Em primer lloc, voldria que aquest article no fos entès com un atac personal als meus amics i coneguts companys independentistes que són simpatitzant o militants d’ERC i CiU. He escrit aquest article reflexionant davant algunes crítiques que he rebut personalment d’alguns d’ells, de què potser estic perden el nord i que la realitat que visc, des de la llunyania de viure a Alemanya, fa que estigui fent el ridícul quan insinuo que l’any que bé podem aconseguir la independència. Ja sabeu que des del principi que he manifestat la meva aposta per la candidatura unitari i transversal que Reagrupament està mirant de bastir, per tal de què guanyi les eleccions per poder proclamar unilateralment la independència. No ho ser pas si guanyarem o no, però del que estic segur és que com a independentista que sóc des de fa més de 20 anys, fins ara, mai havia vist una oportunitat com la que estem vivim. Cal aprofitar-ho ara o potser serà massa tard si ho deixem per d’aquí cinc anys com sembla que proposa alguns dirigents d’aquestos partits.
Perdoneu que faci auto-bombo en aquest portal, però penso que si ara estem vivim aquests moments amb tanta eufòria sobiranista, és degut a la gran manifestació de Brussel·les. Recordo que en aquestes dates fa un any, el panorama independentista era realment molt desolador i la fita del 7 de març del 2009 fou el detonant de moltes coses que ens ha portat fins aquí . Em sento molt orgullós d’haver posat el meu granet de sorra.
Com que em crec que la proposta de la candidatura és una oportunitat històrica, darrerament he escrit alguns articles al meu bloc personal a on he criticat les declaracions de certs líders dels partits catalans que semblen que no volen veure que estem davant d’una conjuntura difícilment repetible si ets sobiranista. En aquest sentit he dit en un article que el líder de CiU, l’Artur Mas s’equivoca, en aquella entrevista al diari El Pais, a on venia dir que no voldria preguntar als catalans si volen la independència, perquè està segur que sortiria guanyador el NO i això faria a ulls de tot el món i dels espanyols que els catalans volem ser espanyols. En el meu article, vaig argumentar que el fet d’exercir el dret d’autodeterminació, encara que perdéssim la votació, malgrat deia que no estava del tot convençut que així fos, això ja seria per si, un avanç sobiranista. El fet de poder exercir el Dret d’autodeterminació, et fa visible com un poble diferent davant del món i sobretot dels espanyols. Com he dit abans, alguns coneguts meus, que són convergents, als que els tinc respecte, m’han titllat de ser poc seriós i alguns fins i tot de fer l’estúpid davant aquesta anàlisi.
