Sr. Oriol Pujol.

Aquesta setmana he escoltat per enèsima vegada, en aquest cas per part del secretari general de CDC, el sr. Oriol Pujol, l’explicació de que la solució de tos els nostres mals passarà per la consecució del pacte fiscal. Me’n guardo de comentar els sues arguments, perquè ja formen més part de la mística que de la lògica. Però, m’haureu de perdonar, no me’n puc estar de mostrar un petit tast per exemplificar com la seva creença en la consecució del pacte fiscal, ha quedat reduïda només a un acte de fe. Semblant a la d’aquell malalt terminal que s’agafa a qualsevol cosa per enganyar-se a si mateix i a qui l’escolta.

Durant la tertúlia que semblava més una entrevista personal, el sr. Oriol Pujol ens va confessar que dies abans del pronunciament de la sentència del TC en relació a l’estatut, el sr, Montilla els hi va donar una lliçó de vida, quan va advertir als seus companys de Madrid, de que si la decisió del Constitucional era desfavorable la desafecció a Catalunya envers Esapaña augmentaria… Del moment que ho considera com una lliçó demostrativa de l’efecte que pot tenir el nostre enuig en els dirigents espanyols, suposo que el sr. Pujol deu creure que aquest gest deuria tenir algun efecte en les Españes i els seus tribunals. Doncs, seria millor que es deixes de creences, per mi l’únic que demostrava és que la justícia està polititzada, i mires més els fets. Veuria com aquell tribunal va retallar l’estatut tant com va volgué i se n’adonaria que l’executiu espanyol que havia d’estar tant acollonit davant la possible desafecció catalana, se’n va anar del govern fen un “sinpa” a els catalans, sense ni tant sols tenir la cortesia de preguntar, què es deu? Demostrant un cop més, que la desafecció dels catalans se la passen, amb perdó, pel folre dels ous… Tant uns com els altres. Llegir-ne més »