mínima il·legalitat aniran als tribunals i fins i tot al Tribunal Constitucional. Arribaran fins a Déu. Rajoy ha acusat els independentistes d’iniciar un viatge cap a l’edat Mitjana i que no hi ha dret, que no es mereixem això els catalans. Per què no miren sota la catifa i comencen a escombrar i treure els seus esquelets?

No s’acaba d’entendre per a qui va aquest discurs en espanyol. És per als espanyols del PP? És per a Amèrica Llatina? És per a algun diari? Per fer content Aznar? No crec que a Europa interessi gaire i a nosaltres, després dels primers cinc minuts no ens afecta gens. De fet a l’Edat Mitjana no depeníem de Madrid i això sempre és millor. Sembla que el govern espanyol milloraria molt si el PP cedís el comandament al petit Nicolás.

La meva era un reflexió amb el cap calent, però un cop refredat em dic: no passa res, fan el que teníem previst que farien després de posar-se nerviosos i de veure que no ens aturen. Era absurd esperar el miracle i ja sabíem que això succeiria. No he vist mai que un conill de cop i volta aprengui a calcular logaritmes. Per què en una setmana havia Mariano Rajoy d’entendre’ns i respectar-nos? Ni la verge de les medalles podia aconseguir-ho. Ells poden acceptar el que no té remei, però mai no ho comprendran del tot. Em pregunto si han entès que Argentina o Perú s’independitzessin d’Espanya. El que tinc per segur és que alguna cosa ens suspendran i que votar voldrà dir que alguna ordre de no se sap qui s’incomplirà. No sé qui la incomplirà i quina cosa no farà, però és impossible que els “no demòcrates” no intentin impedir, manipulant la llei, la votació. Què hi farem!

Fa mesos que vinc escrivint que per Sant Jordi serem independents. Per aclarir la meva posició, no sigui que algú pensi que dient això dic una ximpleria, el que vull dir és que el Parlament haurà fet la declaració d’independència. Suposo que no serem res, estarem en procés de sortida. Serà aquell moment en el que Espanya haurà de decidir si ens ho posa fàcil i compartim el deute o ens fa el boicot i aleshores paga tot el que deu.

En tot cas, nosaltres anem fent coses, alguna rucada ja la fem. Algun partit diu inconveniències que se les hauria de callar en espera del moment adequat. L’ecosocialista ja ha decidit intentar fastiguejar-nos, però tampoc és estrany. Ells ja devien ser els culpables d’una pregunta bastant estranya, la de la doble opció si dius “Sí”, que haurà de passar al manual de les preguntes absurdes, però calia intentar tenir-los a prop, encara que dormint amb ells t’aixequis mullat.

Tornant a les inconveniències, recordar que ara no toca guanyar les eleccions ara és el moment d’anar tots a votar el dia 9 de novembre. El govern espanyol, que se’n fotia, ara tremola. Els comentaristes espanyols i alguns de la cinquena columna, residents a Catalunya, també. Facin el que facin, més d’hora o més tard, marxarem. No volen entendre que és millor ser amics que enemics, però no hi podem fer res.

Només caldrà veure com ens ho fem per votar. Ànim que queda menys, sis mesos per a la independència.

Es defensen de la democràcia

Reconec que a vegades no sé què escriure, no és mandra, és estar absolutament despistat. Avui és un dia d’aquest. Mira que hi ha de coses que mereixen l’atenció política, però com que tot és tan incert, estic una mica baix de forma.

Podríem parlar d’aquesta manifestació en favor del genocidi que es diu el “Dia de la Hispanitat” i que fa que s’exciti un munt de gent. La cosa és que hi ha un grup de persones que volen defensar que són espanyols i que van conquerir el món. I dir-nos als catalans que no som res. Abans aquesta gent feia una cosa que no es porta, celebrava el dia de la raça. Es volen reunir a la Plaça Catalunya de Barcelona. Bé, res en contra de què se sentin espanyols. En tot cas el problema que tinc amb ells és que estan en contra de la democràcia. Alguns deuen ser normals, se senten espanyols i jo ho respecto, i no estan en contra de què la gent contesti una pregunta. Uns altres són uns impresentables que estan més a prop dels talibans de l’Afganistan que de les democràcies consolidades. Ells decideixen que no tenim dret a votar i tan contents. Després de dir-ho eructen, són així. Els que no creuen en el dret dels pobles a decidir què volen ser, són això. El problema és que guanyen eleccions al país veí, per sort aquí són un residu que, un cop independents, s’extingirà.

De totes formes avui caldrà que dediqui unes línies a la nostra consulta del dia 9 de novembre. Els partits que la impulsen es van reunir dijous al vespre al palau Robert. Una reunió de treball. Cares llargues a la sortida. No hi ha per menys. Jo sempre he confiat en el president Mas i ell ha dit que votaríem, però cada vegada veig menys com ho vol fer. Seguiré esperant una setmana més a veure què ens diu i confiant en ell. Aquesta setmana sabrem, suposo.

Probablement cal anar ja pensant en les eleccions, ens ho posaran massa difícil, i en posar tots una papereta a l’urna d’un partit que digui que declararà la independència. Millor una llista unitària, sense complicacions ideològiques, amb una idea perfectament definida, independència ja. Unes eleccions plebiscitàries, declaració d’independència al Parlament i adéu-siau. Ens volen seguir explotant i nosaltres ja no ens ho deixarem fer, que facin el que vulguin. Declaració i prou. Els hem donat l’oportunitat de fer les coses d’una manera civilitzada, amb la seva participació. Déu no va repartir la intel·ligència de manera democràtica i els que van rebre menys van contra el dret dels pobles a decidir. Intentar que ho entenguin és una estupidesa. Jo li intento explicar al meu gat el principi d’incertesa de Heisenberg i, noi, no ho acaba d’agafar. A vegades penso, ara sí, però no. Igual passa amb aquests polítics. S’ha de ser ruc per creure que entendran el concepte de democràcia.

El que cal ara és preparar la independència. Estem obligats a fer veure que ens expliquem, però no per convèncer a cap d’aquest que ens envolten, no passarà, diran, amb la libido exacerbada, constitució. Senzillament ens hem d’explicar per tal que els altres, els de fora, s’adonin que estem envoltat de gent que no respecta els drets fonamentals dels pobles. És gent que es defensa amb dents i ungles de la democràcia. La democràcia és un perill que cal evitar, diuen.

Nosaltres tindrem les estructures d’estat preparades i farem les negociacions que calgui per fer la separació. Segurament tindran un problema quan hagin de pagar el Castor a Florentino Pérez i altres festes a altres amics. El deute que tenen és equivalent al PIB. El té l’Estat espanyol, nosaltres no. Si no volen fer una separació amistosa, hauran de respondre sols dels seus deutes. Si no tenim drets no tenim deutes. Caldrà preguntar als que en saben com funciona això, però sembla, segons m’expliquen, que va així.

L’únic poble espanyol és un parc temàtic

El que darrerament no és la política és avorrida. Artur Mas ens diu que aquest dissabte signa la llei que permet la consulta. Ho fa segons l’estricta legitimitat, la nostra, l’única vàlida per decidir el futur de Catalunya, la que té gràcies als nostres vots, no gràcies a cap concessió de la constitució dels veïns. Principi irrenunciable.

Els enemics de la democràcia, el govern espanyol del Partit Popular, acompanyats dels seus escolans del PSOE, una mica ximplets ho semblen, vol negar-nos els drets més elementals de qualsevol poble. Ells, els que ens volen de genolls, ho fan amb un argument brillant: no som un poble, no tenim sobirania, ens inclouen en un poble l’espanyol que emocionalment no existeix. Jo l’únic poble espanyol que reconec és un parc temàtic a Montjuïc. El mot Espanya deriva de la paraula Hispania, la península Ibèrica, on està Portugal i també Catalunya. Els catalans som tan poble espanyol com els portuguesos o els andorrans, però discutir això és profundament idiota. Històricament Catalunya i Castella són coses diferents i no hi ha un poble polític espanyol. Ho diu la constitució, doncs tal dia farà un any. Més importants són els deu manaments i mira, pocs polítics els respecten.

Doncs bé, aquesta setmana també, la gerent del govern espanyol ens amenaça amb tota la força de la “constitució”. Sembla que les cigonyes que passaven per l’Empordà camí d’Àfrica encara tremolen. L’altre dia surt un talibà de la fiscalia, ex-fiscal en cap de Catalunya, a dir-nos que tots serem processats i inhabilitats. Li va faltar dir que ens enviarien a tots els independentistes a un camp de concentració. Ara torna Lerroux,

Bé, en tres dies tindrem publicacions de lleis i decrets, impugnacions, reunions de ministres d’urgència i, potser, el tribunal constitucional es constituirà en sessió titella seguint ordres del govern espanyol. Art i part, segueixen les ordres de Mariano Rajoy, obediència deguda, qui paga mana. Ho faran en sessió extraordinària per fer allò que fan de fa uns quants anys: anar contra els drets del català. Bé, una gran festa “nacional” que diuen ells, com el Toro de la Vega.

A més, divendres, hem tingut al president Pujol al Parlament en una compareixença voluntària i alhora a petició dels grups parlamentaris. Aquest article és previ al final d’aquesta compareixença, però el poc que he vist no és una anàlisi sobre Pujol i el seu possible delicte, és més aviat un espectacle en el que alguns partits fan la seva campanya i es vengen de Pujol, l’odiaven i se n’aprofiten. M’agradaria saber què passarà al final, saber realment quins diners hi havia, d’on venien, etc. A mi em fa l’efecte que pocs aclariments perquè, deixant de banda si Pujol ha fet algun frau o no, si és blanc o negre, alguns diputats estan incapacitats per fer altra cosa que menjar pinso. En política cada dia més funciona la selecció negativa. Només cal veure el tal Rivera, el cap de la banda dels Ciutadans.

Espectacular, he vist alguns talls que mostren Pujol renyant els diputats i donant-los lliçons morals, geni i figura… No puc dir que m’hagi agradat el que he vist, no m’ha agradat com ha actuat Pujol en aquesta compareixença, una part de la intervenció, el poc que he vist m’ha deixat mal gust, però no faré cap valoració de fons sobre el que no ha passat. Voldria veure i escoltar opinions. De totes formes segueixo estant ben convençut que conforme avanci això, Jordi Pujol sortirà bastant net i un munt de gent plena de femta, menjaran femta amb all i oli. El que no sé és el per què de tot plegat. Què hi ha? Que amaga Pujol? Diu: no he estat mai un polític corrupte. Jo m’ho crec, n’estic segur, però què passa?

Bé, el que és important, el que m’interessa de debò, és el que passarà, començarà a passar la propera setmana. Interessant el ball de bastons que vindrà. Més intriga, com es jugaran les cartes catalanes. De moment estem contents, qui no es conforma és perquè no vol, perquè hem tingut el govern espanyol mirant el mòbil a veure què signava o què deia Mas. El fenomen de Pontevedra està passant un mal tràngol, passarà a la història com el cap de govern més inútil que ha conegut el franquisme tardà. Rodríguez Zapatero era un autèntic incapacitat per governar, Aznar, l’heroi de Perejil, un egòlatra que creia que formava part de l’elit que decidia sobre el futur de la humanitat, el recordeu a EUA? Aquest no es retratarà amb cap líder, però ha aconseguit mostrar-se com un dels líders més sagaços d’occident. Heu vist com ha gestionat el tema de l’avortament?

Bé, oblidem-los i seguim fent el que creiem, que rumiïn que han de fer mentre nosaltres marxem.

Adéu-siau.

Catalunya sota “pel just dret de conquesta

Avui és d’aquells dies que pots escriure sobre moltes coses de les que han esdevingut, però també sembla que tothom ho ha dit tot.

Toca fer una reflexió personal sobre on som. Tenim uns Diada que ha estat un èxit. M’és ben bé igual si hem assolit el 1,8 milions o no. La fotografia no enganya., Només un imbècil (home o dona) pot qüestionar l’èxit de la V o dir altres bajanades al voltant de l’independentisme. De totes maneres tampoc vull ser molt dur. Molta de la gent ho fa per cobrar. De vegades per sortir en una llista, si no tens molta dignitat, has d’acceptar quedar com un ximple.

Algú que diu que manifestar-se festivament i lliure demanant votar és totalitarisme, feixisme, dictadura o qualsevol altra cosa similar és un perfecte idiota, sense misericòrdia, i a més una mala persona perquè sap que menteix.

Aquests dies em ve al cap allò que escoltava l’altre dia a: El cas del catalans. Em ve: Por el justo derecho de conquista.

Em venia al cap quan escoltava i llegia que més escoles han d’augmentar el castellà en el seu projecte educatiu. L’aplicaran perquè els que apliquen les lleis de Castella ho volen. De fet, tenim massa mercenaris a Catalunya. I aquí massa gent amb por.

Hem d’escoltar un bomber dedicat a pallasso que digui que si Catalunya té un “problema de finançament” ell mateix li dóna a aquesta comunitat la “solució”: que “se’n vagi” a Andorra i “reintegrin” els diners. I si ells tenen un problema que s’arremanguin i treballin i no visquin dels altres. Ja porten massa temps xuclant la sang dels altres.

Aquest element s’ha cregut que té dret a parlar sobre Catalunya perquè l’alimentem. Ha dit que siles avingudes” fossin ocupades pels que “no estan d’acord” amb la consulta sobiranista de Catalunya, no només farien la V –en al·lusió a l’acte de Barcelona–, “sinó tot l’abecedari, a ciutats espanyoles”. “És un problema de tots, no d’uns pocs”. Quin problema tindràs si marxem!

El problema que ara està vivint l’Estat espanyol és senzill. El Partit Popular, per guanyar vots, va decidir carregar-se l’Estatut. Dit i fet. El tribunal polític se’l va carregar i ara, en comptes d’un conflicte de competències tenen un conflicte d’independència. Amb aquell ridícul estatut, rucs de nosaltres, ens haguessin callat, ara han obert una caixa que no tancaran.

L’altra joia de la corona, María Dolores de Cospedal, ha assegurat que en un sistema democràtic “es governa amb la llei i no amb manifestacions”. No li discutiré, sempre que la llei no sigui la d’una imposició que nega la més elemental expressió de la democràcia que és la del vot. Com que no té vergonya, diu que la sobirania nacional i la capacitat de decidir rauen en tot el poble espanyol, i que quan es nega aquest dret “desapareix la democràcia i l’estat de dret i vénen els totalitarismes i les dictadures”. O sigui que l’Estat espanyol és la democràcia i sense hi ha dictadures. Li paguen per insultar-nos?

Gloriós ha estat el regidor i portaveu del PP a Sabadell, Esteban Gesa, ha comparat la manifestació amb el nazisme, perla V. Naturalment això és tipus de gràcia que fan els del Partit Popular. No ens estranyem, són els gran defensors de la democràcia.

De moment els defensors de la democràcia, per boca de fiscal Torres-Dulce afirmen que utilitzarà “els instruments del Codi Penal” si fa falta. Total que podria tenir lloc una estranya situació. La de desobediència al tribunal constitucional. Un delicte, desobediència al constitucional, que no està tipificat en el codi penal. Si ho estigués el govern espanyol estaria processat perquè ho fa sovint. El que diu el constitucional obliga als catalans i no al govern espanyol? Caldrà que el gendre del ministre que signava sentències mort ho analitzi.

Què passarà? No ho sé, però les coses estan molt calentes. No crec que el govern espanyol pugui acabar això dient que no es vota perquè no és constitucional. Si s’ho creu és que quan s’aixequen prenen “barreja”. La determinació catalana és imparable. Artur Mas no pot fer més que convocar la votació. Veurem que com ho farà quan la prohibeixin. Votarem! Rajoy està acabat.

En breu acabarem per sempre amb el “por el justo derecho de conquista”. No volem ser espanyols.

Rajoy ens farà ser un estat independent

La setmana vinent ja haurem fet la “V”. Una “V” que haurà donant la volta al món i recordarà al món que estem a l’espera de votar. La “V” de Victus. Ara vénen dos mesos frenètics en els que el govern espanyol perdrà completament els estreps. És l’únic cert. Ahir va demostrar com de rucs són. Han mostrat que estan entrant en la més fosca de les èpoques de la censura franquista.

El ministre d’Afers Estrangers, vist el que ha fet, es deu assessorar amb una soca corcada. No se li acut a ningú amb dos dits de front suspendre la presentació d’un llibre, Victus d’Albert Sánchez Piñol, record de vendes a l’Institut Cervantes d’Utrecht. Els neerlandesos estan astorats i això ens va molt bé. Crec que els més grans deuen pensar en Francisco Franco. Potser és perquè Victus comença amb “V”, la “V” a la que tenen tanta por.

Amb sorna Isabel Martí, l’editora d’Albert Sánchez Piñol, ha dit que agraeix al Ministeri d’Afers Exteriors l’espectacular campanya de promoció que ha muntat als Països Baixos per promocionar Victus “.L’editora considera patètica la falta de llibertat i com els molesta la gent que no pensa exactament com ells. En la presentació del dia anterior, a Amsterdam, ja es va aixecar una enviada de l’ambaixada per fer una interminable arenga política contra el llibre i van ser els mateixos holandesos que assistien a l’acte que la van haver d’interrompre i dir-li que a què havia anat. L’endemà ja no van enviar a ningú: anul·lar l’acte directament. Ara anem a veure què passarà la setmana que ve, quan el llibre es presenti als Estats Units.

Estic entusiasmat, trobaria genial que ara suspenguessin l’acte a Estats Units. Segur que Muriel Casals, en nom de tots els socis d’Òmnium, enviarà un present al ministre. Jo proposo una “V” feta amb algun material barat. No tenim gaire diners, perquè ens els foten.

La veritat és que fer previsions sobre com evolucionaran les coses i què passarà el dia 9 de novembre és molt arriscat. Tot és imprevisible. No crec que cap persona amb un cervell mitjanet hagués previst que Exteriors prohibiria la presentació d’un llibre molt popular i que s’està venent arreu. La cara fosca de la notícia és que demostra que són bastant primaris, per dir-ho d’una manera políticament correcta, i que poden fer qualsevol barbaritat. Caldrà esperar amb resignació cristiana la reacció de Mariano Rajoy amb les seves dues escolanes.

Aquesta setmana els hem vist dir o insinuar que ser defraudador pot ser acceptable si estàs a favor de la unitat d’Espanya. Dit de forma entenedora: Si els jutges van per tu, que hi farem, l’Estat no dirà res, però si no estàs per l’Espanya una, gran i lliure, l’Estat et buscarà. çEs això?

La gràcia de tot plegat és que ara, anant contra Jordi Pujol, ens faran reaccionar una mica més. Ja veurem com acaba tot. Felipe González ja ha dit que ell no pensa que Jordi Pujol sigui corrupte i que deu estar tapant els fills. Jo estic convençut que si això va endavant, i crec que així serà, quedaran esquitxats molts que no són independentistes i que estan arreu. Si Jordi Pujol parla… i parlarà, amb la memòria i l’arxiu que té. Si Pujol tira de la manta que Déu els agafi confessats.

El darrer acudit del Partit Popular és proposar una coalició anticatalana i demanar al PSC i a UDC que s’uneixin a ells. Ho deuen haver dit després d’haver-se pres en comunitat dues copetes de Becherovka, molt bo per cert, però no recomanable abans de prendre decisions transcendents..

Bé, tornant-hi, no sabem què passarà. Suposo, vull suposar, que Mas i Junqueras van xerrant i tenen el pla B ben elaborat. Les urnes caldria posar-les, però sense fe el ridícul, com diu Mas. Caldrà veure si això és possible. En tot cas nosaltres hem d’organitzar-nos i declarar la independència per Sant Jordi. Si no les posem hem de sortir d’Espanya als 10 minuts.

Espanya no podrà resistir la pressió a la que la sotmetrà tot l’independentisme unit. Se’ns havien pres de broma. No és així. El Partit Popular, intransigent, no va calcular bé quan Rajoy va encapçalar el recurs contra l’Estatut. Es va equivocar i serà el que ens farà independents. La realitat és que Rajoy, amb els pares de la pàtria catalana, els magistrats del constitucional que es van carregar l’Estatut, ens han fet un gran favor. Ens han acabat d’unir i gràcies a ells serem lliures. Si haguessin deixat camí lliure a l’Estatut seguiríem com a bens els dictats espanyols. Ara ja no. No té volta enrere.

Jo tinc la data ben clara, Sant Jordi.

Jo sóc un català de merda

La notícia del dia és que un seguidor del Barça, Rafael Martin, denuncia vuit agents de la Policia Nacional per haver-lo agredit i detingut a Mestalla perquè portava una estelada.

Malauradament això ara ja no ens estranya gaire. No crec que ningú s’hagi sorprès. S’ha posat de moda la caça del català (any 2012, Jordi Mascort, Madrid: ‘Els policies em van exhibir mentre sagnava’). El millor consell que es pot donar és que no es pot anar per Espanya i exercir de català. Als altres països europeus no hi ha problema, aquí, protegits pels sistema, alguns espanyols ens insulten, ens persegueixen i, a banda de fotre’ns els diners, ens rebutgen.

Cal agrair al Partit Popular aquest odi, ells en són culpables. Al febrer del 2006 van iniciar una campanya contra l’Estatut que s’estava elaborant, una campanya que acusava a Manuel Chaves de permetre que Andalusia rebés menys inversions que Catalunya i a més, que es permetés que l’ensenyament a Catalunya sigui en català. Rajoy, que ens estima tant, va presentar, diuen ells, més de quatre milions de signatures contra l’Estatut, fanfarronejar que aquesta era la iniciativa política més recolzada de la història de la democràcia (1, 2 i 3). Va començar l’espiral d’odi.

Gràcies a contínues campanyes contra nosaltres organitzades per una colla de miserables per intentar guanyar vots els catalans ens hem convertit en un blanc d’insults i patacades. “Catalán de mierda” és una expressió molt freqüent al twitter i a les xarxes socials i no tinc cap dubte que li devem al Partit Popular i Mariano Rajoy té en això una gran responsabilitat. Una cosa és insultar una persona, l’altra un poble. Això és molt més greu, és xenofòbia.

La policia espanyola diu que el “delicte” de Rafael Martin va ser insultar-los i no voler-se identificar. En aquests casos està ben justificat apallissar el “delinqüent” entre vuit agents i dir-li: “ara sabràs el què és bo, català de merda”.

Tan natural és això com permetre que la bandera nazi presidís el tendal del real Madrid a la final de copa i que a la porta es cremés una bandera independentista catalana. S’ha de ser més amable amb els que fan servir símbols nazis que amb els catalans. El govern del Partit Popular no admet que el poble voti, però si mira cap una altra banda quan surten “patriotes” amb símbols nazis. Es veu que a Israel estan molt contents de com actua el govern espanyol condecorant els que va lluitar amb els nazis i deixant lliure l’exhibició de l’esvàstica de Hitler.

Tant CiU com ERC han anunciat que demanaran explicacions al ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, i als comandaments policíacs per l’agressió a Rafel Martín. ERC, a més, ha demanat la dimissió de Fernández Díaz, perquè no és pas la primera vegada que passen incidents com aquest. No sé per què CiU, no sé per què Duran i Lleida no demana també la dimissió del responsable màxim dels agressors. Segurament el ministre està ara de professons i no ha pogut dir res sobre el tema. La setmana vinent, després de condecorar “Jesús del Gran Poder” o alguna altra imatge, ens dirà alguna cosa, o no. El portaveu dels republicans a la comissió d’Interior, Joan Tardà, ja augura que Fernández Díaz “no compareixerà” per donar explicacions per aquest cas.

El catalans sabem el que podem esperar del sistema espanyol. Els anglesos volen que els escocesos continuïn al Regne Unit. Ho volen aconseguir amb les armes de la democràcia. Els espanyols ens volen esclaus, les seves armes són la força i la coacció.

És normal que nosaltres els estimem molt, no? Basques ens vénen quan sentim segons quines coses. Com pot creure algú que Catalunya podrà continuar a Espanya per les bones?

Estic bastant segur que la majoria dels catalans de merda, que som la majoria del país, no volem continuar a Espanya.